Precarietat i invisibilitat: alerten del nou mapa de la prostitució a l’Alt Empordà

 

La prostitució a l’Alt Empordà ha experimentat un canvi de tendència els darrers anys, amb una disminució progressiva de l’activitat en clubs i un creixement notable dels pisos on s’exerceix de manera més discreta. Aquest fenomen, segons apunten entitats socials i responsables municipals, comporta més vulnerabilitat per a les dones i més dificultats per a les tasques de detecció i suport. Durant dècades, la carretera de l’Escala i la zona fronterera de la Jonquera van concentrar gran part de l’activitat de prostitució visible. Actualment, però, molts establiments han reduït dràsticament la seva afluència o han tancat.

A Siurana d’Empordà, un municipi que no arriba als 200 habitants havia arribat a tenir tres clubs actius, l’últim va tancar l’any passat. L’alcalde, Guillem Segura, indica que el descens de clients era evident des de feia temps.

Alguns clubs que anteriorment arribaven al miler de visitants per nit avui no superen els 200 clients. Els propietaris atribueixen aquest retrocés a canvis d’hàbits, a la situació econòmica i a l’aparició de models alternatius com els pisos de prostitució.

En alguns establiments de la Jonquera, les dones han d’assumir despeses diàries elevades —al voltant de 80 euros per lloguer i serveis—, a les quals s’afegeixen recàrrecs per llum i connexió a internet. Amb ingressos irregulars, moltes expliquen que el balanç econòmic és negatiu. Algunes també afirmen que se’ls recomana no abandonar el club abans de complir 21 dies seguits per no perdre oportunitats en altres locals. Guillem Segura, alcalde de Siurana, ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

Les altres noticies de la setmana amb Dani Cortés a DE CAP A CAP

 

 

Palamós celebra aquest diumenge la festa de Sant Antoni Abat amb la benedicció dels animals

Palamós Sant Antoni benedicció

Palamós acollirà aquest diumenge 18 de gener la festa de Sant Antoni Abat, una celebració popular que manté viva la tradicional benedicció dels animals.

L’acte tindrà lloc a partir de la una del migdia, davant l’accés que connecta el passeig del Mar amb els Jardins de l’1 d’octubre. La benedicció serà oficiada pel rector de la parròquia de Santa Maria, mossèn Emili Galán.

Un cop finalitzada la benedicció, es farà el repartiment del Pa de Sant Antoni entre totes les persones assistents. Aquest element és un dels símbols més arrelats de la festivitat i, tradicionalment, es lliura als amos dels animals que participen en l’acte.

Segons la tradició popular, el Pa de Sant Antoni es considera un aliment protector contra malalties, maleficis i fenòmens adversos, una creença estesa històricament a molts pobles de la riba mediterrània.

La celebració està organitzada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós, amb la col·laboració de la parròquia de Santa Maria i de La Fleca de l’Empordà, que s’encarrega de l’elaboració del pa tradicional.

El Let’s festival celebra vint anys a la Sala Salamandra

el-let’s-festival-celebra-vint-anys-a-la-sala-salamandra
El Let’s festival celebra vint anys a la Sala Salamandra

El Let’s Festival celebra enguany vint anys d’història. El 5 de març es farà un concert per agrair els vint anys de trajectòria a la Sala Salamandra, a L’Hospitalet de Llobregat. Hi participaran Dorian, Standstill i una banda que encara està per anunciar.

Des de l’organització es concep aquesta nit com un format propi, pensat expressament per l’ocasió. Les actuacions seran més curtes que de normal, hi haurà col·laboracions entre els participants i una prèvia de la mà de Nacho Ruiz, DJ de referència a Barcelona. A més, ell s’encarregarà d’amenitzar el temps entre actuacions. Tot plegat, és una forma de valorar el directe, el retrobament i la complicitat construïda entre el festival i el públic al llarg dels últims vint anys.

L’objectiu de la nit va més enllà de ser una suma de concerts. El Let’s festival busca una festa compartida, per celebrar la trajectòria del festival i dels artistes que l’han acompanyat i han crescut amb ell. Un dia de retrobaments, gaudir del present i reconèixer la història comuna entre el públic, els artistes i el mateix festival, a més de l’amor per la música en directe.

La vint-i-unena edició del festival, que donarà el tret de sortida el 7 de Març, se celebrarà a quatre sales diferents de L’Hospitalet. Així, ofereixen un ampli ventall de possibilitats al seu públic, incloent-hi des de noms consolidats com Alizzz fins noves promeses com Gigi Ros.

L’últim nom del cartell es desvelarà pocs dies abans de l’esdeveniment, mantenint l’essència i la sorpresa que tant caracteritza aquest format. Les entrades pel concert es poden adquirir al web del festival.

L’entrada El Let’s festival celebra vint anys a la Sala Salamandra ha aparegut primer a Primera Fila.

La Telecogresca acusa l’Ajuntament d’ofegar l’associacionisme i alerta que el festival està en risc

la-telecogresca-acusa-l’ajuntament-d’ofegar-l’associacionisme-i-alerta-que-el-festival-esta-en-risc
La Telecogresca acusa l’Ajuntament d’ofegar l’associacionisme i alerta que el festival està en risc

L’Associació Cultural Telecogresca, organitzadora del principal festival universitari de Catalunya i de l’Estat, ha carregat contra l’Ajuntament de Barcelona per l’enduriment de les condicions d’ús de l’espai públic del Parc del Fòrum. L’entitat denuncia que el consistori aplica criteris de mercat a una associació sense ànim de lucre i basada en el voluntariat, fet que posa en perill la continuïtat del festival tal com s’ha conegut fins ara.

Segons l’associació, la nova licitació del Parc del Fòrum ha comportat un increment del 250 % en el cost de la cessió de l’espai, a més d’un augment substancial de les càrregues tècniques i burocràtiques. Aquestes exigències, asseguren, estan pensades per a macrofestivals de fins a 30.000 assistents diaris, mentre que la Telecogresca se celebra en un sol dia i ha assolit màxims històrics de 15.000 persones.

L’entitat també subratlla que el festival té lloc fora de la temporada alta de grans esdeveniments musicals i que el seu impacte al barri és mínim en comparació amb altres cites del mateix recinte. Tot i això, lamenten que estan pagant “les conseqüències dels excessos dels macrofestivals”, mentre l’Ajuntament converteix l’espai públic en una font de recaptació sense diferenciar entre benefici privat i iniciativa social.

Un altre dels punts clau de la denúncia és la manca de suport institucional. L’associació afirma que les bases de moltes subvencions públiques estan dissenyades a mida de grans empreses i fons d’inversió, fet que deixa fora projectes associatius com la Telecogresca. Asseguren que sovint queden excloses “per dècimes” en criteris subjectius i que existeix una inèrcia administrativa que dificulta que entitats que no havien rebut ajuts abans puguin accedir-hi ara.

Des de 1978, la Telecogresca s’ha consolidat com un espai de cultura popular i festa accessible per a la joventut catalana. El 2025, més del 90 % del públic era de Catalunya, amb un 66 % provinent de la província de Barcelona. L’associació defensa que el seu model, basat en el voluntariat i en preus populars, és incompatible amb l’augment de l’aforament o de les entrades que suggereix l’Ajuntament per compensar l’encariment dels costos.

Tot i haver guanyat la licitació del Parc del Fòrum i garantir-se la ubicació durant tres anys, amb l’últim coincidint amb el 50è aniversari del festival, l’entitat adverteix que les actuals condicions econòmiques posen el projecte en risc directe. Per aquest motiu, exigeix una revisió de les taxes i dels criteris d’accés a l’espai públic per a les entitats sense ànim de lucre.

“La Telecogresca no és un fons d’inversió, és patrimoni cultural de Barcelona”, reivindica l’associació, que fa una crida a defensar el teixit associatiu, el voluntariat i el dret de la joventut a una cultura accessible i autogestionada.

L’entrada La Telecogresca acusa l’Ajuntament d’ofegar l’associacionisme i alerta que el festival està en risc ha aparegut primer a Primera Fila.

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà rep una subvenció de 280.896 euros per al projecte Treball als Barris

La Bisbal

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha rebut una subvenció de 280.896,40 euros per al projecte Treball als Barris 2025, després d’obtenir la resolució favorable del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta subvenció forma part d’una convocatòria adreçada a territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social. El projecte, que es desplegarà fins a l’octubre de 2026, està dissenyat per millorar l’ocupabilitat de persones amb dificultats d’inserció laboral, alhora que reforça serveis municipals estratègics.

La subvenció obtinguda permetrà finançar una sèrie d’accions d’orientació laboral, formació i contractació temporal. En concret, el projecte inclou el Programa A – Dispositiu d’Inserció Laboral, que preveu la contractació de personal tècnic d’orientació i prospecció laboral i l’organització de formacions especialitzades en sectors amb oportunitats d’ocupació com el comerç i l’hostaleria. A més, s’impartiran tallers d’habilitats personals, gestió emocional i igualtat de gènere.

Un altre element destacat és el Programa D – Experienciació Laboral, que permetrà la contractació de persones aturades per a projectes municipals relacionats amb el manteniment de la via pública i edificis, la gestió de residus, l’atenció a persones en situació de vulnerabilitat, la dinamització comunitària i la promoció de la ceràmica i el turisme. Aquestes actuacions no només generen oportunitats laborals, sinó que també reforcen els serveis públics i milloren la qualitat de vida de la ciutadania.

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha destacat que «el projecte Treball als Barris és una eina clau per lluitar contra l’atur i reduir les desigualtats», assegurant que es posen les persones al centre de les polítiques públiques. Aparicio també ha afegit que «aquesta iniciativa, juntament amb la plataforma treballa.labisbal.cat, fa de la ciutat un referent en l’accés a l’ocupació».

El projecte Treball als Barris 2025 es va iniciar al desembre de 2025 i es preveu que es consolidarà com una línia de treball que reforça les polítiques actives d’ocupació municipals.