Segons informa El Punt Avui, un jubilat resident a la urbanització Puig Ses Forques de Calonge, ha decidit fer públiques les seves queixes al voltant de la no resolució (després de quatre anys) de la investigació sobre l’atracament que va patir a casa seva. Josep Coll, un joier jubilat de 86 anys i invàlid com ell mateix es defineix, va viure una experiència el dia 26 d’agost del 2017 de la qual encara encara no se n’ha refet. Ni física ni emocionalment. Aquell dia va ser assaltat, colpejat i robat a casa seva, a Calonge. I quatre anys més tard, denuncia que els Mossos no han resolt el cas ni li han donat cap explicació sobre la investigació. Només li diuen que manquen proves per arribar a conèixer l’autoria dels fets.

Coll va ser assaltat i agredit per un encaputxat aquell vespre de l’any 2017. L’intrús el va immobilitzar i li va posar una estora al damunt per assegurar-se que no veia el què feia. A continuació va anar a buscar el botí, que era precisament l’herència que el joier guardava per a la seva filla: 2 brillants d’un quirat cadascun, un rellotge Omega d’or, 3 agulles de corbata, 32 monedes d’or (llavors, valorades en 150.000 euros) i 30.000 euros en efectiu. Tal com assegura Coll, l’assaltant tenia molt clar on havia d’anar a buscar-ho, a una rajola de l’armari d’un dels banys de la casa. El lladre va fugir amb el botí deixant la víctima lligada amb les mans a l’esquena. «Crec que es pensava que era mort» explica Josep Coll, que en recuperar la consciència tenia les mans deslligades i el cos ple de cops.

De seguida va anar a denunciar el cas als Mossos, els quals li van dir que sobretot no parlés amb periodistes. Els va fer cas, i així ho ha estat fent durant quatre anys, esperant notícies de la policia. Però ara ha decidit trencar el seu silenci, fart de no haver obtingut cap explicació sobre l’evolució de la investigació.

Coll alça la veu públicament per exigir respostes

Josep Coll creu que l’assaltant deuria ser un sicari que li van enviar una parella de colombians que treballaven a casa seva: en Jorge hi treballava de jardiner i la seva dona feia les feines de la llar. Coll està convençut que estaven al cas que, en jubilar-se, ell havia dut cap a casa seva les joies que guardava abans a la joieria de Palamós.

I està segur que la dona, mentre netejava la casa, va trobar el cau del botí: a sota d’un rajol dins de l’armari de l’escalfador d’un bany. “Segur que li van fer un plànol, perquè l’home que em va assaltar va anar directe al rajol, sense tocar res més de la casa”, afirma Coll, que, després dels fets, ja no va tornar a veure mai més la parella de treballadors. Ella, diu, ja havia marxat a Colòmbia uns dies abans i ell ja no es va acostar més a la casa. Però l’endemà del robatori va trucar i va preguntar a la filla de Coll com estava el seu pare. A partir d’això, Coll està convençut que va fer la trucada per saber si era viu, perquè creu que l’assaltant va marxar de la casa comptant que l’havia matat.

Però Coll, amb 82 anys aleshores i una important discapacitat física, va sobreviure. Ara que ja té 86 anys i que n’han passat 4, vol denunciar públicament la situació i la ineficàcia de la investigació. Es queixa que l’únic que van fer els Mossos va ser interrogar la seva filla i el seu gendre, perquè eren els únics que coneixien l’amagatall de les joies i les monedes d’or. “Ells ho havien de saber; era l’herència que els deixava. Imagina que desconeguessin que existia i que jo mori”, reflexiona Coll, enrabiat amb la investigació. “No hi ha proves. És tot el que m’han dit”, es queixa, convençut que ni tan sols han interrogat el seu exempleat, ni escorcollat el seu habitatge.

Coll no es vol resignar i demana respostes als investigadors, dels quals no n’ha sabut res més des del començament de les indagacions. La única resposta que ha rebut fins ara per part dels Mossos és que «el cas s’està investigant i no se’n pot dir res.”