Lluís Amat: «L’autoprotecció i la responsabilitat individual són imprescindibles per evitar incendis»

Empordà Imprescindible
Empordà Imprescindible
Lluís Amat: "L'autoprotecció i la responsabilitat individual són imprescindibles per evitar incendis"
Loading
/

Aquest estiu s’ha vist marcat especialment pels incendis que hi ha hagut arreu del país. A l’Empordà, concretament, hi ha hagut dos dels incendis més greus: el del Cap de Creus i el del Montgrí. El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) avisa que el 2021 serà «un any complicat per les masses forestals». Asseguren que la primavera i estiu molt secs, sumat a l’onada de calor forta de l’agost, està afectant greument els boscos, i que els efectes de la sequera ja són evidents a moltes zones com ara l’Empordà. Per parlar d’aquest tema i aprofundir més en la situació del Baix Empordà, al Supermatí hem parlat amb Lluís Amat, diputat de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.

Lluís Amat explica que aquest estiu ha sigut molt preocupant a tot el territori, i que aquest elevat risc d’incendis és una prova que «la situació del canvi climàtic no és cap broma». És per això que Amat destaca la importància de la prevenció d’incendis, i apunta que és gràcies a aquesta que l’estiu ha acabat «prou bé» pel que podria haver sigut. El diputat ha recordat que, al Baix Empordà, concretament, hi ha un 54% de terrenys forestals, i que per això són tan importants les intervencions de prevenció.

Amat ha detallat algunes d’aquestes intervencions. Recorda que, al 2014, es va crear un programa d’assistència a municipis per tal d’oferir noves maneres de prevenir focs. A través d’aquest programa, el 98% dels municipis de Catalunya tenen plànols de delimitació com a mesura de prevenció (al Baix Empordà ho tenen tots els municipis). A part d’això, Lluís Amat també destaca els més de 100 projectes executius que ja hi ha plantejats per fer franges perimetrals de protecció.

Lluís Amat ha explicat que aquesta és la feina que poden fer des de les administracions. Per una altra banda, però, també ha assegurat que és clau el paper de propietaris de terrenys i de tots els ciutadans: «Les mesures d’autoprotecció no s’acaben d’entendre com una responsabilitat i obligació dels propietaris. Ho hauríem d’entendre, i s’hi hauria d’incidir més». Amat assegura que les administracions poden administrar i conscienciar, però que sense «l’autoprotecció i la responsabilitat individual no ens en sortirem».

Finalment, el diputat de Medi Ambient també ha apuntat que una altra de les majors prevencions que hi pot haver és evitar que el món de l’agricultura i la ramaderia es perdi. És per això que Amat ha recordat la importància de consumir producte local i així assegurar que hi ha activitat i feina pels agricultors i ramaders de la comarca.

Recupera el programa sencer aquí.

La plataforma contrària al parc eòlic marí insisteix en «l’impacte» que tindrà i avisa que arribaran als tribunals per aturar-lo

El Ministeri per a la Transició Ecològica va engegar a principis de juny el tràmit d’audiència i informació pública dels plans d’ordenació de l’espai marítim de les cinc demarcacions marines espanyoles. A la llevantina-balear, s’hi inclou la denominada zona LEBA 2, qualificada d’ús prioritari per a l’energia eòlica. Aquesta zona inclou el golf de Roses, el cap de Creus i la badia de Pals. Just la zona on es projecta el parc eòlic marí Tramuntana.

Ara, s’ha obert el període de consulta i informació publica del projecte de Reial Decret pel què s’aproven els plans i l’Estudi Ambiental Estratègic dels mateixos. L’entitat, juntament amb l’associació d’empresaris Roses-Cap de Creus, hi ha presentat al•legacions.

En un extens document de més de 70 pàgines i onze informes tècnics, els opositors al projecte argumenten que la inclusió del cap de Creus com a zona prioritària per a la implantació d’aquest tipus d’energies va «en contra» dels propis objectius dels plans perquè «contradiu» els objectius d’interès general definits en la pròpia proposta i titllen «d’improcedent» la incorporació d’aquesta zona a la proposta de POEM de la demarcació llevantino-balear.

A més, insisteixen que l’anàlisi de riscos sobre els possibles impactes sobre el medi ambient, en relació al desenvolupament En relació a això, remarquen que tot i que la zona no forma part d’espais protegits, es troba en un espai proper i té un «alt valor per a la conservació de la biodiversitat i és de gran importància ecològica, per la presència d’espècies animals, la flora i per la influència de la denominada ploma del Ródano, que aporta nutrients a la zona a través del flux de corrent del Nord que recorre tota la plataforma continental catalana».

D’altra banda, argumenten que l’estudi i el POEM vulneren el principi de precaució i reiteren que la tecnologia per desenvolupar el sector eòlic marí a través de parcs flotants és «encara incipient». A més, valoren negativament que s’hagi fet una avaluació ambiental estratègica única per al conjunt de demarcacions marines i defensen que se n’hauria d’haver fet una d’específica per a aquesta zona.

Per tot plegat, reclamen que se suprimeixi la zona de la proposta de POEM i que en el document definitiu que aprovi el govern de l’estat espanyol no s’hi inclogui.

Un pas «important»

L’advocat i assessor de la plataforma, Xavier Soy, ha avisat que es tracta d’un tràmit important perquè, un cop el Ministeri resolgui les al•legacions, es portarà al Consell de Ministres el document definitiu. Un document que, insisteix, inclourà o no la zona dins el mapa d’espais prioritaris i això implicarà que el parc eòlic projectat al golf de Roses pugui fer-se o no. «Si s’aprova haurem d’anar als tribunals presentant un contenciós administratiu al Suprem», ha dit.

En aquest sentit, ha remarcat que mentre no hi hagi una aprovació definitiva de la proposta els promotors del projecte no el poden presentar formalment. «Estarem atents i en farem el seguiment», ha afegit.

«L’Empordà no ho pot pair»

El vicepresident de l’entitat, Jordi Ponjoan, per la seva banda, ha assegurat que, segurament, «estem davant de l’experiència que més impacte tindrà sobre l’Empordà». «L’hem de defensar amb totes les nostres forces i arribarem als tribunals», ha afegit. En aquest sentit, també ha dit que no estan en contra dels projectes d’energies renovables, al contrari. «Calen projectes, el que no volem són macroprojectes que l’Empordà no pot pair», ha remarcat.

Finalment, la biòloga, paisatgista i vocal de la plataforma, Anna Zahonero, ha insistit que el projecte tindria un gran impacte sobre la biodiversitat de la zona, sobre les aus, cetacis i altres espècies. «El que diem és que el parc no es pot fer des del punt de vista del principi de precaució», ha afirmat. En relació a això, ha afegit que no s’ha avaluat correctament aquest impacte. «Estem davant d’una situació que no podem acceptar, sobretot perquè tenim alternatives», ha conclòs.

D’altra banda, l’entitat ha anunciat que es dirigirà per carta a diversos departaments de la Generalitat. Entre ells, Acció Climàtica, Territori i Medi Ambient per tal que es «posicionin» en relació al projecte.

Acte unitari a Roses

L’entitat també ha presentat l’acte unitari que se celebrarà aquest dissabte a la tarda a Roses i que compta amb el suport de diverses entitats ecologistes i dels vuit ajuntaments afectats. Es tracta d’una performance reivindicativa que es farà a l’exterior de la Ciutadella sota el lema ‘Renovables sí, però així no!’.

La torroellenca Alba Alós es classifica per la fase final del Circuit Nacional de golf

Alba Alós

Alba Alós Martínez, golfista de Torroella de Montgrí, és l’única competidora de la demarcació de Girona que s’ha classificat per a la fase final del Circuit Nacional de cinquena categoria de golf, que se celebrarà el proper 24 d’octubre a Madrid. La competidora del Pitch & Putt Tramuntana de Gualta, de 17 anys, va obtenir el bitllet el diumenge passat després de vèncer a la fase autonòmica que es va disputar al Golf de Pals i que li va valdre el títol de campiona catalana del Circuit Nacional.

Alós competeix a l’equip de tercera divisió de l’entitat baixempordanesa i a la fase autonòmica es va imposar a Mariana Uveges i a Núria Sebastián. Només els tres primers classificats obtenien l’accés al decisiu Circuit Nacional, que es disputarà el mes que ve al Centro Nacional de Golf de la Real Federación Española de Golf situat al centre de Madrid. En aquesta competició hi poden participar jugadors de totes les edats amb handicap igual o superior a 26,5.

L’oci nocturn podrà reobrir només en espais exteriors fins a les 3 de la matinada a partir de dijous

bar gib's platja d'Aro oci nocturn

El Govern permetrà la reobertura de l’oci nocturn només en espais exteriors i fins a les 3 de la matinada a partir d’aquest dijous. A aquest horari se li haurà de sumar mitja hora més per desallotjar els clients. Així ho ha aprovat el Procicat aquest dilluns. Es fa així un primer pas després de moltes setmanes de tancament i de moment es deixen els locals interiors per a més endavant. D’altra banda, la restauració podrà també allargar el seu horari fins a la 1 de la matinada, 30 minuts més del que pot obrir ara. Diverses veus havien demanat la reobertura de l’oci nocturn per evitar els botellots, com ara l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La decisió es pren just a les portes de les festes de La Mercè.

Supermatí – 21 setembre 2021

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 21 setembre 2021
Loading
/

Adéu a l’estiu

Rosa Regàs és escriptora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Ens adonem per l’aire  que l’estiu s’està acabant i no nomes per les pluges, petites pluges que encara no tenen força, al menys en el meu poble, per imposar-se com estam fent arreu, ni perquè sense adunar-nos-en els dies van sent mes curts i l’hora de llevar-nos ens troba cada dia amb el cel mes fosc. Potser si que ens parlen de la fi de l’estiu tan esperat, aquestes cues inacabables de cotxes que es formen a les carreteres el capvespre del darrer dia del cap de setmana tornant cap a casa, qu’ omplen les noticies com si no hi hagués res mes important al mon. I es que ho deuen ser per molts de nosaltres que aprofitem les darreres postes de sol per deixar-nos anar una mica mes, nomes una mica, sobre la sorra calenta que qui sap si per la llum o per la gent que fa com nosaltres i ensumem que l’estiu s’acaba o es a punt d’acabar-se,  ens urgeix aprofitar-ne les darreres engrunes amb l’esperança que encara no ho signin les últimes.

I al mateix temps contemplem com creix a dintre nostre una mena d’ànsia de recomençar, de treure del fons de l’ànima el projecte sense acabar que avui dorm o aquell encara mes antic que estem segurs que algun dia serà el nostre pla prioritari al començament del nou curs. Perquè siguem adolescents, adult o vells, veure a l’horitzó l’arribada del fred l’entenem d’una manera o d’un altre com el començament d’un nou curs, el definitiu per acabar de definir i realitzar els plans que estem segurs que ens defineixen, sigui arribar a ser anomenat d’un càrrec amb el que sempre hi hem somniat i el que sempre hi hem treballat o omplir els balcons d’aquelles flors blaves que s’enfilarien fins mes amunt de les persianes, que mai em aconseguit que arrelessin prou be.