Les darreres setmanes s’ha pogut constatar la mort per enverinament de gats de carrer a Torroella i a l’Estartit. Davant d’aquesta circumstància l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit ha fet una una crida a la col·laboració i conscienciació ciutadana per tal d’eradicar-la. D’altra banda, l’afer està en mans de la Policia Local per fer-ne el seguiment i poder identificar-ne i sancionar l’autor o autors.
La regidora de Salut Pública, Anna Bonada, recorda que aquesta pràctica atempta frontalment contra els drets dels animals i està totalment prohibida pel Codi Penal segons el qual els responsables poden ser sancionats amb multes de fins a 30.000 euros i penes de presó de fins a 2 anys.
Bonada recorda que des de l’Ajuntament, en col·laboració amb una colla de voluntaris autoritzats, porta a terme un programa de gestió de colònies de gats basat en el mètode científic CER (capturar, esterilitzar i retornar), per regular la seva reproducció incontrolada i les molèsties veïnals, especialment, en els punts més conflictius de la via pública. Justament aquest any s’han introduït canvis en el servei per millorar-ne la seva efectivitat. Segons afirma la regidora, «Les colònies de gats han de ser ben gestionades per les alimentadores i alimentadors oficials i només gestionant adequadament aquests espais disminuirem les problemàtiques que tant molesten als altres veïns. Per fer-ho bé, a més, cal recordar que no es pot posar menjar a la via pública sense autorització municipal». Aquesta mala pràctica està prohibida i sancionada amb multes que oscil·len entre els 100 i els 400 euros. El menjar a la via pública, situat en escocells, voreres o a l’entorn dels contenidors, genera un greu problema d’insalubritat i augmenta la presència de rosegadors, insectes, paneroles i coloms a tot el municipi.
La regidora demana la col·laboració ciutadana per intentar identificar els responsables i recorda que les colònies de gats no són un problema, sinó que al contrari, ajuden a evitar la proliferació de gats, però també a controlar plagues d’altres espècies com rates i serps.
Alerta, a més, que l’enverinament dels gats per mitjà de substàncies tòxiques també pot comportar greus riscos per a la salut dels humans, especialment per als més petits. En aquest sentit, s’aconsella als amos de gossos i gats que extremin les precaucions i evitin que els animals mengin o beguin de la via pública.
Coincidint amb l’inici del curs polític, l’equip de govern (ERC, Som Gent del Poble i Junts x Cat) de l’Ajuntament de Palafrugell ha presentat avui els projectes més importants al municipi per als propers mesos. Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell, acompanyat del primer tinent d’alcalde Joan Vigas i el regidor de Medi Ambient i TIC Marc Heras, ha explicat els propers grans plans centrats en urbanisme, ajuts al teixit empresarial, medi ambient i noves tecnologies.
Pel que fa a les obres, s’inicien grans projectes cabdals en la fisonomia del municipi i que representen importants millores en la mobilitat. Principalment es tracta de l’ampliació de l’avinguda d’Espanya, en el seu tram entre el carrer Àngel Guimerà i la plaça Josep Pallach, que suposa un avenç considerable en la fluïdesa del trànsit i la mobilitat per la ronda exterior del nucli urbà. Aquestes obres, que ja han començat, tenen un pressupost de 2 milions d’euros. D’altra banda, el Consistori també ha iniciat els tràmits per a la construcció d’un nou pavelló esportiu que s’ubicarà al costat de l’escola Barceló i Matas.
Un altre canvi anunciat és la transformació de la plaça del Priorat de Santa Anna, fins ara un aparcament, que passarà a ser una plaça pública, amb una zona de càrrega i descàrrega amb control horari, contribuint a pacificar la zona centre del municipi. En aquest sentit, l’equip de govern també treballa en la creació de noves bosses d’aparcament gratuït, properes al nucli comercial i que ajudin a impulsar el comerç local. Així doncs, es crearan àrees d’aparcaments al costat de l’escola Barceló i Matas, Manufactures del Suro i L’Energia, que suposaran més de 300 places. Tots tres emplaçaments es troben a menys de 10 minuts a peu del centre. També es farà l’arranjament del pàrquing de l’avinguda Garcia Lorca i s’aplicarà una millor rotació del aparcament del Casal.
Seguint les prioritats establertes per l’equip de govern el darrer any i mig, clarament marcades per la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències, es manté la línia d’ajuts als negocis més afectats. En total, s’hauran destinat 3 milions d’euros entre ajuts a l’activitat econòmica i serveis a les persones.
En l’àrea mediambiental, els projectes principals es concentren en la instal·lació de la segona fase de la xarxa de calor a la zona esportiva i de plaques d’energia solar al Museu del Suro. Aquestes actuacions suposen una millora en la gestió forestal local amb l’ús de biomassa de proximitat, una reducció de les emissions de CO2 i un estalvi energètic. El cost d’ambdues millores està al voltant dels 340.000€. D’altra banda, també s’ha iniciat un estudi per a la instal·lació de 10 punts de càrrega de vehicle elèctric al municipi.
Pel que fa a les noves tecnologies, l’Ajuntament ha adquirit un nou programari per a la gestió del padró. Aquest sistema permetrà fer tot el procés d’empadronament online, tan internament com pel ciutadà. Aquest fet suposarà un escurçament en els terminis, una reducció de les llistes d’espera a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, així com la possibilitat per al ciutadà de fer aquesta gestió online. També a nivell informàtic, s’ha millorat el portal de mapes del municipi, que aporta més informació i optimitza la gestió interna i l’accés de la ciutadania a aquest servei.
Aquestes inversions es finançaran amb el romanent de tresoreria i excedents pressupostaris del quals disposa l’Ajuntament de Palafrugell.
Primer campionat mundial de llançadors d'ous, organitzat per L'Agrupació de Comerciants per a l'Expansió Comercial, a la discoteca Roseto de Palamós. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Dani Duch)
Entre 1960 i els 2000, al Baix Empordà hi va haver un boom de discoteques que es va convertir en un dels grans atractius de la comarca. En les dues primeres parts d’aquest reportatge, vam parlar d’alguns dels locals més famosos de Platja d’Aro, Palafrugell, Begur, La Bisbal… Tot i això, ens en van quedar molts pendents. És per aquesta raó que, amb aquesta tercera part del reportatge, volem conèixer més locals i respondre a la mateixa pregunta: què se n’ha fet d’aquestes sales?
Palamós: Savoy, Roseto i Marinada
A Palamós, com passava a tot arreu, hi havia moltes discoteques, però totes eren diferents i tenien els seus trets característics. Josep Maria Garcia és membre del Club de Fans dels 60, 70 i 80s de Palamós, club que fa uns anys va organitzar un acte d’homenatge a tres de les antigues discoteques del municipi: Savoy, Marinada i Roseto. Garcia explica que són les “més mítiques i mediàtiques”. Com dèiem, però, eren molt diferents entre elles. La discoteca Savoy obria durant tot l’any i era una referència del flamenc, del món de la guitarra i el ball.
Després de Savoy va obrir la discoteca Roseto, que segons explica Josep Maria Garcia, va arribar a Palamós amb “aires de modernitat”. A més, s’hi feia una cosa inèdita a la Costa Brava: una discoteca de migdia per fer el vermut. El Roseto també va acollir moltes activitats innovadores i diferents, com ara el concurs Miss Roseto (desfilada de models per escollir la miss de la discoteca, un concurs que es feia sobretot als locals de Platja d’Aro) o el carnaval de discoteques. A més, com es pot veure en una de les imatges, també hi va tenir lloc el Primer Campionat Mundial de Llançadors d’Ous.
Primer campionat mundial de llançadors d’ous, organitzat per L’Agrupació de Comerciants per a l’Expansió Comercial, a la discoteca Roseto de Palamós. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Dani Duch)
Roseto, Palamós. / Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Joan Sabater)
I per acabar, a Palamós va obrir també Marinada. Josep Maria Garcia recorda que era una discoteca «menys juvenil» que Savoy. Tot i això, assegura que tenia molta clientela ja que va ser el primer local de Catalunya en oferir espectacles de striptease, cosa que va ser una revolució en el context de llavors. Garcia explica que la gent no estava acostumada a veure aquest tipus de performance, i que fins i tot atreia gent de fora que venia expressament.
Ajuntament de Girona. CRDI (Salvador Crescenti Miró)
Avui en dia, en el lloc del Savoy hi ha una botiga i un local abandonat. Igual que el Roseto (situat sobre els cinemes Arinco), que ha quedat inutilitzat perquè el seu sostre no reunia les condicions de seguretat. El lloc de Marinada, finalment, està ocupat per dos negocis, un per cada banda del carrer.
Xarai, a Palafrugell: de discoteca a scape room
La discoteca Xarai de Palafrugell també va ser un dels locals de l’època d’or de la festa al municipi. Era una discoteca que funcionava tot l’any. A l’hivern, amb festes d’estudiants. A l’estiu, s’omplia amb una barreja de turistes que estaven instal·lats als càmpings de Pals que hi arribaven amb bus i gent de tots els punts de la comarca. Així ho recorda Jordi Hereu, un dels propietaris de la discoteca en el seu moment.
Jordi Hereu explica que, a finals dels 90, quan faltava poc perquè la discoteca complís els 25 anys, la van traspassar i ell va obrir un altre local. Tot i això, el destí del local de Xarai és ben curiós: actualment hi ha un scape room, gestionat per familiars de Jordi Hereu, que està ambientat en la discoteca. Jordi Hereu assegura que «és ben igual que al Xarai», ja que van intentar fer-ho «en petit».
Més Platja d’Aro: BB i Malibú
Discoteca BB de Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Autor desconegut)
Josep Maria Garcia deia a Ràdio Capital que el final de les discoteques de Palamós el va causar «la centralització de Platja d’Aro». Aquest èxit va ser possible gràcies a les grans discoteques del municipi com ara Tiffany’s o Pacha, que van triomfar a partir dels anys 60. A part d’aquestes, però, encara n’hi havia moltíssimes més, com la BB. Oberta el 1963, es va convertir en un local pioner en la recuperació del carnaval al municipi, tal com explica Xavier Castillón al seu llibre Nit d’Aro. També va acollir festes temàtiques de tota mena: festes orientals, balls de carnaval, festes espanyoles…
El que és curiós d’aquesta història és que, avui en dia, en el seu lloc hi ha una braseria anomenada “The Grill BB” i la discoteca Inox, de manera que tant el nom com la festa segueixen vius en aquest local.
Exterior de l’actual restaurant The Gril BB i la discoteca Inox
Uns anys més tard, el 1980, s’inaugura una nova discoteca a Platja d’Aro: Malibú. Aquest local aviat es va donar a conèixer per les seves festes temàtiques, i podem considerar-lo gairebé una excepció. És de les poques discoteques mítiques de l’època que segueixen en peu més de quaranta anys després. A més, Malibú segueix funcionant amb la mateixa direcció i en el mateix local. De fet, avui en dia encara se segueix fent una de les seves festes més conegudes, la Nit Blanca, que se celebra cada estiu.
Discoteca Malibu de Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Pere Duran)
Malibú, Platja d’Aro. // Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Autor desconegut)
Durant aquesta època hi va haver tantes discoteques i tantes nits de festa al Baix Empordà que no hi ha prou reportatges que puguem fer per parlar de totes. Tot i això, amb aquestes tres parts del reportatge, ja hem pogut recordar i redescobrir molts dels locals més característics, que van marcar la història de la comarca.
Recupera les dues primeres parts del reportatge, en què parlem de les discoteques de Platja d’Aro, la Bisbal d’Empordà, l’Estartit, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, aquí:
Sempre s’ha dit que vivim en una península, la península Ibèrica. Però avui ho posarem en dubte. L’engany és doble: el trobem d’una banda, en els colors dels mapes polítics, que dibuixen clarament la frontera entre Espanya i França. De l’altra, a la barrera física dels Pirineus.
Però anem a la mateixa definició de península: un fragment de terra envoltat en bona mesura pel mar però enllaçat al continent per una franja de terra. En aquesta franja, l’istme, és on hi ha la clau.
El punt on és més estret, i per tant el que marcaria l’inici de la península Ibèrica, es troba entre Baiona (al País Basc francès) i Cambrils. És el trajecte més curt, en línia recta, entra el Mediterrani i l’Atlàntic.
L’Empordà, com la major part de Catalunya, quedaria doncs fora de la península Ibèrica. Som continent, no península. Sé que això no us canviarà la vida però, bé, ja ho he dit.
Avui el cel es mantindrà variable i no veurem tant el sol com ahir. No descartem algun ruixat, que no serà noticia per ser molt puntual.
L’embossament d’aire fred que està dominant la meteorologia de la setmana, avui, a la nostra comarca, portarà pocs canvis en forma de precipitació que quedarà més restringida a la geografia catalana més al sud nostre. De la nova situació, que suposarà una nou episodi de precipitacions intenses, i que el Servei Meteorològic ja n’ha emès l’avís, aquí en quedarem al marge. El cel començarà el dia amb núvols més prims i serà a la tarda que podran ser nuvolades més destacables i probables de ruixat.
Les primeres hores de la tardor no portaran gaire canvis en el temps, que seguirem encara amb aire agregalat del nord-est i una mínima pujada de les temperatures que aniran dels 15 graus mínims als 25 màxims.
Per demà divendres, seguirem variables i les temperatures tindran una lleugera remuntada que serà més evident de cara el cap de setmana.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.