Privat: L’Ajuntament de Palafrugell aprova un conveni amb RESILIS per disposar de quatre habitatges per a polítiques socials
L’Ajuntament de Palafrugell ha aprovat un conveni amb la Fundació Resilis per ampliar el parc d’habitatge social amb quatre pisos destinats a famílies vulnerables. Aquests habitatges s’integraran a la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social i permetran donar resposta a persones amb dificultats per accedir al mercat de lloguer.
Les famílies seleccionades pels serveis socials municipals rebran acompanyament social i comunitari durant tota l’estada. Aquest suport inclourà un Pla d’Acompanyament Familiar a càrrec de Resilis, amb l’objectiu de reforçar la convivència i el bon veïnatge al municipi.
El conveni tindrà una durada inicial de quatre anys i podrà prorrogar-se tres anys més. El projecte està gestionat per l’Àrea d’Habitatge de l’Ajuntament i forma part del Pla Local d’Habitatge 2024–2029.
L’objectiu principal és garantir el dret a un habitatge digne i adequat a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social. L’acord també busca prevenir desnonaments i afavorir l’accés a pisos amb condicions assequibles per evitar l’exclusió residencial.
El projecte compta amb la col·laboració d’Endesa i d’Ingenieros IM3, que participaran en la regularització del subministrament elèctric dels habitatges.
Les comarques de Girona van sumar prop de 1.300 compravendes d’habitatge durant el mes de novembre, un augment del 7% respecte del mateix període de l’any passat. Aquesta dada confirma la tendència a l’alça que viu el sector a Catalunya, que encadena tres mesos consecutius de creixement.
Segons les dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística, les compravendes han crescut de manera desigual entre les demarcacions. A Barcelona, el volum d’operacions va baixar lleugerament. En canvi, Girona, Lleida i Tarragona van registrar increments destacats. A la demarcació de Girona, es van comptabilitzar 1.251 operacions durant el novembre.
En el conjunt de Catalunya, es van realitzar prop de 8.800 transaccions, un 2% més que fa un any. La majoria corresponen a habitatges de segona mà, que van créixer més d’un 5%, mentre que les operacions d’obra nova van baixar un 10%.
També va augmentar la venda tant d’habitatge lliure com de protegit, amb increments del 2% i del 6% respectivament. A tot l’Estat, es van registrar prop de 58.600 compravendes, gairebé un 8% més que l’any anterior.
Quan falta només un mes per tancar l’any, Catalunya ja supera les 104.000 operacions, un 14% més que en el mateix període del 2022. Aquest volum d’activitat suposa un dels nivells més alts des del 2007, abans de la crisi immobiliària.
Protecció Civil ha enviat una alerta als telèfons mòbils de 19 municipis costaners de l’Alt i Baix Empordà per la previsió de fort onatge els propers dies. L’avís afecta localitats com Portbou, Llançà, Cadaqués, Roses, l’Escala, Pals, Begur, Palafrugell, Palamós, Calonge i Sant Antoni, Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro, entre d’altres.
L’alerta s’ha activat aquest diumenge a la tarda i es dirigeix tant a residents com a visitants d’aquestes zones. Les autoritats demanen extremar les precaucions, evitar acostar-se a espigons i esculleres, i no accedir a punts del litoral especialment exposats a l’onatge. També es recorda que, en cas de perill o emergència, cal trucar al telèfon d’emergències 112.
Per motius de feina visc a cavall entre Barcelona i l’Empordà. Aquesta expressió, “a cavall”, no és una llicència literària: és una realitat física i mental. Un dia ets en un carrer de l’Eixample amb trànsit constant i presses permanents; l’endemà observes com el vent neteja el cel a tocar dels arrossars. Aquest anar i venir, si més no, té l’avantatge d’afinar la mirada.
Al llarg dels anys he viscut a Sabadell, a Sant Boi de Llobregat i a Barcelona, en barris tan diferents com Gràcia, l’Eixample o la Creu alta. He conegut molta gent, he compartit taules, converses i sopars improvisats. I en aquest context, gairebé sempre informal, quan surt el tema del lloc on es viu o del darrer trasllat, hi ha una frase que apareix amb una regularitat gairebé matemàtica.
“M’agrada viure aquí perquè és com viure en un poble.”
És una frase que sol dir-se amb satisfacció, com si tanqués qualsevol discussió possible. Jo acostumo a escoltar-la sense replicar o, en el millor dels casos amb somriure sorneguer. Però després, quan torno a casa i hi penso amb una mica de calma, em ve inevitablement al cap una pregunta que no sempre té resposta: què vol dir exactament, això de viure com en un poble?
Ho pregunto amb tota la intenció del món, perquè jo he nascut, crescut, estudiat i treballat a Pals. O sigui, en un poble. I quan comparo aquesta experiència amb la idea que sovint se’n fa des de la ciutat, la distància entre una cosa i l’altra em sembla considerable, i això que el meu poble, com tants d’altres, ha canviat considerablement amb els anys.
Viure en un poble és, per exemple, haver d’agafar el cotxe per gairebé tot. És haver viscut anys amb una connectivitat precària i celebrar com una petita victòria l’arribada de la fibra òptica. És conviure amb una estacionalitat que ho altera tot: el trànsit, els preus, el ritme i fins i tot el caràcter dels llocs. És veure com el territori es transforma, no sempre amb criteri, i sovint, no pensant en qui hi viu tot l’any.
Sovint, quan algú parla de “viure com en un poble”, es refereix a una certa idea de proximitat: el comerç petit, la salutació pel carrer, la sensació de comunitat. Però aquesta imatge tan evocadora, fa temps que s’esquerda. Als pobles cada vegada hi queda menys comerç. No perquè la gent no el valori, sinó perquè, primer els centres comercials i després el comerç electrònic l’estrangulen. I això de saludar-se pel carrer, que sembla tan essencial, ja no és tan habitual com ens agrada recordar. La gent canvia, es mou, arriba i marxa. Els pobles també són llocs de pas.
De petit recordo veure en Pitu Ral passant amb el cavall i el carro, amb una escombra de bruc, netejant els carrers i recollint la brossa davant de casa. És una imatge precisa, concreta, gairebé fotogràfica. Però no és una escena que enyori ni un model que voldria recuperar. Per sort, els pobles també han avançat. Ara tenen serveis moderns, sistemes eficients i infraestructures que fan la vida més fàcil. I això és un progrés indiscutible.
Perquè viure en un poble no hauria de voler dir viure pitjor. Vol dir viure diferent. Amb una relació molt directa amb el territori, amb una escala humana que no sempre és còmoda, amb una consciència clara que les decisions —les bones i les dolentes— no són abstractes: tenen conseqüències visibles.
Dir que un barri d’una gran ciutat “és com viure en un poble” pot semblar una manera amable de dir que s’hi està bé. Però sovint és només això: una manera. Els pobles no són una metàfora ni una sensació agradable. Són llocs reals, amb límits, amb tensions i amb una vida quotidiana que pesa.
Potser, abans de dir que ens agrada viure en un lloc perquè “és com un poble”, convindria aturar-nos un moment i pensar què volem dir exactament. O ben pensat, que cadascú digui el que li plagui.
La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors ha convocat una vaga per al dilluns 19 de gener a tots els ports catalans. Les embarcacions es quedaran amarrades com a senyal de protesta contra el nou paquet normatiu impulsat per la Comissió Europea, que els pescadors consideren impossible de complir i que, segons denuncien, posa en risc l’activitat als ports.
Els pescadors critiquen que la nova normativa afecta totes les modalitats de pesca i obliga a enviar un preavís amb quatre hores d’antelació a través d’una aplicació digital. En aquest preavís cal indicar l’estimació de totes les espècies capturades i el seu pes, un requeriment que els professionals consideren inviable.
La federació, presidida per Antoni Abad, afirma que aquestes mesures suposen un augment innecessari de la burocràcia i defineixen la situació com un «desgavell». Asseguren que han arribat a un punt de no retorn i que no acceptaran més normes que no s’ajustin a la seva realitat.
En el mateix comunicat, recorden que en els darrers anys la flota catalana s’ha reduït a la meitat, i atribueixen aquest retrocés al desencís per normatives imposades que no reflecteixen la situació real del sector. Afirmen que aquesta pressió normativa ha fet perdre les ganes de continuar a molts professionals.
Aquesta vaga es convoca un mes després del pacte europeu sobre les quotes de pesca, un acord que els pescadors han qualificat d’«agredolç», i que consideren insuficient per revertir la pèrdua de flota i activitat al sector.
Els Mossos de Girona avisen que les organitzacions criminals vinculades al narcotràfic involucren cada vegada més empreses de la demarcació. El cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Girona, Carles Martínez, explica que la «petjada criminal» de les bandes que hi ha establertes arriba a empreses que tenen un funcionament «normal», però que acaben operant amb aquestes organitzacions per les grans quantitats de diners que mouen. «Si hi ha tantes empreses legals que viuen de la marihuana, vol dir que ja els va bé que hi hagi marihuana», remarca. El cap de la DIC a Girona, però, assenyala que la «capacitat corruptora» de la droga afecta també la policia i altres estaments públics. «Això és molt més greu», diu.
L’establiment de bandes criminals a la demarcació de Girona ha crescut els darrers anys. Bona part d’aquestes organitzacions estan dedicades al narcotràfic i porten associades altres activitats delictives com actes violents entre les mateixes bandes, els coneguts narcoassalts. Aquest aspecte preocupa els Mossos, però també el fet que empreses legals i que operen de manera absolutament normal al dia a dia, es vegin atretes «pel diner fàcil» i treballin per aquests grups criminals.
«Evidentment que ens preocupen els actes violents, però anem una mica més enllà. Aquestes bandes generen una petjada criminal al territori. Al voltant de la marihuana hi ha moltes empreses legals que viuen de la marihuana», explica el cap de la DIC a la Regió Policial de Girona, Carles Martínez.
A més, un dels problemes d’aquestes organitzacions és que «diversifiquen els delictes». Martínez explica que moltes treballen inicialment a la producció i distribució de marihuana, però que «un cop tenen muntada la infraestructura» es poden dedicar a altres activitats delictives, com el tràfic d’armes o de persones. «Nosaltres quan comencem a investigar sigui el que sigui, arribes fins on arribes i en moltes ocasions acabem arribant a punts que ni ens podem imaginar», assenyala.
El cap de la DIC a la Regió Policial de Girona relata que la manera d’operar d’aquestes bandes de narcotràfic de marihuana és senzilla. El que fan és contactar amb petits cultivadors d’arreu de la demarcació i agrupen diverses plantacions. Un cop han recollit la droga de diversos cultius, entra en funcionament la logística per transportar-la, especialment al nord d’Europa on es ven més cara.
Això fa que, quan els Mossos fan una entrada i registre en una plantació determinada, moltes vegades només enxampin la persona que l’està vigilant, l’anomenmat «jardiner», però no trobin cap responsable de l’organització criminal.
La capacitat corruptora de la droga
Un dels aspectes «més greus» que té el narcotràfic, però, és «la gran capacitat corruptora» que té, no només a empreses legals, sinó també en institucions com la mateixa policia. «Fa temps que aquesta capacitat corruptora la detectem en cossos policials. Hi ha agents vinculats i atrets pels diners, però també molts més sectors públics afectats i això és molt greu, perquè això pot afectar al funcionament normal d’organismes», assenyala el cap de la DIC a Girona.
A tall d’exemple, quatre mossos de la comissaria de Santa Coloma de Farners van ser condemnats a penes entre nou i deu anys de presó per desviar la droga que ells mateixos requisaven i tornar-la a introduir al mercat.
Presents a la demarcació
La realitat és que els Mossos d’Esquadra reconeixen que hi ha «un problema» per l’augment de bandes criminals que s’han establert a les comarques gironines els darrers anys. Martínez, assenyala que han detectat l’assentament d’aquests grups a la demarcació i relata que són organitzacions d’arreu que veuen la regió com un bon enclavament geogràfic per dur a terme els seus negocis.
«Hem de tenir en compte que Girona està a prop de la frontera, estem a tocar de França, tenim molt de turisme i es pot passar desapercebut, hi ha moltes vies ràpides. En definitiva, nosaltres tenim un problema», conclou el sotsinspector.
