El Consell Comarcal presenta el Pla de Reactivació Socioeconòmica del Baix Empordà

Per
Sergi Villena
-

Aquest matí s’ha presentat el Pla de Reactivació Socioeconòmica del Baix Empordà als alcaldes, tècnics i regidors de Promoció Econòmica de la comarca. La presentació ha comptat amb la participació, entre altres, del president del Consell Comarcal, Joan Manel Loureiro, i del vicepresident primer i conseller de Promoció Econòmica, Xavier Dilmé. Finalment, també s’ha presentat aquest Pla als mitjans de comunicació.

Amb la publicació d’aquest instrument de planificació culmina un treball transversal que s’ha realitzat durant l’últim any, liderat pel Consell Comarcal del Baix Empordà, i amb la participació activa dels integrants d’un Grup Motor constituït pel gerent i representants de diverses àrees del Consell. També hi han intervingut agents, associacions empresarials i entitats de la comarca dels àmbits institucional, empresarial i social, que també van participar a través de sessions telemàtiques en diverses taules de treball. La consultora Xarxa Consultors ha estat l’encarregada de la redacció del Pla. 

Aquest Pla de Reactivació Socioeconòmica defineix objectius, estratègies i accions concretes previstes per la reactivació econòmica i social de la comarca, un cop analitzats la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de les conclusions sorgides durant el processos  participatius. Amb aquest full de ruta es podran avaluar els resultats obtinguts durant l’execució de les accions que proposa el pla de reactivació pels propers mesos. 

En concret, el Pla estableix 5 grans eixos transformadors i 5 més de transversals. Entre els primers destaca la potenciació de la industria agroalimentària vinculada a la terra i al mar, la promoció d’oferta turística i serveis fora de la temporada d’estiu, o millorar els polígons d’activitats econòmica. Pel que fa als transversals, destaquen millorar el transport públic i la mobilitat sostenible, incidir en l’adaptació de l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral i fomentar la contractació de qualitat, tant pública com privada. 

El vicepresident primer i conseller comarcal de Promoció Econòmica, Xavier Dilmé, ha destacat que aquest pla és fruit de tots els agents socioeconòmics del territori, i que per tant tothom se l’ha de sentir seu. També ha volgut remarcar que les propostes i objectius fixats no són abstractes, sinó concrets i tangibles.   

La Costa Brava i el Pirineu de Girona tanquen l’estiu amb 3,18 milions de turistes i 11 milions de pernoctacions

Per
ACN
-
platja de Sant Pol
Uns turistes a la platja de Sant Pol, a s'Agaró. Imatge publicada el 7 de juliol del 2021. (Horitzontal)

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha fet balanç aquest dimarts de la temporada d’estiu a les comarques gironines. El vicepresident primer, Jaume Dulsat, ha subratllat que, en termes generals, ha estat una temporada «bona» i «correcta», amb algunes sorpreses positives com ara que el mes d’agost ha estat sorprenentment «excel·lent» al conjunt del territori però amb altres aspectes que encara demostren que queda camí per recórrer per situar-se en la situació prèvia a l’esclat de la pandèmia

Durant els mesos de juny, juliol i agost, la demarcació ha rebut 3,18 milions de turistes. Són un 71,8% més que els visitants de l’estiu passat –encara amb restriccions derivades de la covid-19, quan van arribar a les comarques gironines 1,85 milions de viatgers. En comparació amb el 2019, però, són un 4,77 menys de turistes (aquell estiu van visitar la demarcació 3,3 milions de visitants).

Les dades de l’Observatori de turisme desglossen els nombre de turistes per quinzenes. Dulsat ha exposat que hi ha hagut quinzenes «excepcionals», com la segona de juliol o la segona d’agost, que fins i tot han arribat a superar les xifres del 2019. A l’altra cara de la moneda hi ha, però, descensos importants en el nombre de visitants durant el mes de juny. Això, remarca, evidencia un retrocés en la capacitat de desestacionalització de la temporada, que s’havia aconseguit allargar augmentant l’activitat tant al juny com al setembre (amb dades encara no disponibles).

El comportament de la temporada també ha estat diferent en funció de la destinació. La Costa Brava sud ha tingut més problemes per omplir, sobretot per la major afluència habitualment de viatges organitzats, l’activitat de touroperadors i perfils de visitants que arriben en avió en vols xàrter. En canvi, el Pirineu i l’interior s’han «revaloritzat» i han registrat un estiu amb més visitants «que mai», comparant-los amb els dos darrers anys.

El turisme de proximitat ha estat clau per a la temporada turística, tot i que això també s’ha traduït en estades més curtes. Els mesos de juny, juliol i agost han generat prop d’11 milions de pernoctacions, un 64% més que els 6,7 milions de l’estiu passat però un 19,48% menys que les 13,6 del 2019.

Segons ha desgranat Dulsat, a la Costa Brava el 49% dels visitants han estat catalans, el 36% estrangers i el 15% provinents de l’estat espanyol. En el cas del Pirineu, la immensa majoria és públic provinent de Catalunya (el 87%), mentre que hi ha hagut un 7% de turistes estrangers i un 6% de l’estat espanyol.

El vicepresident primer del Patronat ha exposat que el primer país emissor és França: «Els francesos mai han deixat de venir». Seguits pels provinents dels Països Baixos, Alemanya i Bèlgica. Dulsat ha agraït la fidelitat d’aquests turistes amb la destinació però ha situat com a assignatures pendents recuperar visitants de la Gran Bretanya, els països nòrdics i Europa de l’est que sosté que no han pogut viatjar, també, per la manca d’oferta de vols.

De fet, l’estadística del Patronat també avalua l’activitat a l’aeroport de Girona que evidencia que està «molt lluny» d’apropar-se a les xifres del 2019. Els mesos de juny, juliol i agost es van tancar aquell any amb 873.969 viatgers mentre que aquest estiu n’han arribat per aire 152.214. A més, el percentatge d’ocupació dels vols també ha caigut en picat dels 88-91% de mitjana de fa dos estius amb el 51-62% de mitjana actuals. Dulsat situa poder recuperar l’activitat, aerolínies i recuperar rutes com a clau per poder emprendre el «camí de la recuperació absoluta» el 2022.

El vicepresident segon, Jordi Masquef, ha posat el focus en les campanyes focalitzades a atraure públics dels llocs emissors amb més potencial i en les webs que aglutinen l’oferta d’activitats i atractius de la demarcació i que han estat molt utilitzades aquest estiu pels visitants.

Dulsat i Masquef han assenyalat que les xifres reflecteixen un estiu bastant millor que el que semblava que es podria tenir amb l’arribada de la cinquena onada i la recuperació d’algunes restriccions. Tot i això, remarquen que cal incidir en la desestacionalització del turisme i, també, esperar que aquest any sí hi pugui haver temporada d’esquí. «L’any passat va ser molt minsa o nul·la», han conclòs.

El documentalista Antoni Martí converteix el reportatge Homes de fum en un llargmetratge documental sobre l’ofici de carboner

Per
Redacció
-
el-documentalista-antoni-marti-converteix-el-reportatge-homes-de-fum-(2001)-en-un-llargmetratge-documental-on-homenatja-l’ofici-de-carboner

>

(28.09.21) El realitzador i documentalista Antoni Martí ha revisat, dues dècades després, el reportatge Homes de fum (2001, 30’), en què es testimoniava l’intercanvi entre carboners de les Gavarres i de la regió sueca de Glavëborg, i n’ha fet una relectura ampliada en tots els aspectes, fins a convertir-lo en un llargmetratge documental de 80 minuts, carregat de material inèdit i testimonis.

Martí ha aprofitat la celebració de les dues dècades per tornar a visionar el material d’arxiu i n’ha acabat fent un treball profusament documentat que mostra una gran quantitat de noves imatges de l’intercanvi i reflexiona sobre el llegat que en va deixar a Forallac, on des de l’any 1996 se celebra la popular festa de La Carbonera. Per bé que els principals protagonistes de l’experiència han traspassat, el documentalista aporta el testimoni de persones que també van formar part de l’expedició que el entre el 25 d’agost i el 9 de setembre de 2001 va fer 3.000 km fins a la regió sueca de Glavëborg. Un mes després, una comitiva sueca va participar La Carbonera i van mostrar com era el procés de carboneig a la seva regió.

Aquesta iniciativa cultural es va gestar en el marc d’un acord de cooperació entre el Consell Regional i la Generalitat de Catalunya, a través de la direcció general de Relacions Exteriors. En el vessant més personal, al darrera del projecte hi van haver les figures de Pau Puig, historiador i excol·laborador extern de la Generalitat, i d’Assumpta Fabré, que era gerent d’un recent constituït Consorci de les Gavarres.

El carbó vegetal ha tingut històricament una gran importància a les dues regions. A Suècia, a banda de ser una font energètica indispensable a les llars, va ser clau per a la indústria siderúrgica. D’altra banda, el carboneig manté un gran pòsit cultural i està estretament associat a les Cançons de carboners, del prestigiós poeta Dan Andersson, considerat el Jack London suec. Pau Puig assegura que: «A vint anys vista, l’intercanvi de carboners és el més original de tots els projectes que es van dur a terme entre Gävlegorg i Catalunya. Hauria estat una llàstima que hagués caigut en l’oblit. Afortunadament aquest documental pretén evitar-ho.»

Reconeixement a l’ofici de carboner

Antoni Martí explica que «el nou treball és un acte de reconeixement als vells carboners que durant segles han treballat des de l’anonimat, per tal de poder tenir un plat calent a taula i poder-nos escalfar a l’hivern». D’altra banda, argumenta que aquest és un treball més reposat i emotiu, a diferència del primer, en què es va fer amb una certa urgència per tal de tenir-lo a punt en poques setmanes, quan es va rebre la comitiva sueca durant la festa de La Carbonera de 2001. Assegura que un cop revisat tot el material gravat durant l’intercanvi, va poder constatar una gran nombre d’imatges d’extrarodinària qualitat plàstica i documental i moltíssims detalls de vivències que no havia utilitzat per la urgència de la producció. Un cop treballat tot el nou material i definit el nou enfoc des de la perspectiva del pas del temps vint anys després, ha pogut configurar un llargmetratge documental amb una gran càrrega etnològica i emocional.

El treball, segons Martí, també vol retre un sentit homenatge a les persones que ja no hi són i van ser claus en aquella experiència cultural, com són l’Assumpta Fabré, els carbonera Lluís Pla, de la Bisbal, i Lluís Ribas, de Sant Gregori, que en el crepuscle de les seves vides van poder demostrar, una vegada més, la seva saviesa, davant l’expectació creada en aquest intercanvi internacional.

Estrena i exposició commemorativa al Mundial de la Bisbal

La iniciativa de recuperar l’experiència a través d’aquest llargmetratge documental compta amb el suport dels ajuntaments de Forallac i de la Bisbal d’Empordà. L’estrena està programada per als dies 15 i 16 d’octubre, coincidint amb el període en què s’hauria celebrat La Carbonera, que aquest any, com el passat, ha estat suspesa per la pandèmia.

L’estrena del documental anirà precedida i complementada, a més, amb una exposició commemorativa que es podrà visita al vestíbul del Mundial. L’exposició s’inaugura aquest divendres 1 d’octubre a les 10 h i es podrà visitar fins al dia 17. Posteriorment, el documental es projectarà a Cassà de la Selva, Torroella de Montgrí, Monells, Sant Gregori, Girona i Llagostera.

 

PCR a l’Empordà

Per
Sàbel Gámez
-
L'escriptora Sàbel Gamez
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
PCR a l’Empordà
Loading
/

Quan les llengües de foc abrasen les esperances de tota una comunitat com la palmera, quan l’estiu s’acomiada i entra amb força la tardor, quan sembla que la consciència consciencia de veritat a qui no conscienciava, toca fer el nostre particular PCR a l’Empordà.

Les terrasses plenes dels locals es van buidant mica en mica, mantenint l’aforament permès, els camins de ronda es deixen continuar mimant per la mirada neta d’un mar que ens segueix acolorint les postals diàries que formen part de la nostra col·lecció, la vida segueix vivint en cada racó d’aquest petit paradís i la Costa Brava, més brava que mai, continua emergent en el cor de cada empordanès i en l’ànima d’aquells que s’estimen l’Empordà.

El PCR confirma el negatiu de tot el que hem viscut i el positiu de tot el que en resta per viure. Estem passant la prova. Ara toca, seguir amb aquest resultat!!!

Dimarts menys calorós amb descens de la temperatura màxima

Per
Marc Vilà
-
El municipi de Begur | Imatge de l'Ajuntament de Begur
El municipi de Begur | Imatge de l'Ajuntament de Begur

Si hem de buscar un titular de la meteorologia d’avui, serà que el dia es presenta menys calorós. I això ho notarem més en l’efecte de la temperatura màxima. Tot i això, també notarem que el termòmetre no podrà aguantar tanta estona el pic més alt i la sensació de fresca podrà ser una mica més palpable perquè venim de valors molt elevats per ser finals de setembre. Ahir, les màximes a poblacions empordaneses properes quedaven amb 28 graus a Castell d’Aro o 27.9 graus a La Bisbal.

Avui l’ambient es normalitzarà i al migdia la temperatura quedarà més frenada: parlem de temperatures properes només als 25 graus, o que en passaran poc. Per mínimes, encara no en notarem gaire conseqüències i ens plantarem amb els 15 graus encara bastant elevats per trobar-nos a l´època que som.

El cel serà bastant serè tot el dia i a la lleugera baixada de temperatures s’hi afegirà la Tramuntana entre fluixa i moderada que demà dimecres es deixarà notar una mica més.

Torroella de Montgrí impulsa un projecte per controlar la inundabilitat de la zona del Baix Ter

Per
Paula Brines i Blasco
-
inundacions-passeig-maritim-estartit-

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí lidera un projecte per minimitzar al màxim les inundacions al municipi. Un grup d’experts de la Universitat de Girona s’ha encarregat d’executar el pla. L’alcalde, Jordi Colomí, creu que és una obligació planificar de cara al futur davant l’agreujament de les inundacions pel canvi climàtic.

Els problemes d’inundabilitat de la zona del Baix Ter fa temps que donen problemes al municipi, però cada cop les pluges torrencials són més fortes i freqüents. Generalment, no són causades pel riu Ter, sinó pel vessant del Montgrí que provoca que l’aigua travessi la carretera que va de l’Estartit a Torroella i inundi tota la plana agrícola.

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, explica que el canvi climàtic ha agreujat les inundacions al municipi, ara molt més intenses que fa 20 anys. A més, l’augment del nivell del mar tampoc ha ajudat a minimitzar el problema, ja que ara l’aigua entra més amb les llevantades en les zones on no s’han recuperat dunes.

Des de l’Ajuntament, estan preocupats pel canvi climàtic i creuen que és una obligació no només pensar en el dia a dia, sinó també planificar de cara al futur.

UdG encarregada del pla

L’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG ha elaborat aquest pla que busca solucionar la inundabilitat de la zona del Baix Ter i sobretot els problemes que ocasiona al municipi de Torroella de Montgrí. El projecte està dirigit pel doctor Xavier Quintana, qui coneix perfectament territori i també ha sigut el director dels projectes LIFE que s’han fet per la recuperació de la Pletera.

De moment, s’ha començat a treballar en el projecte. Un cop s’hagi finalitzat, se sabran les accions necessàries per solucionar els problemes d’inundabilitat. Segons l’alcalde de Torroella, depenent de la seva magnitud es duran a terme com a Ajuntament o a través de projectes de la Unió Europea (UE).

A més, una part d’aquest primer projecte ja ha estat finançat per la UE.

1...2.9862.9872.988...7.051Pàgina 2.987 de 7.051