Alt i Baix Empordà, germans desconeguts

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Alt i Baix Empordà, germans desconeguts
Loading
/

Baix i Alt Empordà, dues comarques que abans de la divisió administrativa del 1936 formaven l’Empordà, una comarca sense comarca entre les serres de l’Albera i les Gavarres i que rebia aquest nom heretat de l’Empórion dels grecs que vol dir «els mercats». Normalment els límits entre comarques o municipis el marquen elements naturals com rius, serres, valls, però en el cas de l’Empordà el límit entre comarques el marca el Montgrí i quan aquest acaba, cal resseguir una línia imaginària més o menys recta per la plana fins arribar a Garrigoles.

Malgrat tot això sigui molt interessant, no vull parlar de si aquest divisió es va fer bé o no, sinó de com es relacionen els ciutadans d’aquestes dues comarques. Podem dir que aquestes dues comarques germanes viuen d’esquenes una de l’altre?

M’aventuro a dir que sí, i segurament hi ha centenars d’excepcions, però generalment els baix-empordanesos poca cosa fem a l’Alt Empordà i a l’inrevés.

Aquesta afirmació la faig després d’anys aplicant el mètode empíric. Per motius laborals i familiars, jo baix-empordanès, vaig aterrar a Figueres i a la comarca de l’Alt Empordà. Tot un territori desconegut que per la meva feina vaig descobrir de d’alt a baix. Em vaig adonar que ni jo, ni la gran majoria del meu entorn baix-empordanès, coneixia tot aquest territori i a l’hora que els alt-empordanesos no coneixien el territori baix-empordanès. És estrany com podem arribar a desconèixer les coses que tenim a prop de casa, i que per exemple tots hàgem estat a Mallorca o Menorca.

Crec que el motiu de tot plegat és la històrica mala connexió viària entre els dos Empordans. Abans del 2010 el camí entre Palafrugell i Figueres era un bonic però llarg recorregut de poble a poble. Per sort ara la nova C-31 connecta els dos Empordans de forma més ràpida i segura, segurament amb menys encant però els veïns segur que ho agreixen.

Gent del Baix Empordà pugeu a conèixer l’Alt Empordà, gent de l’Alt Empordà baixeu a conèixer el Baix Empordà, segurament us emportareu més d’una sorpresa. Som-hi!

El Museu del Suro participa en el 21è Cap de Setmana Ibèric amb una visita guiada i un taller d’arqueologia i ceràmica

El Museu del Suro participa en el 21è Cap de Setmana Ibèric amb una visita guiada i un taller d’arqueologia i ceràmica al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda a Llafranc.

El dissabte 2 i el diumenge 3 d’octubre de 2021 se celebrarà a tot Catalunya el 21è Cap de Setmana Ibèric. Aquesta festa està organitzada anualment per la Ruta dels Ibers, projecte del Museu d’Arqueologia de Catalunya amb l’objectiu de promocionar tots els jaciments ibers del territori.

Les activitats que s’organitzen tenen la voluntat de descobrir com era la vida dels ibers fa més de 2.200 anys a les nostres terres; una societat avançada que comerciava amb grecs, fenicis i romans, i de la que ens han arribat molts vestigis i alguns enigmes, com l’escriptura que encara no s’ha desxifrat.

En aquesta nova edició, sota el lema Ibers, territori connectat es vol divulgar com es relacionaven entre els diferents pobles ibers i amb comerciants d’arreu de la Mediterrània. Tot i que no hi havia les vies de comunicació actuals o eines tan potents com Internet, les societats ibèriques establien contacta entre elles. El comerç, tant terrestre com marítim, apropava cultures i propiciava l’intercanvi d’idees i productes. Així que, tot i que els poblats estaven allunyats no suposava un obstacle per establir forts lligams entre les seves gents. No tenien xarxes socials, però estaven molt al dia de les notícies que hi passaven al seu voltant.

El jaciment iber de Sant Sebastià de la Guarda

Fa cinc anys que el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda a Llafranc forma part de la Ruta dels Ibers. Aquest any el servei educatiu del museu ha creat una activitat familiar de divulgació anomenada: Ibers i grecs, les relacions comercials de dues cultures diferents, que es realitzarà, de forma gratuïta, el dissabte 2 d’octubre a les 17.30 h.

A través d’aquesta acció, dirigida a famílies amb infants a partir de sis anys, es podrà conèixer de manera didàctica i amena el perquè de la situació estratègica del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, quines eren les relacions amb poblats ibers propers i quina influència van tenir els assentaments grecs d’Empúries. Es posarà especial atenció en la tasca dels i les arqueòlogues amb l’objectiu de promoure vocació. Durant el recorregut els participants crearan el fil conductor de les explicacions a través de les diferents troballes arqueològiques que sorgeixin al taller. Finalment podran fer una peça de ceràmica i fins i tot escriure el nom en iber.

Les primeres excavacions programades a Sant Sebastià s’iniciaren l’any 1984 i van seguir fins a l’any 1987. Amb les obres de remodelació de l’antiga hostatgeria, als anys 1990, es van fer campanyes d’urgència per poder documentar les noves troballes, ja que el jaciment arqueològic també s’estén per sota les construccions. Per millorar el coneixement del jaciment l’Ajuntament de Palafrugell es va plantejar la realització d’excavacions de forma continuada, per això es va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Girona, sota l’empara de la qual es varen fer campanyes anuals des de 1998 fins a 2008, finalitzant amb la consolidació de les estructures excavades i l’adequació del recinte per ser visitat de forma lliure.

El Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, situat sobre un penya-segat, és el testimoni de l’ocupació d’un lloc privilegiat des de fa, almenys, 2.600 anys. A part de la visita al jaciment ibèric (segles VI a I aC), es pot gaudir d’una torre de guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX.

D

Cel variable amb més núvols a partir de migdia i Tramuntana moderada

Platja de Palamós | Imatge d'arxiu
Platja de Palamós | Imatge d'arxiu

Dimecres amb estat de cel parcialment ennuvolat, uns núvols que seran a estones més abundants a partir de migdia degut al pas d’un petit front que puntualment també pot deixar algun petit ruixat, en general res o poca quantitat de pluja.

El vent dominant serà de component nord de força feble amb algunes ratxes moderades de fins a 40 km/h a la meitat nord de la comarca. Pel què fa a la temperatura aquesta oscil·larà avui entre els 15ºC de mínima i els 25ºC de màxima.

Demà estat de cel variable amb més estones de sol al matí i temperatura lleugerament inferior amb un matí una mica més fresc.

El porta a porta a Forallac ja està del tot desplegat

privat:-visita-guiada-a-peratallada-(diumenge-11-de-juliol,-d’11-a-12.30-h)

Aquesta setmana finalitza el procés de desplegament del porta a porta a Forallac, amb l’inici de la prestació del servei al polígon industrial, el darrer punt planificat. La primera fase del procés es va fer a Fonteta, on el servei es presta des del març de 2019 i aquest estiu s’ha donat continuïtat al desplegament a Peratallada (5 de juliol) i a la resta de nuclis (6 de setembre).

A partir d’ara doncs, la recollida de residus a tot el municipi es fa íntegrament per mitjà del sistema porta a porta, de manera que han desaparegut els contenidors a la via pública.

privat:-finalitza-el-desplegament-del-porta-a-porta-a-forallac
Beneficis

Segons l’Ajuntament, ll porta a porta permet incrementar la quantitat i la qualitat dels residus recollits, minimitzar els residus portats a incineradores o abocadors, i facilitar els processos de reutilització i reciclatge per obtenir nous productes.
Deixalleria i àrea d’emergència

La deixalleria ha introduit introduït canvis des del 1 de juny per millorar l’eficiència en la gestió del servei. L’accés continuarà essent amb targeta, però amb la novetat que també hi haurà un horari i personal que atendrà l’usuari. D’aquesta manera es pretén mantenir més ordenat i net l’equipament i que tothom en faci un ús correcte, de manera que no es dipositin residus on no toca.

D’altra banda, en cas que no es puguin deixar els cubells a la porta de casa d’acord amb el calendari i horaris de la recollida porta a porta, podeu utilitzar l’àrea d’emergència que s’ha habilitat a la deixalleria.

Years & Years estrena ‘Crave’ i anuncia el disc “Night Call” pel 2022

years-&-years-estrena-‘crave’-i-anuncia-el-disc-“night-call”-pel-2022

Years & Years o el que és el mateix, Olly Alexander, acaba de presentar ‘Crave’, una nova producció que arriba després de ‘Starstruck’, de la versions de ‘It’s a sin’ de Pet Shop Boys i de la nova interpretació que va fer de ‘The edge of Glory’ de Lady Gaga.

La nova producció britànica es presenta amb un videoclip ja disponible a la xarxa.

La cançó formarà part de “Night Call”, el nou disc del grup britànic que arribarà el 7 de gener.

L’entrada Years & Years estrena ‘Crave’ i anuncia el disc “Night Call” pel 2022 ha aparegut primer a Primera Fila.

Josep Maria Garcia «Platja d’Aro va ser un dels ponts perquè les discoteques de la resta de la comarca anessin desapareguent»

Divendres passat vam parlar al Supermatí amb Josep Maria Garcia, membre del club de fans dels 60s, 70s i 80s de Palamós, que ens va aprofundir sobre l’esclat de les discoteques a Palamós i la centralització d’aquest tipus d’oci nocturn a Platja d’Aro.

Garcia explica que als anys 60, Palamós va patir un «boom» per diverses qüestions, també relacionades amb els estrangers que van venir a la Costa Brava i que van portar un món nou, divers.

A partir d’aquesta explosió deixarà de ser un poble corrent per convertir-se en un destí per a la vida nocturna. Savoy, Marinada i Roseto són les discoteques més famoses que van aparèixer en aquell moment, entre altres.

Més endavant, Platja d’Aro també es va transformar, convertint-se en el focus principal de discoteques. Madox, Patxá, Paladium…aquest resorgimet va cridar l’atenció als habitants dels pobles del costat i les discoteques de les rodalies van anar desapareguent. «Platja d’Aro va ser un dels ponts perquè les discoteques de la resta de la comarca anessin desapareguent», explica Garcia.

Per altra banda, les discoteques que van sorgir entre els 60-80 van contribuir a relacionar persones de diferents poblacions de les rodalies. «Aquesta relació social va canviar la dinànica del poble, i també que les persones tinguessin una visió més àmplia, diferent», afirma Garcia. És evident que les discoteques han marcat un abans i un després a les poblacions del Baix Empordà, un canvi que ha marcat a gairebé una generació.