L’activitat comercial al port de Palamós creix i supera les dades anteriors a la pandèmia

Per
Maria Alsina
-
Costa Brava - Port de Palamós

Pel port comercial de Palamós han passat unes 130.000 tones de mercaderies entre gener i agost aquest any. Aquestes xifres superen amb escreix les dades recollides del mateix període durant el 2020. En total, un 83% més que durant el mateix període. Cal remarcar que aquesta diferència tan gran es podria explicar pel fort impacte que va tenir la pandèmia de la COVID-19 l’any passat. Però és que les dades d’aquest 2021 també superen les de 2019, en un 53%.

Segons dades extretes de Ràdio Palamós, que els va facilitar Ports de la Generalitat, són 129.672 tones de mercaderies gestionades en els 8 primers mesos d’aquest any, que en el període de 2020 van ser només 70.709. En el mateix període de 2019 en van ser 84.891. Aquestes dades mostren l’impuls que ha tingut el port comercial de Palamós en el camp del trànsit comercial.

Alguns dels transports que han beneficat aquest enclavament portuari han estat la pasta de paper (material utilitzat per fer mocadors o bolquers), el trànsit de barita (material utilitzat en les pintures, ceràmica o vidre) o la colza (planta utilitzada per fer biocombustible). També ha estat rellevant el transport de material siderúrgic com barres d’acer destinades als sectors de la construcció i l’automoció, o els rotlles de filferro que tenen usos múltiples. Al port de Palamós també es carrega la biomassa forestal o estelles de fusta que viatgen fins a França o Itàlia, on les centrals elèctriques ho transformen en energia verda.

El port de Palamós està especialitzat en la càrrega general de mercaderies i operativa de peces especials. És l’únic port amb trànsit de mercaderies de la costa de Girona i, per tant, és una porta marítima d’entrada i sortida de la demarcació. El port transita amb enclavaments com països del Magrib, la Unió Europea, Àsia, Nord-amèrica i Sud-amèrica. També exporta a països europeus com Holanda, Itàlia, França i Regne Unit.

Supermatí – 6 octubre 2021

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 6 octubre 2021
Loading
/

Límits

Per
Pere Maruny
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Límits
Loading
/

Tots els qui tenim canalla ho sabem: educar és ensenyar els límits. Perquè, com a marca, això del lliure albir està molt bé, però és rotundament fals. Si els deixes fer, el criaturam acabarà atropellat darrera d’una pilota. Hi ha límits que no podem ignorar.

Vivim en un planeta que pot semblar molt gran, però és finit i té límits. Aquesta màxima fonamental, però, és constantment ignorada pel nostre sistema socioeconòmic, el capitalisme, que actua sota la premissa del creixement constant i il·limitat, com si res s’hagués d’acabar. Hem de produir més, consumir més, agafar més avions, que vinguin més turistes, the show must go on. Durant uns quants anys, la cosa va funcionar, però fa dècades que sabem que això no és així, les mateixes que la comunitat científica porta advertint dels perills reals per a la supervivència de l’espècie humana si seguim per aquest camí. Però ha calgut que els humans ens trobem davant del cotxe a punt d’atropellar-nos per tal de començar a veure que perseguir la pilota sense fre no era la millor de les idees.

I, amb tot, ho seguim intentant. L’aspiració suprema que tenim els individus és la de fer-nos rics. Il·limitadament rics. Perquè ens han ensenyat que els rics no en tenen, de límits. No estan subjectes a les restriccions que patim els simples mortals. No viuen sota les mateixes lleis, ni físiques ni jurídiques, que nosaltres. I tu, sí, tu, també pots arribar a ser ric. Com aquell futbolista, com aquella cantant, com aquest youtuber que és tan guai. Però per arribar-hi has de córrer sense parar darrera la pilota i no miris els cotxes. A un de cada milió no l’atropellaran.

Variabilitat al cel amb un matí no tan fred i parcialment cobert

Per
Albert Aparicio
-
Sortida del sol a Palafrugell. Núvols alts i mitjos

Oficialment podem dir que ja hem inaugurat l’època de vestir com capes de ceba, perquè l’ambient fred del matí amb mínimes de 8 a 10ºC a contrasta amb l’ambient suau o fins i tot càlid del migdia. Aquesta amplitud tèrmica, que ahir va ser de gairebé 18ºC en punts de l’interior del Baix Empordà, avui no serà tan gran degut a unes primeres hores del dia núvols baixos i mitjos que han impedit que baixi tan la temperatura, juntamentamb el flux de component nord.

Un estat de cel variable, més intervals de núvols a l’inici del dia i ràpidament obertura de clarianes i més sol. A la tarda novament  amb alguns intervals de núvols, en general poc importants.

Demà jornada plàcida i assolellada, matí fred i migdia càlid amb vent del  nord i tendència a pujar la tempertura el tram final de setmana

Així apareix el Baix Empordà al primer mapa de Catalunya de la història

Per
Anna Salvadó Figueras
-
mapa complet

Fa uns dies, l’usuari de Twitter «Efemèrides de Catalunya» (@efemarq) compartia el primer mapa de Catalunya de la història. Segons l’usuari explica, «el primer mapa on apareix definida com a país, amb els seus límits». És una peça feta l’any 1605 pel cartògraf Jan Baptist Vrients i encarregada per la Generalitat. Vrients és l’autor i editor dels tres primers mapes impresos coneguts del Principat de Catalunya.

La part més interessant d’aquest mapa és veure com hi apareixen els diferents municipis, amb quins noms i com han evolucionat el dibuix del Baix Empordà en comparació amb els mapes d’avui. Per una banda, en el mapa del 1605 tots els municipis apareixen molt més «condensats». De fet, Calonge (amb el nom de «Calonie») apareix tant a prop de La Bisbal («Lobisbal») com Sant Pol o Ullastret («Ollestret«). També hi ha alguns noms escrits fonèticament, com «Cursa», i altres que ja han desaparegut, com Vilaroman.

 

Fragment del mapa on es poden veure la Bisbal, Ullastret i Calonge, entre altres

Més en sota també veiem com hi ha «Aro», enlloc de Platja d’Aro. També apareix «Fanals», per Fenals d’Aro, poble de la costa del municipi que ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d’Aro. En canvi, no hi apareix Santa Cristina d’Aro, per exemple.

Pel que fa a la zona de Palafrugell, d’entrada veiem que hi ha un canvi en el nom mateix del municipi: «Palafagell». En canvi, quan estranyament més avall se senyala Calella de Palafrugell (més enllà que Palamós), està escrit com «Palafugel». En aquesta zona de la costa també veiem com ja hi apareixen assenyalats el Cap de Begur, la cala d’Aiguafreda i «Lo port» de Palamós.

Cap a la zona de Torroella, també hi ha alguns punts curiosos. Per començar, als peus del Montgrí (escrit com «M. Gri»), hi trobem els pobles de Tor i «Olles». Això és clarament un error, ja que Tor és un poble de La Tallada i es troba entre la Tallada i Albons, no als peus del Montgrí. Al costat d’aquests, també hi apareix Torroella. Una mica més a l’esquerra, hi ha «Torraella de fabia». Això, segurament, es tracta d’un error al situar Torroella de Fluvià, municipi de l’Alt Empordà. I parlant d’errors, Albons i «Vila damat», estan intercanviats d’ordre.

Finalment, hi ha un altre nom curiós: Bellcaire, que apareix al mapa com «Belcayre». En aquesta part del mapa, però, la resta de noms són prou exactes: Verges, Albons, Torroella, Gualta.

Podeu consultar el mapa complet i comentar les curiositats que hi trobeu aquí:

 

Begur presenta projectes als fons europeus Next Generation per a municipis petits

Per
Àlex Cordón
-

Us ho avança Ràdio Capital: L’Ajuntament de Begur ha decidit acollir-se a la línia d’ajuts europeus per a la millora energètica dels municipis de menys de 5.000 habitants anomenada ‘DUS 5000’. Aquests ajuts són una derivació del fons de recuperació Next Generation de la Unió Europea, doncs Espanya invertirà aquest fons en el ‘Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència’, i dins d’aquest Pla s’inclou el programa DUS 5000 per a petits municipis, adreçats a projectes d’energia local i que poden arribar a un màxim de 6 milions d’euros per localitat.

Les mesures subvencionables amb aquests fons són les que tenen a veure amb:

  • Reducció de la demanda i el consum energètic en edificis i infraestructures públiques.
  • Instal·lacions de generació elèctrica renovable per autoconsum, amb o sense emmagatzematge.
  • Instal·lacions de generació tèrmica renovable i de xarxes de calor i/o fred.
  • Lluita contra la contaminació lumínica, enllumenat eficient i intel·ligent Smart Rural i TIC.
  • Mobilitat Sostenible.

Segons Manel Vallès, regidor de l’Ajuntament de Begur, abans de la pandèmia el consistori ja tenia «mesures al calaix» d’aquest tipus i encara per desenvolupar, i ara amb els nous fons europeus tenen l’oportunitat de dur-les a terme. Aquest projecte conté diverses mesures que tenen a veure amb l’aposta per les energies renovables, incentivar l’ús de vehicles elèctrics i la creació de vies peatonals sostenibles.

Energies renovables.

Tal i com indica Manel Vallès, l’Ajuntament planteja instal·lar plaques fotovoltaiques als equipaments municipals amb la capacitat d’emmagatzemar energia per a l’autoconsum. Tanmateix, volen crear una planta de recuperació i tractament de biomassa, aprofitant tant els temes de les franges perimetrals que s’estan executant al municipi com un model més obert on propietaris de terrenys rústics, per exemple, podrien portar allà també la seva biomassa per al seu tractament. Val a dir que Begur ja té una caldera de biomassa instal·lada que dóna servei tant a l’Escola Dr. Arruga com al Pavelló d’Esports.

Vehicles elèctrics.

L’Ajuntament de Begur té la intenció d’adequar un parking dissuasori a l’entrada del municipi amb tots els elements com paviments sostenibles o mobilitat elèctrica. D’altra banda, volen normalitzar la implantació d’una xarxa de carregadors de cotxes elèctrics, trascendint la temporada turística, i d’aquesta manera incentivar la mobilitat elèctrica dels veïns i veïnes del poble. Per últim, pretenen descarbonitzar la flota de vehicles municipals (cotxes policials, de protecció civil, etc.) i fer-la més sostenible.

Peatonalització.

El consistori municipal, segons explica el regidor Manel Vallès, vol peatonalitzar dues vies a Begur. Una d’elles aniria del Pou d’en Canyol fins a Esclanyà unint els dos nuclis amb la possibilitat de pas per a bicicletes i vehicles de dos rodes elèctrics, amb il·luminació i altres elements, amb la finalitat no només d’unir els dos nuclis sinó també de disminuir la mobilitat amb vehicles que emetin CO2. L’altra via seria del propi Pou d’en Canyol fins al Mas Rostei, amb l’objectiu de crear una via per a que es pugui accedir a la carretera, pensada principalment pels estudiants que han d’anar fins a la parada del bus i evitant també la mobilitat amb vehicles contaminants.

 

 

1...2.9672.9682.969...7.050Pàgina 2.968 de 7.050