Nova jornada d’estabilitat meteorològica, domini del temps assolellat, alguns núvols prims a la tarda poc importants, i Tramuntana amb l’arribada d’aire una mica més fred. El vent del nord sí que serà més protagonista aquest dimecres sobretot entre migdia i tarda quan pot bufar amb cops de més de 60 km/h.
Pel que fa a la temperatura, continuem parlant d’una amplitud tèrmica gran: matins freds i migdies més suaus. La matinada de dilluns a dimarts passat realment vam tenir un inici de dia fred, la temperatura mínima va baixar dels 5 ºC a l’interior del Baix Empordà, de 8 a 10 ºC a la costa, temperatura d’hivern, tot i que després al migdia es van superar els 21ºC. Avui aquest contrast serà una mica menys marcat a causa del vent, però la següent matinada tornarà a ser ben freda, i el termòmetre baixarà més allà on el vent encalmi abans.
Per demà pocs canvis, el vent perd intensitat i el sol continuarà essent dominant.
El Baix Empordà, en el mapa de Josep Aparici, del 1720
Els primers mapes que es van fer específicament de l’Empordà daten del segle XVI i són molt diferents dels d’avui en dia: per què? Per quina raó hi apareixen alguns municipis i altres no? Què va provocar que canviessin? De tot això n’hem parlat amb l’historiador baix-empordanès Gabriel Martín.
Martín apunta que un dels mapes més antics del Baix Empordà és del segle XVI. Tot i això, la comarca també apareix representada en atles més antics, com aquest del segle XV que trobareu a continuació.Els mapes d’aquesta època eren bàsics i, normalment, tenien molts errors i confusions. Martín apunta que això es deu a que els cartògrafs de llavors no coneixien el terreny, sinó que rebien la informació de viatgers. Així doncs, era molt difícil que el mapa fos realista.
Galeria d’imatges. Feu clic en una fotografia per ampliar-la.
Un dels mapes més antics de l’Empordà, del segle XVI.
També hi ha representacions més antigues en atles. Aquest és del segle XV.
En aquests primers mapes no hi apareixen gaires topònims. Els que sí hi apareixen sovint, però, són el de Roses, Sant Feliu de Guíxols i, sobretot, Palamós. Això ens permet saber que eren llocs importants i més coneguts pels viatgers i comerciants.
Gabriel Martín explica que Palamós era especialment rellevant perquè era un port natural situat a només una jornada amb vaixell de Barcelona. Això afavoria que hi passessin molts viatgers que anaven o venien d’Itàlia i, a la vegada, que se’n fessin molts més mapes respecte la resta del Baix Empordà.
Mapa de Palamós, de 1694
Mapa de 1702 que porta per títol «Les environs de Palamos et de Girone, dans la province de Catalogne en Espagne»
L’historiador apunta que sobretot després del Renaixement és quan es produeix un canvi i els cartògrafs comencen a viatjar i a conèixer realment el terreny. A part d’això també es comença a utilitzar l’impremta i els gravats cartogràfics per elaborar mapes.
Però quan realment hi ha un salt pel que fa al nivell de detall dels mapes, és entre els segles XVII i XVIII. Un salt que es produeix gràcies a la figura dels cartògrafs militars. Gabriel Martín explica que es feien mapes molt més detallats com a eina de control del territori.
Això és el que fa que a partir d’aquella època es treballi més l’interior de la comarca, que fins llavors tenia poc protagonisme.
Finalment, l’últim canvi important es va produir als segles XVIII i XIX. Amb la Il·lustració també hi va començar a haver un interès científic per la cartografia, i això va permetre acabar de desenvolupar als mapes.
«Nueva descripcion geographica del principado de Catalvña», mapa fet per Josep Aparici l’any 1720
El Baix Empordà, en el mapa de Josep Aparici, del 1720
Així doncs, un recorregut molt mercat pel comerç, el mar, i el militarisme per arribar, finalment, a la ciència.
Després de gairebé dos cursos, els alumnes de les universitats catalanes tornen a poder tenir l’experiència universitària. I si, parlo d’experiència, perquè la universitat no només es defineix pel sol fet d’estar a l’aula, sinó pel fet de poder ocupar un espai de socialització, un espai de lluita compartida, un espai de creixement personal, en definitiva, un agent imprescindible per a la formació de persones crítiques.
I per això, aquest retorn, tant per mi, com a professor universitari, però a la vegada estudiant de doctorat, com per l’alumnat, us puc dir que aquest retorn ha estat el més sentit i joiós que he viscut mai. No ens enganyem, aquesta sensació no ve provocada per cap millora contractual del professorat universitari, com tampoc per cap rebaixa de les matricules per l’alumnat, en cap cas. Aquesta sensació prové de les ganes d’aquells joves- que segons alguns només pensen en botellots– per tornar a estudiar i a socialitzar. Perquè si, us puc dir en coneixement de causa, que darrera totes aquelles mascaretes, hi ha milers de joves que tenien ganes de recuperar la vida universitària que els pertoca. Ganes de sortir de la solitud dels últims cursos, ganes de recuperar la interacció social, i perquè no dir-ho ganes de recuperar-se psicològicament del que ha estat una temporada molt difícil per el jovent.
Així que, visca la universitat, visca la presencialitat, i visca el jovent.
La comèdia francesa ‘Un triomphe’ ha guanyat la vuitena edició del Festival Internacional de Cinema de Begur Costa Brava. El film d’Emmanuel Courcol narra la història real d’un grup de presos que aconsegueixen un gran èxit interpretant l’obra ‘Tot esperant Godot’ fora de la presó. Completa el palmarès el cineasta Javier Fesser, reconegut amb el premi a Millor Director, i la producció catalana ‘Solució per a la tristesa’, que s’ha endut el guardó al Millor Curtmetratge. A més, l’actor i guionista José Mota ha rebut un guardó honorífic, l’actriu Yolanda Sey s’ha endut el premi New Talent a figures emergents del cinema català i el cineasta Carles Benpar ha recollit el Premi Mediterràniament pel compromís rodant films a la Costa Brava.
El llargmetratge guanyador del certamen va ser l’obra inaugural en una de les sessions amb més públic del festival, segons els responsables de la mostra. ‘Un triomphe’ s’estrenarà a finals d’any de la mà de la distribuïdora Caramel Films.
Una altra sessió destacada va ser la del film ‘El marit de la perruquera’, que va comptar amb la presència del seu director, Patrice Leconte. El realitzador francès va aprofitar la visita a Begur per parlar del film ‘Maigret’, que adaptarà una obra de George Simenon amb Gérard Depardieu en el paper del mític comissari.
D’altra banda, l’actor i guionista José Mota va rebre un guardó honorífic. Mota es va mostrar molt agraït pel reconeixement i va fer una defensa aferrissada de la comèdia com a companya de viatge a la vida de qualsevol persona.
Finalment, l’actor Jorge D’Elia ha estat reconegut amb el premi a Millor Interpretació per ‘El cuento del tío’, l’actriu catalana Yolanda Sey ha rebut el guardó New Talent a figures emergents del cinema català, mentre que el cineasta Carles Benpar ha recollit el Premi Mediterràniament pel compromís rodant films a la Costa Brava.
Mazoni estrena un nou treball discogràfic, Ludwig, que surt a la venda el 5 de novembre i amb el que debutarà el dia 30 d’octubre a l’Espai Ter. El músic Jaume Pla (Mazoni), ha passat pel Supermatí de Ràdio Capital i ha explicat com ha aconseguit incorporar fragments d’obres de Beethoven a les seves noves cançons. La idea li va sorgir llegint una biografia, ja que volia saber com vivia un músic al s. XIX.
De tot el que va compondre Beethoven, sobretot s’ha centrat en Sonates, quartets de cordes i simfonies.
Després de fer discs electrònics, acústics i de molts estils, Jaume Pla ha apuntat que aquesta vegada és un punt d’inflexió, perquè és diferent i el portarà a un altre lloc com a Mazoni: ha dit que hi ha grans canvis a nivell de recursos, temps, posada en escena… «Porto molt temps fent acústics i tenia ganes de canviar».
Zombies, el primer single que ha estrenat, ja ha estat guardonat amb el 3r premi Espai Ter. “Estic molt content de com ha quedat, i també veient les reaccions crec que hem fet bé la feina”. I afegeix: «Seria increïble fer aquest concert amb una orquestra simfònica darrere». Tot un futur ple de possibilitats per endavant.
Fa 5 anys que Band of Horses no publiquen nou disc i l’espera finalitzarà el 21 de gener del 2022, quan el grup publiqui “Things Are Great“, un disc format per 10 noves cançons, entre les quals ‘Crutch’, que avui s’ha presentat en versió estudi, després que sonés en algun directe.
Sobre la cançó el grup explica que parla de les moltes coses amb les quals tots hem depès en el passat i tot i així hem tirat endavant.
El disc ja es pot encarregar al web del grup en diferents formats.
Tracklist
Warning Signs
Crutch
Tragedy of the Commons
In The Hard Times
In Need of Repair
Aftermath
Lights
Ice Night We’re Having
You Are Nice To Me
Coalinga
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.