Després de l’èxit de ‘Viatge en Espiral’ que l’ha portat a actuar sense parar els darrers mesos, Lildami encara tenia alguna sorpresa pels seus seguidors, abans d’agafar-se unes petites vacances, tal com ens va explicar fa uns dies.
Aquest divendres ha compartit ‘Si vols‘ una nova producció al costat de Huntza i Kickbombo, acompanyat d’un videoclip dirigit per Pau Griera.
L’entrada Lildami comparteix la seva nova cançó ‘Si vols’ ha aparegut primer a Primera Fila.
Torna al Museu de la Pesca de Palamós el cicle «Imatges que fan parlar». Unes sessions que tenen l’objectiu de descobrir, en directe i amb la col·laboració del públic assistent, les imatges dels fons fotogràfics del museu.
La primera sessió tindrà lloc avui, divendres 15 d’octubre, a les 19 h. En aquest cas, es visualitzaran fotografies antigues del port de Palamós amb l’objectiu de documentar i recordar escenes del moll, personatges, moments i, òbviament, embarcacions històriques de la flota pesquera.
És un cicle de sessions mensuals, i la propera serà el 19 de novembre. Aquesta segona sessió serà sobre el paper de la dona en el món del mar i la pesca («La mar de dones»). La tercera sessió serà el 17 de desembre i s’identificaran i descobriran canvis urbanístics i arquitectònics del «Palamós d’abans».
L’entrada d’aquesta activitat, que tindrà lloc al Museu de la Pesca mateix, és gratuïta. Tot i això, hi haurà aforament limitat.
La begurenca ha superat aquesta matinada (hora d’aquí) l’alemanya Angelique Kerber, i ha aconseguit el bitllet per a semifinals del torneig que s’està disputant als Estats Units. Una fita important perquè constata el gran moment de joc de Badosa. També és rellevant el fet que està superant rivals teòricament superiors (Kerber és quinzena del món, mentre que la baixempordanesa és ara mateix la 27ª). I en tots els duels des que va accedir als setzens de final, s’ha desfet de les seves oponents sense haver de necessitar un tercer set de desempat.
En el partit d’aquesta passada matinada, que ha durat aproximadament una hora i mitja, Badosa ha derrotat Kerber també en dos sets (6-4 i 7-5). L’últim escull de la de Begur abans de la final serà la tunisiana Ons Jabeur.
Encetem un nou cap de setmana ple d’activitats interessants al Baix Empordà. A Ràdio Capital fem un repàs de l’agenda d’aquest cap de setmana.
A Palamós, el Museu de la pesca engega una nova temporada d’»Imatges que fan Parlar«. És una activitat que tindrà lloc avui divendres a les 19 h de la tarda. Es volen documentar en directe les imatges del fons fotogràfic de la institució, amb l’ajuda dels assistents. En aquest cas la primera sessió serà sobre la flota pesquera del port de Palamós i amb unes imatges d’algunes embarcacions que van fer, han fet o fan història: barques centenàries, innovadores, o originals, per exemple. És una activitat gratuïta, però amb aforament limitat.
I de fotografia passem a música a Torroella de Montgrí. Avui a les 20:30 h, The Gramophone Allstar Big Band tocarà a l’Auditori Espai Ter. La banda presentarà el seu darrer disc, Love Letter, on fusionen el soul, el jazz i els ritmes jamaicans. Un concert inclòs dins el Black Music Festival.
A la Bisbal d’Empordà, aquest dissabte 17 d’octubre a les 12 h es farà la presentació de l’últim llibre de Carme Forcadell, “Escrivim el futur amb tinta lila”. Serà un acte en què participaran l’exconsellera Dolors Bassa i Mireia Mata, Directora General d’Igualtat.
Més tard, a les 20 h, també al Teatre Mundial, es projectarà veure el documental “Homes de fum”, de Toni Martí. És un llargmetratge que posa en valor la feina dels vells carboners de les Gavarres.
A Palafrugell, aquest dissabte a les 12 es fa un Vermut Literari Josep Pla als Jardins del Cap Roig. També és una activitat amb aforament limitat A més, durant tot el cap de setmana al Teatre Municipal de Palafrugell es podrà veure la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, “Madres paralelas”. Una pel·lícula que també es pot veure als cinemes Arinco de Palamós.
I per acabar, el dissabte a les 19 h, a Sant Feliu de Guíxols, es farà la presentació del llibre de l’expresident del Parlament, Roger Torrent. El llibre s’anomena Pegasus, pel cas d’espionatge que Torrent va patir en la seva etapa en el càrrec. Serà a la Casa Irla.
Els Premis Butaca són guardons del camp de les arts escèniques que es convoquen cada any i que es proclamen per votació popular. Una comissió formada per espectadors assidus a les platees dels teatres –bàsicament de Barcelona, però el centralisme nostrat són figues d’un altre paner- fan una tria inicial en les diferents categories i la sotmeten al criteri del respectable. Aquest caràcter popular té virtuts i defectes, tema que deixarem per una altra estona també. Tot això ve a tomb perquè ja s’han fet públics els finalistes del Premis Butaca d’enguany i s’ha fet realitat quelcom que, vist l’èxit, no només és lògic, sinó que també és de justícia: Mare de sucre, espectacle de la companyia Escenaris Especials, amb producció del TNC, escrit i dirigit per la banyolina Clàudia Cedó i interpretat per un bon grapat d’actors i actrius amb diversitat funcional, està nominat en tres categories. La peça opta a guanyar en la categoria de millor muntatge, de millor actriu de repartiment per la feina de Maria Rodríguez i, aquí arriba la magnífica notícia, en la de millor actriu per la interpretació corprenedora d’Andrea Álvarez, una actriu amb una discapacitat intel·lectual del 65% que encarna a la protagonista, la Cloe, una noia que viu en un pis compartit com ella i que té un desig irrefrenable de ser mare. Durant les dues hores que dura la funció, la Cloe explora el desig de la maternitat, de tenir una vida sexual activa i de ser responsable d’ella mateixa, quelcom que topa amb la realitat, amb la família, amb la normativa, amb les institucions… Mare de Sucre és un espectacle meravellós, estigueu atents que a la primavera faran gira, però les seves nominacions als Premis Butaca, i la de l’Andrea en concret, alimenten alguns dels dubtes que se’ns plantegen als espectadors: poden aquestes mateixos intèrprets construir una carrera professional en el teatre? Poden interpretar rols en els quals la seva diversitat funcional sigui una més de les seves característiques, però no la principal? Jo crec que sí, vejam si es va normalitzant una mica la situació o farem fora de la platea els públics diversos si no hi ha diversitat sobre l’escena, però no deixa de ser un món duríssim per guanyar-s’hi la vida. De moment, la mateixa Álvarez, juntament amb en Marc Buixaderas, un altre gran actor, amb paràlisi cerebral, també a Mare de Sucre, i la Berta Camps, amb la Clàudia Cedó com a dramaturga i directora estrenaran a Temporada Alta, a La Planeta, els dies 3, 4 i 5 de desembre Els àngels no tenen fills, una peça de teatre verbatim, això és documental, que segueix el fil de Mare de sucre, però prescindint de la ficció, sobre els drets sexuals i reproductius de les persones amb diversitat funcional. Jo, no m’ho perdria.
