Les sardines que es capturen a la costa catalana cada vegada son més petites, més joves i amb una salut empitjorada. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi que ha realitzat un equip científic de la Universitat de Girona (UdG) en què s’analitza la sobrepesca d’aquesta espècie i l’adaptació de la sardina a l’augment de la temperatura de l’aigua del mar. Els investigadors consideren que l’espècie es troba en una situació alarmant ja que està sobreexplotada pel nivell de reproducció que hi ha a la costa catalana en comparació amb el volum de pesca. De fet, el 20% del peix que es desembarca als ports catalans són sardines.

L’estat de les sardines de la costa catalana està empitjorant en els últims anys. El peix que es captura cada vegada és més petit i més jove i té un estat de salut més empobrit. La contínua millora tecnològica de les flotes pesqueres ajuden a fer captures cada vegada més intel·ligents, malgrat tot no son suficients per millorar l’estat d’aquesta espècie en la costa catalana.

Un dels principals motius és que la sardina està sobreexplotada. El 20% de tot el peix que desembarca en ports catalans és d’aquesta espècie. L’elevat volum de captura, però, no és l’únic factor d’aquest empobriment de l’espècie. El canvi climàtic hi ha jugat un paper clau en aquest conflicte.

La temperatura del mar ha augmentat en els últims anys i això posa a prova la capacitat d’adaptació d’aquest peix. La situació de la sardina mediterrània és diferent a la que viu a la costa de l’Atlàntic, que pot migrar a latituds més altes i, per tant, aconseguir la temperatura desitjada. Actualment les sardines mediterrànies ja viuen en la zona més freda d’aquest mar i no poden desplaçar-se més al nord. Això fa que si la temperatura segueix augmentant, l’espècie cada vegada li costarà més adaptar-se al medi i l’estat de salut seguirà empitjorant.

De moment, les sardines analitzades que s’han capturat als ports gironins i tarragonins apunten que un 35,2% dels peixos capturats tenien nematodes, un paràsit marí. El número de paràsit per cada exemplar és baix, perquè de mitjana en tenen menys de dos per sardina infectada. Els investigadors, a més, destaquen que cap d’ells són del gènere dels anisakis, que podria ser perjudicial pels consumidors. L’àmplia majoria dels paràsits detectats no afecten a la salut humana, però sí que ho fan en l’estat de l’espècie.

L’equip científic del grup de recerca en Biodiversitat i recursos marins (GR Mar) i el Laboratori Ictiologia Genètica (LIG), que ha elaborat l’estudi en qüestió, ha detectat que el 47,5% de les sardines analitzades contenia microplàstics. Els investigadors apunten que no afectaria de forma significativa la seva condició, però sí que fa palès que cada vegada hi ha més presència de polímers de polietilè, polipropilè, resina alquídica, acrílics, polièster, niló i raió en els peixos que habiten en el mar Mediterrani.

Durant la recerca, els investigadors de la UdG han analitzat de forma continuada les sardines fresques que es capturaven a la Costa Brava i a Tarragona per analitzar les diferències en la temperatura de les seves aigües. L’estudi també ha analitzat sardines d’altres punts de la Mediterrània i de l’Atlàntic per comparar l’estat de salut en diferents punts.

En el cas de les atlàntiques, presenten un estat de salut millor que les mediterrànies. Això es pot detectar gràcies al volum de greix que tenen les sardines. En aquesta espècie hi ha fonts importants d’Omega-3 i Omega-6 però en el cas dels peixos que habiten a la costa catalana tenen menys greixos que els atlàntics. Per això es pot concloure que l’estat de salut és més pobre.

Aquests greixos són essencials per a la salut humana ja que ens protegeixen de malalties cardiovasculars, càncers, malalties inflamatòries i desordres en el sistema immunològic. A més, els grups de recerca també determinen si els individus estudiats son mascles o femelles i en quin estat del cicle reproductiu es troben. En pesen el fetge i calculen la quantitat de greix que hi ha al voltant de les vísceres i extreuen una part de múscul per fer-ne un estudi genètic. A partir d’aquí, identifiquen quantes poblacions de sardina hi ha a les localitats analitzades i si l’estat de salut es pot associar a variants genètiques.