La Borsa Empordà Professionals ha assolit una inserció laboral del 37% durant l’any 2025, consolidant-se com una eina essencial per connectar el talent amb el teixit empresarial del Baix Empordà. En total, s’han gestionat prop de 850 ofertes de feina, impulsades per més de 490 empreses de la comarca.
Una de les dades més destacades és la forta presència de persones joves. El 33% dels candidats tenen entre 16 i 29 anys, un fet que demostra el paper del servei com a punt de suport en la primera feina i en el procés de consolidació professional del jovent.
Pel que fa a la participació per sexes, les dones representen prop del 60% de les candidatures, cosa que reflecteix un equilibri de gènere amb un lleuger predomini femení.
Les empreses inscrites han generat més de 1.100 vacants, principalment relacionades amb els sectors econòmics amb més pes al Baix Empordà. D’aquestes vacants, més de 300 han culminat amb una inserció efectiva.
Un altre element clau del servei és la diversitat de perfils formatius. La borsa inclou persones amb estudis obligatoris, formació professional i estudis universitaris, així com profils d’oficis i d’experiència pràctica, fet que permet donar resposta a una àmplia varietat de demandes laborals del territori.
Els pagesos del Baix Ter lamenten que «cada vegada» que hi ha un temporal acaben amb els camps negats. La llevantada va provocar que el Ter es trenqués per tres llocs diferents i va deixar cultius inundats. És el cas de Martí Planas, un pagès que té quinze hectàrees amb faves a Foixà que han quedat sota dos metres d’aigua. «El riu és brut, no sé si per mala gestió, però han caigut 150 litres d’aigua i ha desbordat. És bastant greu», ha carregat. També el Daró va trencar per dos llocs i va deixar negats dos camps d’en Marc Pujol, un pagès de Serra de Daró. Pujol també reclama que es dugui a terme alguna actuació per evitar que «cada dos per tres» el riu es desbordi. «Sempre passa el mateix», ha lamentat.
Hectàrees i hectàrees de camps sota una catifa d’aigua. És la imatge que ha quedat al Baix Ter, després que la llevantada provoqués el desbordament dels rius Ter i Daró. Molts pagesos han perdut els cultius, i també material com sistemes de reg o dipòsits.
Un dels afectats és en Martí Planas, veí de Fonolleres i que té quinze hectàrees a Foixà. Aquest dimarts, el riu Ter es va trencar per tres indrets i va inundar tot el que va trobar pel davant. Planas ha indicat que als seus camps hi tenia sembrades faves «en ple creixement», però ara han quedat sota dos metres d’aigua.
«Si l’aigua marxa avui o demà potser podríem salvar-ho, però si passa gaires dies jo crec que ho perdrem tot. No vull ni calcular les pèrdues, però les faves són bastant preuades», ha lamentat. A més, li ha quedat malmès tot el sistema de reg que hi tenia instal·lat. «Tinc aspersors amb cobertura total, que és un sistema de reg efectiu, però ha quedat tot destrossat: els motors, les canonades, tot».
Per al pagès, el problema és que la llera del Ter és plena de brutícia. «No sé si per mala gestió, però no va ploure tant, uns 150 litres, i el riu ha desbordat. És bastant greu», ha subratllat. De fet, és la segona vegada que els passa, després que el temporal Glòria del 2020 també deixés tots els camps negats.
«L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és la responsable dels rius i hauria de mirar bé que fan al Ter, perquè no es pot permetre que quedin tots els pobles aïllats i que hi hagi desbordaments», ha carregat.
«Fa 300 anys que passa»
També un altre pagès afectat, en Marc Pujol, comparteix la seva anàlisi. Pujol té unes 25 hectàrees negades, en el seu cas, pel desbordament del riu Daró, que va trencar per dos llocs. «Com que el riu va aixecat respecte als camps, les motes van escumant i escumant, fins que arriba un punt que vessa tota l’aigua als camps i s’inunden», ha exposat.
El pagès ha criticat que «fa 300 anys que passa» i ha reclamat que es faci alguna actuació al Daró perquè no s’acabi trencant amb cada temporal. «Haurien d’arreglar-ho d’una vegada perquè l’aigua passi com ha de passar. Per exemple, haurien d’enfonsar la llera. Perquè quan desborda per les motes, fa més mal».
També una altra veïna de la zona, Vanessa Muxach, s’ha vist perjudicada pel desbordament del Daró. Muxach ha explicat que, quan va voler acostar-se a la barraca des de Torroella de Montgrí on viu, ja va ser «massa tard». «La carretera ja estava tallada i per la mota no hi podia passar».
En arribar aquest dimecres al matí s’ha trobat la tanca perimetral arrencada per l’aigua, les gallines mortes i els cavalls fora del tancat. A banda, ha patit destrosses materials a la barraca, ja que l’aigua es va enfilar per sobre del metre l’alçada.
El TotenCat, la trobada de creadors de contingut en català, s’amplia enguany a dos dies i a dos espais de Figueres, consolidant-se com una cita cultural destacada. El certamen tindrà lloc el divendres 6 i el dissabte 7 de febrer, amb activitats al Museu del Joguet de Catalunya i a la sala Toni Montal de La Cate.
Una de les principals novetats és l’estrena d’un premi a la trajectòria en l’ús i defensa del català en la creació de continguts. Aquest guardó es lliurarà el dissabte a tres quarts de quatre de la tarda i vol reconèixer persones o projectes que han convertit l’activisme lingüístic en una forma de creació cultural.
Durant els dos dies hi participaran una quinzena de divulgadors culturals que treballen en diferents formats com pòdcasts, xerrades i debats. Les temàtiques inclouran jocs de taula, còmic, literatura, cinema, mitologia catalana i sèries com Star Trek.
L’esdeveniment és organitzat per les plataformes El Far Friki de l’Empordà, La Batcova i Director Frustrat, amb el suport de l’Ajuntament de Figueres i de La Cate. Els impulsors volen difondre la feina de creadors catalans i convertir l’acte en un espai de trobada presencial.
El programa començarà divendres al vespre al Museu del Joguet i continuarà dissabte durant tot el dia a La Cate. L’entrada a totes les activitats és lliure i gratuïta.
En una entrevista al Supermatí, Genís Dalmau, president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit, ha fet balanç de les afectacions del temporal Harry, que ha colpejat amb força la comarca del Baix Empordà.
Segons Dalmau, els principals danys s’han concentrat en inundacions de carrers i baixos a causa de la dificultat de desaiguar l’aigua de pluja quan coincideixen forta precipitació, descàrrega de torrents i un episodi de llevant. «Amb el llevant, el nivell del mar puja i impedeix que l’aigua surti, i hi ha zones que s’inunden sempre», ha remarcat.
Les zones més afectades han estat l’antiga llera del Ter, l’urbanització els Griells i els Salats, així com parts del passeig marítim. També hi ha hagut esllavissades puntuals, talls breus de subministrament elèctric i afectacions a l’enllumenat públic.
Tot i això, no s’han registrat danys personals. «La gent sap què passa quan hi ha llevant», ha dit Dalmau, que ha destacat la feina de la brigada municipal, la policia i els serveis de neteja, que des del matí han treballat per recuperar la normalitat.
En paral·lel, s’han activat protocols interns, amb senyalització especial per reorganitzar el trànsit en zones afectades. El president de l’EMD ha detallat que s’està implementant un sistema de senyals mòbils per fer canvis de circulació més ràpids en episodis de pluja forta.
Pel que fa al temporal marítim, Dalmau ha assenyalat que les onades han aportat sorra a la platja i no han generat grans destrosses gràcies a les obres de reforç fetes als espigons. L’únic punt tallat temporalment ha estat el passeig del Molinet, reobert avui.
També ha posat en relleu la bona coordinació amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i Protecció Civil, i ha fet una crida a l’Agència Catalana de l’Aigua per invertir en sistemes eficients de desaiguat de pluvials per evitar que aquests episodis es repeteixin.
Comparant amb el temporal Glòria del 2020, ha explicat que aquell va afectar més el riu Ter, mentre que Harry ha estat un episodi marcat per la pluja intensa des del mar i els torrents interiors.
