Projecten una reforma integral de la depuradora de Palamós amb una inversió de 15 MEUR

deputadora de palamós consorci de la costa brava
La depuradora de Palamós on es vol fer una reforma integral. Imatge publicada el 20 d'octubre del 2021. (Horitzontal)

El Consorci d’Aigües Costa Brava Girona projecta una reforma integral de la depuradora de Palamós amb una ampliació de l’espai que actualment ocupa i una inversió d’uns 15 milions d’euros (MEUR). L’objectiu de l’actuació és resoldre problemàtiques que afecten les instal·lacions, inaugurades l’any 1985. Sobretot, el deteriorament de les estructures de formigó armat, d’equips i espais, a més de les molèsties d’olors i sorolls a l’entorn.
L’ens ha redactat un document que analitza i estudia la situació actual i proposa algunes solucions, com a pas previ a la redacció del projecte constructiu. La redacció del projecte constructiu i la consegüent obra de remodelació formen part del conveni entre el Consorci d’Aigües i l’Agència Catalana de l’Aigua.

El sistema de sanejament de Palamós tracta les aigües residuals dels municipis de Palamós, Palafrugell, Calonge, Vall-llobrega i Mont-ras, i de forma parcial les de Begur. L’aigua de la depuradora, situada en un espai limítrof entre Vall-llobrega i Palamós, hi arriba a través de diversos bombaments, com és el cas de Palamós, Calonge i Vall-llobrega, i també per gravetat, des del col·lector provinent de Palafrugell.

L’estudi incideix en el gran deteriorament general de la instal·lació, amb diverses patologies estructurals. En aquest sentit, remarca que els elements constructius no presenten les garanties necessàries i requerides.

En paral·lel, l’informe també veu necessari renovar, entre d’altres, els equips electromecànics, les instal·lacions elèctriques i d’automatització, així com reformar «en profunditat» els edificis de control, de pretractament i de deshidratació. Finalment, posa en relleu que la ubicació de la depuradora, enfonsada dos metres respecte del terreny que l’envolta i que limita amb la riera d’Aubi, ja ha provocat diverses inundacions.

L’ens també preveu actuar per evitar els problemes de les olors i, pel que fa a l’edificació, es proposa construir nous edificis de pretractament, aireig i flotació de fangs, així com renovar els tancaments i el pintat del de deshidratació, remodelar l’edifici de control i construir-ne un altre de nou per a tallers i magatzem.

A més, es projecta una ampliació de l’espai que actualment ocupa. Tot plegat amb una inversió aproximada d’uns 15 MEUR.

Els opositors al parc eòlic marí reben el suport de vint ajuntaments gironins i recullen més de 20.000 signatures

La plataforma contrària al parc eòlic marí al golf de Roses  ha rebut el suport d’una vintena d’ajuntaments gironins i ha recollit més de 20.000 signatures en contra del projecte. Membres de l’entitat s’han reunit amb el subdelegat de l’Estat, Albert Bramon, per reclamar-li que la transició energètica es faci des del territori. El portaveu de la plataforma, Jordi Ponjoan, subratlla que el projecte del parc Tramuntana és «una invasió» per part «d’una gran corporació» i diu que el seu impacte s’estendrà també a l’interior de l’Empordà. «La subestació que tindrà associada serà de dimensions colossals». Per això, des de l’entitat busquen ara el suport de més ajuntaments, i avancen que una vintena més també rebutjaran el projecte.
La reunió d’aquest matí, que s’ha fet a la Subdelegació, arriba després que l’entitat hagi presentat al·legacions als Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). «Aquest document és el que dona la possibilitat que el macroparc pugui ser una realitat; ja se n’han començat a publicar una sèrie de modificacions, però volíem rebre’n informació de primera mà del subdelegat i traslladar-li la resposta del territori», ha concretat Ponjoan.

La plataforma opositora ha agraït a Albert Bramon «la predisposició» a rebre’ls, i ha aprofitat la trobada per fer-li arribar tots els suports que fins ara han recollit els opositors al parc eòlic. Són més de 20.000 signatures individuals i una vintena de mocions aprovades per ajuntaments gironins. La majoria, de la zona del litoral.

En concret, hi ha els ajuntaments de Roses, Viladamat, Vilanant, Cadaqués, Ventalló, Castelló d’Empúries, Figueres, Colera, Garrigàs i La Jonquera. Del Baix Empordà, els de Torroella de Montgrí (també, l’EMD de l’Estartit), Regencós, Begur, Pals, Ullà, Jafre i Parlavà. Completen el llistat els de Sant Jordi Desvalls (Gironès) i Maià de Montcal (Garrotxa).

Ponjoan ha explicat que, a més d’aquests, n’hi ha una altra vintena que en breu també aprovaran la moció per ple. Són ajuntaments més situats a l’interior. «Un macroparc com aquest necessita subestacions de grans dimensions, i la que ens tocarà a l’Empordà serà colossal», concreta el portaveu de l’entitat, recordant que l’energia dels aerogeneradors s’haurà d’evacuar amb una línia «com la MAT».

Un projecte «invasor»

Durant la reunió, els opositors al parc eòlic marí també han reclamat suport al subdelegat perquè la transició energètica es faci des del territori. «Estem en contra de macroinstal·lacions foranies invasores; la revolució verda s’ha de fer des de la ciutadania i les empreses del territori», ha subratllat Ponjoan. «Són elles, i no les grans corporacions, les que han de produir energia», ha afegit.

Jordi Ponjoan ha explicat que un projecte com el del parc Tramuntana seria «fabulós» en llocs com «el desert d’Atacama, el de Gobi o Sibèria». «Però allò que no es pot digerir de cap manera és tenir 200 quilòmetres quadrats de macroparc en una zona com l’Empordà, i a menys de 20 quilòmetres de la costa», ha subratllat. «És una agressió molt important al paisatge, i si es fa una instal·lació d’aquest tipus, l’Empordà no serà més el mateix», ha insistit.

El portaveu de la plataforma també ha dit que, durant la trobada, Albert Bramon els ha dit que seran «curosos» amb la tramitació dels POEM. Però que de moment, no s’ha pogut anar més enllà, perquè no hi ha un calendari marcat perquè l’Estat aprovi els plans. «D’aquí a finals d’any, però, nosaltres estarem preparats per a una possible aprovació del POEM, que donaria pas a tots els projectes que puguin venir», ha conclòs Jordi Ponjoan.

Torna el Ganxotapes Tardor el dissabte 30 d’octubre

privat:-finalitza-el-ganxotapes-at-home-amb-una-cinquantena-de-fotos-i-videos-de-participants

El dissabte 30 d’octubre torna la campanya del ‘Ganxotapes’, en aquest cas en la seva edició de Tardor 2021 i que s’allargarà fins el 21 de novembre.

Als bars i restaurants participants s’hi pot trobar l’oferta de Ganxotapa + beguda al preu de 2.50€. Alguns locals també ofereixen un menú de 6 tapes + 2 begudes.

Es pot participar en el concurs de la ‘Millor Ganxotapa tardor 2021’, que s’haurà de votar en els llibrets que es poden trobar als mateixos locals i també en edificis municipals i negocis de la ciutat. Els llibrets amb les puntuacions i els segells de cada establiment caldrà entregar-los abans del 29 de novembre de 2021 a l’Oficina de Turisme.

També hi ha el concurs pels ‘ruters’ que hagin visitat més establiments, que entraran al sorteig de diferents premis que estaran dividits en 3 franges en funció de la quantitat de segells que tinguin en el seu llibret.

 

José González s’incorpora al Festival del Mil·lenni i actuarà a Barcelona el 3 de febrer

jose-gonzalez-s’incorpora-al-festival-del-millenni-i-actuara-a-barcelona-el-3-de-febrer

El cantautor suec José González se suma a la programació del Festival del Mil·lenni i anuncia un concert pel 3 de febrer al Palau de la Música de Barcelona.

Les entrades es posaran a la venda aquest dijous a les 10 del matí al web de la promotora Last Tour.

González presentarà “Local Valley” el seu primer disc en sis anys.

L’entrada José González s’incorpora al Festival del Mil·lenni i actuarà a Barcelona el 3 de febrer ha aparegut primer a Primera Fila.

Queens of the Stone Age, Florence + The Machine o Haim se sumen al Mad Cool 2022

queens-of-the-stone-age,-florence-+-the-machine-o-haim-se-sumen-al-mad-cool-2022

El cinquè aniversari del Mad Cool serà espectacular. Als més de 100 noms anunciats s’acaben de presentar una trentena més encapçalats per Queens of the Stone Age, Florence and the Machine, Haim, Glass Animals o Nathy Peluso.

Chvrches, Animal Collective, Flume, Sam Fender, La M.O.D.A., Arlo Parks,Tones & I, Tinashe, Four Tet, Yves Tumor, Villagers, Zeal & Andor, Recycled J, PeachTree Rascals, Easy life, Hope Tala, The Regrettes, Baby Queen, AdrianaProenza, The Sherlocks, Muro Maria, Leiti Sene, St Woods, Goa i Familia AlzadaMexicana també formaran part d’un cartell que encara no està tancat.

Així mateix el festival suma un nou dia de música en directe.

Les entrades pel diumenge s’han de comprar a part i ja estan a la venda al web del festival. Per tots els qui tinguin entrades dels dies anteriors hi ha un descompte d’un 50%. Més dubtes sobre el cinquè dia al web del festival.

L’entrada Queens of the Stone Age, Florence + The Machine o Haim se sumen al Mad Cool 2022 ha aparegut primer a Primera Fila.

Josep Maria Dalmau: «Les fleques tradicionals de poble aniran tancant progressivament per deixar pas al pa industrial»

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Josep Maria Dalmau: "Les fleques tradicionals de poble aniran tancant progressivament per deixar pas al pa industrial"
Loading
/

Al petit poble de Rupià, al Baix Empordà, hi ha un forn de pa amb més de 140 anys d’història que ahir malauradament va abaixar la persiana. Aquesta és una situació que passa en molts pobles, que estan perdent les fleques tradicionals. La jubilació, la manca de relleu generacional i la competència del pa congelat són els principals motius de tancament d’aquest tipus de fleques. Per al forn Dalmau, el motiu principal ha estat no tenir un relleu generacional, i el seu propietari i flequer Josep Maria Dalmau ha passat pel Supermatí de Ràdio Capital per explicar-nos les seves sensacions a l’endemà de tancar un negoci amb tanta història. En el cas del forn Dalmau, tal com ens ha explicat en Josep Maria, va ser el seu besavi qui va posar en marxa el negoci l’any 1878 inaugurant una nissaga de forners que han anat seguint de pares a fills.

Josep Maria Dalmau, que ara té 69 anys, creu que ha arribat el moment de deixar-ho perquè ja no li és rentable i és un horari molt exigent. Els seus fills no continuaran amb el negoci, i de fet, ell ja feia temps que volia tancar.

 

Dalmau, que ahir va veure content com força gent acudia a l’última fornada de la fleca,  creu que la població no es quedarà sense pa, encara que sigui un pa diferent al tradicional.

.

Segons el Gremi de Flequers Artesans de les Comarques Gironines, d’aquí a 10 anys hauran tancat el 40% dels forns que hi ha actualment a la demarcació. En Josep Maria reconeix que és una situació lògica perquè tot tendeix cada vegada més a la industrialització, i el futur passa perquè les fleques vagin tancant les seves portes progressivament.