Enric Frigola: "L'any que ve organitzarem una gran Cantada d'Havaneres interpretada per nens de tota la provincia de Girona"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Avui al Supermatí hem pogut parlar amb Enric Frigola, president de la Fundació Morató, que és una entitat amb seu a Palafrugell que impulsa la investigació de les havaneres des dels seus orígens. Hem volgut preguntar-li sobre l’acte d’homenatge al compositor, investigador i intèrpret d’havaneres Càstor Pérez previst per al proper 1 de novembre, i que ja us avançàvem al nostre web. Abans de res, li hem volgut demanar que definís breument la importància de Càstor Pérez en el món de les havaneres, i ens ha destacat una de les seves obres culminants:
Ens ha explicat també que l’homenatge del proper dia 1 consistirà en la inauguració d’una placa a un lloc mitic per als amants de les havaneres, com és la terrassa de Can Batlle, a la plaça del Port Bo de Calella de Palafrugell. Aquest emplaçament té una gran simbologia perquè va ser el lloc escollit per presentar el llibre titulat Calella de Palafrugell i les havaneres, l’1 de novembre de 1966, un fet que va desencadenar el naixement de la Cantada de Calella, la primera edició de la qual va tenir lloc l’any següent, el 1967 a la platja d’en Calau. Per a l’acte d’aquest proper dia 1 de novembre, amb invitació però que tampoc serà tancat al públic, s’ha volgut convidar tots els excompanys de Càstor Pérez que van tenir relació amb ell a nivell musical. Grups com L’Empordanet, Port Bo, Arjau i Neus Mar hi seran presents. També s’espera l’assistència de tota la família del compositor, incloent la seva filla i coneguda cantautora Sílvia Pérez Cruz.
Però sens dubte, un dels moments més rellevants de l’entrevista ha estat quan Frigola ens ha parlat de projectes immediats de la Fundació Morató, i ens ha avançat en primícia que el mes de maig de l’any vinent s’organitzarà una gran cantada d’havaneres a l’Auditori de Girona, amb la presència d’uns 300 nens procedents d’escoles de tota la província de Girona. Es tracta d’un esdeveniment inèdit, i diu, pot donar una altra dimensió al coneixement de les havaneres per part dels infants, i per extensió pot significar un impuls important d’aquest estil musical. De fet, destacava que han rebut una gran allau de sol·licituds d’inscripció a la cantada per part d’escoles de la demarcació, però finalment han hagut de limitar el nombre de participants a l’aforament que permet l’Auditori de Girona. En qualsevol cas, Frigola es congratulava d’aquest interès i també ha volgut destacar el paper de l’escola Pi Verd de Palafrugell, com a pionera i en certa manera inspiradora d’una iniciativa com aquesta. I és que aquest centre escolar ja havia realitzat cantades similars, però en format més reduït amb els seus alumnes. Així ens explicava Frigola com tenen preparada aquesta cantada de cara al 7 de maig de l’any vinent a l’Auditori de Girona.
Frigola també ha destacat que, malgrat que Càstor Pérez no va ser un compositor molt prolífic, va produïr obres com «Vestida de nit» que han passat a la història de les havaneres com a símbol. Una altra faceta de Pérez , que potser no es coneix tant, va ser la d’investigador. Frigola ens ha parlat d’ell com un personatge inquiet i àvid d’informació sobre l’origen de les havaneres, amb diverses estades al casal català de l’Havana per documentar-se.
Sobre projectes futurs de la Fundació, a part de la ja esmentada Cantada d’Havaneres prevista per al maig, ens ha destacat que estan ja treballant per acollir l’any vinent un congrés que es realitza anualment i en el qual es reuneixen poblacions amb tradició d’havaneres. Aquest congrés, que és rotatiu, es va celebrar per últim cop el mes de juliol passat a Torrevieja. També treballen en la preparació d’algun acte per l’1 de novembre de l’any vinent, perquè volen que aquesta sigui una data emblemàtica dins del món de l’havanera (recordem la simbologia que té perquè aquell mateix dia però del 1966, es presentava el llibre titulat Calella de Palafrugell i les havaneres). Una de les possibilitats per a l’edició de l’any vinent, ens ha dit Frigola, seria retre homenatge una altra figura clau en la història de les havaneres com va ser el mestre Frederic Sirés.
La Fira Indilletres presenta la seva 4a edició, amb una quarantena d'editorials i activitats literàries
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
L’acte ha comptat amb la presència de Judit Pujadó, Enric Marquès (alcalde del municipi), Xavier Cortadellas i Pere Noguera
Debats, conferències, tertúlies, contacontes, teatre, concerts, el lliurament del III Premi Llucieta Canyà de Crítica Literària publicada i moltes presentacions de llibres. Prop d’una quarantena d’editorials d’arreu dels Països Catalans i al voltant d’una quarantena d’activitats configuren la quarta edició de la fira del llibre Indilletres, que avui ha presentat la totalitat de la seva programació a la Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal d’Empordà. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de la Bisbal, Enric Marquès; Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, en representació d’Indilletres; i l’artista bisbalenc Pere Noguera, qui ha fet el cartell de l’edició d’enguany.
Aquest matí s’ha presentat la nova edició de la Fira Indilletres, a la Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal. D’esquerra a dreta: Judit Pujadó, Enric Marquès i Xevi Cortadelles
La fira de llibres bisbalenca consolida la seva reubicació a l’espai del Pavelló Firal de la Bisbal (amb l’escenari Lletra Endins), que es complementarà amb una carpa exterior (que acollirà l’escenari Lletra Enfora). Alhora, també aferma la seva aposta per celebrar-se fora de la temporada de l’estiu: serà el primer cap de setmana de desembre, els dies 4 i 5 de desembre. Tal com ja es va avançar, la inauguració de l’Indilletres d’enguany anirà a càrrec del Molt Honorable Quim Torra, editor i president de la Generalitat de Catalunya del 2018 al 2020.
Pel que fa a la programació, a més d’acollir un ampli ventall de presentacions de llibres organitzades per les mateixes editorials que conglomeren la fira d’enguany, la quarta edició d’Indilletres referma la seva aposta per la literatura i el país. I això es fa ben evident amb el debat ‘Hi ha una manera catalana d’entendre el món: entorn de Francesc Pujols’ que, moderat per Teresa Amat, anirà a càrrec de Jordi Graupera, Alba Padrós i Max Pérez i, alhora, també comptarà amb la presència de Francesc de Castro, patró de la Fundació Francesc Pujols. O també cal fer esment del debat ‘Gaudí: el geni radical’, que anirà a càrrec de Raül Garrigasait i Maria Garganté, i que el moderarà el músic i arquitecte Sanjosex.
Cal destacar també el debat ‘La independència vista des de la Catalunya Nord’, que moderaràNeus Colomer (presidenta d’Òmnium Cultural al Baix Empordà) i que comptarà amb la participació de Daniela Grau, Joan-Daniel Bezsonoff i Jordi i Júlia Taurinyà. O ‘La literatura fantàstica a Catalunya’, que serà moderat per Adrià Pujol i anirà a càrrec de Ricard Ruiz, Judit Terradellas i Sebastià Roig.
Novament, la fira de llibres bisbalenca oferirà d’altres propostes que van més enllà de la literatura. Un exemple n’és la proposta escènica que combina música i poesia ‘Un tast d’Odissea’, a càrrec de Cinta Massip i Toti Soler. Massip i Soler són vells coneguts, ja que han editat dos discos conjuntament, El meu amor sense casa, amb poemes de Maria-Mercè Marçal i música de Toti Soler, (Barcelona, Proa, 2001) i Per molts anys i Bon profit, amb poemes de Miquel Martí i Pol i música de Toti Soler (Barcelona, K Industria, 2000, guardonat amb el premi Disc Català de l’Any). Aquesta serà l’única proposta que es farà al Teatre Mundial i no, al Pavelló Firal i la carpa exterior complementària.
També cal fer esment del concert-tertúlia entre el folklorista Jaume Arnella i el grup musical Fetus, que serà diumenge i servirà de cloenda del quart Indilletres. Els empordanesos Fetus canten i homenatgen Jaume Arnella al seu darrer disc Sota, cavall i rei (Bankrobber, 2021), accelerant i distorsionant el cançoner de l’últim romancer en actiu dels Països Catalans i una baula imprescindible per entendre com la cançó popular ha perviscut i ha transmutat fins arribar als nostres dies.
Gràcies a la col·laboració amb les editorials, la programació d’Indilletres es complementa amb un ampli ventall de presentacions de llibres. Així, d’altres noms que enguany seran a la fira de llibres bisbalenca són: Toni Strubell, Pilar Garriga, Ferran Ràfols, Ester Andorrà, Pep Planes, Carme Ripoll, Jaume Torrent, Alba Vinyes, Gerard Jaquet, Joan Todó, Margarida Castells, Meritxell Joan, Miquel Martin, J.N. Santaeulàlia, Carolina Moreno, Conxita Luna, Xavier Febrés, Àngel Panyella, Aida Iglesias, Jordi Dausà, Gemma Santaló, Pere Perramon, Ernest Riera, Mar Bosch, Assum Guardiola i Francesc Cañas.
El III Premi Llucieta Canyà de Crítica Literària publicada
Després de l’acte inaugural a càrrec del President Quim Torra, arribarà el torn d’un dels punts destacats de la fira de llibres bisbalenca: l’acte de lliurament del III Premi Llucieta Canyà de Crítica Literària publicada, que enguany serà entregat per la bisbalenca Anna Pascual. Si l’any passat se’l va endur la periodista Eva Vázquez, el 2019 va ser per al crític i escriptor Pere Antoni Pons: un jurat format per membres d’Indilletres l’escull entre les ressenyes publicades a mitjans tradicionals (revistes i diaris) i a mitjans digitals del darrer any. Tal com diuen les seves bases, el Premi Llucieta Canyà de crítica literària publicada té present els articles que destaquen la interpretació, la contextualització de l’obra objecte de la crítica i l’argumentació de la ressenya. I és que Indilletres entén que el gènere de la crítica literària, a més de constituir per si mateix una peça amb valor i qualitats literàries, ha de ser l’esquer perquè el lector corrent de la premsa decideixi llegir el llibre objecte de la crítica o, com a mínim, disposi dels suficients arguments per decidir si fer-ho.
La força de la llengua: Contacontes dels Països Catalans
De la Catalunya Nord, delPrincipat, de les Illes, i del País Valencià. El públic de totes les edats de la Fira Indilletres podrà escoltar a partir de tres quarts de cinc de la tarda del dissabte diferents contacontes d’arreu dels Països Catalans. Començarà Gerard Jaquet amb contes del Rosselló, continuarà Olga Cercós amb contes del Principat, Francesca Vadell n’explicarà de les Illes, i, finalment,Mercè Climent en contarà del País Valencià.
La participació de 37 editorials, 3 llibreriesi 14 biblioteques
Cafè Central, Lapislàtzuli Editorial, Albertí Editor, Voliana Edicions, Edicions Sidillà, Editorial Trípode, Edicions Adesiara, Editorial Vibop, Tushita Edicions, Lletra Impresa Edicions, Edicions Cal·lígraf, Llibres del Segle, Ònix Editor, Neret Edicions, Editorial Karwan, Llibres del Delicte, Godall Edicions, La Ela Geminada, Triangular Edicions, Edicions del Pirata, Edicions Poncianes, Editorial Cuscusians, Editorial Gavarres, Obscura Editorial, Artèria Editorial, Edicions Tremendes, Labreu Edicions, Mai Més Llibres, Editorial Les Hores, Pol·len Edicions, L’Art de la Memòria, Edicions Saldonar, El Cep i la Nansa Edicions, Símbol Editors, Obrador Editorial, Alrevés Editorial i Edicions de 1984 són les 37 editorials que els propers 4 i 5 de desembre participaran a la quarta edició d’Indilletres. «Enguany tenim més del doble d’editorials que l’any passat: estem molt contents, però, alhora, és una gran responsabilitat», ha explicat. Judit Pujadó. En comparació amb l’any passat, l’increment és més que notable: de 18 a 37. Si bé es cert que l’edició passada es va haver d’ajornar per la pandèmia i el canvi de data va provocar moltes baixes, mai fins ara s’havien inscrit tantes editorials a l’Indilletres: senyal de bona salut de la fira de llibres bisbalenca. També hi participaran 3 llibreries de la Bisbal: la Llibreria Puput, la Llibreria La Siglantana i la Llibreria l’Espiral. Finalment, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya també participa a la Fira Indilletres. 14 biblioteques de les nostres comarques compraran llibres per un valor total de 7.000 euros.
Contribuir positivament en el panorama cultural del país
Indilletres va néixer l’any 2018 gràcies a un grup de veïns que volia organitzar una fira d’editorials independents a la Bisbal d’Empordà. També hi participa la Biblioteca Lluïsa Duran i compta amb el suport de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, de la Generalitat de Catalunya, d’Òmnium Cultural, de la Federació de Comerç de la Bisbal d’Empordà i d’Edicions Sidillà. Indilletres prepara la seva quarta edició amb ganes, empenta i amb l’objectiu de contribuir positivament a afermar el panorama cultural del país. L’organització vol promoure la lectura i donar visibilitat a les editorials catalanes independents i als autors d’aquí i de fora. Amb la voluntat de contribuir a fer una cultura més participativa i més oberta a tothom, Indilletres vol arrelar-se a un país que es va fent amb «una empenta imparable».
Quinze empreses del Baix Empordà participaran a la 59a edició de la Fira de Mostres de Girona que se celebrarà entre aquest dijous 28 d’octubre i el dilluns 1 de novembre. El saló multisectorial que organitza Fira de Girona es torna a celebrar després de dos anys d’absència per la pandèmia i es manté inclòs en el programa d’actes de les Fires de Sant Narcís. Respecte a l’última edició (2019), tindrà un 70% de l’ocupació amb un total de 257 expositors, l’esdeveniment passarà a ser gratuït i tindrà un format híbrid, on s’hi inclourà una visita virtual de l’espai. La Fira de Mostres obrirà de les 10 del matí fins les 8 del vespre, podrà acollir en un mateix moment un màxim de 7.900 visitants i paral·lelament hi haurà un centenar d’activitats i xerrades.
Dels 257 expositors, el Baix Empordà hi serà representada amb empreses d’11 poblacions diferents: Bellcaire, Corçà, Fontanilles, la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Calonge i Sant Antoni, la Tallada d’Empordà, Ullà i Vulpellac. La Fira de Mostres, situada a la zona del Parc de la Devesa, es manté com el gran aparador anual del sector econòmic de les comarques gironines i hi seran presents la majoria dels sectors del teixit empresarial, que han contractat 7.535 m2. S’hi concentraran sectors de l’emprenedoria, serveis i mobilitat elèctrica (31%); construcció, decoració (28%); alimentació (22%); industrial i tecnològic (13%).
Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona, explica que “estem molt contents de tornar a celebrar la fira dos anys després tot i que el 2020 vam estar a prop d’organitzar-la”. Ara fa un any, l’enduriment de les restriccions anunciades pel govern català per contenir el contagi del virus va provocar, quinze dies abans, l’anul·lació de la Fira de Mostres, que ja havia de ser de mínims. Durant la pandèmia, el Palau de Fires ha acollit persones sense sostre –d’octubre del 2020 a maig- i ha estat un punt de vacunació massiu –d’abril a setembre. Després d’un any i mig sense esdeveniments, Fira de Girona va reactivar l’activitat el passat 10 i 11 d’octubre amb el Girocòmic. Respecte al retorn de la Fira de Mostres, la directora de Fira de Girona subratlla que “tenir el 70% d’ocupació respecte al 2019 és una molt bona dada, ja que ens estem movent en les xifres d’altres esdeveniments firals que s’estan celebrant aquests dies”.
Cunyat subratlla que tot i que s’han aixecat les restriccions “ens hem preparat per organitzar una fira segura, mantindrem tots els protocols per assegurar un espai lliure de covid”. Entre les mesures que es prendran hi ha un reforçament de la ventilació, l’obligatorietat de la mascareta, un circuit recomanat per al visitant, presència de membres de la Creu Roja per guiar el públic i evitar aglomeracions i un sistema per controlar l’aforament. “En un mateix moment s’hi poden concentrar 7.900 visitants com a màxim, tots mantenint la distància de seguretat. Ho controlarem amb un sistema amb intel·ligència artificial que ens calcularà l’aforament al segon”. El 2019, l’assistència total va ser de 84.000 visitants en sis dies.
Una de les altres novetats d’aquesta edició és el format híbrid. S’ha creat un espai web gratuït pels expositors on hi podran bolcar el contingut que desitgin i també podran xatejar amb els clients. Aquesta plataforma estarà visible fins la Fira de Mostres del 2022 i també s’hi podrà trobar una visita virtual de l’esdeveniment. “Durant aquest temps, com la majoria d’empreses i institucions, hem accelerat la transformació digital. Oferim un valor afegit tant pel client com pel visitant”, diu Cunyat.
El 59% dels expositors són de la província
Més enllà dels expositors, la Fira de Mostres s’ha caracteritzat per oferir més activitats paral·leles als visitants. N’hi haurà un centenar que es repartiran en els tres espais de l’esdeveniment: el Palau de Fires, les carpes i el Camp de Mart, que acolliran punts com l’Escenari Gastronòmic i el Saló de l’Emprenedoria. Tallers, xerrades i taules rodones dotaran les activitats de contingut i d’experiència per als assistents.
El 80% d’expositors són fidels a aquesta cita i, a més, l’aposta pel territori gironí queda reflectida: el 59% dels expositors són de les comarques gironines i el 41% restant provenen d’altres punts del territori català i estatal. El preu per accedir al recinte passarà a ser gratuït després que els darrers anys l’entrada oscil·lés entre 2,5 i 4,5 euros.
Escenari Gastronòmic amb el segell Girona Excel·lent
Part del centenar d’activitats programades es concentraran en dos espais. Al pis superior del Palau de Fires se situarà el sector d’alimentació i l’Escenari Gastronòmic, patrocinat i gestionat per la Diputació de Girona a través de Girona Excel·lent. Serà una de les primeres oportunitats per degustar la vuitantena de productes guanyadors de la 4a edició del segell de qualitat agroalimentària. L’espai serà dinamitzat pel xef i divulgador de gastronomia Pep Nogué i pel periodista i gastrònom Salvador Garcia-Arbós. També s’hi portaran a terme demostracions, concursos i tastos en directe amb productes de proximitat. A més s’emetrà en directe el programa de Catalunya Ràdio “El suplement” -amb la secció L’arca de Nogué del mateix Pep Nogué- i es durà a terme el Concurs del Pa de la Tramuntana de la mà de l’associació Flequers Artesans de les Comarques Gironines.
D’altra banda, a la planta baixa es muntarà el Saló de l’Emprenedoria, que celebra la seva 10a edició a càrrec de l’Associació d’Empresaris i Emprenedors de Girona (AEEG). Es tracta d’un espai on s’organitzaran presentacions i sessions de networking. A través del projecte EDIFICAT, en el qual participa l’Ajuntament de Girona, es tractarà la rehabilitació de forma conscient i sostenible. El consistori també tindrà un estand el qual hi promocionarà les conductes cíviques, la convivència i la sostenibilitat a través d’informació i de jocs per fer-hi participar els visitants. El dia de l’Agent Comercial, que se celebra el dissabte dia 30 pel Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Girona i Comarques, també estarà inclòs en una Fira de Mostres que s’inaugurarà el dijous 28 d’octubre a les 11 del matí.
Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir, a Torroella de Montgrí, un home de 54 any, veí de Torroella, acusat de ser el piròman que hauria provocat dotze incendis al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.
Aquest estiu, entre els mesos de juliol i agost, es van produir diversos incendis al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.
Els incendis succeïts a la tarda, alguns amb diversos punts d’origen propers entre ells i iniciats de forma simultània en llocs de difícil accés per les dotacions policials i els efectius d’extinció d’incendis, van requerir haver de destinar els recursos i el treball intens dels serveis d’emergències terrestres i aeris dels Bombers, dels Agents Forestals, de la Policia Local de Torroella de Montgrí i dels agents dels mossos d’esquadra de la comissaria de la Bisbal d’Empordà, de l’Àrea Regional de Recursos Operatius i de la Unitat Regional de Medi Ambident de Girona.
Els incendis, a més, van succeir amb el Pla d’Emergències INFOCAT activat per extrema sequera durant aquest estiu.
Els mossos d’aquesta comissaria van obrir una investigació per determinar l’autoria de tots els incendis provocats, dels quals es destaquen, per major gravetat, els succeïts els dies 22 de juliol, 12 i 13 d’agost. Tanmateix però, es van haver d’apagar altres petits focus d’incendis durant el mes de juliol, agost i octubre.
Concretament, a primera hora de la tarda del 22 de juliol es va produir un gran incendi forestal molt proper a la zona de Les Dunes que va requerir tres dies per apagar-lo i dotze dies més per donar-lo per extingit. En aquest incendi es van cremar més de 92 hectàrees de massa forestal del paratge natural del Massís del Montgrí, i tot i que no es van haver de lamentar danys estructurals i personals va requerir el desallotjament de 150 persones d’una casa de colònies de la població.
Els dies 12 i 13 d’agost es van produir dos incendis simultanis a la zona de Torregran i Torrevella de Torroella de Montgrí on es van cremar un total de 320 metres quadrats de bosc.
Gràcies a la col·laboració ciutadana el 13 d’octubre es va poder actuar amb rapidesa per part de tots els serveis d’emergències per extingir dos focus d’incendis més intencionats succeïts en dos corriols de la zona de les Dunes. Fa escassos sis dies també es va produir un petit incendi a la mateixa zona amb una afectació de 10 metres quadrats afectats d’una zona arbrada de pins
La investigació ha culminat aquest dilluns, 25 d’octubre, amb la detenció del presumpte autor d’aquests dotze incendis forestals i que ha conclòs que el piròman els preparava apilant branques, fulles i pinyes del sotabosc i que incendiava amb un encenedor. Un cop encesos els focs marxava de la zona caminant.
El detingut, a qui no li consten antecedents, passarà properament a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de La Bisbal d’Empordà.
Detall d'una de les primeres captures de sonso després de la reobertura de la flota. Imatge del 18 d'Abril de 2016. (Horitzontal)
La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible ha aturat la pesquera de sonso dos mesos abans de la data prevista de finalització de la campanya d’enguany. El motiu: l’escassa captura d’aquesta espècie arreu del litoral català. La decisió afecta més d’una vintena d’embarcacions –la majoria de les comarques gironines- i s’ha pres d’acord amb el sector pesquer. De fet, fa pocs dies ja es va retirar el permís especial per a aquesta pesca regulada a tres embarcacions del cens per petició «expressa» dels propis amarradors arran de la reducció de captures de «manera dràstica», fins al punt de no tenir-ne cap i, per tant, «fer insostenible el manteniment».
La pesquera del sonso i de la llengüeta a Catalunya està sotmesa a un pla de cogestió que busca garantir-ne la pesca a través d’un sistema de regulació. El pla estableix un període de veda i un de pesca, que cada any va de l’1 de març al 15 de desembre (en el cas del sonso) i del 16 de desembre al 30 d’abril (per la llengüeta).
La direcció general de Pesca renova cada any els permisos especials de pesca a les embarcacions incloses al cens específic d’aquesta modalitat i fixa unes quotes a partir de les quals es prendran les decisions. En concret, estableix que si no s’arriba al 75% de la quota, es disminuirà a la meitat el mes següent i que, si no s’arriba a aquest 50%, el mes següent es tancarà la pesquera.
L’escassedat de sonso ja es va notar l’any passat, expliquen des del sector. Tant és així que l’1 de març –just quan havia de començar la campanya de pesca- el Comitè de Cogestió de la Modalitat de la Sonsera (CCMA), integrada també pel sector i la comunitat científica, va acordar prorrogar el període de veda a l’espera que els mostrejos i les deteccions garantissin una presència suficient d’aquesta espècia per poder començar la temporada «amb garanties».
El període de veda es va allargar fins al 29 de març i, a dos mesos de tancar-se la campanya d’enguany, s’ha aturat la pesca d’aquesta espècie per falta de captures. De fet, el 19 d’octubre, la direcció ja va retirar el permís especial a tres de les més de vint embarcacions que s’hi dediquen per la davallada de les captures. Van ser els propis amarradors els que van demanar-ho.
A la resolució de la Generalitat, es detalla que «un cop contrastada la quota esperada amb la quota assolida durant els 30 últims dies, s’ha comprovat que l’èxit és només del 42,5% de la quota esperada» i que amb l’anàlisi dels últims 15 dies, el percentatge d’èxit arriba només al 18,1% respecte de la quota esperada. Una xifres que no permeten continuar amb la pesca d’aquesta espècie.
El gerent de la confraria de Blanes, Xavier Domènech, assegura, però, que aquesta situació no és nova. «Hem tingut anys molt bons, com el 2018, però això ja va passar l’any 2016», explica. El gerent de la confraria de Blanes atribueix la situació a múltiples factors. Entre ells, el temporal Glòria però també al canvi climàtic. «Hem de tenir en compte que és una espècie que es troba molt a prop de la costa i està molt més exposada a tots aquests factors», detalla el gerent.
Domènech, de fet, admet que possiblement aquests episodis seran cada vegada més recurrents i que no només està en mans del sector pesquer revertir la situació. «Tothom hi ha de fer coses», insisteix.
De l’Estartit a Badalona
La regulació de la pesquera de sonso compta amb un cens de 23 embarcacions que van des del port de l’Estartit fins a Badalona. La majoria, però, es concentren a les comarques gironines amb Blanes com a població més afectada. Aquí hi ha set embarcacions que compten amb aquest permís i que ara, o bé es dedicaran a la pesca de la llengüeta o a altres arts menors, o bé directament hauran d’aturar la seva activitat perquè s’han especialitzat en aquesta modalitat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.