L’Hospitalet i el Manresa s’han imposat en el campionat de Catalunya de cros, disputat a Calonge i Sant Antoni, en la categoria de clubs. Santi Catrofe (CA Santa Cristina d’Aro) i Douae Ouboukir (CA Sant Just) han aconseguit els triomfs individuals en les curses masculina i femenina respectivament. La prova ha tingut una alta participació, amb 1.500 corredors entre totes les categories.
L’ISS L’Hospitalet ha estat el millor en la categoria masculina per clubs, seguit del JAB-Berga i del CA Igualada. El podi individual l’han completat Abdenasser Oukhelfen (Unicaja Jaen Paraiso) que ha quedat segon, i Dmitrijs Serjogins (La Sansi) tercer.
Douae Ouboukir, del Club d’Atletisme Sant Just, ha guanyat la cursa femenina imposant-se a Meritxell Soler (del CA Manresa, equip que ha guanyat en la categoria de clubs), en una cursa molt disputada fins als últims metres. Èlia Saura ( del València CA) ha completat la tripleta guanyadora individual. Per clubs, el Manresa ha estat doncs el guanyador, seguit del Vic i el Berga que han acabat segon i tercer en dones.
L’ex-alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, ha avançat a Ràdio Capital que té la intenció de tornar a presentar-se com a candidat del PSC a les eleccions municipals de Palafrugell al 2023. La decisió, motivada pel que ell considera una «mala gestió» del municipi amb l’actual Govern, haurà de ser valorada per l’agrupació local dels socialistes.
Cap el març o abril del 2022 es portarà a terme un Congrés Extraordinari del PSC on el partit decidirà els seus candidats municipals per al següent any. En aquest acte, Juli Fernández espera tornar a ser escollit com a candidat a l’Alcaldia de Palafrugell, doncs se sent «il·lusionat» i «amb ganes» de tornar a governar Palafrugell i deixar enrere una etapa de «desgovern» amb ERC al capdavant. Tot i així, entén que el veredicte final no està en les seves mans i que no serà fàcil ser reelegit.
Reactivar Palafrugell.
Segons assenyala Juli Fernández, el municipi porta «quatre anys aturat» amb un Govern que «no té gens clares» quines són les prioritats i «fora de lloc». A més, afegeix que Palafrugell ha perdut «pistonada» en molts aspectes i que compta amb un Executiu «incapaç» de gestionar-lo, doncs pujar els impostos en plena crisi econòmica és un exemple d’això.
Per tant, l’objectiu de l’ex-alcalde és tornar a situar a Palafrugell al lloc que li pertoca en l’àmbit social, econòmic i de lideratge de la comarca. D’igual manera, Juli Fernández diu que «faria el mateix» que en el període de 2011 a 2017 en el qual va governar: una política de proximitat, donar resposta a la gent que realment ho necessita i donar suport al sector econòmic i industrial.
Juli Fernández, un home amb experiència.
Juli Fernández i Iruela, nascut el 1962, és un polític i assessor empresarial català d’origen andalús. A més d’haver estat alcalde de Palafrugell del 2011 al 2017, ha estat diputat al Congrés dels Diputats entre el 2008 i el 2011, diputat al Parlament de Catalunya entre el 2012 i el 2015 i diputat provincial de Girona des del 2015 fins a l’actualitat.
En l’àmbit local, a banda d’alcalde, ha estat també primer tinent d’alcalde de Palafrugell del 2003 al 2007 i és regidor de l’Ajuntament des del 1992. Actualment, ostenta el càrrec de primer secretari del PSC a les comarques gironines i és el president del Grup Socialista a la Diputació de Girona.
El Corredor Mató Palafrugell, que arribava a la pista del Recam Làser Caldes amb el clar objectiu de millorar la seva imatge i de retruc deixar enrere un rival amb el qual empatava a 6 punts en la classificació, no va poder fer front a l’empenta dels locals sobretot en la segona part.
Cal destacar el gran partit de Rovira (que va aconseguir els tres gols locals). Tot i que el golejador dels palafrugellencs Sergi Canet va marcar una jornada més, i que el partit va arribar a la mitja part amb empat a 1 i força igualtat entre els dos conjunts, el Caldes va aconseguir dos gols més a la represa i va acabar guanyant per 3 a 1.
Aquests tres punts són molt importants per al Recam Làser Caldes, ja que escala fins a un molt més còmode 8è lloc amb 9 punts. El més preocupant per al Palafrugell és que ja fa cinc jornades que no aconsegueix guanyar, i continua en una perillosa 12ª posició.
Amb motiu de la cimera del clima a Glasgow, COP26 us proposem un recull dels articles més recents que expliquen quines conseqüències pot tenir el canvi climàtic, al Baix Empordà.
El Mila – Quebec AI Institute de Montreal ha creat una eina interactiva que permet veure l’impacte que les inundacions, incendis o contaminació del canvi climàtic poden tenir a qualsevol lloc del món, també al Baix Empordà
Tot i que pugui semblar que queda lluny, un servei web anomenat Flood Map permet visualitzar quin impacte tindria sobre el nostre litoral l’augment del nivell del mar i les conclusions són demolidores.
Segons el pronòstic de l’organització de científics Climate Central, que ha desenvolupat models per a visualitzar com quedarà la Terra de continuar l’escalfament global, se’ns diu que la pujada del nivell del mar derivat de l’augment de les temperatures amenaça d’inundar part de la franja marítima gironina.
Els alumnes de 1r d’ESO de l’escola Prats de la Carrera de Palafrugell estan desenvolupant un projecte que té de lema ‘El mar comença aquí’. Volen conscienciar la població sobre la importància de cuidar el medi ambient i no llençar brossa pel vàter o pels embornals.
L’Ajuntament de Palamós ha elaborat el projecte d’ampliació d’un tram de la vorera nord del passeig del Mar, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat dels vianants.
Es tracta de la secció de vorera que queda limitada aproximadament entre els carrers de la Mercè i d’Orient, on s’ubiquen diversos estacionaments en bateria, tant de cotxes com de motos, provocant que la vorera s’estrenyi i es converteixi en un coll d’ampolla en bona part d’aquest àmbit. Això no passa en cap altre tram de la vorera del passeig del Mar on els vehicles estacionen sempre en filera.
Amb l’execució d’aquest projecte la vorera passarà a ocupar l’actual espai d’estacionament, acoblant-se a la mateixa secció que a la resta del passeig i passant d’una amplada de 2,20 a 7 metres. Per tal de no perdre places d’estacionament, aquestes passaran a ser en filera, seguint la mateixa dinàmica de la resta del passeig del Mar.
L’ampliació de la vorera també permetrà mantenir l’arbrat existent, al qual se li podrà millorar l’espai d’escocells, actualment força estret, aconseguint un regat i ventilació més eficient dels arbres.
Aprofitant aquestes obres també es faran petites millores del clavegueram i d’instal·lacions existents en aquest àmbit, i finalment es traslladarà l’actual pas de vianants del carrer Alba que passarà a ubicar-se a l’altura de la nova Oficina Municipal de Turisme, millorant el flux de vianants i d’usuaris d’aquest servei.
L’execució del projecte s’ha iniciat aquesta setmana i es preveu que finalitzi abans del període festiu de Nadal. Les obres son a càrrec d’una empresa especialitzada en obra pública i tenen un cost global d’uns 38.800 €.
Eliminació de barreres arquitectòniques
La realització d’aquests treballs se sumen al procés de millora del pas de vianants i supressió de barreres arquitectòniques, que durant aquest any ha anat executant la Brigada Municipal en aquesta part inicial del passeig del Mar.
Aquestes obres s’han centrat principalment en l’eliminació dels escocells existents així com de la canal de recollida d’aigües, amb l’objectiu de poder ampliar cap a la part central del passeig la vorera existent, que presenta un desnivell progressiu fent més còmode l’entrada o sortida dels vianants en aquest àmbit del passeig del Mar.
A la part oposada a aquesta, la de davant la platja, també s’han eliminat els escocells així com la canal de recollida d’aigües, la qual cosa permet que el sauló del passeig limiti directament amb la vorera i possibilitant crear la connexió entre un sector i l’altre sense cap interferència de pas.
El Palm Beach és una de les joies en brut de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. S’ha presentat l’avantprojecte a Costes. L’edifici, abandonat des de fa dècades, es troba a primera línia del litoral al racó de Garbí. L’objectiu del consistori és retornar l’edifici a l’esplenador de la dècada de 1920.
L’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Local (2013), porta una llarga dècada sumit en la decadència. La caducitat de la cocessió de Costes, el temporal Glòria, el vandalisme o la pandèmia han estat factors determinants per accentuar el degradament de l’edifici. Els tècnics de Costes van recomanar, l’any 2013, enderrocar l’edifici. Segons informacions del El Punt Avui, l’alcalde Carles Motas veu «avenços i implicació de Costes» respecte als plans municipals de reforma. El consistori preten utilitzar l’edifici per a usos públics i privats.
Segons dades de El Punt Avui, refer l’edifici amb dades del consistori, costaria uns dos milions d’euros. El Govern Guixolenc posa sobre la taula una proposta similar a la de fa tres anys. Un dels punts forts que vol jugar l’alcalde, és el repartiment d’espais a l’interior amb zones i sales polivalents per a usos públics o activitats científiques. S’ha parlat amb la Universitat de Girona sobre els possibles cursos científics.
Per recuperar el fons invertit, el govern local manté els plans d’atorgar en concessió l’espai de restauració a la rotonda i part del pis de dalt. També a realitzar activitats nàutiques recreatives a la part de baix, a la zona de la platja. Una de les altres opcions és que en el futur concessionari de l’espai assumís part de les obres, per així reduir el pes econòmic de l’aportació municipal.
Aquesta operació s’allargarà, encara, fins el 2023. El consistori sap que podria competir amb altres candidatures al concurs públic de Costes. El seu punt fort, l’ús públic que es destina a l’edifici. Segons declaracions al Punt Avui, l’alcalde Carles Motas es refereix a l’edifici: “Tant de bo ja fos nostre, perquè ara podríem impulsar la reforma, per exemple, amb fons europeus”, lamenta.
