Una quarta part de l’energia que consumeix l’edifici de Can Mach a Torroella de Montgrí provindrà de plaques fotovoltaiques. L’Ajuntament ha finalitzat la instal·lació d’aquests panells en el sostre de l’edifici municipal aquest dimecres per garantir l’autoconsum. Can Mach està al carrer de l’Hospital i acull l’Arxiu Municipal i les àrees de Territori i Sostenibilitat i Promoció del Territori de l’Ajuntament de Torroella. En aquest edifici s’hi han instal·lat 32 panells fotovoltaics que generaran 9,9 kWp de potència unitària. Aquesta és la tercera instal·lació solar en un edifici municipal de Torroella de Montgrí.
L’any 2015 el pavelló d’esports de Torroella de Montgrí passava a consumir energia solar i reduir la dependència elèctrica de la xarxa pública a partir de la pròpia energia que produïa. El 2019, l’auditori Espai Ter es va sumar al pavelló i també va estrenar plaques fotovoltaiques que generaven energia que consumia el mateix equipament. Des d’aquesta setmana també s’hi suma l’edifici municipal de Can Mach, que ja compta amb 32 plaques a punt per generar electricitat.
A banda de les plaques, el municipi també compta amb una caldera de biomassa a l’escola Guillem de Montgrí i una altra que dona servei a l’escola Portitxol, la sala polivalent, la llar d’infants i també en donarà a la nova biblioteca que s’està construint a l’Estartit.
Les 32 plaques solars de Can Mach han costat 18.851 euros i compten amb una subvenció de 9.000 euros de la Diputació de Girona.
Tal com informa Ràdio Palamós, l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni impulsa la creació del Banc del Temps, una proposta d’ajuda mútua i d’intercanvi de serveis entre la ciutadania. La regidoria de Participació Ciutadana ha organitzat dues trobades amb els ciutadans per establir-ne les bases. L’objectiu és fer una societat més participativa i cohesionada, i establir xarxes de suport entre les persones amb necessitats.
Aquest dimarts van començar les trobades a la Sala de Plens de l’Ajuntament, i avui dimecres dia 3 se’n fa la segona, al Palau Firal de Sant Antoni. Es faran de dos quarts de set de la tarda a dos quarts de nou del vespre i per participar-hi no cal inscripció prèvia. Els objectius d’aquestes trobades són donar a conèixer què és un banc del temps, sensibilitzar les persones participants sobre aquesta forma d’intercanvi que promou i permet la convivència cooperativa, i que prenguin consciència de les pròpies capacitats, habilitats i competències.
Un espai on posar en valor els sabers i els coneixements de la ciutadania i facilitar que aquests es puguin compartir i intercanviar. El Banc del temps vol convertir-se en un espai de trobada entre persones, entitats i col·lectius del municipi, tant per oferir com per a demanar suport entre els ciutadans. I amb aquestes trobades es vol recollir la veu de la ciutadania i començar a definir les properes passes per implementar el Banc del Temps.
La DO Empordà llança una nova estratègia per diferenciar-se en un mercat «globalitzat» i assolir els nivells de vendes d’abans de la pandèmia. La denominació encara no ha recuperat les xifres del 2019 i durant el primer semestre ha registrat un descens del 20,66% respecte de fa dos anys. Entre els principals motius de la davallada, el tancament de la restauració. La denominació, però, espera que les xifres millorin amb el relaxament de les restriccions i que remuntin de cares al Nadal. Amb aquest objectiu, la DO farà una aposta per les varietats autòctones (la garnatxa i la carinyena) i les vinyes velles.
També ha creat una nova imatge corporativa que posa èmfasi en la tramuntana i en el «caràcter d’una nova generació de viticultors».
Malgrat el descens de vendes, la campanya d’enguany s’ha tancat amb 8.284.658 quilos de raïm, un 2,1% menys que la mitjana. «Ha estat una verema normal, malgrat la sequera», insisteix Albertí.
La garnatxa i la carinyena són dues de les varietats autòctones de l’Empordà. De fet, la garnatxa o lledoner representen una tercera part de la vinya empordanesa amb 572 de les 1.768 hectàrees que hi ha plantades. A més, la DO Empordà és l’única denominació d’origen que compta amb les tres coloracions d’aquestes varietats: la blanca, la roja i la negra. Les carinyenes són l’altra varietat més representativa, amb 402 hectàrees (un 22% del total).
Aquesta «riquesa exclusiva» no és nova però ara la denominació vol fer una aposta clara per aquests vins estratègics que, combinats amb les vinyes velles que hi ha a la zona, donen com a resultat unes característiques «úniques».
L’objectiu és revertir la caiguda de les vendes que els vins de emporadanesos han experimentat des de l’inici de la pandèmia. I és que durant els primers sis mesos del 2020, en ple confinament, les vendes van baixar gairebé un 36%, especialment a Catalunya. Malgrat les tímides obertures, durant el primer semestre d’aquest 2021 el sector no ha pogut recuperar les xifres prepandèmia i les vendes es mantenen un 20,66% per sota de les de fa dos anys.
El sector atribueix el descens, sobretot, al tancament de l’hostaleria però també a una baixa producció l’any passat –provocada, en part, per míldiu- que, a la vegada, ha propiciat que pràcticament no quedi vi blanc a la venda.
A l’espera de tancar el mes de setembre, la DO espera començar la remuntada. Principalment, per la reobertura total de l’hostaleria i també per una campanya de Nadal, que preveuen bona.
«Conquerir» Barcelona
La campanya que llencen ara té, de fet, aquest objectiu però també millorar el posicionament d’aquesta denominació d’origen en un mercat «globalitzat» i, a la vegada, «conquerir» amb força el mercat barceloní. «Hem d’aconseguir trencar amb el cosmopolitisme amb una definició més clara», assegura el president de la DO Empordà, Xavier Albertí.
De fet, les comarques gironines concentren un 60% de les vendes. La resta de Catalunya suposa entre un 25 i un 30% i les exportacions suposen un 12%. Les vendes a la resta de l’estat espanyol, en canvi, suposen només entre un 2 i un 3%. «Està molt bé vendre al propi territori però això, a la vegada, pot suposar una trampa. Barcelona és el nostre objectiu», remarca Albertí.
A banda de l’aposta per les varietats autòctones, el pla de posicionament que ha llençat la DO també inclou una nova imatge corporativa sota el lema ‘El caràcter d’un vent, l’esperit d’una gent’, que posa èmfasi en el tret diferencial que li dona la tramuntana i en tota una «generació» de viticultors que han apostat fortament per aquest territori.
Un territori amb característiques «úniques»
Una tercera part de les vinyes empordaneses tenen més de 30 anys i, segons un estudi elaborat pel Consell Regulador de la DO, un 3% dels ceps tenen més de 100 anys. A més, les vinyes més antigues es van plantar a finals del segle XIX i produeixen raïm des de fa més de 120 anys. En concret, 28 parcel•les que ocupen una superfície de 19 hectàrees.
Entre els municipis que concentren les vinyes més antigues, hi ha Garriguella, Rabós i Espolla però també n’hi ha d’altres situades a Sant Climent Sescebes, Capmany, Masarac, Peralada o Vilamaniscle.
Precisament, les vinyes més velles són de varietats autòctones o tradicionals de la zona. Destaca especialment la carinyena negra. De fet, un 90% de les vinyes d’aquesta varietat tenen més de 30 anys; un 60% més de seixanta i un 26% més de vuitanta. Pel que fa a la carinyena blanca, el percentatge de ceps de més de 30 anys se situa a prop del 90% i un 26,5% en tenen més de 80.
La garnatxa, l’altra varietat autòctona per excel•lència, també té una llarga història. I és que un 61,4% de les vinyes de garnatxa roja es van plantar fa més de 30 anys i un 14,9%, en fa més de 80.
El projecte guanyador del pressupost participatiu 2021, que va comptar amb 623 votacions de la ciutadania, estarà dotat de 100.000 euros que es destinaran a la millora dels punts de recollida selectiva. Amb aquesta premisa, i tal com informa Ràdio Palamós, l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni instal·larà catorze tancats d’ocultació de cubells i contenidors de residus amb la voluntat de millorar l’estètica i el funcionament del servei de recollida selectiva.
Aquest va ser el projecte més votat, en uns Pressupostos Participatius que busquen promoure la participació ciutadana perquè tothom qui vulgui pugui fer propostes i decidir en quines inversions destinar els recursos disponibles. Les propostes han de complir una sèrie de requisits per tal de ser validades pels serveis tècnics municipals, i posteriorment es voten. Doncs bé, la proposta més votada al 2021 va ser aquesta millora dels punts de recollida de residus.
S’ha pogut constatar que el desplegament del sistema de la recollida porta a porta a Calonge i Sant Antoni, funciona en zones sense gaire fluctuació de gent. Però en canvi, en espais amb més densitat de població, es van haver d’instal·lar diversos grups de tòtems amb cubells de recollida selectiva. La idea del nou projecte que executarà l’Ajuntament i per al qual es destinaran aquests 100.000 euros, és clarament millorar l’aspecte i la salubritat d’aquestes zones de recollida d’escombraries. Per això es col·locaran catorze tancats d’ocultació de cubells i contenidors de residus, repartits entre els nuclis de Calonge i Sant Antoni.
Del 6 de novembre de 2021 al 16 de gener de 2022 es podrà veure al Museu del Suro de Catalunya una mostra itinerant del fotògraf creada per l’INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona.
Com ja és habitual en la programació anual d’exposicions temporals del Museu del Suro, es dona especial importància a la difusió de figures rellevants del patrimoni cultural que ens envolta. Valentí Fargnoli és, sens dubte, un fotògraf imprescindible per entendre diverses dècades del segle passat a casa nostra i ens permet observar el territori, les persones, els oficis, l’entorn… abans de l’arribada dels canvis socials i territorials que van transformar-ho tot d’una forma irreversible.
L’exposició és un formidable passeig visual per reconèixer escenaris propers, com Sant Sebastià, Calella o Llafranc i d’altres pobles i ciutats com Platja d’Aro o Sant Feliu de Guíxols moments de la història del Baix Empordà que han perviscut en forma de memòria col·lectiva fins als nostres dies.
Fargnoli destaca tant per la seva participació en el projecte de reconstrucció cultural i de salvaguarda del patrimoni iniciada pels noucentistes sota la direcció de Jeroni Martorell i Josep Puig i Cadafalch durant l’època de la Mancomunitat, com per la seva voluntat de deixar testimoni de la realitat quotidiana, fet que l’ha convertit en un documentalista visual excepcional i absolutament imprescindible, a causa també de la seva voluntat de deixar constància dels llocs on prenia les imatges i de la signatura, que ja ha esdevingut clàssica en les seves fotografies.
La seva visió del paisatge entès des d’un sentit ampli del terme; la gent (paisatge humà), els paratges (paisatge geogràfic), els pobles i ciutats (paisatges arquitectònics). Paisatges d’un temps passat, que es revelen avui als nostres ulls a través de les plaques de vidre de Fargnoli. Alguns d’aquests paisatges, intactes avui; d’altres, irreconeixibles; molts, perduts per sempre, que es revelen a través de la càmera del fotògraf i de la seva mirada.
Les imatges de l’exposició provenen dels fons de plaques de vidre originals de Valentí Fargnoli que conserva INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, institució que des del 2011 ha dut a terme les tasques de documentació, restauració i digitalització d’aquests valuosos fons fotogràfics i els custodia avui per a la seva preservació futura.
El valor d’aquesta mostra és especialment important ja que el Fons Fotogràfic Fargnoli, datat entre 1902 i 1944, està format per 834 imatges negatives de vidre amb procediment de gelatinobromur de plata, en blanc i negre, i amb un format de 10×15 cm, de les quals es podran veure una setentena. La programació d’activitats inclou diverses visites guiades així com activitats per a entitats i centres educatius (Cicle Superior de Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius) i tallers de cap de setmana per a públic jove i familiar.
Placebo han anunciat la publicació del seu nou treball “Surrounded By Spies” pel dia 9 de novembre, en el que suposarà el primer disc del grup en 8 anys.
La banda de Brian Molko va presentar fa unes setmanes el primer avançament del disc ‘Beautiful James’.
Fa uns dies el líder del grup va explicar que el disc ja estava acabat abans de la pandèmia i que va ser molt frustrant tant per ells com pels seus seguidors haver d’esperar tant.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.