L’arquitecta Maria Clara Riera Escalona, de Cassà de la Selva, serà la nova presidenta de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durant el mandat 2026-2030. La seva elecció marca una fita per a la institució. És la primera dona que ocupa aquest càrrec des de la creació de la demarcació gironina.
La candidatura encapçalada per Riera va quedar proclamada electa a finals d’abril. Va ser l’única proposta presentada a la demarcació. El nou equip directiu estarà format per Júlia Breiz Pellicer, que assumirà la secretaria, Marc Fraguell Hernando, que serà el tresorer, i Joan Arnau Farràs, que exercirà com a vocal. La nova junta pren el relleu de l’equip presidit per Marc Riera Guix, que ha estat al capdavant de la demarcació durant els darrers vuit anys.
Maria Clara Riera ha explicat que vol reforçar la presència del col·legi en els debats sobre el futur del territori. També ha destacat la voluntat d’apropar la institució als professionals de l’arquitectura i a la ciutadania. La nova presidenta considera que l’arquitectura té un paper destacat en la transformació de pobles i ciutats. Per això, aposta per incrementar la participació del col·legi en aquests espais de debat.
Pel que fa a les delegacions territorials, Jordi Moret Vayreda continuarà al capdavant de la delegació de la Garrotxa i el Ripollès. També continuarà Dana Palmada Castells a la delegació de l’Alt Empordà. Totes dues candidatures van ser les úniques presentades als seus àmbits.
En l’àmbit general del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’arquitecta Sandra Bestraten i Castells ha estat escollida nova degana després de les eleccions celebrades al maig. La seva candidatura estarà acompanyada per Marc Zaballa i Camprubí com a secretari, Mònica Vila i Cases com a tresorera, i Ricard Gratacòs i Batlle, Alba Méndez García i Pol Cuartero i Parreu com a vocals.
A la resta de territoris, les candidatures de les demarcacions de les comarques centrals, les Terres de l’Ebre, Lleida i Tarragona també van ser proclamades electes en presentar-se una única candidatura. A Barcelona, la presidència recaurà en Cristina Mora Porcel, escollida després de les votacions del maig.
Les eleccions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya han registrat la participació més alta dels darrers processos electorals. Estaven convocats prop d’11.000 professionals. Finalment, hi van participar prop de 3.500 arquitectes, una tercera part del cens.
Els qui em coneixeu ja sabeu que això de les Festes de Primavera i el Carroussel Costa
Brava no és exactament una afició. És una d’aquelles passions que t’acaben organitzant el
calendari, ocupant-te mig cervell durant mesos i fent-te dedicar moltes més hores de les que
qualsevol persona assenyada consideraria raonables.
I després de tota una vida vivint-ho des de dins, he observat una cosa que passa cada any:
al final del Carroussel, molta gent plora. No tothom, però molta gent. I no parlo només de mi.
Parlo de comparsaires, carrossaires, voluntaris i persones que fa setmanes o mesos que
viuen per aquell diumenge.
Sempre m’ha semblat fascinant.
Perquè la majoria arribem al final absolutament destrossats. Després de mesos de reunions,
de nits a la nau, de cosir, pintar, construir i improvisar solucions impossibles, arriba el
diumenge. I aquell dia ho dones tot. Fins a l’última gota d’energia, força i emoció.
Durant unes hores només existeixen la colla, la comparsa, la música i aquella obsessió
compartida perquè tot surti tan bé com sigui possible. I quan s’acaba, el cos afluixa. Però
sobretot afluixa el cor.
És difícil explicar-ho a qui no ho ha viscut. De fet, crec que és impossible. Perquè no és
tristesa. És aquella emoció estranya que apareix quan portes mesos deixant-hi una part de
tu i, de cop, t’adones que s’ha acabat. Com si durant tot aquest temps haguessis anat
acumulant cansament, nervis, il·lusió, orgull i estima, i de sobte tot sortís alhora.
I llavors plores.
Plores per la colla, per la gent que tens al costat, per les hores compartides i pels qui hi eren
abans. Perquè aquella colla que un dia va començar sent un grup de gent fent una
comparsa acaba convertint-se en una família. Gent amb qui has rigut, has discutit per
autèntiques bestieses i has compartit records que t’acompanyaran tota la vida. Gent per qui,
arribat el moment, ho donaries absolutament tot.
I també plores perquè, durant uns instants, veus desfilar davant teu una part del que és
Palafrugell. Els teus amics, els teus veïns, els fills dels qui abans sortien amb tu i la gent
amb qui et creues cada dia pel carrer. I entens que aquesta festa no la fan només les
carrosses. La fa la gent.
Potser per això també emociona tant. Perquè en una època en què gairebé tot ens empeny
a anar per lliure, el Carroussel és una demostració extraordinària del que som capaços de
fer quan treballem plegats. Centenars de persones compartint hores, esforços i il·lusions per
construir alguna cosa molt més gran que qualsevol de nosaltres.
I el més extraordinari és que tot això es fa voluntàriament. Ningú cobra. Ningú obliga ningú.
I, malgrat això, centenars de persones decideixen dedicar una part important de la seva vida
a una festa que senten seva.
I aquí hi ha el problema.
Perquè quan ho has viscut és molt difícil sortir-ne.
Cada any et promets que l’any següent t’ho agafaràs amb més calma. Que no hi dedicaràs
tantes hores. Que dormiràs més. I cada any acabes fent exactament el contrari. Perquè
arriba un moment que ja no participes només en una festa. Participes en una història
compartida. En una manera de ser. En una part de la identitat de Palafrugell que també
acaba formant part de la teva.
A vegades parlem molt de patrimoni. Però el patrimoni més valuós no és el que es guarda
en una vitrina. És el que la gent sent com a propi. El que la gent estima tant que hi dedica
una part de la seva vida.
Potser per això tanta gent plora al final del Carroussel. Perquè en aquells últims metres no
només s’acaba una rua. Durant uns instants entens que formes part d’alguna cosa que
centenars de persones han decidit estimar, construir i transmetre. I realment, hi ha poques
coses més poderoses que això
L’Escola Municipal d’Adults de Palamós obre aquest dimecres el període de preinscripcions per al curs 2026-2027. El termini s’allargarà fins al 19 de juny i està adreçat, de manera prioritària, a les persones empadronades al municipi.
La inscripció es farà exclusivament per internet a través del portal municipal de formació. Les persones interessades hauran de crear primer un compte d’usuari i, després, seleccionar els cursos que vulguin cursar.
L’escola també oferirà assessorament tècnic presencial i telefònic per ajudar les persones que tinguin dificultats durant el procés. Aquest servei estarà disponible a l’Aula d’Aprenentatge de Palamós, al carrer Riera, en horari de matí.
Un cop finalitzat el període de preinscripció i validades les sol·licituds, el 6 de juliol es comunicarà l’admissió als participants mitjançant correu electrònic.
Les places són limitades. Per aquest motiu, les persones empadronades a Palamós tindran preferència durant la fase ordinària de preinscripció. Posteriorment, els cursos que encara disposin de places lliures obriran una nova fase d’inscripció. Aquest procés començarà a partir del 7 de juliol i estarà obert tant a persones empadronades com a persones d’altres municipis fins que s’omplin les places disponibles.
L’oferta de l’Escola Municipal d’Adults de Palamós inclou cursos de preparació per accedir a estudis de formació professional de nivell mitjà i superior, així com preparació per obtenir el títol de graduat en educació secundària i per accedir als estudis universitaris.
El centre també ofereix cursos d’alfabetització, formació bàsica, idiomes i competències digitals. Entre les opcions disponibles hi ha diversos nivells d’anglès, castellà i francès, a més de cursos de català i formació en informàtica per a persones adultes.
La Mostra de Curtmetratges de Palafrugell ha obert la convocatòria per participar a la secció oficial de la seva quarta edició. El certamen se celebrarà els dies 27, 28 i 29 de novembre de 2026. Les activitats es repartiran entre l’Auditori del Museu del Suro de Catalunya i el Teatre Municipal de Palafrugell.
La convocatòria accepta obres de ficció, documental, cinema experimental i animació. La temàtica és lliure. Les produccions no poden superar els 20 minuts de durada. Tampoc poden vulnerar els drets humans.
La mostra s’adreça a realitzadores i realitzadors menors de 30 anys. Cada participant només hi podrà presentar una obra. Les inscripcions es tramiten a través de la plataforma especialitzada en festivals cinematogràfics Festhome.
La iniciativa va néixer l’any 2023. L’objectiu és crear un espai de trobada entre noves veus del cinema emergent de l’àmbit estatal. La mostra busca afavorir l’intercanvi d’experiències. També vol impulsar noves connexions professionals entre creadors i creadores.
Des de la seva segona edició, el certamen incorpora una sessió dedicada a la recuperació del cinema amateur del país. Aquesta proposta ret homenatge a autors clàssics de l’àmbit local i territorial. Al mateix temps, posa les seves obres en diàleg amb cineastes contemporànies.
En les edicions anteriors, la mostra ha recuperat treballs de Tomàs Mallol, cineasta i col·leccionista gironí; Francesca Trian, realitzadora amateur; Josep Puig, autor vinculat al cinema amateur català, i Josep Maria Vives, cineasta local. També ha programat obres de creadores actuals com el col·lectiu Dostopos, format per Ariadna Ribas i Ana Pfaff, així com treballs d’Anna Mitjà, Samuel Nacar, Pau Coll, Marta Vergonyós, Meri Collazons i Helena Oller.
La Mostra de Curtmetratges de Palafrugell compta amb el suport de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell, el Museu del Suro de Catalunya, el Cine Club Garbí, la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, la Fundació Photographic Social Vision, la revista Bonart Cultural, la Fundació Lluís Coromina, el Museu del Cinema de Girona, la Filmoteca de Catalunya, Videoplay Serveis i la plataforma Festhome.
La campanya forestal per aquest 2026 a comarques gironines vindrà marcada per l’estat dels boscos després d’uns mesos més plujosos del que és habitual. A aquests factors cal sumar-hi la incidència de la temperatura i el vent per a la campanya forestal d’enguany.
Això és el que es desprèn de la presentació de la campanya forestal per al 2026 que s’ha fet aquest dimarts al matí amb el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart; el director dels Serveis Territorials d’Interior i Seguretat Pública, Eduard Adrobau; representants de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; representants del cos de Bombers de la Generalitat; del cos d’Agents Rurals, dels Mossos d’Esquadra; el Servei d’Emergències Mèdiques; i altres cossos que intervenen en la prevenció i extinció d’aquests incendis.
Tal com han detallat els diversos cossos de seguretat durant la presentació, la campanya forestal d’enguany comença amb uns boscos que han rebut una gran aportació d’aigua durant els darrers mesos. Això es deu al fet que el règim de pluges a les comarques gironines, tal com ha passat a la resta de Catalunya, ha estat per sobre la mitjana. Per tant, aquest règim de pluges per sobre de l’habitual ha fet que els boscos comptin amb una massa forestal nodrida d’aigua i, alhora, ha facilitat el creixement de matolls i altres plantes fines que poden servir com a combustible en el cas que es produeixi un incendi.
A aquest augment de la vegetació fina als nostres boscos, cal sumar-hi l’augment de la temperatura que hi ha hagut en els darrers anys en la nostra regió i la possible incidència del vent. El cap de Bombers de la Generalitat a la regió d’emergències de Girona i inspector, Jordi Martín, explica que és una situació «complexa» tot i la «normalitat» en la qual ens trobem.
L’autoprotecció i la prevenció
Per això, tant des del cos de Bombers com el d’Agents Rurals veuen clau la prevenció i l’autoprotecció. En el primer punt, el cap de l’Àrea regional dels Agents Rurals i sotsinspector, Jaume Bosch, detalla que la principal lluita contra els incendis forestals és «la prevenció d’incendis». A més, explica que quan falla aquesta prevenció, «és quan tenim un incendi». Per això, des dels diversos cossos de seguretat executen tasques de prevenció i de preparació del bosc per mirar de minimitzar el risc d’incendi forestal.
Una de les darreres tasques que s’ha desenvolupat des del cos de Bombers en termes de prevenció, ha estat marcar eixos de confinament per evitar que incendis forestals de grans dimensions passin d’un massís a un altre en un possible canvi de comportament a causa del vent. Això permet controlar i protegir millor els boscos i, en definitiva, a la ciutadania. Jordi Martín recorda que amb el canvi climàtic hi ha més risc que es creïn aquests incendis amb un comportament extrem.
Jaume Bosch explica que també és clau conscienciar a la població i que la ciutadania «aporti la seva part» en la prevenció d’aquests incendis. «9 de cada 10 incendis forestals venen provocats per la incidència humana», detalla Bosch. Per això, recorda que és clau l’autoprotecció.
Per promoure aquesta autopotecció, Bosch, apunta que cal tenir els habitatges preparats per afrontar un possible incendi forestal, netejar parcel·les, crear franges de protecció, entre altres accions per minimitzar els riscos. També es demana no realitzar activitats en el medi forestal depenent del risc d’incendi que hi hagi previst.
Des dels diversos cossos per facilitar aquesta prevenció i autoprotecció d’aquests incendis, s’ha fet un estudi de manera conjunta amb les ADF dels diversos massissos de comarques gironines per saber en quin estat estaven els camins i pistes forestals de la zona. Jordi Martín detalla que, tot i les darreres pluges hi ha algun camí de difícil accés, però que no hi ha arbres que impedeixin el pas als vehicles d’emergències per poder treballar en cas que hi hagi un incendi forestal. Martín reconeix que a la zona on s’ha hagut de treballar més per dur tasques de neteja de camins i arbres caiguts ha estat a la zona del Ripollès i la Garrotxa per l’alta mortalitat de massa forestal que hi ha hagut i les posteriors ventades que han provocat caigudes d’arbres en camins.
Incorporació de personal i els vehicles
La campanya forestal no es podria entendre tampoc sense la intervenció dels efectius de Bombers i la flota de vehicles que hi ha actualment disponible a comarques gironines. Jordi Martín apunta que en els darrers anys hi ha hagut una renovació de la plantilla del cos de Bombers i, actualment, es troba en una fase de creixement. Gràcies a una acció del govern important Martín detalla que el cos compta amb la «plantilla més gran» que s’ha vist en els darrers anys. Tot i això, explica que cal assegurar experiència i seguretat entre aquests membres que acaben d’arribar al cos i, per això, des de Bombers s’està treballant per cobrir aquesta necessitat.
A la demarcació de Girona, concretament, hi haurà desplegats 760 Bombers – entre professionals i voluntaris -, a més, d’un reforç de 84 auxiliars forestals. A aquesta xifra caldrà sumar-hi la flota aèria disponible a comarques gironines: un helicòpter de coordinació a l’Hospital Josep Trueta; un helicòpter de rescat fix a Olot; tres helicòpters bombarders (un d’ells, tal com ha passat en les darreres campanyes fixat a Castell d’Aro); i dues avionetes de vigilància i atac del Ministeri a Empuriabrava.
Finalment, el cos de Bombers també inicia aquesta campanya amb un increment en la flota de vehicles i una millora de les prestacions de les unitats, respecte la campanya anterior. A aquesta renovació cal sumar-hi la implementació completa de 25 drons en àmbit català, una eina valuosa i que permet millorar l’operativitat en els incendis forestals.
Guitarricadelafuente, Natalia Lacunza i Raly completen el cartell de la 12a edició del Festival•B
El Festival•B ha completat el cartell de la seva dotzena edició amb la incorporació de Guitarricadelafuente, Natalia Lacunza i Raly. Aquestes tres noves confirmacions se sumen a una programació que reuneix algunes de les propostes més destacades de l’escena alternativa, urbana i emergent de l’Estat.
Aquest any la cita musical se celebrarà els dies 17, 18 i 19 de setembre al Parc del Fòrum i i arrencarà amb una jornada inaugural el dijous. Entre els artistes confirmats també hi figuren Rusowsky, Mushka, Yung Beef, Maria Arnal i altres noms destacats del panorama musical actual.
Entre les darreres incorporacions destaca Guitarricadelafuente, una de les veus més singulars de l’escena musical estatal, que combina les arrels del folklore amb una mirada contemporània. També s’hi suma la cantant navarresa Natalia Lacunza, que després de donar-se a conèixer a Operación Triunfo 2018 s’ha consolidat com una de les artistes més destacades del nou pop estatal. Completa aquesta última tanda de confirmacions Raly,una de les veus emergents de l’escena urbana catalana. L’artista d’Igualada presentarà “A0”, un treball que amplia la seva proposta musical amb noves textures electròniques.
Amb aquest cartell, el Festival•B manté la seva aposta per la diversitat estilística, el descobriment de nous talents i els artistes que estan definint el present de la música, consolidant-se com una de les cites de referència de la temporada.
