Francesc Ferrer: «L’incendi d’aquest diumenge a la zona del Ter Vell pot haver tingut un impacte molt negatiu en la fauna»

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Francesc Ferrer: "L'incendi d'aquest diumenge a la zona del Ter Vell pot haver tingut un impacte molt negatiu en la fauna"
Loading
/

Avui al Supermatí de Ràdio Capital hem entrevistat Francesc Ferrer, president de l’EMD de l’Estartit, per conèixer les seves impressions sobre l’incendi declarat ahir a la tarda a la zona del Ter Vell. Aquest era el seu punt de vista sobre un foc que va afectar unes 16 hectàrees, i que afortunadament va poder ser controlat.

També ens donava més detalls sobre la situació geogràfica de la zona afectada

Ferrer ens va explicar també la gran importància de tota aquesta zona per la seva biodiversitat. Entre altres coses, acostuma a ser un lloc de pas d’aus migratòries, i a més hi conviu una gran diversitat de fauna, des de diferents espècies d’aus, a senglars, tortugues, o eriçons de terra. Suposadament, amb el foc d’ahir molts d’aquests animals van quedar atrapats per les flames, a excepció de la majoria de les aus que van poder marxar volant. Pel què fa a les causes de l’incendi, Ferrer ens deia que podria haver estat un accident (i que el fort vent d’ahir podria haver ajudat a la seva ràpida propagació), i que creu que no hauria d’haver estat necessàriament provocat, però que en qualsevol cas les autoritats competents ho investigaran.

També li vam voler preguntar sobre l’estat de la recerca del desaparegut la setmana passada a les Illes Medes, i ens va assegurar que continuen esperant novetats.

Aprofitant la seva presència al Supermatí, vam també voler conèixer els seus arguments al voltant de la intervenció que va fer dijous passat al Ple de Torroella (tema sobre el que teniu més detalls al nostre web). Ferrer ens explicava els motius del seu desacord amb els pressupostos i el model de finançament, com a president de l’Entitat Municipal Descentralitzada

També va voler deixar clar que l’esperit d’aquestes crítiques de l’EMD de l’Estartit és clarament constructiu, i quina és la seva posició.

Des de l’oposició, es comenta que aquestes queixes de Ferrer responen a una posada en escena per la proximitat de les eleccions. El president de l’EMD va reclamar que l’assignació hauria de voltar el milió i mig d’euros, i també demanava la renovació del model de finançament del nucli. En tot cas, Francesc Ferrer es mostra obert al diàleg amb tots els grups

 

Supermatí – 8 novembre 2021

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 8 novembre 2021
Loading
/

S’apropa el festival de Carmen Amaya a Begur

Ruta dels Miradors de Begur
Mirador de Carmen Amaya al centre de Begur | Imatge de Francesc Polop

El cap de setmana del 19 al 21 de novembre es celebrarà la IV edició del festival Carmen Amaya a Begur, un esdeveniment organitzat per l’Associació de Comerç i Turisme (ACiT) -amb el suport de l’Ajuntament- que fa homenatge a la bailaora més gran de la història del flamenc i que va passar els seus últims anys de vida al municipi de Begur.

La programació del festival comença el divendres 19 amb l’acte inaugural amb Laura Guillén «La Bicha», a les 12.30h a la plaça Forgas i amb entrada gratuïta. Al següent dia, el dissabte, tenen lloc la majoria d’activitats programades, començant amb ‘Ruta matinera’ (09.30h); seguit de ‘Taller de pintura en moviment’ (10.00h); ‘Taller de palmas por bulerías’ (10.00h); ‘Taller bulerías por fiesta’ (11.30h); ‘Tambaleo’ (13.00h); ‘Taller palmas por rumbas’ (16.00h); ‘Masterclass de rumbas’ (17.15h); ‘»R-cuerdos» cia Laura Guillén «La Bicha»‘ (18.30h); ‘»Cruces» cia José Manuel Álvarez’ (21.30h); ‘Aftershow de Flamenco Bits’ (22.30h). Per últim, diumenge dia 21 es durà a terme un concert del jove guitarrista, músic i compositor de flamenc ‘Nas Heredia & Group’, juntament amb una sardinada popular, a les 12.00h al Mas d’en Pinc.   

Canvi de dates.

Segons Jessi Pérez, dinamitzadora de l’ACiT de Begur, la nova Junta va decidir reformular l’esdeveniment, és a dir, deixar de fer-lo a l’estiu ja que quedava «eclipsat», i donar lloc a un festival «més cultural i participatiu». A més, les dates de l’edició d’enguany coincideixen amb el dia de la mort de l’artista, el 19 de novembre de 1963.

La Policia Local de Palafrugell deté un lladre per robar en sis botigues trencant els vidres de l’aparador

El vidre de l'aparador trencat d'un dels establiments de Palafrugell va robar a Palafrugell. Imatge publicada el 8 de novembre del 2021. (Vertical)

La Policia Local de Palafrugell va procedir a la detenció d’un home després d’intentar endur-se la caixa registradora d’un establiment de la vila. El presumpte autor sospitós dels fets va ser enxampat in fraganti quan sortia del local situat a l’avinguda Generalitat. La detenció va ser gràcies a l’especial dispositiu que s’havia establert amb agents de paisà durant el cap de setmana.

Cal destacar que en els darrers dies s’havia instal·lat la sensació d’alarma social al centre comercial, després que un total de 6 establiments havien patit robatoris amb força. Tots ells en botigues del centre de la població trencant els vidres de l’aparador d’una forma contundent. En aquest sentit, la Policia Local té suficients indicis per imputar tots aquests al mateix sospitós.

Arran d’aquests fets que havien tingut lloc a establiments de la zona comercial al centre de la vila, la Policia Local va establir un dispositiu, on s’hi van destinar diversos agents de paisà, per posar fi a aquesta situació el més ràpidament possible. Cada nit el dispositiu vigilava els principals punts comercials del municipi sobretot durant les nits.

Tots els robatoris van produir-se amb el mateix modus operandi, tenien lloc entrada la matinada, s’accedia als locals trencant els vidres de l’aparador amb un objecte contundent i només s’enduien la recaptació econòmica de les caixes registradores.

Detenció robatori establiments, Policia Local, Palafrugell

 

Els delictes sexuals pugen un 34% a les comarques gironines en el que portem d’any i ja superen les xifres prepandèmia

Imatge d'arxiu on es veu un Mosso d'Esquadra d'esquenes (Horitzontal)
Imatge d'arxiu on es veu un Mosso d'Esquadra d'esquenes (Horitzontal)

Els delictes sexuals han pujat un 34% a comarques gironines en el que portem d’any. Segons l’estadística que publica el Ministeri, a la demarcació se n’han registrat 249 entre gener i finals de setembre. I d’aquests, 44 han acabat en violació. L’augment se situa, fins i tot, per sobre de les xifres prepandèmia (perquè en el mateix període del 2019 se’n van denunciar 242). El balanç de criminalitat, que recull dades de tots els cossos policials, també posa de relleu que entre les tipologies delictives que han crescut més, en paral·lel al relaxament de restriccions per la covid-19, hi ha els furts (un 12%) o el tràfic de drogues (13,5%). Aquesta última, per la proliferació de plantacions de marihuana; molts cops, vinculades a grups criminals.
El balanç de criminalitat que periòdicament publica el Ministeri de l’Interior recull dades de tots els cossos policials (Mossos d’Esquadra, policies locals, policia espanyola i Guàrdia Civil). L’estadística evidencia com els delictes han anat a l’alça en paral·lel a la fi de les restriccions vinculades al coronavirus.

En concret, a la demarcació, entre gener i finals setembre s’han registrat 29.034 delictes. Són un 8,9% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan ja s’entrava en la nova fase de restriccions arran de la segona onada de la pandèmia).

De totes les tipologies, però, la que destaca per damunt de les altres són els delictes sexuals. Perquè d’un any per l’altre, els abusos i les agressions han arribat a augmentar fins a un 34,6%. A la demarcació, se n’han denunciat 249 casos entre gener i setembre (l’any passat, se’n van registrar 185). I d’aquests, n’hi ha hagut 44 en què la víctima ha patit una violació (set més en comparació amb el 2020).

Aquesta xifra negra ja se situa, fins i tot, per damunt dels registres prepandèmia. Perquè ara fa dos anys, durant els tres primers trimestres del 2019, es van denunciar 242 agressions i abusos sexuals a les comarques gironines. I ja aleshores, la xifra s’havia incrementat gairebé un 18% en comparació amb els tres trimestres del 2018 (quan a la demarcació es van registrar 207 delictes sexuals).

Més furts i tràfic de drogues

En paral·lel, el balanç de criminalitat del Ministeri també recull que han augmentat els furts i el tràfic de drogues. En el primer cas, se n’han registrat 7.414 (un 12,1% més); i en el segon, els diferents cossos policials han intervingut en 344 operacions contra el tràfic d’estupefaents (un 13,5% més).

Aquest increment s’explica, sobretot, per la proliferació de cultius de marihuana. De fet, el cap dels Mossos d’Esquadra a Girona, el comissari Josep Milan, ja va alertar ara fa pocs dies que els grups criminals vinculats a aquestes plantacions són cada cop més violents. Les situen en zones emboscades i de difícil accés, les vigilen armats i no dubten a assaltar-se entre ells.

L’estadística també recull com, d’un any per l’altre, a la demarcació han crescut un 8,8% els robatoris amb violència i intimidació (és a dir, els assalts i atracaments). Entre gener i finals de setembre, n’hi ha hagut 658 al territori. També han augmentat els delictes de lesions i baralles tumultuàries (de 231 s’ha passat a 245).

Menys robatoris amb força

Per contra, entre les tipologies que han baixat hi ha els robatoris amb força, que ho han fet un 6,6% (s’ha passat dels 2.560 als 2.391). Aquí s’hi inclouen tant els que fan referència a habitatges, com també a comerços i a empreses. El descens també és significatiu si es compara amb ara fa dos anys, perquè durant el mateix període del 2019 se n’havien registrat 3.565.

Si es mira més al detall aquesta tipologia, el balanç de criminalitat també permet veure però com els robatoris a interior d’habitatge, un dels que causen més alarma social, s’han mantingut gairebé invariables en comparació amb el 2020. Entre gener i finals de setembre de l’any passat, se’n van denunciar 1.886 arreu de les comarques gironines. I aquest 2021, se n’han registrat 1.873 (és a dir, un 0,7% menys).

Per últim, les dades que publica el Ministeri de l’Interior també dediquen un apartat als delictes de sang. A la demarcació, durant aquests tres trimestres hi ha hagut dotze temptatives d’homicidi o assassinat (l’any passat van ser-ne setze) i tres crims. Són els del cadàver que es va localitzar en un voral de la carretera a Cabanelles (Alt Empordà), el de l’home que va aparèixer mort al maleter d’un cotxe a Roses (Alt Empordà) i el de l’agressor que va matar a ganivetades la parella a Porqueres (Pla de l’Estany) i després es va entregar a comissaria.

No s’hi computen encara, però, els darrers crims d’aquest octubre a la Jonquera (en què un transportista en va matar un altre) o a Ripoll (el del fill que va acabar amb la vida de la seva mare a l’interior d’un pis).

Anem tard

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Anem tard
Loading
/

Des del moment que amb la Covid ens va canviar la vida per sempre, sembla que el món cau al buit d’una manera imparable. Fins aquell moment, els humans ens creiem indestructibles, els dominidors del planeta, pensàvem que teníem el poder i la llibertat per fer i desfer segons els nostres interessos, però les coses han canviat. La idea d’una pandèmia només podia formar part de l’argument d’una pel·lícula de ciència- ficció però no, i això fa que potser hàgim entès que som altament vulnerables i fràgils. Ens ha arribat que a Àustria s’estan preparant per una gran apagada a nivell europeu que diuen que arribarà abans del 2025. Si això ens ho haguessin plantejat el 2019 no els hi hauríem fet massa cas, però si hem viscut una pandèmia, qualsevol escenari ens planteja interrogants, dubtes i pors. Potser és hora de fer canvis, canvis d’actituds, de valors, de vida, potser és que els humans no estem fent gens bé la nostra feina, potser és el moment d’entendre que el nostre deure és tenir cura del planeta, i que potser cal espavilar perquè anem tard, molt tard.