El Baix Empordà, una de les comarques on més es va contraure l’economia per la COVID-19

El Baix Empordà, juntament amb la Vall d’Aran i la Selva van ser les comarques on més es va contraure l’economia l’any 2020 arran de la crisi de la covid-19. En concret, el Valor Afegir Brut (VAB) de la comarca aranesa es va reduir un 23,3% en termes interanuals, mentre que la caiguda al Baix Empordà i la Selva va ser del 16% i del 15,4%, respectivament. A continuació apareixen la Cerdanya (-15,2%) i el Bages (-14,6%). Així ho indica ‘l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA’, publicat aquest dijous, que identifica les comarques de muntanya i els eixos de Girona i Tarragona com els més afectats en l’àmbit econòmic per la pandèmia. Pel que fa al conjunt de Catalunya, el VAB corresponent al 2020 va caure un 11,3% respecte a l’any anterior.
En el cas de les comarques de muntanya, la caiguda del VAB va ser del 13,4%, mentre que a l’eix de Girona va ser del 13%. Pel que fa al Camp de Tarragona, el BBVA situa en el 12,6% la caiguda d’aquest indicador econòmic.

L’entitat atribueix la forta reducció de l’activitat al descens dels serveis personals, així com una desacceleració en la demanda de serveis col·lectius. En regions on el pes del turisme és menor, en canvi, la caiguda de l’economia va ser menys accentuada.

Segons l’estudi, les comarques que van experimentar un menor descens del VAB van ser la Segarra, la Ribera d’Ebre i el Pallars Sobirà. En el cas de la Segarra, la caiguda va ser del 2% interanual. Si bé és la comarca que menys es contrau, l’any 2019 va ser un dels pocs territoris a Catalunya on el VAB també es va reduir. Pel que fa a la Ribera d’Ebre, la caiguda va ser del 5,3%, mentre que el Pallars Sobirà va ser del 5,7%.

El Memorial Democràtic estrena un nou espai en record dels treballs forçats a les excavacions d’Empúries

memorial democràtic empúries
Els treballs forçats després de la Guerra Civil a les excavacions d'Empúries. Imatge publicada el 10 de novembre del 2021. (Horitzontal)

Es tracta d’un plafó i de senyalització que recorda les tasques a què van ser sotmesos centenars de soldats republicans represaliats entre el 1940 i el 1942. L’espai quedarà així senyalitzat a la ciutat romana del jaciment com a punt de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. El plafó, a més, serà visible en l’itinerari de visita pública del conjunt arqueològic, a la zona propera a les restes de l’amfiteatre i la palestra, escenaris d’una part important d’aquests treballs. Es tracta d’una iniciativa conjunta del Memorial, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Ajuntament de l’Escala.
Les excavacions arqueològiques d’Empúries es van reprendre en els anys immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil i a l’inici de la dictadura franquista. Per fer-los, van recórrer al treball forçat dels batallons disciplinaris de presoners de guerra que havien lluitat a l’exèrcit republicà.
Entre els mesos de setembre del 1940 i el març del 1941, s’hi van destinar els primers soldats presoners, que van formar part de la 4a Companyia del Batalló de Treballadors Figueres 71. Posteriorment, al desembre de 1941, s’hi va afegir una unitat del Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors 46, que fins aleshores estava instal·lada a Punta Paloma (Cadis).
Aquesta unitat havia arribat a constar de 150 homes, que treballaven simultàniament a les excavacions arqueològiques. Ho van fer fins a principis de 1942, quan van ser traslladats a Mallorca per fer altres treballs. Més endavant, les excavacions van continuar, però ja amb la participació d’unitats més reduïdes de soldats de lleva.

Uns treballs poc coneguts

Després del conflicte, les primeres unitats de soldats presoners es van destinar, bàsicament, a reconstruir infraestructures que havien quedat malmeses durant la Guerra Civil i a instal·lar noves bateries de defensa. És poc conegut també que es van destinar treballadors forçats per reprendre les feines de descoberta de les restes arqueològiques de l’antiga ciutat romana d’Empúries.
Les tasques arqueològiques van ser supervisades per Martin Almagro Basch, responsable de les excavacions en el jaciment i també director del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1939. Tot i que els treballs es van estendre en diversos llocs del conjunt arqueològic, es van centrar, bàsicament, a acabar de desenterrar la muralla meridional de la ciutat romana i a exhumar les restes trobades a l’amfiteatre i la palestra.
Les restes es trobaven cobertes amb potents nivells de sorres que es van haver d’extreure i carregar mitjançant la instal·lació de diverses línies de rails i vagonetes.
Els treballs es van fer en condicions molt dures i s’acompanyaven de càstigs freqüents. A tot això, s’hi afegia la precarietat i la insalubritat de l’allotjament, la manca d’higiene i les malalties freqüents, i una alimentació deficient, fins al punt de motivar freqüents gestos de solidaritat per part dels veïns de l’Escala.
El record d’aquesta part de la història s’havia recordat fins ara amb diverses exposicions, publicacions i conferències. També ha estat objecte de recerca i d’estudis específics però quedava pendent la instal·lació en el jaciment d’un element museogràfic estable de senyalització i d’informació per recordar-la i retre homenatge als seus protagonistes.

Supermatí – 11 novembre 2021

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 11 novembre 2021
Loading
/

El Costa Brava anuncia que ha arribat a un acord per vendre’s el club

El Costa Brava va anunciar ahir, a través d’un comunicat oficial, que el consell d’administració del club ha arribat a un acord per la venda d’un paquet d’accions a una empresa privada, que assumirà el control de l’entitat. La família Alsina-Tarragó (després de molts anys al capdavant), per tant, ha decidit vendre’s el club, però de moment hi continuarà vinculada segons el que diu el mateix comunicat: “La direcció de l’empresa –nova propietària del club– vol destacar la gran tasca feta els darrers anys pels membres que han format part de la Unió. Consideren que són part imprescindible i que portant el club de les últimes categories del futbol territorial fins al futbol professional han obert una fita històrica i única al futbol estatal. És per això que han posat com a condició sine qua non la continuïtat total dels treballadors del club, així com de la direcció del mateix”.

Els canvis han estat constants en un club que des de fa uns anys viu una transformació important. La venda del Costa Brava per part de la família Alsina-Tarragó és un nou capítol més dels canvis dràstics que està vivint l’entitat, que a l’estiu va deixar el poble i el nom de Llagostera, i va començar a jugar al Municipal de Palamós com a local. Tot per assegurar la supervivència del club després d’haver assolit l’ascens a la nova 1a divisió FEF, una categoria en la qual els resultats no estan acompanyant l’equip.

Una llarga vinculació amb el club

El matrimoni Alsina-Tarragó porta molts anys al capdavant del club. Va ser a partir del 2008, fa ja tretze anys, quan la dona d’Alsina, Isabel Tarragó, va assumir la presidència del club. Per la seva banda, el seu marit Oriol Alsina n’ha estat l’entrenador durant 19 cursos, guiant l’equip des de les categories territorials fins a arribar a la 2a divisió A, i ja aleshores l’equip va jugar a Palamós per complir amb els requeriments de la categoria. Van ser 3 temporades, entre el 2014 i el 2017, dues a Segona Divisió A i una a la Segona B. Confirmat el curs passat l’ascens a la Primera Federació, el club necessitava unes instal·lacions ajustades a la normativa d’aquesta categoria, i es va negociar per traslladar l’equip a Torroella i l’Estartit, però finalment no hi va haver acord i Palamós va tornar a ser l’estadi escollit per jugar-hi com a local.

Cal preservar l’economia del club

Des del club s’assegura que sense aquesta venda que ara s’anuncia, estava en risc la supervivència de l’entitat, i que la nova propietat controlarà poc més del 50% de les accions, però destaquen que els volen a ells formant part del projecte. És a dir, Tarragó continuarà en el rol de presidenta (potser amb menys poder de decisió), i està previst que Oriol Alsina deixi de ser l’entrenador per passar a ser director esportiu. Un moviment que també pot servir per redreçar el rumb i els resultats de l’equip, amb l’arribada d’un nou tècnic i segurament també reforços de nous jugadors en el mercat d’hivern.

L’entitat també anuncia que en els propers dies donarà més detalls per explicar el canvi de propietat i la reestructuració de la part esportiva.

Calonge enceta la Festa Major de Sant Martí i la Festa del Vi Nou

Un espectacle infantil, l’actuació de la companyia Iogui TRIO fent un recorregut per la Bossa Nova i la inauguració de l’exposició fotogràfica “Calonge i Sant Antoni, els anys 90”, organitzada pel Club Motor Clàssic Calonge van donar ahir dimecres el tret de sortida a la Festa Major de Sant Martí i la Feta del vi Nou de Calonge. Durant 5 dies Calonge acull una trentena d’activitats que inclou música, teatre, exposicions, activitats esportives, tasts de vins i visites als cellers, entre d’altres. La programació va començar ahir dimecres, vigília de Sant Martí, i s’allargarà fins diumenge 14 de novembre. El vi i la cultura seran els principals protagonistes d’una festa que vol posar en valor les qualitats del vi de Calonge, i també oferir activitats lúdiques i divulgatives.

Avui dijous la previsió de pluja ha obligat a suspendre algunes de les activitats previstes. Així, s’han suspès la pintura del mural «Reconstrucció de la façana de l’Espai Jove», els tallers infantils, l’Audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona i  l’Escape Room de carrer «El marxant d’Art». Les activitats que tindran lloc en un espai tancat s’han pogut mantenir. És el cas de l’ofici solemne a l’església de Sant Martí, el torneig infantil d’escacs i la partida a cegues per a adults i la sessió de cinema infantil, amb la pel·lícula Coco.

La Festa Major de Sant Martí i Festa del Vi Nou seguirà demà divendres amb la presentació del documental “Les vies del vi” de Carlos Orta, que comptarà amb la participació de Josep Roca (sommelier del Celler de Can Roca), Dolors Vidal (Directora de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni de la UdG), Jordi Soler (alcalde de Calonge i Sant Antoni), Carlos Orta (director del documental) i Lluís Molla (president de la Fundació Remença XXI).

El dissabte 13 de novembre s’han organitzat una gran varietat de visites guiades i tastos a diversos cellers del municipi, com són el Celler Viníric, el Celler Clos d’Agon-Mas Gil, el Celler Mas Eugeni i el Celler i Hort de Can Ribot a Sant Daniel. A banda, també s’han programat altres activitats al llarg del dia, com per exemple el III Torneig d’Escacs per a Adults, l’explicació del projecte «Calonge, poble de llibres» i la primera cursa popular d’obstacles. Dos concerts posaran fi al dissabte, en primer lloc amb l’actuació de The Others i Diamond Stick, i per acabar, el concert «Homenatge a la sarsuela – veus i cobla», a càrrec de la cobla Ciutat de Girona i els artistes Beatrice Jiménez, soprano, Albert Deprius, tenor, i Joan Torras, percussió, sota la direcció de Jesús Ventura.

Per acabar el cap de setmana, el diumenge 14 de novembre començarà amb la cursa d’obstàcles Almogàvers Race. Les altres activitats previstes al matí són el mercat del vi de Calonge, la caminada a peu des del Celler de Can Pereclara fins a la vinya del pla, el Visensitive que posarà música dels anys vuitanta i noranta als vins de la conca del Tinar de Calonge, i el concert a càrrec de Litus 3. A la tarda, trobem una visita guiada a l’exposició «El Llegat indià – un passat en comú per descobrir», a càrrec de la Xarxa de Municipis Indians, la conferència «La dona en el món indià», a càrrec del divulgador cultural Joan Miquel Llodrà, i l’espectacle teatral «Ni rastre de qui vam ser», amb Fel Faixedas i Carles Xuriguera. El castell de focs artificials posarà punt final a la Festa de Sant Martí.

La pluja acumulada ja és abundant al Baix Empordà

Temporal
Sa Riera Temporal 2018 - Foto: Marc Clapés

Avui dijous seguirem en ratxa i no deixarem la tongada inestable que ens està afavorint. La depressió mediterrània Blas seguirà afectant-nos tant en forma de pluja com per vent.

Entre la nit de dimarts i fins aquest matí de dijous (9h) la pluja ja suma quantitats abundants a diversos indrets del Baix Emopodà. En destaquen els  77 mm d’Esclanyà, 69.5 mm a Palafrugell, més de 57 mm a Begur, 47 mm a l’Estartit, més de 45 mm a La Bisbal d’Empordà i 42 mm de Torroella de Montgrí.

El nou dia meteorològic es desperta amb  avís per alteració marítima per vent que bufarà entre Tramuntana i Gregal i mantindrà onades amb cops màxims que podran superar els 2.5 m. d’alçada, amb molta mar de fons i mar creuada. 

Tornarem a tenir un dia gris, sense sol. Les temperatures no seran molt fredes però la sensació tèrmica per la manca de sol serà de poca comfortabilitat. Anirem dels 10-12 graus mínims als 15 màxims.

Tot i el dia plujós d’avui, la pertorbació començarà a agafar rumb més oriental, mar endins, i la precipitació i el vent començarà anar a la baixa, així com també anirem recuperant les temperatures. I demà divendres seguirem encara amb inestabilitat residual, amb clara millora, tot esperant un dissabte amb més sol i menys vent.