Des del segle XVI, el Castell de Vulpellac, declarat monument nacional el 1931, està envoltat d’una llegenda que ha arribat ben latent fins als nostres dies. Arreu del palau, als embigats, a les llindes i sobretot a les rajoles del paviment amb decoració blava s’hi repeteix amb insistència la inscripció: «Ego sum pecavi – Miquel Sarriera – 1533» (Jo sóc el que vaig pecar).
Aquesta frase ha donat origen a una llegenda macabra segons la qual, el senyor del castell, empès per la gelosia perquè creia que la seva muller l’enganyava, la va emparedar viva en un cambra. Més tard va descobrir la falsedat de les seves sospites, però ja era massa tard. Llavors es va lliurar a la penitència i per expiar la culpa d’una gelosia sense fonament, va fer gravar aquests inscripcions que proclamen el seu pecat. S’ha comprovat històricament que Miquel Sarrirera es va casar el 1538 amb Violant Margarida Sarroca, però no s’han pogut esbrinar les circumstàncies de la seva mort.
Si us voleu apropar una mica més a la llegenda, us recomanem que visiteu l’exposició «1000 anys de ceràmica catalana. Celebrant els 40 anys de l’Associació Catalana de Ceràmica», de la Fundació Mascort, a Torroella de Montgrí. Entre les peces més singulars que s’hi exposen, hi ha un conjunt de rajoles originals del castell palau de Vulpellac, en les quals hi apareix la famosa inscripció. També s’hi mostra una peça amb la inscripció «Doceme facere voluntatem tua» (Enséñame a hacer tu voluntad).
Aquesta és de les poques ocasions que tenim de poder-les veure, ja que el castell és propietat privada i algunes d’aquestes rajoles originals es troben en col·leccions particulars o bé museus.
A banda de la història que pot haver-hi al darrera, les rajoles, que daten de l’any 1533 i conformarien el paviment de la sala major del castell, mostren interessants aspectes d’aquesta família. Estan realitzades amb trepa i traç lliure i són un magnífic exemple del que es designa genèricament com a rajola gòtica de motius heràldics.
Bones notícies per la producció catalana, ja que “Ho tenim tot” de Joan Dausà i “Fotosíntesi” de La Fúmiga debuten en el top 100 dels discs més venuts durant la darrera setmana a la llista espanyola.
Joan Dausà se situa com el desè discmés venut, aconseguint uns grans resultats per l’artista català. Per la seva part els valencians s’estrenen a la posició 98 amb el seu fantàstic disc.
Aquesta setmana també és notícia Rosalía i és que després de 3 anys ininterromputs a la llista d’àlbums amb “El mal querer”, Promusicae els encarregats de confeccionar les llistes, han expulsat el disc per assolir el màxim permès de permanència com són 157 setmanes. No tot són males notícies per la catalana, ja que el seu nou senzill ‘La fama’ amb The Weeknd serà número 1 en els propers dies.
La ronda catalana, que es disputarà del 21 al 27 de març de 2022, ja té tots els inicis i finals d’etapa.
La 101ª edició de la Volta Ciclista a Catalunya, que es disputarà del 21 al 27 de març de 2022, ja està definida amb totes les poblacions que seran inici i final d’etapa de la ronda catalana. Un recorregut amb moltes novetats per encetar l’edició post centenari i que un any més tornarà a reunir els millors equips i ciclistes del món per les carreteres catalanes.
Els detalls de quilometratges i característiques de cada una de les etapes seran anunciats en la presentació oficial que es portarà a terme a principis de l’any 2022, però el recorregut ja està anunciat per l’organització i es presenta de la següent manera:
Etapa 1 Sant Feliu de Guíxols – Sant Feliu de Guíxols – 21/3/2022
Etapa 2 L’Escala – Perpinyà – 22/3/2022
Etapa 3 Perpinyà – La Molina – 23/3/2022
Etapa 4 La Seu d’Urgell – Boí Taüll – 24/3/2022
Etapa 5 La Pobla de Segur – Vilanova i la Geltrú – 25/3/2022
Etapa 6 Costa Daurada (Salou – Cambrils) – 26/3/2022
Etapa 7 Barcelona – Barcelona – 27/3/2022
La Volta 101 presenta novetats en pràcticament la seva totalitat, començant pel Gran Inici de la cursa, que tindrà lloc al municipi de Sant Feliu de Guíxols, i que agafa el relleu 9 edicions després de Calella. L’Escala s’estrenarà per primer cop a la Volta, mentre que també es produirà en la segona etapa un retorn molt esperat, l’arribada a la Catalunya Nord, a Perpinyà, on des de 1955 no es feia aturada.
L’alta muntanya de la Volta també presenta novetats respecte l’edició del centenari. Si al 2021 es va finalitzar a les estacions d’esquí de Vallter 2000 i de Port Ainé, en aquesta ocasió els finals en alt es produiran a La Molina i a Boi Taüll, estació que feia 20 anys que no tenia un final de la Volta. La Seu d’Urgell acollirà la sortida d’aquesta etapa pirenaica amb final a l’estació de l’Alta Ribagorça.
Mentre La Pobla de Segur repeteix com a sortida respecte la darrera edició, l’arribada a Vilanova i la Geltrú sis anys després també suposa un al·licient per a la Volta, en un municipi de gran tradició ciclista, i en la que amb tota probabilitat serà l’etapa més llarga de la cursa.
La penúltima etapa suposarà el descobriment de la Costa Daurada com a territori ideal per al ciclisme de competició, amb inici i final a les localitats costaneres de Salou i Cambrils, i endinsant-se en el territori interior de les muntanyes de Prades i el Montsant.
Finalment, i fidel a la seva cita amb la Volta, Barcelona serà l’etapa final de la competició, on sempre es viuen grans emocions per tal d’acabar de definir la classificació general, així com la prestigiosa victòria d’etapa a la capital catalana.
El millor ciclisme tornarà a Catalunya del 21 al 27 de març, en una edició 101 que buscarà successor del darrer guanyador, el britànic d’INEOS Grenadiers Adam Yates.
Tota la informació sobre la Volta a: www.voltacatalunya.cat
La pandèmia ha fet desaparèixer un 6,7% de les empreses gironines i les comarques que van concentrar més tancaments durant el 2020 són el Gironès i la Selva. Aquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula l’Informe territorial de la demarcació de Girona, que aquest dimarts ha presentat la Diputació. L’estudi també analitza la realitat per sectors, i reflexa que els serveis i la indústria són els que més mortalitat empresarial van concentrar. De fet, gairebé van perdre un de cada deu negocis. L’informe també analitza els estralls que la covid-19 va causar damunt el mercat laboral. I de nou, el terciari és el que en surt més perjudicat. Sobretot, l’hostaleria i els allotjaments turístics, que van perdre més de 5.400 treballadors.
L’informe de la Diputació de Girona radiografia l’impacte de la covid a les comarques gironines. Posa el focus damunt el 2020 i analitza de quina manera la pandèmia va afectar el teixit empresarial i el mercat laboral a la demarcació.
L’estudi subratlla com, durant l’any passat, el territori va arribar a perdre fins a 1.912 empreses. De les 28.529 que hi havia a finals del 2019, va passar-se a les 26.617. Traduït en percentatges, això suposa que la covid va fer-ne desaparèixer el 6,7%.
La mortalitat empresarial es va estendre arreu del territori. Però hi va haver comarques que, pel seu pes econòmic, se’n van veure més afectades. En concret, allà on es van registrar més tancaments va ser al Gironès (438), la Selva (423) i el Baix Empordà (403). En part, també, pel pes que hi tenen el sector turístic i de serveis. Per contra, a l’altra banda de la balança s’hi situen la Cerdanya (amb 142 tancaments) i el Ripollès (amb 111).
La situació canvia, però, si en comptes de prendre com a referència les xifres globals, es mira la pèrdua de teixit productiu en percentatges. És a dir, les empreses que han desaparegut en relació a les que hi ha a cada comarca.
I en aquest cas, les comarques de muntanya i el Pla de l’Estany són les que en surten més perjudicades. Perquè la covid-19 va comportar que a la Cerdanya es perdessin el 13,2% de les empreses de la comarca, que al Ripollès en fossin el 12,1% i que al Pla de l’Estany, el percentatge de pèrdues se situés en el 12,8%.
Serveis i indústria
Per sectors, aquells que es van veure més afectats per la mortalitat empresarial derivada de la pandèmia van ser els serveis (aquí, hi ha el comerç i el turisme) i la indústria. De fet, segons recull l’estudi, cadascun d’ells va perdre gairebé una de cada deu empreses. En concret, la covid-19 va fer desaparèixer 1.527 empreses del terciari (el 7%) i 253 de la indústria gironina (el 9,4%).
L’informe de la Diputació també posa en relleu el pes que els serveis tenen a les comarques gironines, perquè aglutinen fins al 76,5% de les empreses del territori. De les 26.617 que hi havia al desembre del 2020, fins a 20.306 eren d’aquest sector. I per comarques, aquelles que durant l’any passat van perdre més empreses del terciari arran de la covid-19 van ser la Cerdanya (-15,3%) i el Pla de l’Estany (-10,5%).
Pel que fa a la indústria, allà on la pandèmia va impactar més de ple va ser al Ripollès i, novament, al Pla de l’Estany. Perquè segons recull l’estudi de la Diputació, una i altra comarca van arribar a perdre fins al 35,4% i el 22,2% del seu teixit industrial.
Hostaleria i turisme
Les dades de mortalitat empresarial, de retruc, també es traslladen al mercat laboral. I es fan evidents amb la destrucció de llocs de treball derivada de la covid. Durant el 2020, a les comarques gironines, aquell sector que concentra més pèrdua d’ocupació és el de serveis. I dins d’aquest, allà on s’ha destruït més ocupació és en l’hostaleria (els serveis de menjar i begudes perden 3.452 llocs de feina), l’allotjament (1.973) i el comerç al detall (745).
Per contra, però, també hi ha sectors que van guanyar ocupació. Això sí, en molts casos això s’explica, també, per les necessitats derivades de la pandèmia. A la demarcació, l’administració pública va sumar 858 llocs de treball, les activitats sanitàries 744, la indústria alimentària 334, els serveis socials amb allotjament 201 i la indústria farmacèutica, 163.
El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, afirma que l’informe ajuda «a conèixer en detall quin tipus d’activitat econòmica tenim al territori».
«El sector serveis té un pes molt important dins l’economia gironina, i hem de ser-ne conscients a l’hora d’emprendre polítiques per a la recuperació», ha conclòs.
Joves alemanys pertanyents al partit nazi van ser acollits durant els anys 40 a una casa de Sant Feliu de Guíxols
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Avui hem parlat al Supermatí de Ràdio Capital amb l’historiador de l’arxiu de Sant Feliu de Guíxols, Marc Auladell, sobre un fet força desconegut: la presència de joves alemanys durant els anys quaranta a una casa de la població baixempordanesa. El Diari de Girona ha publicat un extens reportatge sobre el tema https://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2021/11/14/mansio-joventuts-hitlerianes-costa-brava-59520222.html, i hem volgut parlar-ne amb una de les persones que més ho coneix. Auladell ens explicava que, malgrat que és un tema sobre el qual encara no es disposa de molta informació, va ser a arrel d’unes fotografies que es va començar a tenir-ne coneixement.
La casa de Sant Feliu de Guíxols, coneguda com a can Casas, es va convertir en la ‘Llar Alemanya’. A l’any 1941 va ser quan es va inaugurar l’espai, en plena post-guerra espanyola i en un moment en què el règim franquista simpatitzava i col·laborava amb el partit nazi.
Auladell també ens descrivia com era l’espai, i que complia totes les condicions que aquests joves necessitaven en aquell moment.
També és significatiu que la societat de l’època no hi va fer massa cas a la presència d’aquests joves, potser perquè tenien altres prioritats després d’una cruenta Guerra Civil i la situació de misèria que havia deixat.
Un cop la IIª Guerra Mundial va acabar, i el nazisme va ser derrotat, aquesta Llar alemanya es va desmantellar. Però sorprenentment, tampoc es va fer ni amb urgència ni va ser quelcom traumàtic.
Auladell també emplaçava a tothom qui hi estigui interessat, a llegir el llibre «Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols», escrit per ell mateix i altres investigadors com Àngel Jiménez, Jordi Gaig, Verònica Garcia i Ester Plaza. Es pot trobar penjat a la xarxa, i s’hi aborden temes importants com l’exili, el paper de la dona durant el franquisme o el rol de l’església durant aquella època que el mateix Auladell qualifica de «fosca».
