“Ficció“. Una cançó que ens intueix el camí sonor que seguirà aquest nou treball dels Blaumut i que parla de la dualitat entre realitat i ficció, i de la interconnexió entre aquests dos conceptes.
És una cançó emotiva i vibrant, amb força i una inèrcia potent als seus versos, amb uns acurats arranjaments de corda amb riffs identitaris i marcadament repetitius que es van desenvolupant fins a trobar la seva sortida i desemboquen en una planúria de tons onírics, somiadors i plens d’esperança.
Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 27 anys per, presumptament, un apunyalament a Pals. Se l’acusa d’apunyalar la seva parella. La dona es troba greu a l’hospital Josep Trueta de Girona.
Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís aquest diumenge a quarts de 12 de la nit que hi havia una noia amb un tall al coll. Van anar al domicili, es va trobar la dona, i van veure que l’home havia fugit.
Els serveis d’emergències van portar la dona a l’hospital, en estat greu, tot i que no perilla la seva vida.
Es va engegar un dispositiu policial per trobar el suposat autor, i el van acabar detenint, també a Pals.
Diumenge 21 de novembre va finalitzar amb èxit la quarta edició del festival Carmen
Amaya a Begur organitzat per l’Associació de Comerç i Turisme amb la col·laboració de
l’Ajuntament de Begur. Tres dies dedicats al flamenco amb una diversa oferta
d’activitats, tallers i actuacions musicals.
El festival es va inaugurar el dia 19 de novembre a la plaça Forgas, on la bailaora Laura
Guillén va fer una representació en homenatge a l’últim ball de Carmen Amaya a la
fàbrica Forgas l’any 1963.
El dissabte dia 20 es van concentrar gairebé tots els actes del festival, amb diferents
tallers de palmes, pintura en moviment al Mas d’en Pinc i una ruta en homenatge a
Carmen Amaya. Seguidament a la plaça de la Vila va actuar el grup de flamenco
Tambaleo i per la tarda va tenir lloc un taller de palmas por rumbas i una masterclass de
rumbas a l’espai jove de l’arbreda. Al casino de Begur es va muntar un tablao on es va
poder gaudir de dues actuacions de flamenco de la mà de dues grans companyies;
L’espectacle R-Cuerdos, de Cia. Laura Guillén, que va ser tot un èxit i l’espectacle Cruces,
representat per primera vegada a la província de Girona de Cia. José Manuel Álvarez
amb el Casino ple de gom a gom. Per a finalitzar la jornada, es va celebrar un aftershow
de flamenco al local d’oci nocturn La Lluna de Begur.
L’acte de cloenda va ser diumenge dia 21 amb una sardinada popular al Mas d’en Pinc,
on es van servir els plats preferits de la Capitana; sardines a la brasa i truita de xoriç. El
dinar popular es va acompanyar amb un concert de flamenco de Nas Heredia & Group,
un jove guitarrista de Girona familiar llunyà de la bailaora.
Tot i haver celebrat el festival fora de la temporada estival i en unes dates arriscades per
la poca afluència de gent i turisme que hi ha a Begur, tots els actes del festival van tenir
un èxit total i una gran assistència de públic.
El cantant i compositor Toni Pla, més conegut en el cercle de la música urbana com Slim Samurai, arriba des d’Eivissa per llançar un missatge positiu carregat d’aquella tranquil·litat que sempre l’ha caracteritzat. Així és la seva música. La calma que en algun moment del dia, sempre necessitem.
El passat mes de maig va presentar un nou treball discogràfic: ‘Nimbo’. Un disc produït per Tauro, qui juntament amb l’artista eivissenc han aconseguit combinar a la perfecció l’indie i la música urbana, però sobretot, la seva amistat és el que els ha dut a aportar el millor de cadascun d’ells. Un àlbum que va néixer amb la primavera i que compta amb col·laboracions potents com amb Mi Amargo, Las Bajas Pasiones i Lildami, entre d’altres.
Ara, Slim Samurai es retroba amb Tauro per compondre una nova cançó: ‘Per sempre’, que es publica justament el dia de l’aniversari del cantant. Aquesta vegada, es mescla l’indie amb una sonoritat més llatina per aconseguir evocar aquell estiu que no poden oblidar: els banys a la platja, la sorra als peus, els capvespres i les nits infinites on no hi ha preocupacions.
Palafrugell recupera l’acte d’encesa de llums que dóna el tret de sortida al Nadal. L’encesa de l’enllumenat nadalenc tindrà lloc divendres 3 de desembre a les 7 de la tarda a plaça Nova, on com l’any passat s’instal·larà un arbre de sis metres d’altura.
Aquest any, els encarregats de prémer el botó seran en Nacho Pascual, antic director del CAP, i la Dra. Montserrat Verdaguer, com a representants de la lluita contra la Covid-19.
D’aquesta manera, es recupera l’acte d’encesa de llums de Nadal, després que l’any passat es cancel·lés degut a la pandèmia, tot i que es va mantenir l’enllumenat ornamental en els carrers, avingudes i places de la vila.
Durant l’acte a plaça Nova, se servirà un bol d’escudella al públic assistent. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració dels alumnes de l’Escola d’hosteleria de l’Institut Baix Empordà, que són els encarregats de preparar aquest plat tan típic d’aquestes dates. Amb aquesta participació, l’INS Baix Empordà dóna visibilitat a la tasca que porten a terme els alumnes de l’Escola durant el seu procés de formació.
La novetat d’aquest any, serà el concert de The Rock’n’Roll Brothers organitzat per l’Insititut de Promoció Econòmica (IPEP) als porxos del mercat a partir de 2/4 de 8 del vespre.
Fa anys, en una cançó veritablement bonica, el cantant Joaquín Sabina es preguntava qui li havia robat el mes d’abril.
Seguint aquest joc de paraules, a tots nosaltres ens han robat el mes de novembre. Els carrers potser seran sempre nostres, però el mes de novembre ja és de l’oncle Sam.
Des de fa uns anys em fascina el poder de seducció i la facilitat que ha tingut la cultura americana per apropiar-se d’aquest mes.
Fixem-nos bé que l’agafa ja des del primer dia, o sigui, del que «antes» es coneixia com a Tots Sants, i ara en diem Halloween, i acaba amb el final de mes, que abans no tenia nom i ara es diu Black Friday.
Totes dues han vingut per quedar-se.
Tant una cosa com l’altra han tingut una acceptació i penetració brutal a les nostres vides, als costums i als calendaris.
Tinc amics i amigues que ni bojos es disfressarien per carnaval. Però en canvi corren bojos per guarnir-se de Freddy Krugger, de zombi, del ‘maiqueljanson’ i de la matança de Texas.
Realment, em sorprèn, i no ho critico, la força amb la qual ha entrat a casa nostra aquesta exhibició de carbasses, de teranyines fetes de nylon o aquella rucada d’escena de nens i nenes als carrers de la Catalunya nostrada pidolant «truco o trato», que encara no sabem què vol dir, ni falta que fa.
I el final de mes, igual. Un mes, el novembre, normalment d’aspecte pansit, de color desgraciat de cafè amb llet, de transició, acaba amb un festival comercial imbatible que tots ens esperem, jo el primer.
Dit tot això, remarco que no em molesta la cultura nord-americana, de fet m’entusiasma, en sóc àvid consumidor, des del cinema fins a la seva literatura les arts visuals, les cames de la Marilyn i la música de Bruce Springsteen.
Simplement em sorprèn la capacitat que ha tingut d’alteració del nostre calendari secular.
Res, que en quatre dies festejarem el dia d’acció de gràcies, també al novembre, o ens trucarem per veure qui cuina una barbacoa al jardí el proper quatre de juliol, al més pur estil Homer Simpson. Temps al temps.