La mallorquina Maria Jaume tancarà el proper 22 de desembre la gira del seu celebrat primer disc ‘Fins a magi no revisc‘, i ho farà amb un concert especial a la sala Apolo 2 de Barcelona, on pujaran a l’escenari tots els músics que han format part de la gira.
Obrirà la nit Lluís Cabot (Da Souza), que presenta les cançons de ‘Fernanda’, el seu darrer EP en solitari.
Proper i sincer, cru i transparent, l’univers musical de Maria Jaume estén un pont entre les grans cantautores de l’indie contemporani (de Julia Jackin a Stella Donnelly o Angel Olsen) i la fecunda escena mallorquina actual.
Després de rebre excel·lents crítiques a finals de 2020 amb el seu debut “Fins a maig no revisc”, amb producció de Pau Vallvé, Maria Jaume va sorprendre l’estiu de 2021 amb un nou single i videoclip, “Un bon berenar”, produït per Lluís Cabot, i ja està preparant el seu segon disc, previst pel 2022.
El Canet Rock ha confirmat els primers quatre grups que participaran en l’edició 2022 del festival. Es tracta de Stay Homas, La Fúmiga, Ginestà i Oques Grasses (aquests últims ja es va confirmar durant la setmana, després de presentar la gira dels 10 anys del grup).
La majoria dels grups anunciats ja van actuar l’any passat, amb gran èxit durant les seves actuacions, mentre que en el cas dels Ginestà són una de les formacions més aclamades pel públic els darrers anys.
Les entrades continuen a la venda a 36 euros al web del festival.
Canet Rock ha tornat a superar les 3.000 entrades venudes abans de conèixer-se el cartell de la vuitena edició. Un ritme de vendes que mostra la fidelitat del públic amb el certamen, la seva consolidació i una tendència que en les últimes edicions ha fet que les entrades s’exhaureixin amb mesos d’antelació.
El Canet Rock tindrà lloc el 2 de juliol al Pla d’en Sala on es podrà gaudir de més de 12 hores de música en directe.
Aquest mes de novembre han finalitzat els treballs d’excavació corresponents a la primera fase de la intervenció arqueològica i de recuperació patrimonial del safareig Es Quinze; una actuació impulsada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Begur -amb la col·laboració de l’Àrea de Medi Ambient i l’Àrea d’Obres i Serveis- amb l’objectiu de restaurar el patrimoni cultural històric del municipi i recuperar i fer visitables els espais que formen part de la història de la vila.
El projecte es desenvolupa sota la coordinació de l’arqueòloga begurenca Bibiana Agustí, i l’excavació duta a terme ha posat al descobert les restes de dos safareigs diferents al safareig Es Quinze: un més gran, que constitueix la bassa que aflorava a la banda de la roca abans de la intervenció; i un més petit, del que només en resta la base dels murs i el paviment.
El safareig Es Quinze gran està construït sobre una base de blocs de marbre anivellats sobre una base que emmarquen el perímetre del costat oest i constitueixen el nivell de circulació de les usuàries; un canalet entre aquest paviment i la paret vertical construïda sobre la roca permetia la circulació d’aigua sobrant en suau pendent cap al torrent. El safareig conserva restes dels quatre murs perimetrals disposats en rectangle, fets a base de pedra local i morter, amb arrebossat exterior i interior amb enlluït hidràulic que el feia impermeable.
El paviment interior està format per rajoles ceràmiques quadrangulars en molt mal estat. El remat superior del pedrís perimetral estava fet amb lloses de pedra de marbre local disposades en lleu pendent cap a l’interior, per tal de permetre l’acció de rentar la roba i escórrer l’aigua cap a dins del safareig.
Mentrestant, el safareig petit estava adossat a l’angle sud-est del gran, a la zona més propera a l’accés actual des dels horts municipals. Compartia amb el safareig gran el mur perimetral del costat oest que el separava del rec del torrent. Ambdós estaven construïts sobre una base de mur que delimitava aquest rec. Els diferents nivells de rebliment conserven residus del darrer moment de funcionament del safareig: bosses de detergent, blauet, agulles d’estendre, peces de roba i de calçat, fragments de ceràmica, de vidre i de plàstic.
Història del Safareig Es Quinze
En aquest sentit, cal recordar que els safareigs de Begur van ser especialment utilitzats i concorreguts durant el segle XIX i inicis del XX. Les poques fonts i l’absència de rius, junt amb la irregularitat de les pluges, feien dels safareigs l’única font suficient d’aigua per a fer la bugada.
Ara, un cop finalitzada la primera fase l’objectiu del consistori és dur a terme en una segona fase la restauració i museïtzació de l’espai.
La pandèmia de la Covid-19 ha tingut un fort impacte en tots els nivells als Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE). No obstant això, ha seguit mantenint el seu compromís amb el medi ambient reduint la seva petjada ecològica gràcies a la reducció de residus. Durant el 2020, la xifra de residus generats va ser de 576, unes 37 tones de residus menys que l’any anterior.
Gran part de la reducció és deguda a la baixada de l’activitat assistencial, però segueix la tendència a la baixa dels darrers anys. Així, s’ha passat de les 649 tones del 2018, a les 613 del 2019 i 576 del 2020. Aquesta infografia mostra com l’impacte de la pandèmia ha sigut diferent segons la tipologia de grup.
Per grups, al grup I o de residus domèstics (paper-cartró, envasos, vidre i orgànica) s’han generat més d’un terç dels residus, amb 200 tones. En global, s’ha produït un lleuger augment respecte al 2019, a causa d’una menor segregació de residus a causa de la pandèmia.
Al grup II, on s’engloben els residus sanitaris i de rebuig, és on més reducció s’ha ocasionat. S’ha passat de les 374 tones del 2019 a les 322 del 2020. Això és degut al fet que durant l’estat d’alarma, tot residu relacionat amb la Covid-19 era considerat perillós i per tant del grup III. En aquest grup és on es dipositen tots els residus catalogats com a risc biològic i per tant, perillosos, com per exemple punxants o tallants.
El de grup IV hi van els medicaments, citostàtics i material químic. Per la reducció de l’activitat assistencial, també s’ha vist reduït la generació de residus en aquest apartat. En concret, s’ha passat de les 13 tones a les 11 tones.
Seguir minimitzant la petjada ecològica
El SSIBE, conscients del seu impacte ambiental i de la generació de residus que la seva activitat genera, vol seguir millorant el seu compromís amb el Medi Ambient.
Per això, ha estat treballant per tal de poder millorar la segregació de residus. En aquest sentit, un tipus de residus que fins ara eren dipositats al grup III, passaran a ser segregats al grup II.
Paral·lelament, han organitzat dos tallers pel 24 i 25 de novembre sobre conscienciació en la gestió de residus entre els treballadors i treballadores de Palamós Gent Gran i Palafrugell Gent Gran. Serà un taller participatiu, on es conscienciarà sobre la correcta segregació de residus en format pràctic.
Durant aquest 2021, s’ha començat a treballar de manera conjunta amb diferents serveis per tal d’ajudar-los a identificar els residus propis que generen. S’ha elaborat un cartell de gestió de residus conjunt i específic per servei, seguit d’una formació a tota l’àrea. Això s’ha dut a terme a Laboratori i Anatomia Patològica, que pròximament s’anirà estenent a la resta de serveis.
Setmana Europea de la prevenció de residus
Enguany, se celebra la 13 edició de la Setmana Europea de Prevenció de residus, que té lloc del 20 al 28 de novembre. La iniciativa neix amb la finalitat de sensibilitzar sobre la prevenció de residus, donant a conèixer estratègies de reducció de residus; fomentar accions sostenibles i propiciar canvis en comportaments quotidians.
Aquest any, es posa èmfasi en el binomi de comunitat circular i comunitat sostenible, per tal de treballar plegats per un planeta residus zero.
El proper dijous 25N Palafrugell tornarà a recuperar els actes vinculats al Dia Internacional contra la Violència Masclista després que a l’any 2020 els actes es van fer de forma virtual. Així, es recuperen dues propostes ja tradicionals per convidar a reflexionar a la gent durant aquest dia. Primerament, a partir de 2/4 de 6 de la tarda, tindrà lloc la 12a edició de l’encesa d’espelmes a plaça Nova. I s’aprofitarà aquest dia per realitzar la presentació de la cançó elaborada per Mireia Costas i del videoclip d’aquesta dirigit per Abril Martí, que porta per títol “Ales robades” i que s’afegirà a la proposta musical impulsada des de l’any 2013.
El dia 25 de novembre plaça Nova serà l’espai protagonista al municipi perquè durant tot el dia, des del matí, es farà una activitat prèvia que porta per títol “Sabates vermelles” i que servirà per recordar totes les dones assassinades per homes en el que portem d’any. S’exposaran tantes sabates com dones assassinades, i d’aquesta manera tan visual es vol cridar l’atenció de totes les persones que aquell dia passegin pel centre del municipi.
Aquesta iniciativa va néixer l’any 2013 i des de llavors diferents artistes han escrit i gravat cançons que es poden veure al canal de Youtube de Can Genís. En tots aquests anys hi han participat diferents grups i artistes locals a més de diferents creadors audiovisuals, actors i joves de municipi.
Activitats paral·leles pel mes de desembre
Paral·lelament, del 9 de desembre al dia 22, el Centre Municipal d’Educació Núria Rivas Mascarós acull l’exposició “Violència masclista en la parella: Desmuntem mites?” i el 17 de desembre al Local Social del carrer Ample, de 9.30h a 12h, tindrà lloc el Taller d’Autoprotecció per a Dones, on les inscripcions es poden fer al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Els arqueòlegs del CASC durant les excavacions d'aquesta campanya al vaixell romà Formigues II. Imatge publicada el 23 de novembre del 2021 (Horitzontal)
Els arqueòlegs han fet una troballa única al Mediterrani dins les àmfores del segon vaixell romà enfonsat a les illes Formigues. A l’interior d’algunes que s’han extret del derelicte, que es troba a 50 metres de fondària, hi han trobat resina d’estepa negra. Aquest arbust aromàtic era molt apreciat a l’Antiguitat per fer perfums o medicines. Però fins ara mai se n’havia documentat l’ús per revestir l’interior d’àmfores que s’omplien amb salses o peix en salaó. No és l’única novetat. Els arqueòlegs també han descobert la popa del vaixell i han vist com el jaciment és molt més gran del que creien. Aquest 2021, a més, part de la campanya s’ha traslladat a Terres de l’Ebre. Aquí s’ha documentat una pedrera de rodes de molí, encara sense datar.
El fons marí de les illes Formigues, al Baix Empordà, atresora dos vaixells d’època romana. El primer, batejat com a Formigues I, transportava vi i data de mitjans del segle I aC. Aquest derelicte és el que l’any passat va centrar la campanya del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
El segon, el Formigues II, es va localitzar el 2016. El jaciment es va començar a excavar l’any següent i aquest 2021, els arqueòlegs hi han tornat per fer-hi una quarta campanya. N’han descobert la sorra que el colgava, per l’efecte dels temporals Gloria i Filomena, i l’han obert en extensió aproximadament uns 21 metres (resseguint-ne l’eslora).
map 0,43 cm
El derelicte es troba a uns 50 metres de profunditat, i això complica la feina dels arqueòlegs. «La fondària fa que el treball sigui lent, perquè disposem de poc temps; a més, aquesta zona de la costa està molt exposada al vent, a l’onatge i a corrents forts», concreta la responsable del CASC, Rut Geli.
Per contra, però, Geli subratlla que el Formigues II és «un jaciment excepcional», perquè conserva tant el carregament d’àmfores com la fusta del vaixell. De fet, l’arqueòloga concreta que el grau d’espoli que ha patit la costa catalana -i aquest derelicte tampoc n’és una excepció- no havia permès trobar un vaixell romà tan ben conservat.
El derelicte data de l’últim quart del segle I aC, en època de l’emperador August. Era un vaixell de carregament, que transportava salaons i salses de peix (gàrum) procedents de la Bètica, l’actual Andalusia. Segurament, el seu port de destí eren els d’Arles o Narbona, des d’on sortien les diferents rutes de cabotatge.
Molt més gran
El Formigues II s’ha convertit en el primer jaciment subaquàtic de la Península que s’excava a fondària amb metodologia científica. És a dir, no s’hi han fet només prospeccions o extraccions sistemàtiques; malgrat la profunditat, la feina de l’arqueòleg és la mateixa que es faria si l’excavació fos a terra ferma. Però en aquest cas, amb tots els hàndicaps afegits que suposa treballar sota aigua.
Durant aquesta campanya, els arqueòlegs han descobert com el jaciment, en realitat, és molt més gran del que es pensaven. Ja han numerat fins a 197 àmfores de quatre tipologies diferents, però n’han destapades moltes més. I aquestes tan sols corresponen a la part superior del carregament.
Geli explica, però, que això no pressuposa que el vaixell mesurés més. «Quan va naufragar potser es va trencar, i per això les àmfores ocupen més extensió al fons marí; de moment, el que veiem és que després d’obrir aquests 21 metres en el sentit de l’eslora, ens en segueixen apareixent de noves», concreta la responsable del CASC.
Popa i bomba d’eixugada
Durant aquesta campanya, els arqueòlegs han pogut comprovar com l’estiba de les àmfores dins la bodega del vaixell estava molt ben organitzada. Les que pesaven més, se situaven a la part central del buc; i les que menys, als extrems. De fet, examinant-ne la disposició, al jaciment s’han localitzat fins a quatre tipus d’àmfores diferents (les Dressel 7, 9, 10 i 12).
A més, els arqueòlegs del CASC també han pogut ubicar la popa del vaixell. Sobretot, gràcies als elements que formaven part de la bomba d’eixugada de la nau (el sistema que permetia treure l’aigua de la sentina). Ara fa tres anys, ja van localitzar un coixinet de bronze que n’integrava el mecanisme; i aquest 2021 han trobat un dels tubs de plom que també en formava part. «Això és el que ens indica que aquesta zona era la popa del vaixell, perquè és aquí on se situava la bomba d’eixugada», explica Geli.
Troballa única
Més enllà de l’arquitectura naval del Formigues II, les àmfores que transportava el vaixell també amagaven una troballa singular que és única al Mediterrani. I ara, dos mil·lennis després, l’estudi del seu contingut ha permès descobrir-la.
Barrejades entre els sediments, de dins les àmfores n’han sortit restes de les salaons i salses de peix. S’han trobat espines, escates o pinyols d’oliva. En paral·lel, els arqueòlegs del CASC també han extret mostres de la resina que recobria les parets interiors de les àmfores i en preservava el contingut.
Pla detall d’algunes espines, escates de peix i un pinyol d’oliva localitzats a l’interior d’una de les àmfores que portava el Formigues II. Imatge publicada el 23 de novembre del 2021 (Horitzontal)
Aquí és on entra en joc un equip interdisciplinar de recerca. Perquè a més de les àmfores en si, també s’estudien les restes d’ictiofauna, els pòl·lens i els elements vegetals que contenen. I de l’interior d’algunes àmfores, totes del tipus Dressel 7, n’ha sortit una resina inèdita per revestir-ne l’interior: la de cistus o estepa negra.
S’ha analitzat als laboratoris de l’Institut de Ciències de l’Evolució de Montpeller, on la palinòloga i investigadora Ana Ejarque ha examinat les mostres extretes del Formigues II. El cistus és un arbust molt aromàtic, present arreu del Mediterrani. «Produeix una resina enganxosa, el ladanum, que era molt apreciada a l’Antiguitat per preparar perfums i fàrmacs, perquè té propietats medicinals», concreta Rut Geli.
Aquesta és la primera vegada, però, que també se’n documenta l’ús per revestir l’interior de les àmfores (perquè allò habitual era fer-ho amb resina de pi). I que per tant, explica Geli, s’associa el cistus i «aquesta resina preciosa en la preparació de salaó i salses de peix». «Això ens aporta una informació valuosa i inèdita sobre l’ús de plantes i els seus derivats en l’Antiguitat», afegeix.
De fet, les propietats aromàtiques de l’estepa negra persisteixen durant segles. Aquest dies, el laboratori de la seu del CASC n’és exemple. Perquè les mostres de resina que els arqueòlegs n’extreuen de dins les àmfores, si s’acosten al nas, desprenen l’olor penetrant d’aquest arbust. Fins i tot, dos mil·lennis després de l’enfonsament del Formigues II.
Els arqueòlegs del CASC inspeccionant l’interior de les àmfores que portava el Formigues II per extreure’n mostres. Imatge publicada el 23 de novembre del 2021 (Horitzontal)
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.