L’any passat la pandèmia va obligar a celebrar les jornades de manera telemàtica; però aquest 2021, la Trobada d’Economia de S’Agaró ha recuperat la presencialitat. La jornada s’ha obert amb la taula ‘Recuperar el creixement. Viabilitat empresarial i fons europeus’. Durant les seves intervencions –de debat, no n’hi ha hagut- els ponents s’han centrat en les oportunitats, però també els reptes, que plantegen els Next Generation.

La secretària general de Fons Europeus del govern espanyol, Mercedes Caballero, ha recordat que a diferència d’altres convocatòries europees (com els Feder) el «marge d’actuació» amb els Next Generation és molt més limitat. «Es tracta d’una subvenció directa, i les seves fites i objectius venen perfectament definits pels 27 estats membres», ha subratllat Caballero.

La secretària general ha admès que els fons per a la recuperació que vindran d’Europa «són moltíssims». I que això comporta «la responsabilitat de gestionar-los bé». «La meva preocupació és que la ciutadania i l’empresariat sigui capaç d’aprofitat aquesta oportunitat, i que es presentin els projectes adequats i de manera convenient», ha dit Caballero, recordant que serà cada ministeri «de manera específica» qui avaluarà aquells que li pertoquin.

La seva homònima a la Generalitat, Mariona Sanz, ha lamentat que el Govern «no tingui cap paper» a l’hora de dissenyar i planificar les diferents convocatòries. «Les comunitats som entitats executores, i qui té el rol de dissenyar i planificar, però també de rendir comptes davant la Comissió Europea, són els ministeris i l’Estat», ha dit.

Fins al 19%

Sanz ha recordat que, fins ara, a través de les diferents conferències sectorials, l’Estat ha delegat a Catalunya l’execució de 1.400 MEUR dels Next Generation. «Són 72 línies de treball que impliquen tretze Departaments de la Generalitat», ha precisat. «L’objectiu que ens fixem, però, és aconseguir el màxim de recursos; la nostra aspiració és que representin el 19% del repartiment entre comunitats autònomes, que és la nostra contribució al PIB de l’Estat», ha recordat la directora general.

Mariona Sanz també ha recordat que la Generalitat fa «d’informadora» cap al sector empresarial amb els fons europeus. I aquí, no s’ha estat de criticar que les diferents convocatòries del pla són «molt disgregades, diferents i això ha generat certa desorientació». «Estem treballant per veure com expliquem el mecanisme de les diferents convocatòries; les que es publiquen des de l’Estat i les que, per competències delegades, es faran des de la Generalitat», ha dit.

En aquest punt, Sanz ha recordat que el Govern està «preparat per gestionar i absorbir fons». «Catalunya té un teixit productiu molt important i volem absorbir el màxim de recursos», ha dit la secretària general, en referència als fons europeus. Per això, Mariona Sanz ha reclamat a l’Estat tenir un paper «més important» a l’hora de codissenyar determinades línies.

«Ja sabem que la subvenció va de la Comissió Europea a l’Estat, però nosaltres podem contribuir a l’hora de codissenyar determinades línies en què Catalunya hi té massa crítica», ha dit la directora general. I com a exemple, Mariona Sanz ha posat les ajudes que es destinaran a sectors com l’automoció, la salut o el hub audiovisual.

Calendari de convocatòries

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha aprofitat la seva intervenció per reclamar facilitats per a les petites i mitjanes empreses a l’hora d’accedir als fons Next Generation. Cañete ha recordat que les pimes no tenen «prou estructures professionals» perquè els arribi la informació. «És essencial que hi hagi col·laboració públicoprivada, perquè sinó tenim un problema; per això, reclamem que es publiqui un calendari de les diferents convocatòries, per poder veure’n els requisits», ha dit en referència als fons europeus.

El president de Pimec, a més, també ha reclamat que els Next Generation no es tradueixin «en ajudes que fiscalment s’hagin de retornar», perquè moltes pimes «s’han endeutat i tenen els balanços molt tocats». «Han de venir en forma de subvencions», ha subratllat, reclamant que les petites i mitjanes empreses tinguin més participació amb els Next Generation.

El director general de Red.es, Albert Martínez Lacambra, ha donat resposta a part de la reivindicació feta per Cañete. Durant la seva intervenció, ha recordat que un 29% dels fons europeus es destinen a transformació digital i que, precisament, allò que cal també és «posar-ho fàcil» a les pimes perquè «la llei de subvencions és molt exigent».

Per això, Lacambra ja ha avançat que el que s’està fent és avançar en una plataforma que permeti eliminar burocràcia i requeriments. «Per demanar una subvenció, necessites 22 requeriments; allò que estem fent és bolcar tota la informació perquè, d’aquests 22, disset o divuit es puguin comprovar de manera robotitzada, i la resta siguin declaracions responsables», ha dit. «D’allò que es tracta és que nosaltres suportem la càrrega burocràtica», ha afegit el director general de Red.es.

Martínez Lacambra també ha admès que amb la gestió dels Next Generation s’ha generat «desconcert». «S’ha creat la narrativa que qualsevol, amb un Powerpoint, demanava un projecte i sortia amb una transferència; però la llei de subvencions no és així», ha matisat. El director general ha subratllat que el fons europeus són una «oportunitat única», però també ha demanat que «els franctiradors se n’abstinguin, perquè això és massa seriós».

Durant aquesta primera taula de la XXVI Trobada d’Economia de S’Agaró també han intervingut el president de SEGITTUR, Enrique Martínez, que ha explicat les potencialitats que els Next Generation tenen per al sector turístic, i el president de Correus, Juan Manuel Serrano.