Fa unes setmanes s’anunciava que la llibreria Vitel·la de Palafrugell té els dies comptats si les coses no s’encarrilen a curt termini. La notícia entristeix però sorprèn poc. En moments com el que vivim, de precarietat laboral i apatia emprenedora explicables per una conjuntura política trista i l’efecte destrempador de la pandèmia, el sector cultural del país es reinventa i empeny malgrat tots els pals a les rodes, però costa. La viabilitat de la Vitel·la em fa fer preguntes sobre la viabilitat de la ciutat literària de Calonge, una empresa que tant de bo funcioni. Com diu l’amic Eugeni, és important tocar de peus a terra, tenir visió empresarial a banda de l’idealista, i tenir en compte les escoles en qualsevol planteig nou que es faci en aquest àmbit. Al capdavall d’una banda els col·legis necessiten un munt de llibres -i els paguen!- i de l’altra son qui formen els lectors del demà; imprescindible doncs incloure’ls a totes les iniciatives. Mentrestant alguna gent, inexplicablement i per sort, segueix essent optimista i organitza coses. Aquest capdesetmana la fira Indilletres farà 4 anys i inundarà la Bisbal d’activitats al voltant dels llibres, una excusa com una altra per llegir però també per fer gasto, per voltar, dinar de restaurant i de pas emportar-se un rus de can Massot a casa. És una cita feliç impulsada per una mà de bona gent, que ja se sap que a la Bisbal no s’hi fa mai rè, i a casa n’estem contents perquè coses així fan bullir l’olla. Veniu-hi, que hi serem!
