Un dia més s’han format boires amb males visibilitats que apareixen al vespre i arriben a ser força denses en algunes fondalades. Amb el permís de les boires que s’aniran trencant ràpidament, la jornada serà en conjunt assolellada i el termòmetre oscil·larà entre els 0 ºC de mínima i arribarà a superar els 16ºC de màxima.
Els propers dies seguim sota els efectes d’aquest potent anticicló amb alguns intervals de núvols baixos o bancs de boira i la temperatura, sobretot pel què fa a la màxima tendirà a baixar lleugerament demà.
Tales controlades i plantacions mixtes per afavorir la regeneració de la Duna Continental del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, protegir-la dels incendis i fer-la més resistent al canvi climàtic. Aquest és l’objectiu del projecte ForManRisk, cofinançat amb fons FEDER i en el qual participen investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb el suport del Departament d’Acció Climàtica. «Treballem en dues línies: la prevenció d’incendis i tècniques de regeneració naturals i artificials perquè aquest és un espai de gran fragilitat», explica l’enginyera forestal de CTFC, Mar Pallarès. I és aquesta gran duna de 200 hectàrees està considera com un hàbitat «d’interès comunitari prioritari».
Les dunes de la zona es van formar fa diversos segles amb l’acumulació de sorres i sediments i l’any 1875 l’enginyer Primitiu Artigas va plantejar la necessitat urgent de fixar-les pels problemes que causaven. I és que la sorra va arribar a cobrir camps de conreu i la carretera. L’any 1894 es va elaborar el projecte i dos anys després van començar els treballs, que es van allargar 15 anys. S’hi van plantar diverses espècies, entre ells pins pinyers, marítims i altres espècies arbustives i herbàcies.
«Ara ens trobem amb un bosc de titularitat pública envellit i amb problemes de regeneració», explica l’enginyera tècnica forestal del departament d’Acció Climàtica, Eva Boneta. I és que a les particularitats d’un terreny sorrenc, s’hi afegeix un forest -inclòs en una àrea protegida- amb molts arbres centenaris. «Molts pins marítims estan caient», explica Pallarès. «Hi ha greus problemes de regeneració natural. De fet, al llarg dels anys hem anat fent gestió per intentar revertir-ho, i s’hi han fet diferents plantacions amb més o menys èxit, per intentar imitar una mica el comportament habitual del bosc», detalla Boneta.
Fa dos anys, precisament, se’n van fan fer a la zona afectada pel gran incendi que aquest estiu va afectar el Massís del Montgrí. Molts dels pins que s’hi van plantar van acabar cremats. «Ara estem estudiant com actua el sotabosc per definir les accions que cal fer-hi», afegeix Boneta.
A través d’aquest projecte, s’estan fent diferents accions per incentivar la regeneració d’aquests boscos i fer-los més resistents a les conseqüències del canvi climàtic. Per aconseguir-ho de forma natural, es fan tales selectives per deixar espais als pins pinyers que tenen millors capçades i afavorir l’entrada de llum. Això, a la vegada, ha de permetre que generin pinyes i facin el seu propi procés de regeneració.
Els experts recorden que les plantacions de pi pinyer sobre dunes són considerades hàbitats d’interès comunitari «prioritari» i que s’ha demostrat que aquesta espècie no només està més adaptada a aquestes zones sinó que, a més, pot resistir millor episodis més secs que està comportant el canvi climàtic.
En paral·lel, es fan plantacions en punts estratègics, aprofitant també les obertures existents generades per la caiguda d’arbres . S’hi planten pins pinyers juntament amb altres espècies per «enriquir» la biodiversitat de la zona. «Es tracta d’una plantació experimental d’altres espècies per veure si ara que ja hi ha una certa coberta forestal poden funcionar», detalla Pallarès. Aquestes actuacions de regeneració s’estan fent en una superfície d’unes 20 hectàrees.
«Modificar» el comportament dels incendis
Pel que fa a les tasques de prevenció d’incendis, s’està actuant unes altres 9 hectàrees de terreny, pràcticament a tocar de la zona cremada. «Aquesta zona estava inclosa al projecte i vam haver de reconfigurar-lo», detalla Pallarès. En aquestes zones, també s’hi fan tales controlades d’arbrat i sotabosc.
«Es tracta de punts de tractament de prevenció d’incendis, acordats conjuntament amb el Parc Natural i els Bombers. El que es pretén no és evitar incendis, que formen part de l’àrea mediterrània, sinó que quan hi hagi un incendi, puguem modificar-ne el comportament i facilitar-ne l’extinció», afegeix la tècnica del CTFC.
En definitiva, explica, el que s’intenta és «trencar la continuïtat vertical del combustible, que entre les capçades i el combustible que hi ha en superfície, a partir d’1,3 metres, no hi hagi continuïtat».
El projecte ForManRisk està cofinançat en un 75% pels fons FEDER, en el marc del programa Interreg Sudoe. Compta amb la participació de nou socis –entre ells el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya- repartits per Espanya, França i Portugal. Entre els objectius, hi ha anticipar-se al canvi climàtic, adaptar i enfortir els sistemes de prevenció d’incendis i crear «consciència» sobre els riscos naturals. «És difícil que segons quines accions les puguis fer en el bosc d’un particular i d’aquesta manera també pots compartir experiències amb altres dels associats al projecte», remarca Boneta.
Divorci i Covid 19: descord entre els pares per administrar la vacuna als fills.
Si inicialment arrel de l’estat de l’arma i el confinament els tribunals varen dictar criteris de com els pares separats havien de compartir l’aïllament dels seus fills menors d’edat, ara comencen a aparèixer els primers pronunciaments sobre l’administració de la vacuna.
Un cop arribats als trams d’edat més baixos, és freqüent que un dels dos pares no sigui partidari d’administrar la vacuna. Aquest fet implica que aquesta no es pugui administrar, essent font de conflictes entre pares separats.
Per això fem palesa la Interlocutòria de 15 de novembre de 2021 del jutjat de primera instància núm. 12 de Vigo, la qual davant la negativa del pare a que la seva filla de 12 anys sigui vacunada, judicialment es cedeix a la mare prendre la decisió d’administrar la vacuna.
La menor va ser escoltada en el procediment i va manifestar que volia ser vacunada al igual que els seus amics i companys de classe. En el procediment es van aportar dos informes metges, el primer de la pediatre de la menor, el qual merament indica que la menor ha rebut totes les altres vacunes, que és sana i té bona salut. L’altre informe és el del metge forense del jutjat, el qual exposa que la menor no té al·lèrgies ni patologies incompatibles amb la vacuna del Covid-19. A continuació, és el jutge qui exposa «es un hecho notorio que la vacuna ha sido aprobada por la Agencia Europea del medicamento y por la Agencia española del medicamento y productos sanitarios, lo que permite suponer que se ha elaborado con las máximas garantias de calidad, seguridad y eficacia; y que los beneficios de su administracion de las mismas superan los riesgos derivados de la misma constatados hasta el momento.»
Personalment no em semblen arguments definitius que tanquin la qüestió, ja que la ponderació risc benefici la realitza el jutge i no els metges, els quals de la lectura de la resolució no sembla que prescriguin la vacuna sinó que informen sense resoldre per ells mateixos la decisió. Decisió que finalment pren un dels dos progenitors, ja que el jutge el que fa es davant del desacord atribuir a un dels dos la facultat de decidir, però no imposa l’administració de la vacuna com tampoc ho fan els metges ni les autoritats sanitàries.
Tan sols tenim coneixement d’una altra resolució anterior a aquesta dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 51 de Barcelona, la qual també cedeix la decisió d’administrar la vacuna al progenitor favorable a la inoculació.
Ambdues resolucions son de primera instància, motiu pel qual caldrà veure si finalment es posicionen les respectives Audiències Provincials validant aquestes primeres resolucions o d’altres que segur aniran sorgint.
Finalment recordar que els menors a partir de 16 anys poden decidir per ells mateixos si volen rebre la vacuna o no.
L’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) juntament amb l’àrea de Cultura tornen a organitzar la festa de cap d’any. Marta Moreno, tècnica de l’IPEP va explicar que es celebrarà de forma similar als anys anteriors tot i que no es repartirà raïm ni cava ja que hi haurà l’obligació de portar la mascareta.
Tal com anuncia Ràdio Palafrugell, a les 23:30h es cridarà la gent perquè s’aplegui davant l’església i doni la benvinguda al nou any 2022. Després, els Trompats i Kharloss Selektah s’encarregaran de posar ambient a la celebració.
Aquest any hi haurà també una ruta per 7 bars i locals de la ciutat malgrat que no s’assegurarà el servei de bus. Recordem, però, que per accedir-hi és necessari el passaport Covid, és a dir que qui no ho porti no podrà celebrar el cap d’any de manera festiva als bars.
La renovació del col·lector d’aigües de l’avinguda S’Agaró (l’eix comercial de Platja d’Aro), segons El Punt Avui, s’acabarà just en un període delicat com és el de Nadal i complirà així amb el termini que van pactar l’Ajuntament i la constructora. Tot i que la rasa que ha ocupat mitja calçada del tram entre el giratori del Doctor Trueta i el carrer Nostra Senyora de Fanals ja està tapada i asfaltada, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Montse Rovira, ha explicat que encara falten alguns treballs de connexió d’instal·lacions i que s’allargaran durant aquesta setmana.
Durant el pont de la Puríssima ja no hi va haver moviment i la intenció és reobrir la calçada al trànsit fins el 9 de gener a la mitjanit. A partir del dia 10, es començarà a treballar en el segon tram, entre els carrers Miramar i l’avinguda de la Pau i el carrer Llevant. Aquest haurà d’estar acabat el 26 de febrer del 2022, per tal de tornar a fer la rua del carnaval, que no s’ha pogut celebrar aquest any a causa de les restriccions per la pandèmia.
Tercer i quart tram.
El tercer tram del projecte començarà un cop passat el carnestoltes, i serà entre els carrers Llevant i Pineda de Mar. Segons el calendari d’obres actual no hi ha cap aturada prevista per Setmana Santa, sinó que es preveu acabar la tercera fase la darrera setmana d’abril. No obstant, la tinent d’alcalde, Rovira, ha explicat que hi ha molts condicionants i que les dates depenen del ritme i la meteorologia.
El quart i darrer tram que conformarà tot l’eix està previst que s’acabi abans de la revetlla de Sant Joan de 2022. A hores d’ara, però, encara és una incògnita el disseny de la reurbanització; si s’hi mantindrà la circulació en dos sentits, només en un o si es tallarà completament.
El confinament provocat per la covid va contribuir a millorar la qualitat de l’aigua del mar Mediterrani, segons un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Els investigadors creuen que això podria explicar els albiraments d’algunes espècies que, en condicions normals, són difícils d’observar. La millora de la qualitat de l’aigua s’observa principalment a través d’una menor concentració de clorofil·la, un pigment essencial del fitoplàncton que acostuma a correlacionar-se amb la disponibilitat de nutrients. Probablement, aquesta disminució és deguda a una combinació de factors, entre ells la menor càrrega atmosfèrica de nitrogen, el menor flux d’aigües residuals i la davallada de l’activitat pesquera.
Tot això va donar lloc a un mar més net i transparent, però també menys productiu ja que van disminuir alguns grups microbians, en particular el fitoplàncton. I és que, malgrat que les aportacions de nitrogen són contaminants, suposen una font de nutrients per al fitoplàncton, que augmenta la seva abundància gràcies a aquests, fet que suposa, al seu torn, més aliment per als animals que se’n nodreixen.
Els investigadors apunten que si s’hagués allargar la situació de baixa concentració de clorofil·la, s’hauria acabat veient afectada la pesca. L’autora principal de l’estudi, Maria Montserrat Sala, explica que l’oligotròfia (baixa concentració de clorofil·la) podria tenir conseqüències en cascada dins l’ecosistema marí, ja que els grups de microbians que van disminuir a conseqüència del confinament se situen a la base de la xarxa tròfica marina i sostenen el creixement de les espècies de nivells superiors.
Per a la realització del treball, l’equip investigador va comparar dades d’abundància, diversitat i funció dels microorganismes marins de mostres d’aigua de la badia de Blanes recollides durant la primavera del 2020 amb dades de mostres del mateix indret recopilades al llarg dels 15 anys anteriors per l’Observatori Microbià de la Badia de Blanes, que ha celebrat enguany el seu 20è aniversari.
Aquesta és una de les sèries de dades més llargues del Mediterrani i permet avaluar tant els efectes a llarg termini del canvi global com fenòmens puntuals, com el confinament.
Finalment, els autors de l’estudi destaquen que ja al juny de 2020, coincidint amb el desconfinament progressiu de la població, els efectes del tancament en els paràmetres mesurats eren molt menors que durant el mes de maig, la qual cosa fa pensar que l’impacte del confinament va durar poc temps.
Aquest és un dels pocs estudis que han avaluat l’impacte del confinament sobre els mars i oceans, i l’únic que ho ha fet a partir de l’anàlisi de mostres agafades in situ durant els mesos del tancament. Altres ho han fet comparant observacions de clorofil·la obtingudes via satèl·lit. A més, és l’únic treball que ha comparat les dades d’un any tan excepcional com el 2020 amb una sèrie de dades tan llarga com la de Blanes, indiquen els investigadors.
