«M’agrada perquè és com viure en un poble»

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
"M'agrada perquè és com viure en un poble"
Loading
/

Per motius de feina visc a cavall entre Barcelona i l’Empordà. Aquesta expressió, “a cavall”, no és una llicència literària: és una realitat física i mental. Un dia ets en un carrer de l’Eixample amb trànsit constant i presses permanents; l’endemà observes com el vent neteja el cel a tocar dels arrossars. Aquest anar i venir, si més no, té l’avantatge d’afinar la mirada.

Al llarg dels anys he viscut a Sabadell, a Sant Boi de Llobregat i a Barcelona, en barris tan diferents com Gràcia, l’Eixample o la Creu alta. He conegut molta gent, he compartit taules, converses i sopars improvisats. I en aquest context, gairebé sempre informal, quan surt el tema del lloc on es viu o del darrer trasllat, hi ha una frase que apareix amb una regularitat gairebé matemàtica.

“M’agrada viure aquí perquè és com viure en un poble.”

És una frase que sol dir-se amb satisfacció, com si tanqués qualsevol discussió possible. Jo acostumo a escoltar-la sense replicar o, en el millor dels casos amb somriure sorneguer. Però després, quan torno a casa i hi penso amb una mica de calma, em ve inevitablement al cap una pregunta que no sempre té resposta: què vol dir exactament, això de viure com en un poble?

Ho pregunto amb tota la intenció del món, perquè jo he nascut, crescut, estudiat i treballat a Pals. O sigui, en un poble. I quan comparo aquesta experiència amb la idea que sovint se’n fa des de la ciutat, la distància entre una cosa i l’altra em sembla considerable, i això que el meu poble, com tants d’altres, ha canviat considerablement amb els anys.

Viure en un poble és, per exemple, haver d’agafar el cotxe per gairebé tot. És haver viscut anys amb una connectivitat precària i celebrar com una petita victòria l’arribada de la fibra òptica. És conviure amb una estacionalitat que ho altera tot: el trànsit, els preus, el ritme i fins i tot el caràcter dels llocs. És veure com el territori es transforma, no sempre amb criteri, i sovint, no pensant en qui hi viu tot l’any.

Sovint, quan algú parla de “viure com en un poble”, es refereix a una certa idea de proximitat: el comerç petit, la salutació pel carrer, la sensació de comunitat. Però aquesta imatge tan evocadora, fa temps que s’esquerda. Als pobles cada vegada hi queda menys comerç. No perquè la gent no el valori, sinó perquè, primer els centres comercials i després el comerç electrònic l’estrangulen. I això de saludar-se pel carrer, que sembla tan essencial, ja no és tan habitual com ens agrada recordar. La gent canvia, es mou, arriba i marxa. Els pobles també són llocs de pas.

De petit recordo veure en Pitu Ral passant amb el cavall i el carro, amb una escombra de bruc, netejant els carrers i recollint la brossa davant de casa. És una imatge precisa, concreta, gairebé fotogràfica. Però no és una escena que enyori ni un model que voldria recuperar. Per sort, els pobles també han avançat. Ara tenen serveis moderns, sistemes eficients i infraestructures que fan la vida més fàcil. I això és un progrés indiscutible.

Perquè viure en un poble no hauria de voler dir viure pitjor. Vol dir viure diferent. Amb una relació molt directa amb el territori, amb una escala humana que no sempre és còmoda, amb una consciència clara que les decisions —les bones i les dolentes— no són abstractes: tenen conseqüències visibles.

Dir que un barri d’una gran ciutat “és com viure en un poble” pot semblar una manera amable de dir que s’hi està bé. Però sovint és només això: una manera. Els pobles no són una metàfora ni una sensació agradable. Són llocs reals, amb límits, amb tensions i amb una vida quotidiana que pesa.

Potser, abans de dir que ens agrada viure en un lloc perquè “és com un poble”, convindria aturar-nos un moment i pensar què volem dir exactament. O ben pensat, que cadascú digui el que li plagui.

Els pescadors catalans faran vaga el 19 de gener contra les noves mesures administratives europees

Font: CNSFG

La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors ha convocat una vaga per al dilluns 19 de gener a tots els ports catalans. Les embarcacions es quedaran amarrades com a senyal de protesta contra el nou paquet normatiu impulsat per la Comissió Europea, que els pescadors consideren impossible de complir i que, segons denuncien, posa en risc l’activitat als ports.

Els pescadors critiquen que la nova normativa afecta totes les modalitats de pesca i obliga a enviar un preavís amb quatre hores d’antelació a través d’una aplicació digital. En aquest preavís cal indicar l’estimació de totes les espècies capturades i el seu pes, un requeriment que els professionals consideren inviable.

La federació, presidida per Antoni Abad, afirma que aquestes mesures suposen un augment innecessari de la burocràcia i defineixen la situació com un «desgavell». Asseguren que han arribat a un punt de no retorn i que no acceptaran més normes que no s’ajustin a la seva realitat.

En el mateix comunicat, recorden que en els darrers anys la flota catalana s’ha reduït a la meitat, i atribueixen aquest retrocés al desencís per normatives imposades que no reflecteixen la situació real del sector. Afirmen que aquesta pressió normativa ha fet perdre les ganes de continuar a molts professionals.

Aquesta vaga es convoca un mes després del pacte europeu sobre les quotes de pesca, un acord que els pescadors han qualificat d’«agredolç», i que consideren insuficient per revertir la pèrdua de flota i activitat al sector.

Els Mossos de Girona alerten que el narcotràfic involucra cada vegada més empreses legals de la demarcació

narcotràfic comarques gironines ACN

Els Mossos de Girona avisen que les organitzacions criminals vinculades al narcotràfic involucren cada vegada més empreses de la demarcació. El cap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Girona, Carles Martínez, explica que la «petjada criminal» de les bandes que hi ha establertes arriba a empreses que tenen un funcionament «normal», però que acaben operant amb aquestes organitzacions per les grans quantitats de diners que mouen. «Si hi ha tantes empreses legals que viuen de la marihuana, vol dir que ja els va bé que hi hagi marihuana», remarca. El cap de la DIC a Girona, però, assenyala que la «capacitat corruptora» de la droga afecta també la policia i altres estaments públics. «Això és molt més greu», diu.

L’establiment de bandes criminals a la demarcació de Girona ha crescut els darrers anys. Bona part d’aquestes organitzacions estan dedicades al narcotràfic i porten associades altres activitats delictives com actes violents entre les mateixes bandes, els coneguts narcoassalts. Aquest aspecte preocupa els Mossos, però també el fet que empreses legals i que operen de manera absolutament normal al dia a dia, es vegin atretes «pel diner fàcil» i treballin per aquests grups criminals.

«Evidentment que ens preocupen els actes violents, però anem una mica més enllà. Aquestes bandes generen una petjada criminal al territori. Al voltant de la marihuana hi ha moltes empreses legals que viuen de la marihuana», explica el cap de la DIC a la Regió Policial de Girona, Carles Martínez.

A més, un dels problemes d’aquestes organitzacions és que «diversifiquen els delictes». Martínez explica que moltes treballen inicialment a la producció i distribució de marihuana, però que «un cop tenen muntada la infraestructura» es poden dedicar a altres activitats delictives, com el tràfic d’armes o de persones. «Nosaltres quan comencem a investigar sigui el que sigui, arribes fins on arribes i en moltes ocasions acabem arribant a punts que ni ens podem imaginar», assenyala.

El cap de la DIC  a la Regió Policial de Girona relata que la manera d’operar d’aquestes bandes de narcotràfic de marihuana és senzilla. El que fan és contactar amb petits cultivadors d’arreu de la demarcació i agrupen diverses plantacions. Un cop han recollit la droga de diversos cultius, entra en funcionament la logística per transportar-la, especialment al nord d’Europa on es ven més cara.

Això fa que, quan els Mossos fan una entrada i registre en una plantació determinada, moltes vegades només enxampin la persona que l’està vigilant, l’anomenmat «jardiner», però no trobin cap responsable de l’organització criminal.

La capacitat corruptora de la droga

Un dels aspectes «més greus» que té el narcotràfic, però, és «la gran capacitat corruptora» que té, no només a empreses legals, sinó també en institucions com la mateixa policia. «Fa temps que aquesta capacitat corruptora la detectem en cossos policials. Hi ha agents vinculats i atrets pels diners, però també molts més sectors públics afectats i això és molt greu, perquè això pot afectar al funcionament normal d’organismes», assenyala el cap de la DIC a Girona.

A tall d’exemple, quatre mossos de la comissaria de Santa Coloma de Farners van ser condemnats a penes entre nou i deu anys de presó per desviar la droga que ells mateixos requisaven i tornar-la a introduir al mercat.

Presents a la demarcació

La realitat és que els Mossos d’Esquadra reconeixen que hi ha «un problema» per l’augment de bandes criminals que s’han establert a les comarques gironines els darrers anys. Martínez, assenyala que han detectat l’assentament d’aquests grups a la demarcació i relata que són organitzacions d’arreu que veuen la regió com un bon enclavament geogràfic per dur a terme els seus negocis.

«Hem de tenir en compte que Girona està a prop de la frontera, estem a tocar de França, tenim molt de turisme i es pot passar desapercebut, hi ha moltes vies ràpides. En definitiva, nosaltres tenim un problema», conclou el sotsinspector.

Distingeixen nou càmpings gironins entre els millors d’Europa

càmpings gironins

Girona ha aconseguit consolidar el seu lideratge europeu en el turisme de càmping amb nou càmpings guardonats a la Gala PiNCAMP celebrada aquest divendres a Stuttgart. Els càmpings premiats han obtingut la màxima distinció de qualitat, 5 estrelles, i han estat reconeguts per les dues organitzacions més influents del sector: l’ADAC (Alemanya) i l’ANWB (Països Baixos).

Els càmpings distingits són la Laguna i Nàutic Almatà (Castelló d’Empúries); Àmfora, Aquarius, Las Dunas i la Ballena Alegre (Sant Pere Pescador); Les Medes (l’Estartit); El Delfín Verde (Torroella de Montgrí); i Eurocamping (Sant Antoni de Calonge).

Aquests guardons són una prova de l’excel·lència dels establiments que compleixen els més alts estàndards de qualitat, avaluats en aspectes com les instal·lacions sanitàries, la qualitat del terreny, els serveis d’oci i animació, i els serveis comercials i gastronòmics.

L’ADAC, amb més de 22 milions d’associats, ha atorgat el distintiu Superplatz 2026, mentre que l’ANWB, amb més de 4,9 milions d’usuaris, ha concedit el segell Top Camping 2026 a cinc dels càmpings premiats.

Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings de Girona, ha destacat que aquests reconeixements reforcen la posició de Girona com una destinació de càmping líder a Europa i són un reconeixement al treball del sector.

Defensem l’Empordanet rebutja el pla energètic de la Generalitat per l’impacte que tindria al paisatge de la comarca

Pancartes de la concentració convocada per Defensem l'Empordanet al davant de la Delegació del Govern de Girona Data de publicació: dilluns 01 de desembre del 2025, 18:11 Localització: Girona Autor: Xavier Pi
Pancartes de la concentració convocada per Defensem l'Empordanet al davant de la Delegació del Govern de Girona Data de publicació: dilluns 01 de desembre del 2025, 18:11 Localització: Girona Autor: Xavier Pi

Defensem l’Empordanet ha expressat el seu rebuig al pla energètic que vol impulsar la Generalitat a l’Empordà. L’entitat considera que el desplegament d’infraestructures previst suposaria una transformació profunda i irreversible del territori.

Segons dades de l’associació, el Pla Territorial Sectorial per a la Instal·lació de les Energies Renovables podria comportar la instal·lació de prop de 400 aerogeneradors de fins a 200 metres d’alçada. També s’hi afegiria l’ocupació de milers d’hectàrees amb plantes fotovoltaiques, fet que comportaria un impacte ambiental i paisatgístic sense precedents a la comarca.

L’entitat defensa que cal apostar per un altre model d’implantació d’energies netes. Proposen fer-ho en teulades, polígons industrials i zones ja transformades, i evitar ocupar sòls agrícoles o naturals, que consideren part del patrimoni cultural, paisatgístic i productiu de la regió.

Defensem l’Empordanet va traslladar aquestes preocupacions a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i a representants de l’Institut Català de l’Energia en una reunió recent. Asseguren que les xifres incloses en el mateix planejament confirmen que l’abast del projecte supera casos puntuals com el de la Tallada d’Empordà, on la ciutadania ja va rebutjar una instal·lació d’aerogeneradors en una consulta popular.

Tot i defensar les energies renovables, l’associació adverteix que la transició no pot fer-se a costa del territori i del compliment de la legislació vigent. També reclamen un model energètic basat en l’autoconsum, l’energia de proximitat i la sobirania energètica.

Finalment, Defensem l’Empordanet adverteix que intensificarà les accions de defensa del territori i no descarta noves mobilitzacions per fer sentir la veu de la comarca.