L’Ajuntament de Torroella de Montgrí demana a la Generalitat que exerceixi el dret de tanteig i retracte i recuperi els terrenys de l’antiga base Loran, que l’Estat ha venut a un particular. En una petició formal adreçada al director general de Polítiques Ambientals, Antoni Ferran, l’alcalde, Jordi Colomí li recorda que l’espai està situat en ple Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i en uns terrenys d’especial protecció pel seu valor paisatgístic i mediambiental. «Resulta del màxim interès, com sempre ha defensat l’Ajuntament, que la seva propietat retorni a mans públiques», insisteix.
En aquest sentit, l’Ajuntament insisteix que la declaració d’un espai protegit porta «aparellada» la declaració d’utilitat pública, a efectes d’expropiació, i faculta l’exercici del dret de tanteig i retracte per part de la comunitat autònoma. En relació a això, Colomí reitera que el posicionament municipal sempre ha passat perquè els terrenys reverteixin al poble «a un preu simbòlic» i que la finca es destini a usos vinculats al parc o bé es renaturalizi l’espai», com es va fer amb la Pletera.

L’alcalde també recorda que com que es troba en una zona protegida, el particular que l’ha adquirit no hi podrà fer res. Sobre això, Colomí diu que estan sorpresos i descontents per «la manca de sensibilitat mostrada pel govern central en un tema tan sensible». «L’Estat està contribuint a fomentar un risc especulador en el cor del Parc Natural, en contra de les polítiques de sostenibilitat i preservació natural que predica», afegeix.

Els terrenys on es va instal·lar la base Loran eren de propietat municipal i van ser expropiats per l’Estat l’any 1961. La base va tancar les seves portes l’1 gener del 1995 i, des d’aleshores, les edificacions s’han anat degradant, malgrat que l’any 2009 l’Estat va executar un projecte de desmantellament controlat de tots les elements susceptibles de ser aprofitats.

Des que va deixar de funcionar, el municipi ha intentat recuperar els terrenys municipals expropiats durant el franquisme, però Defensa sempre s’hi ha negat a fer-ho de forma gratuïta o a un preu simbòlic al•legant que la normativa ho impedeix.

El ministeri ha celebrat des del 2012 fins a quatre subhastes per intentar que algú es quedés amb les instal·lacions. En la primera, el preu de sortida era de 850.000 euros, i en l’última, celebrada a finals del 2019, el va rebaixar fins als 419.000. Tot i que va quedar deserta, posteriorment, un particular va presentar una oferta similar i el ministeri de Defensa va fer una adjudicació directa.