Imagineu-vos que amb l’entrada d’any, els flamants nous responsables de la Corpo, decidissin intercanviar els minuts dedicats a oferir informació del Barça -ja ni parlo d’esports, parlo del Barça- per minuts culturals. D’aquesta manera, quan sintonitzéssim Catalunya Ràdio des de les 5 del matí, ens rebria la veu d’en David Guzman o de l’Anna Guifé comentant una entrevista detallada a Siri Hustvedt o tornaríem a conèixer l’entramat editorial que ha fet possible la reedició del Tirant lo Blanc, a càrrec de Barcino. Les llistes de llibres més venuts ocuparien l’actual espai de la classificació futbolística de primera divisió, el nou fitxatge de l’editorial Periscopi seria noticiable a tots els informatius. El fracàs editorial d’un llibre o una crítica despiadada d’una novetat literària, centraria les converses televisives durant una setmana. Als vespres, després de treballar, la majoria de gent trobaria dues hores per acabar de llegir la darrera novetat d’en Toni Sala per poder tenir criteri a l’hora de fer el cafè amb els companys de feina. El cap de setmana, acompanyaríem als nostres fills petits a la biblioteca del barri, on ens esperarien altres famílies que voldrien comentar les novetats de literatura infantil i juvenil. Tindríem els millors entrenadors de lectura possible i acompanyaríem dues o tres vegades per setmana els nostres fills a la biblioteca, desitjosos que s’assemblin a les nostres estrelles més populars, els escriptors! Evidentment, també hauríem de buscar un espai pel benestar físic dels nostres fills, però segurament no posaríem el crit al cel si només estés a càrrec del voluntariat de les ampes escolars. Que no ens falti la imaginació aquest 2022, perquè em temo que el més calent és a l’aigüera i a la Nostra i només ens queda esperar a que arribin els marcians. Feliç 2022 a tothom!
