Bombers de la Generalitat han rebut a les 9.27 del matí d’aquest dimecres un avís de que sortia fum de la planta superior d’un edifici del carrer Especiers de Sant Feliu de Guíxols.
Fins allà s’hi han desplaçat 4 dotacions dels Bombers, 2 dotacions dels Mossos d’Esquadra i també 2 de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols.
El foc, les raons del qual es desconeixen, ha cremat un matalàs i mobiliari divers. Bombers informa que ho hi ha ferits però que per prevenció s’ha traslladat al propietari del pis fins al CAP.
Per precaució, s’han desallotjat els veïns de l’immoble, que està previst que durant el matí ja puguin tornar al seu habitatge.
L’any 1908 l’ajuntament de Barcelona aprovava el pressupost extraordinari de Cultura. Es tractava d’un pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que posava l’èmfasi en un ensenyament de Qualitat, públic, gratuït, en Català, mixt i laic.
Així comença l’exposició titulada una Eduació en Llibertat, que es troba en el mercat del Born. Doncs bé estimada audiència de ràdio capital, en aquesta mateixa ciutat, a uns quants carrers més enllà, i una pila d’anys més tard, trobavem una carpa en la qual es demanaven firmes per a demanar un 25% de Castellà a l’escola.
Cent catorze anys després, encara hi ha qui dubte dels avantatges de la immersió lingüistica. Encara hi ha gent que considera que escolaritzar al jovent de Catalunya amb Català és anar en contra d’algú. I sí, dic algú perquè per molt que ho intento, encara no veig en contra de qui anem. Algú m’ho hauria d’explicar. Digueu-me boig, o pel que veig romàntic, però crec que jo si donaria suport al pressupost extraordinari de cultura de 1908, jo sí que vull una Escola de Qualitat, pública i en català.
Ah! I per tots aquells dirigents polítics que estan preocupats per la parla del Castellà a Catalunya, els diria que els entenc, que com deien a Plats Bruts, que tothom parli el castellà, que totes les televisions, diaris, revistes i xarxes socials, o fins i tot la justícia sigui en Castellà no vol dir res, cal una llei que reguli aquesta llengua a les escoles.
Mira que n’arribem a ser de tossuts els catalans, quina mania de voler parlar i defensar la nostra llengua.
Les escoles han tornat a obrir les portes aquesta setmana per començar un segon trimestre molt marcat per la sisena onada de la pandèmia. Segons les dades de Salut, ara mateix hi ha unes 325 persones confinades entre alumnes i professors al Baix Empordà. Això es deu a la gran quantitat de positius de covid-19 que es detecten a les escoles. Algunes arriben a superar la vintena de casos positius.
Els centres més afectats ara mateix al Baix Empordà són l‘Institut de la Bisbal (19 persones confinades i 32 casos positius) i l‘Institut de Palamós (19 persones confinades i 29 positius). Tot i això, hi ha molts altres centres amb molts casos i alumnes en quarantena. En el mapa a continuació es poden veure les escoles més afectades: en blau estan assenyalats els centres amb 10 o més positius. En vermell, els que han tingut més de 20 positius en els darrers 10 dies.
Les dades d’aquest mapa s’han obtingut a través de Traçacovid, la web de Salut on els mateixos centres educatius faciliten el nombre de casos detectats i persones confinades diàriament.
En aquest context, amb l’inici del nou trimestre s’ha canviat el protocol covid als centres. Des d’aquesta setmana, els alumnes immunitzats amb la pauta completa o per haver passat el virus no han de fer quarantena. Tal com va aprovar la Comissió de Salut Pública, només s’indicarà quarantena quan hi hagi 5 casos o més, o un 20% dels alumnes del grup hagin donat positiu al llarg de 7 dies.
El cel serè i el temps assolellat s’imposaran aquest dimecres, amb un inici de dia fred, temperatura mínima entre -2 i 0 º produint algunes gelades a l’interior.
Pel que fa a la temperatura màxima, tot i el sol, el termòmetre no passarà dels 14-16 ºC de màxima. El vent dominant serà de component nord amb Tramuntana entre fluixa i algun cop de força moderada.
Demà i la resta de setmana seguirem sota la influència del temps anticiclònic i el sol continuarà essent el meteor protagonista.
Imatge d'arxiu de Palafrugell i de la Cala Sant Roc
L’associació Empordà Turisme ha decidit obrir-se a nous associats del Baix Empordà. Fins ara, l’entitat comptava amb 180 socis de l’Alt Empordà entre els quals hi ha empresaris de restauració, hostaleria i també institucions com ara el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, diversos ajuntaments, la DO Empordà i els parcs naturals de l’Alt Empordà. El gerent d’aquesta entitat, Esteve Guerra, ha assegurat que l’objectiu és «unir esforços i escoltar totes les sensibilitats» per promocionar de forma conjunta el territori. «La gent ve a l’Empordà», ha assegurat el gerent i per això creu que cal que alt i baix s’uneixin per difondre el territori. El gerent d’Empordà Turisme ha assegurat que es generen «moltes sinèrgies» entre les dues comarques.
El 2004 es va crear l’associació Empordà Turisme. Es tracta d’un organisme que uneix empresaris i institucions de l’Alt Empordà amb l’objectiu de difondre’l. Dins d’aquesta entitat hi ha actors molt diferents, ja siguin propietaris d’hotels, la DO Empordà, restauradors, ajuntaments, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i també les direccions dels dos parcs naturals que hi ha.
Després de més de 15 anys de vida, però, la pandèmia ha posat de manifest la utilitat de treballar juntament amb altres entitats del Baix Empordà per promocionar conjuntament el territori. Arran de la covid-19, Empordà Turisme i els consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona van engegar les campanyes ‘Jo em planto a l’Empordà’ i ‘Esperit Empordà’. Aquestes dues accions de difusió del territori van aconseguir una elevada presència als mitjans i això s’ha traduït en unes bones dades d’ocupació.
Per Guerra, això demostra que la crisi de la covid-19 ha suposat «una oportunitat» perquè ha posat de manifest «la necessitat d’anar units» entre les dues comarques. De fet, el gerent ha assegurat que els turistes generen «moltes sinèrgies» entre les dues comarques. «Una persona que es queda a dormir a Albanyà (Alt Empordà) és fàcil que vagi a visitar Begur (Baix Empordà)», ha apuntat. De fet, Esteve Guerra ha assegurat que «la gent ve a l’Empordà» i no es qüestiona en quina de les dues comarques es mou.
Per això des d’Empordà Turisme creuen que «no tenia sentit» que cada una fes «petites campanyes» de promoció, quan en el fons es pot actuar de forma conjunta per arribar «més lluny». Ara, l’assemblea d’Empordà Turisme ha acordat obrir-se a associats del Baix Empordà. Confien arribar als 300 membres d’aquí a dos anys i entre tots ells acordar les estratègies de promoció i comunicació.
Lluita contra la desestacionalització
Una de les prioritats per a Empordà Turisme és aconseguir visitants fora de la temporada d’estiu. En aquest sentit, Esteve Guerra ha destacat que cada vegada hi ha unes temperatures més suaus al maig i al setembre i octubre. Per això creu que cal atraure visitants durant aquests mesos i aconseguir que els establiments treballin més mesos fora de l’estiu. Per fer-ho, l’entitat té clar que cal treballar sobre «tres eixos»: el patrimoni natural, el cultural i la gastronomia. Els mercats principals als quals s’adrecen les campanyes són Catalunya, el País Valencià, Navarra, el País Basc, el sud de França i l’Illa de França.
Empordà Turisme ofereix un gran nombre d’eines als associats perquè siguin ambaixadors de la comarca. Des de l’entitat es fan cursos de formació i també s’ha posat en marxa un pla d’accions a nivell digital, tant de posicionament web com xarxes socials. L’objectiu és unir esforços per construir plegats campanyes de promoció turística de primer ordre amb les complicitats necessàries del territori i escoltant totes les sensibilitats.
Aquest 11 de gener han arribat un nou grup anomenat Els Amics de Manel, que s’han donat a conèixer amb la cançó ‘Per ser feliç‘. El videoclip del qual s’ha presentat a Youtube i està protagonitzat entre altres per l’actriu Candela Antón.
La banda ha explicat que es diuen així perquè son amics d’en Manel, tant que fins i tot els hi ha deixat casa seva, un espai fora de l’entorn urbà, allunyat del soroll, però a prop d’altres veïns, on durant diferents períodes s’han reunit per assajar i composar.
