El Baix Empordà comença a recuperar la normalitat després de la llevantada

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ja treballa per revertir els efectes del temporal al municipi

El Baix Empordà va recuperant a poc a poc la normalitat després de la llevantada. Les pluges d’aquest dimarts ha deixat registres de més de 230 litres en diversos punts de l’Empordà. A Palafrugell van arribar a caure gairebé 230 litres i a Torroella de Montgrí es va arribar gairebé als 200. També hi va haver màxims de 180 litres a la zona de Palamós i Begur. A més, les onades van fregar els 9 metres al cap de Begur amb un pic màxim de 10 metres a les 8 del matí d’aquest dimarts. Els ajuntaments i serveis de neteja ja han començat a fer balanç dels desperfectes provocats pel temporal i la llevantada i ja han iniciat les tasques de reparació i neteja. 

A Calonge i Sant Antoni ja s’estan treballant en les tasques de neteja del temporal. Des del consistori afirmen que no s’han registrat danys rellevants a les infraestructures arran del temporal. Tot i això, les platges del municipi si que han patit diverses afectacions. A Torre Valentina i a Es Monestrí s’ha detectat una pèrdua de sorra i una acumulació gran de restes vegetals.

A més, el tram entre el carrer Empordà i l’avinguda Mediterrània ha quedat sense sorra i a la part central de la platja de Sant Antoni el temporal ha provocat el desplaçament de sorra fins al passeig marítim. L’alcalde del municipi, Jordi Soler, explicava aquestes i altres afectacions pel temporal.

A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, també explica que la sorra de la platja també ha acabat arribant al passeig marítim. Des del consistori també apunten que estan treballant per mirar de retirar les possibles branques i arbrat que podria ser perillós a causa del vent que hi ha a la zona.

En el cas de la Bisbal d’Empordà, la sensació és que s’està recuperant la normalitat. L’alcalde del municipi, Òscar Aparicio, explica que durant el temporal no hi ha hagut cap incidència greu: «es va inundar un soterrani i un mur de contenció d’un immoble va caure a la carretera a Castell d’Empordà».

L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, també explica que la incidència més rellevant que es va produir aquest dimarts amb la llevantada va ser el tall de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Aquesta carretera connecta amb el barri de Rosamar que forma part del terme municipal de Santa Cristina que durant unes hores va quedar aïllat pels despreniments de roques.

El president de l’EMD de l’Estartit, Genís Dalmau, ha explicat durant el programa del Supermatí d’aquest dimecres que les principals afectacions que va patir l’Estartit durant el temporal van ser la inundació de diversos carrers, tot i que ja són conscients dels efectes que tenen les llevantades a l’Estartit.

Palafrugell, les principals afectacions van arribar a la riera de Tamariu, que és on s’estan concentrant gran part dels esforços de neteja i restabliment durant el dia d’avui. Són declaracions de l’alcalde accidental del municipi, Marc Piferrer, qui també vol agrair la tasca dels serveis i cossos que han col·laborat durant aquests dies.

Begur és amb diferència un dels municipis on el temporal Harry ha deixat més desperfectes a les platges. El regidor de medi ambient i platges del municipi, Jordi González, ha explicat que hi ha hagut esllavissades, arrossegament de sorra, caigudes d’arbres i moviments de sorra. Les platges més afectades han estat Sa Riera, Sa Tuna i Aiguablava, sobbretot pel pas de les rieres.

A Palamós i Sant Joan ja s’està treballant també per reparar els desperfectes del temporal. De moment, el municipi manté tancats el Vial del Port des de la llotja al Port Marina i l’accés a Castell.

La ràdio local, clau en situacions d’emergència

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La ràdio local, clau en situacions d’emergència
Loading
/

Ahir vam viure una situació d’emergència que posa a prova moltes coses. Els serveis públics, els protocols, la capacitat de resposta de les institucions. Però també posa a prova una altra peça clau del sistema: els mitjans de comunicació locals, i molt especialment la ràdio.

En una emergència, cada institució fa el que li pertoca. Dona la informació que té, en el moment que la té, i sovint la que considera oportuna segons els seus canals i criteris. I això és necessari. Però no és suficient. Aquí és on entra la funció insubstituïble dels mitjans de comunicació.

La feina no és repetir comunicats. La feina és, primer, recopilar tota la informació disponible. De totes les fonts possibles. Institucions, cossos d’emergència, serveis tècnics, testimonis directes. Segon, contrastar-la. I tercer, explicar-la amb context, amb criteri i amb responsabilitat.

En moments com els d’ahir, la immediatesa és important, però encara ho és més la veracitat. Informar ràpid no pot voler dir informar malament. I aquí la ràdio té un valor afegit molt clar: la capacitat d’adaptar-se en temps real, d’actualitzar constantment, de corregir si cal, i de fer-ho amb una veu humana, propera, reconeixible.

Però hi ha una altra funció que sovint no es diu prou. Acompanyar. Acompanyar l’oient. En una emergència hi ha nervis, incertesa, por. La ràdio no només informa, també fa companyia. Dona calma quan toca, posa ordre en el soroll, ajuda a entendre què passa i què no passa.

Per això els mitjans locals no son un complement. Son una eina de servei públic. Ahir, com tants altres dies complicats, la ràdio i els mitjans de proximitat van ser allà per informar, per explicar i per acompanyar. I aquesta és una funció que, senzillament, no pot assumir ningú més.

Arctic Monkeys publicaran una nova cançó aquest dijous en un projecte benèfic de War Child

arctic-monkeys-publicaran-una-nova-canco-aquest-dijous-en-un-projecte-benefic-de-war-child
Arctic Monkeys publicaran una nova cançó aquest dijous en un projecte benèfic de War Child

Bones notícies per als fans de l’indie-rock de Sheffield. Arctic Monkeys estrenaran una nova cançó aquest mateix dijous, 22 de gener. El tema formarà part d’un projecte benèfic impulsat per War Child Records amb l’objectiu de recaptar fons per a infants que viuen en zones de conflicte. Segons ha informat l’organització, la cançó es publicarà a les 16 h.

Tot i que encara no s’han fet públics els detalls oficials sobre el llançament, diversos rumors apunten que es tractaria d’una cançó inacabada durant les sessions de l’àlbum “AM” de 2013. La banda hauria tornat a l’estudi per completar-la expressament per a aquest projecte, novament sota la producció de James Ford, col·laborador habitual del grup i també vinculat a la producció del disc benèfic de War Child.

Aquest llançament suposa la primera cançó nova d’Arctic Monkeys des de la publicació de “The Car” el 2022. Des d’aleshores, el grup ha estat immers en una gira internacional i només se n’han tingut notícies a través de projectes paral·lels, com el de Matt Helders, que recentment ha explicat a les xarxes que ha estat treballant en la seva proposta en solitari juntament amb Tyler Parkford de Mini Mansions.

Els rumors sobre una nova cançó van començar a circular a principis de mes, quan War Child va publicar un missatge a Instagram anunciant que diversos artistes estaven treballant en un projecte important en suport de l’ONG. L’anunci oficial ha arribat acompanyat d’un breu clip d’un nen corrent per una platja, sense cap avançament musical ni informació sobre el títol de la cançó.

Pel que fa al disc benèfic, tot apunta que podria esdevenir una mena de revisió contemporània del mític àlbum “Help” de 1995. Entre els artistes que segueix la discogràfica a Instagram hi apareixen noms com Olivia Rodrigo, Blur amb Damon Albarn i Graham Coxon, Pulp, Depeche Mode, Wet Leg, The Last Dinner Party, King Krule o Portishead amb Beth Gibbons, fet que alimenta les especulacions sobre possibles col·laboracions destacades.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by War Child Records (@warchildrecords)

L’entrada Arctic Monkeys publicaran una nova cançó aquest dijous en un projecte benèfic de War Child ha aparegut primer a Primera Fila.

Troben el cos sense vida de l’home desaparegut a Palau-sator

privat:-els-bombers-troben-el-vehicle-que-aquest-mati-hauria-arrossegat-la-riera-a-palau-sator

Bombers confirma que han trobat el cos sense vida de l’home desaparegut aquest matí a Palau-sator a causa dels efectes de la llevantada.

La troballa del cos arriba poques hores després que Bombers informés que havien trobat el vehicle al mateix terme municipal de Palau-sator.

Tot i això, Bombers informa que encara no s’ha fet la identificació oficial del cos.

Es tracta de la primera víctima mortal que deixa el temporal Harry.

Localitzat el vehicle que ha estat arrossegat per l’aigua a Palau-sator

Els Bombers de la Generalitat han localitzat aquest vespre, a Palau-sator, el vehicle que hauria estat arrossegat per l’aigua a causa de l’augment del cabal provocat per les pluges.

Segons han informat els Bombers, el dispositiu de recerca s’ha mantingut actiu a la zona i, amb la progressiva baixada del cabal, el sostre del vehicle ha quedat visible. El cotxe es troba en un punt de difícil accés, fet que ha complicat les tasques de localització.

Les exportacions de les càrnies gironines cauen un 21% al novembre per l’impacte dels aranzels de la Xina

Càrnies Girona

Les exportacions de les càrnies gironines continuen notant l’impacte dels aranzels temporals que la Xina va començar a aplicar al porc. Segons l’estadística del Ministeri, durant el novembre les vendes d’aquest clúster a l’exterior van situar-se en 144,08 milions d’euros (MEUR). El novembre del 2024 havien estat de 182,96 MEUR. Això suposa una caiguda del 21%, que s’afegeix a la del 12% que les càrnies gironines ja van registrar a l’octubre. En global, al llarg del novembre les exportacions gironines han continuat alentint-se, perquè han tancat el mes amb un descens del 0,3%. De moment, però, els bons registres anteriors fan que al llarg del 2025 ja se superin els 7.800 MEUR (cosa que suposa un creixement del 2,3% en l’acumulat de l’any).

L’última estadística d’exportacions que ha fet pública el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa torna a recollir l’impacte dels aranzels que la Xina va aplicar a la UE com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric. D’entrada, en el cas del porc, aquest impost temporal a les càrnies catalanes va situar-se en un 20%. Tot i que després de tancar la investigació antidúmping, el gegant asiàtic va rebaixar-los fins al 9,8%.

En el cas del clúster gironí -que sobretot, treballa amb el porc- aquest novembre les exportacions de carn van situar-se en 144,08 MEUR. En comparació amb el mateix mes del 2024, això suposa un descens del 21% (perquè aleshores, la xifra va ser de 182,96 MEUR).

El pes d’aquest clúster dins l’agroalimentari gironí és innegable. Perquè aquest  novembre, les exportacions de carn han representat gairebé la meitat de totes les que han fet les empreses del sector a l’exterior (291,3 milions).

Tot i això, però, hi ha altres subsectors dins l’agroalimentari gironí que ajuden a mitigar aquest descens. És el cas, per exemple, dels preparats alimentaris o el cafè, que incrementen vendes a l’exterior. I de fet, això també fa que, en global, tot aquest sector -alimentació, begudes i tabac- tanqui el novembre amb un increment del 3% de vendes a l’exterior.

Per la seva banda, la maquinària tanca el novembre amb un augment del 5% en exportacions (108,7 MEUR). I la indústria farmacèutica, que forma part del sector químic, també creix en vendes a l’exterior (passant dels 50,41 MEUR del novembre del 2024 als 52,55).

Les vendes a l’exterior es frenen

En global, les empreses gironines han tancat aquest novembre fent exportacions per valor de 687,5 MEUR. És un descens del 0,6% en comparació amb el mateix període de l’any passat.

Per destins, i com ja és habitual per proximitat, França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest novembre les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 159,24 milions (per sobre dels 149,88 del mateix mes de l’any passat).

També creixen les exportacions als següents països del llistat. En concret, a Itàlia (de 59,10 a 63,72  MEUR) i a Alemanya (de 48,85 a 49,91). Per contra, però, cauen en aquells que ocupen el quart i cinquè lloc del rànquing: a Portugal (de 36,75 a 33,36) i a Polònia (de 36,92 a 30,77).

Un 38% menys cap a la Xina

La Xina se situa ja com a vuitè destí dels productes gironins, però aquí el descens -sobretot, amb les vendes de porc- és evident. Perquè dels 31,53 milions en exportacions del novembre del 2024 ara es passa als 19,51 milions; és a dir, un 38,12% menys.

Tot i que aquest novembre les exportacions gironines tanquin el mes a la baixa, en l’acumulat de l’any es mantenen els bons registres. Entre gener i novembre, les vendes de les empreses a l’exterior han augmentat un 2,3% i això fa que ja se superin els 7.800 MEUR (en concret, 7.874,5 milions).