Un tram de la muralla ibèrica d’Ullastret s’esfondra per la llevantada

La llevantada d’aquesta setmana ha fet caure un tram de deu metres de la muralla de la ciutat ibèrica d’Ullastret. La zona afectada és la que hi ha entre la primera i la segona torre, un sector que havia estat restaurat entre els anys cinquanta i seixanta.

El jaciment ha quedat tancat al públic de manera provisional per garantir la seguretat dels visitants. Es tornarà a obrir tan bon punt es pugui habilitar de nou el recorregut habitual de la visita.

Segons els tècnics, el despreniment s’hauria produït per l’efecte combinat de la pluja intensa i la saturació del terreny. Aquestes condicions haurien afeblit l’estructura, fins al punt de provocar l’esfondrament parcial de la muralla.

Els serveis territorials del Departament de Cultura a Girona han començat una avaluació detallada dels danys. Aquesta feina permetrà establir les accions necessàries per garantir la seguretat i conservar el conjunt patrimonial.

Ordeig es compromet a «mobilitzar els recursos que calguin» per recuperar la normalitat al Baix Ter després del temporal

El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha visitat aquest dimecres la zona afectada pel temporal al Baix Ter i s’ha compromès a «mobilitzar els recursos que calguin» per recuperar la normalitat «al més aviat possible». Ordeig ha remarcat que està al costat dels agricultors, els ajuntaments i les comunitats de regants per avaluar els possibles estralls de la llevantada i fixar un calendari per prioritzar les actuacions de reparació.

El conseller ha exposat que encara és aviat per quantificar els danys, però afegeix que estaran amatents a afectacions a infraestructures de regadiu, a camins i a cultius per vehicular les ajudes: «El que cal és ser aquí, respondre ràpid i en els pròxims dies tindrem més informació sobre possibles danys».

Jarana: «El Carnaval és com la festa major d’hivern a Palamós»

En una entrevista concedida a Ràdio Capital, tres de les integrants de la colla Jarana —Laura, Ainhoa i Emma— expliquen com viuen el Carnaval de Palamós. Amb 5 anys d’història i 23 membres actuals, aquesta colla formada per joves representa una nova generació que viu intensament una de les festes més arrelades del municipi.

Les tres joves provenen de colles familiars on abans sortien amb les seves mares. Van decidir crear la seva pròpia agrupació per participar amb llibertat en actes com la vesprà i la despertà, i per gaudir de la festa de manera més autònoma.

Dificultats logístiques i disfresses que arriben tard
Aquest any, com moltes colles, van justes de temps amb la disfressa, encarregada a una modista de Barcelona. La carrossa, en canvi, ja està pràcticament a punt. Malgrat començar a preparar-ho tot des de l’estiu, reconeixen que alguns elements escapen del seu control.

La colla Jarana participa tant en actes festius com en les rues, però sense pressió. “No volem guanyar-ho tot, però ens volem superar a nosaltres mateixes”, afirmen. Tot i ser joves, prefereixen la despertà per davant de la vesprà.

Cada any neixen noves colles joves a Palamós. “Ara hi ha colles que tenen 15 o 16 anys”, expliquen. Això demostra que el Carnaval es viu des de molt petits i que la festa està plenament integrada a la cultura local. “És com la festa major d’hivern”, resumeixen.

Una de les preocupacions de la colla és la dificultat de desplaçar-se a altres pobles. “Aquest any serà l’últim que podrem anar fins a la Bisbal”, afirmen amb resignació. Malgrat els intents de coordinació amb ajuntaments i policies locals, la situació sembla no tenir solució a curt termini.

Actualment, hi ha una seixantena de colles a Palamós, fet que genera llista d’espera per tenir espai a les naus de carrosses. Tot i això, des de Jarana defensen que mai hi haurà massa colles: “És normal que es vagin creant, perquè anem creixent”.

Tot i les rivalitats puntuals, asseguren que hi ha bon ambient entre colles locals i visitants. “Per Carnaval, tothom és amic. Nosaltres acollim tothom”, conclouen.

No me’n recordo: « El Carnaval és una festa que parteix de la base de la societat»

En una entrevista concedida a Ràdio Capital, l’Adrià, de la colla No me’n recordo de Platja d’Aro, transmet un missatge poc habitual entre les colles carnavalesques: estan a temps i amb les coses força enllestides. Quan falta aproximadament un mes per a l’inici del Carnaval 2026, assegura que podrien sortir ara mateix si calgués, tot i que encara tenen feina per acabar de perfeccionar cada detall.

Mentre moltes colles reconeixen que van a contrarellotge, No Me’n Recordo destaca per una bona gestió del temps i del calendari. “Sí, sí, nosaltres ho portem bé”, diu Adrià. Tot i tenir la base a punt, continuen treballant per polir detalls com llums, generadors i acabats visuals. “Ens agradaria sortir el més macos possible”, afegeix.

Adrià agraeix l’espai a les emissores locals com Ràdio Capital per ajudar a fer difusió del Carnaval, ja que, segons explica, “són la gent que ens ve a veure i la gent que disfruta del Carnaval”. Aquesta connexió amb el territori és clau per entendre l’esperit de colles com la seva.

Tot i que tenen la feina avançada, continuaran treballant fins al darrer moment per millorar l’experiència visual de la carrossa i la disfressa. Adrià ho defineix com una voluntat de cuidar el detall i fer-ho tan bé com sigui possible per a la gent que els espera als carrers.

Palafrugell inicia una nova fase de renovació de la canonada principal d’aigua al centre del municipi

2026_01_21_Canonada_PlNova

Aquest dimecres han començat les obres de renovació de la canonada principal d’aigua potable de Palafrugell al tram central del municipi. Els treballs se centren en plaça Nova i un tram del carrer Cavallers, amb una durada prevista de fins a un mes i mig. Aquesta fase forma part del projecte global per renovar més d’un quilòmetre de canonada.

La nova infraestructura incorporarà dues canonades complementàries. Una transportarà l’aigua des del dipòsit de Cantallops fins a les ramificacions. L’altra distribuirà l’aigua a les escomeses individuals de cada habitatge o local. Amb aquesta separació de funcions, es millora la resiliència i l’estabilitat del servei, ja que es redueixen les interrupcions per incidències o tasques de manteniment.

L’obra s’ha planificat per acabar abans de Setmana Santa. L’Ajuntament ha consensuat el calendari amb els comerciants i paradistes de la zona, per reduir l’impacte a l’activitat comercial. Els treballs s’executen de forma progressiva per minimitzar les afectacions en el dia a dia del centre de la vila.

A més, el projecte permetrà una millor detecció de fuites, control del consum i millora de la pressió de l’aigua. També es renovaran 94 escomeses i s’instal·laran comptadors amb sistema de telemesura, que permeten fer seguiment en temps real del consum. Amb aquesta actuació, aquests comptadors cobriran ja el 94% del municipi.

En alguns casos, també es traslladaran comptadors interiors a les façanes per millorar-ne l’accessibilitat. Aquest canvi permetrà complir amb el reglament del servei d’aigua i facilitar la lectura remota.

Les obres s’executen en tres fases que inclouen els carrers Nou, Vicenç i Vives, Caritat, Quatre Cases, Cavallers, Sant Sebastià, General Castaños, Tarongeta i plaça Nova. El projecte és conjunt entre l’Ajuntament i l’empresa concessionària Veolia, amb el suport econòmic de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya.

Un equip tècnic de nou persones treballa en aquesta renovació, que també forma part del Pla Director de l’Aigua 2025 impulsat per Veolia. Aquest pla preveu la sectorització de la xarxa per poder fer una gestió més eficient i detectar possibles incidències de forma més ràpida.

L’alcalde accidental de Palafrugell, Marc Piferrer, assegura que la nova instal·lació millorarà la pressió, reduirà pèrdues i garantirà un subministrament més estable i eficient. El director de Veolia a la zona, Albert Ruart, destaca que la nova canonada beneficiarà tots els habitants del municipi, no només els afectats directament per les obres.

La Borsa Empordà Professionals aconsegueix una inserció laboral del 37% al Baix Empordà

Borsa Professional Empordà

La Borsa Empordà Professionals ha assolit una inserció laboral del 37% durant l’any 2025, consolidant-se com una eina essencial per connectar el talent amb el teixit empresarial del Baix Empordà. En total, s’han gestionat prop de 850 ofertes de feina, impulsades per més de 490 empreses de la comarca.

Una de les dades més destacades és la forta presència de persones joves. El 33% dels candidats tenen entre 16 i 29 anys, un fet que demostra el paper del servei com a punt de suport en la primera feina i en el procés de consolidació professional del jovent.

Pel que fa a la participació per sexes, les dones representen prop del 60% de les candidatures, cosa que reflecteix un equilibri de gènere amb un lleuger predomini femení.

Les empreses inscrites han generat més de 1.100 vacants, principalment relacionades amb els sectors econòmics amb més pes al Baix Empordà. D’aquestes vacants, més de 300 han culminat amb una inserció efectiva.

Un altre element clau del servei és la diversitat de perfils formatius. La borsa inclou persones amb estudis obligatoris, formació professional i estudis universitaris, així com profils d’oficis i d’experiència pràctica, fet que permet donar resposta a una àmplia varietat de demandes laborals del territori.