Aluet ens transmet les seves inquietuds a ‘Rimes al vol’

aluet-ens-transmet-les-seves-inquietuds-a-‘rimes-al-vol’

Aluet aterra al panorama musical amb ganes d’explicar les seves inquietuds i de cridar al món tot el que sent.

L’artista explica que li agrada pensar que l’essència d’aquest projecte se centra en la descripció de moments concrets que ha viscut, escrits a través de moltes metàfores, però amb l’objectiu de que a l’hora de fer-ho, l’oient pugui identificar-se amb el que explica.

‘Rimes al vol‘ parla del procés creatiu, de fet Aluet explica que en un principi eren versos a l’atzar, però que mica en mica van anar prenent forma fins arribar al resultat final que podem escoltar.

Aluet té la intenció de publicar més cançons i seguir compartint històries a través de la música.

L’entrada Aluet ens transmet les seves inquietuds a ‘Rimes al vol’ ha aparegut primer a Primera Fila.

S’acaben les restriccions en trobades, aforament i horaris

El Govern aixecarà a partir de divendres gairebé la totalitat de les restriccions vigents actualment contra la covid, a excepció del tancament de l’oci nocturn. A més, encara no ha decidit què farà amb el passaport covid, sobre el que ha de rebre un informe del Comitè Científic Assessor. Així, s’eliminarà la limitació de 10 persones en les trobades socials i també s’acabaran les limitacions d’aforament i horaris vigents. Aquestes limitacions afectaven ara sectors com la restauració, la cultura, els gimnasos, els parcs d’atraccions, els actes religiosos i les cerimònies civils, entre d’altres. En canvi, l’oci nocturn continuarà tancat.

Supermatí – 25 gener 2022

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 25 gener 2022
Loading
/

Humana recupera 13 tones de roba usada a Pals, durant el 2021

La recollida selectiva del residu tèxtil per part d’Humana Fundación Pueblo para Pueblo ha augmentat un 48,2% a Pals al 2021. Així es desprèn del balanç realitzat per l’entitat, que l’any passat hi va recuperar gairebé 13 tones de tèxtil usat per a donar-les una segona vida amb un benefici ambiental i social. La reutilització del tèxtil és clau per a l’economia circular i la creació d’ocupació verda, per això aquesta organització aposta des de fa 35 anys per donar una segona vida als articles de roba que no s’utilitzen.Us recordem que s’ha instal·lat un contenidor extra per la recollida de roba al pàrquing del Grau.

L’entitat sense ànim de lucre va recuperar 12.935 kg l’any passat per 8.726 de l’exercici anterior, la qual cosa es tradueix en un increment del 48,2%. El residu tèxtil (roba, calçat, complements i tèxtil de llar), que es diposita en els contenidors situats en la via pública, equival a 52.000 articles de roba que són classificats a la planta de preparació per a la reutilització que Humana té a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). La major part tindrà una segona vida: el 50% es pot reutilitzar i més del 35%, reciclar.

L’Ajuntament i l’entitat van renovar al novembre el conveni del servei de recollida selectiva del residu tèxtil al municipi. D’aquesta manera, l’entitat sense ànim de lucre gestionarà durant quatre anys més, la gestió de les donacions de la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar. Els veïns disposen de quatre contenidors on dipositar-hi les donacions.

“Estem molt agraïts per les donacions de la ciutadania i molt contents de l’increment en la recollida selectiva, que respon a una inèrcia natural en el nostre àmbit. Tanmateix, encara queda molt camí per recórrer”, afirma Àgata Soler-roig, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a Catalunya.

El 40% de la roba que tenim als armaris no s’utilitza en tot un any. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) calcula que es generen anualment 166.000 tones de residu tèxtil a Catalunya; cada ciutadà en llença aproximadament 20 kg de mitjana, però malauradament els gestors autoritzats només en recuperen una petita part. A Pals, Humana va recollir l’any passat una mitjana de 5,14 kg per habitant.

“La recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: el 50% se’n pot reutilitzar i més del 35%, reciclar. Per això és important que es dipositi en un contenidor de roba; resulta obvi, però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat”, insisteix Àgata Soler-roig, “sinó a la fracció resta i posteriorment en un abocador o una incineradora”.

La reutilització del tèxtil contribueix a la reducció d’emissions de CO2: per cada kg de roba recuperada (i que no acaba en un abocador per a ser incinerat) s’evita l’emissió de 6,1 kg de CO2, segons un estudi de la Federació Humana People to People. Les gairebé 13 tones recollides l’any passat a Pals han evitat 78 tones de CO2 a l’atmosfera.

A aquest benefici ambiental cal afegir-ne el social: és la creació d’ocupació verda, Humana genera un lloc de treball per cada 30 tones de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen a iniciatives socials: després de més de tres dècades d’activitat, tres milions de persones s’han vist involucrades als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals; són projectes centrats en la formació de professors de primària, l’impuls de l’agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions.

 

VÍDEO: Un home s’enfonsa a les aigües del Port d’Aro dins d’una furgoneta

Imatge: Ràdio Platja d’Aro

Un home s’enfonsa dins les aigües del Port d’Aro, a Platja d’Aro, dins la seva furgoneta. L’accident va passar quan l’home estava maniobrant el vehicle. L’home n’ha sortit il·lès. La notícia i les imatges les ha publicat Ràdio Platja d’Aro.

Segons explica aquest mitjà, els fets van passar al vespre. El conductor estava maniobrant el vehicle de servei del port. Va perdre’n el control i va acabar dins l’aigua.

Per sort, l’home va poder obrir la porta i demanar auxili a través de la ràdio-walkie. Els altres treballadors del port el van anar a rescatar amb un bot i el va sortir il·lès.

Un dia després, la grua del Club Nàutic va treure el vehicle del fons de l’aigua.

Ràdio Platja d’Aro ha publicat el següent vídeo on es veu com recuperen la furgoneta:

Amb ulleres de futur

dolors bassa
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Amb ulleres de futur
Loading
/

Costa en aquests moments no parlar de la pandèmia, quan aquesta està tan activa i es transmet amb molta celeritat i hi ha moltes persones contagiades,(Una cada tres segons). Estem en un alt-i-pla i aviat se’ns diu pot-ser en el pic de la pandèmia. Aquesta variant «Onicrom» és podríem dir tramposa. Ens contagiem molt, però sembla que dona uns símptomes de malaltia molt més lleu- per moltes persones sembla un refredat comú, una gripalització – tot i que no podem oblidar que hi ha un grup de població vulnerable, les persones d’edat avançades o amb malalties de base. Ara les proves o test d’antígens molt més generalitzades (Les farmàcies cada 5 segons fan un test a un membre de la comunitat educativa i la massificació de les vacunes ens dònen aquest respir de resposta inmune. Així i tot, mantenim l’alerta en la prevenció personal i social i sobretot l’autoresponsabilitat.

Això no obstant les notícies no s’aturen i hi ha quantitat de temes que podem mirar amb ulleres positives de futur. Sempre, i ara més que mai, ens cal potenciar esforços i millorar eficiència en la investigació i la recerca, per millorar el futur de tots i totes i del nostre país.
Per exemple:»El món del suro» ens toca de prop. Durant els segles XIX i principis del SXX, l’activitat al voltant del suro va ser importantíssima, tant territorialment per les suredes del Baix Empordà com per la manufactura i la comercialització cap a altres territoris. Actualment, ha variat, és veritat, però hi podríem afegir la importància per a la cultura i perquè no, pel turisme. Tanmateix, a més, l’activitat surera ens ha deixat com a herència un sector forestal de gran riquesa ambiental, que planteja reptes importants de gestió paisatgística i manteniment de l’ecosistema de les nostres contrades.
Aquesta proppassada setmana s’ha presentat la càtedra d’estudis del suro que el Museu del suro, l’Ajuntament de Palafrugell i la Universitat de Girona han creat. Podem aprofitar doncs,per crear aquestes noves oportunitats que la recerca i la transferència de l’expertesa millori les demandes de les empreses i institucions del sector surer, així com el món del treball entorn del sector.
.
En temps d’incerteses i de pandèmies, més que mai, ens cal mirada llarga, per això la investigació, el coneixement i l’educació han de ser pota de fortalesa per a la creació d’ocupació i pel be comú. La càtedra d’estudis del suro n’ha de ser un bon exemple