El Palamós vol retrobar-se amb la victòria

Per
Sergi Villena
-

Partit propici per al Palamós aquest diumenge contra el cuer de 1ª Catalana. Els palamosins, que no aconsegueixen guanyar des de finals de novembre quan van derrotar el Lloret a la jornada 9, reben a La Jonquera al Municipal amb la intenció de tornar a sumar de tres en tres.

Recordem que des d’aquell llunyà partit guanyat contra el Lloret, el Degà va encadenar dues derrotes seguides i posteriorment tres empats. Aquests resultats li han fet perdre pistonada, i actualment es troba a 10 punts del Mollet i L’Escala que que encapçalen la classificació. Per tant, cal tornar a obtenir triomfs i el partit contra La Jonquera -que només porta 2 punts en tota la temporada i ha perdut 12 partits-, es presenta com una oportunitat ideal per guanyar i recuperar el bon joc. Serà aquest diumenge a les 12 del migdia.

La Bisbal també ajorna el seu carnaval

Per
Redacció
-
rua carnaval la bisbal

Si la situació sanitària ho permet, la Rua de Carnaval de la Bisbal es farà el dissabte 9 d’abril. L’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de la Bisbal i les colles carnavalesques del municipi i rodalies treballen per organitzar la Rua de Carnaval de la Bisbal i, en aquest sentit, aquest dilluns 25 de gener es va fer una reunió per tal de decidir si se suspenia o s’ajornava la celebració de la Rua de Carnaval d’enguany. Si bé inicialment la Rua d’enguany estava programada pel dissabte 5 de març, totes les colles van coincidir que la millor opció era deixar-ho per a més endavant, ateses les circumstàncies sanitàries derivades de la pandèmia. Alhora, també es van tenir en compte les decisions preses per la resta de Carnavals d’altres municipis de la comarca.

Neil Young retira la seva música de Spotify

Per
Primera Fila
-
neil-young-retira-la-seva-musica-de-spotify

Neil Young ha desaparegut pràcticament de Spotify després de retirar la seva música de la plataforma. El músic ha decidit marxar de la plataforma després d’enviar un comunicat a Spotify en el qual els instava a escollir entre ell i Joe Rogan, el protagonista d’un podcast antivacunes, que forma part de la plataforma i que al mateix temps és un dels més escoltats als Estats Units.

Young va manifestar “Vull que feu saber immediatament a Spotify que vull tota la meva música fora de la seva plataforma. Poden tenir-hi a Rogan o a Young. No els dos. Spotify està difonent informació falsa sobre les vacunes, que podria causar la mort de tots aquells que s’ho creguin”.

Spotify ha emès un comunicat on expliquen que ja han eliminat uns 20.000 podcast amb informació falsa sobre la pandèmia i tenen una gran responsabilitat d’equilibrar la seguretat dels oients com la llibertat dels creadors. Ja s’ha detallat la política de continguts i esperem que Neil Young torni ben aviat a la plataforma.

Anteriorment Young ja havia protagonitzat algunes queixes envers Spotify, per la mala qualitat del so i de fet no va ser fins el 2016 quan la seva música va aparèixer a les plataformes d’streaming. Fins i tot va crear el seu propi servei d’alta qualitat, Pono.

 

L’entrada Neil Young retira la seva música de Spotify ha aparegut primer a Primera Fila.

L’Espai Ter i el Festival de Torroella acullen els preparatius de la gira d’una de les formacions musicals més destacades d’Europa

Per
Redacció
-
orquestra espai ter assaig

En el marc del conveni de col·laboració entre el Festival de Música de Torroella i l’Auditori Espai Ter, l’equipament acull, des d’avui i fins divendres, els assajos preparatoris de l’estrena, aquest dissabte, al Palau de la Música (20 h), de la Missa en Si menor de Johann Sebastian Bach, a càrrec del reconegut director alemany Thomas Hengelbrock i les seves formacions Balthasar Newmann Chor & Ensemble. El de dissabte serà, segons la crítica un dels concerts més destacats de la temporada a Catalunya. Per al nostre municipi, per al Festival i per a l’Espai Ter és un honor i un privilegi que aquesta reconegudíssima formació estigui preparant el concert a la nostra vila.

Sobre Hengelbrock i les seves formacions

Thomas Hengelbrock és un dels artistes més versàtils i interessants de la seva generació. Va fundar el Balthasar Neumann Chor & Ensemble, dues formacions de primera línia en la interpretació de música històricament informada, amb què gaudeix d’èxit internacional ja fa més de vint-i-cinc anys. Com a descobridor entusiasta i inspirador de música, es dedica a un repertori que comprèn des de la música antiga, passant pels segles XIX i XX, fins a les obres contemporànies i abasta tots els gèneres. A través dels seus projectes, acosta al públic composicions gairebé oblidades o permet la revaloració del repertori estàndard. Els seus programes de concert, que inclouen diverses èpoques, són llegendaris, sovint revelen afinitats musicals sorprenents i presenten amb creativitat els temes seleccionats.

El Balthasar Neumann Chor és un dels conjunts vocals més destacats del panorama internacional. La revista «Gramophone» va atribuir-li la condició de ser un dels “millors cors del món”. Ja sigui música del segle XVII o contemporània, el cor sempre es basa en la passió i en una profunda comprensió de la música. Recupera, amb gran èxit, tresors musicals, presenta obres conegudes des de perspectives noves i també entrellaça la música amb altres formes d’expressió, com la literatura o la dansa. Els seus cantants poden ser degustats no solament des dels rengles del cor, sinó també com a solistes. La qualitat artística, la versatilitat i la passió del Balthasar Neumann Chor marquen pauta internacional. Per això és convidat a actuar a les sales de concerts més prestigioses i als festivals més importants.

Per la seva banda, el Balthasar Neumann Ensemble és considerat com una de les principals orquestres del món de la interpretació històricament informada. Fundada el 1995, continua obrint noves perspectives de la música de diverses èpoques, des del Barroc primerenc fins a la música moderna. Els seus membres encarnen la idea d’Europa: els músics provenen de vint-i-cinc països diferents en els seus projectes. Té un repertori que abasta obres conegudes, però també posa llum a peces gairebé oblidades i en presenta d’altres completament noves.

La gira d’aquesta prestigiosa formació comença al Palau de la Música Catalana el 29 de gener i segueix el 30 a l’Auditorio Nacional de Madrid, l’1 de febrer a Freiburg de Bisgonia (Alemanya), el 2 a Luxemburg, el 3 a Dortmund (Alemanya) i acaba el 4 a Hamburg.

Santa Cristina recuperarà punts d’aigua a l’entorn de Romanyà de la Selva

Per
Redacció
-
punts aigua santa cristina

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro ha promogut activament la recuperació de 15 punts d’aigua (bassals, safareigs…) de la zona de les Gavarres, principalment a l’entorn de Romanyà de la Selva.

Molts d’aquests punts d’aigua s’havien convertit en trampes mortals per als animals, que hi entraven assedegats i les parets altes i llises ja no els deixaven sortir. Per tal de resoldre aquesta situació, des del 2020 s’han adaptat i assegurat fins a 15 punts d’aigua, els quals ara ja són espais segurs per als amfibis gavarrencs . Gràcies a aquestes millores estem potenciant la biodiversitat i la vida salvatge en uns espais molt sensibles, sobretot pel que fa a les poblacions d’amfibis (granotes, gripaus, tritons i salamandres) del nostre territori.
Tota aquesta feina ha estat possible gràcies al treball dut a terme per la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH) i de l’expert Eudald Pujol, a qui el consistori agraeix molt la seva tasca i dedicació. També mostra un agraïment especial per a totes aquelles entitats i persones que hi han col·laborat tant física com econòmicament: Grup de Natura Sterna, Associació la Sorellona, Diputació de Girona, Consorci de les Gavarres, voluntaris, voluntàries, propietaris i propietàries dels espais, que han realitzat una gran tasca.

Les comarques gironines creen 20.600 llocs de treball al 2021 però la recuperació s’alenteix durant el quart trimestre

Per
ACN
-
cuiners restaurant
Cuiners treballant a un restaurant de Girona, el 21 de desembre del 2021 (horitzontal)

Les comarques gironines han creat 20.600 llocs de treball durant el 2021 i tanquen l’any amb una taxa d’atur de l’11,22%. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), després de la sotragada que la pandèmia va provocar al mercat laboral, el 2021 ha estat un any de certa recuperació. Tots els sectors exceptuant l’agricultura guanyen treballadors; en especial, el terciari (dins el qual hi ha comerç i hostaleria). Això sí, durant el quart trimestre l’economia gironina s’ha frenat i ha tornat a destruir ocupació. L’arribada de la variant òmicron, lligada a la intensificació de certes restriccions i als confinaments, s’ha deixat notar. A finals d’any, a la demarcació hi havia 45.000 desocupats que buscaven feina.

L’última enquesta, que aquest dijous ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística (INE), recull com l’economia gironina ha començat a recuperar-se dels estralls de la pandèmia. A la demarcació, el 2021 es tanca amb 45.000 desocupats i una taxa d’atur de l’11,22%. Són 6.600 aturats menys en comparació amb el desembre del 2020 (quan el nombre de gironins sense feina va enfilar-se als 51.600 i la taxa d’atur va situar-se al 13,33%).

De retruc, el mercat laboral de la demarcació també ha generat nous llocs de treball. O més ben dit, ha recuperat tots aquells que s’havien perdut al llarg del 2020 (l’any en què va esclatar la covid-19). En concret, són 20.600.

Segons recull l’EPA, el 2021 s’ha tancat amb 356.100 ocupats a les comarques gironines; exactament, els mateixos que hi havia al desembre del 2019. A finals del 2020, però, aquesta xifra havia arribat a davallar fins als 335.500 (arran dels confinaments, els ERTO i totes les restriccions que va suposar la pandèmia).

Més de 20.000 al sector serveis

Si es mira per sectors, durant l’any passat aquell que va crear més llocs de treball a les comarques gironines va ser el terciari (dins el qual hi ha el comerç i l’hostaleria). Cosa que, en part, evidencia la dependència que en té l’economia de la demarcació. En concret, els serveis van passar dels 236.800 ocupats que tenien a desembre del 2020 a sumar-ne fins a 260.000.

En paral·lel, la indústria i la construcció també van contribuir a la recuperació, si bé de forma més minsa (perquè cadascun va crear 800 llocs de treball). Per contra però, l’agricultura va registrar una davallada significativa. I de fet, els ocupats del sector han arribat a caure a més de la meitat (passant dels 7.300 del desembre del 2020 als 3.300 del desembre del 2021).

De retruc, el mercat laboral de la demarcació també ha generat nous llocs de treball. O més ben dit, ha recuperat tots aquells que s’havien perdut al llarg del 2020 (l’any en què va esclatar la covid-19).

Alentiment al quart trimestre

El 2021, en general, va ser de certa recuperació. Però l’última EPA també constata com, durant el quart trimestre d’any, l’economia gironina va tornar a refredar-se. Perquè entre octubre i desembre, el territori va destruir part de l’ocupació que s’havia generat i la taxa d’atur va tornar a enfilar-se.

L’arribada de la variant òmicron, lligada a l’esclat de contagis i a la intensificació d’algunes restriccions (limitació d’aforaments a hostaleria, tancament de l’oci nocturn), s’ha deixat notar. De fet, durant el quart trimestre d’any la demarcació ha sumat 1.200 aturats més (dels 43.800 de finals de setembre s’ha passat als 45.000) i la taxa de desocupats ha pujat del 10,83% a l’11,22%.

I en paral·lel, això també va tenir una altra conseqüència. Perquè dels 360.900 ocupats que hi havia a finals del tercer trimestre, es va passar als 356.100 amb què es va tancar l’any (i això va comportar que la taxa d’ocupació caigués del 56,76% al 55,62%).

Per sectors, a Girona la destrucció de llocs de treball es va concentrar als serveis (dels 263.100 ocupats del tercer trimestre van passar als 260.000) i a la indústria (dels 67.900 empleats el secundari va passar als 65.700).

1...2.7532.7542.755...7.050Pàgina 2.754 de 7.050