La Tramuntanada d’ahir ha estat de curta durada, però intensa. Dels cops de vent màxims d’ahir en destaquen els 72 km/h de La Bisbal d’Empordà, els 78 km/h de Palafrugell, els 85 km/h de Torroella de Montgrí i sobretot els 122 km/h registrats a l’estació de Roca Maura (225 m d’altitud) a l’Estartit.
Avui el vent ja serà fluix o encalmat i tornem doncs a l’estabilitat de l’anticicló amb alguna gelada a fondalades a primera hora, temperatura mínima al voltant dels 0ºC, i una temperatura màxima que puja fins als 17-18 ºC deixant un ambient suau o fins i tot càlid al migdia. L’estat del cel continua serè.
Demà també predominarà l’ambient assolellat amb una temperatura, tant la màxima com sobretot la mínima, que serà més elevada.
Can Coia. A sota el camí dels Metges, molt a prop del que ja ningú no en diu Vall-lloquera. Ja va just si avui trobem algú que en diu Rabioses i si la primera persona a qui l´hi preguntem ens hi sap portar. Can Coia és en el terme de Cruïlles, no caldria ni dir-ho: ho és pràcticament tota la part central del costat nord de les Gavarres. El fet és que a Can Coia la casa ha aguantat molt pitjor el pas del temps que molts dels que ens hi hem anat acostant en els darrers quaranta anys. El recordo com un mas tancat. No el vaig veure obert mai, però fins fa quinze anys és podia fer un volt a l’entorn de la casa sense gaires problemes. Avui les romegueres, els bleps, les ortigues i totes les plantes que vulguin s’han menjat tot aquest entorn. I com que el mas és aixecat, part de la terra s’ha esllavissat, i la casa s’ha esllobinat com hauria dir en Simon Cruanyes, fill de Can Simon dels Metges, per explicar-nos que tot o que pràcticament tot ha anat avall: teules, cairats, planxer, rajoles, rajols, maons, parets, marcs, bastiments i la fusta de les portes i de les finestres. Amb la biga comalera al capdavant.
Sortosament, no tots els masos de les Gavarres estan així d’espatllats, per continuar dient-ho de la mateixa manera com ho deien els darrers bosquetans de les Gavarres, però, entre els masos que han restaurat malament perquè hi han fet intervencions que no han tingut en compte el seu caràcter, entre els que hem perdut i entre els que van camí de perdre’s, començava a ser urgent que algú recollís els principals trets de l’arquitectura popular de les Gavarres, que ens n’expliqués els materials que paletes i mestres d’obres utilitzaven per fer masos, quasi sempre molt propers, l’enginy amb què treballaven ells i els altres artesans, la tècnica i les solucions que trobaven, una saviesa, uns coneixements que, quasi sempre es transmetien de pares a fills, d’oficial a aprenent i que avui també, com aquells masos, son en risc de perdre’s,
Dic i escric tot això, pocs dies després d’haver llegit un llibre titulat Aprendre de l’arquitectura anònima/Les Gavarres. L’ha editat el Consorci de les Gavarres i el col·lectiu Greta, un acrònim que vol dir Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica. La idea d’aquest llibre ha estat de l’Oriol Granyer i de l’Olga Muñoz; la responsable documental, l’Anna Teixidor; els autors són deu persones. Si no m’equivoco, de Can Coia només hi trobaran una fotografia de l’Oriol Granyer, de l’any 2007 amb un peu que diu: “un mas que en els darrers anys ha patit un ensorrament continuat”. Un ensorrament continuat? No fotem. Molt més. Can Coia ha passat de ser una casa tancada on semblava que es podia viure a ser un enderroc.
Per sort, no ha passat això a tots els masos. N’hi ha molts encara. I, per tal de poder fer Aprendre de l’arquitectura anònima/Les Gavarres, el llibre que els deia, en conjunt, els autors “han estudiat i documentat trenta-sis masos o cases de poble i una barraca”. Si el llegeixen, després d’unes pinzellades sobre la història del poblament a les Gavarres i d’unes ratlles que proven d’explicar-nos per què aquests masos són a on són, hi trobaran vuit apartats: El defora (de la casa), L’aigua, La roca, L’obertura, El rajol, L’arc, La post i L’emblanquinat. Finalment, un epíleg. Malgrat que en alguns moments sigui massa tècnic, feia temps que no llegia un treball tan seriós i tan útil i tan ben documentat. Hi ha un munt de coses que no sabia. Un munt de coses que segur que molts no sabem encara. I que es van esllobinant dia a dia.
El Jutge de Competició ha decidit ajornar per motius sanitaris el partit Costa Brava-Vila-real B, que s’havia de jugar aquest divendres al Municipal de Palamós.
El club castellonenc havia demanat l’ajornament a causa d’un brot de coronavirus que afectava a vuit futbolistes de l’equip que entrena Miguel Álvarez.
El fet de no jugar partit aquest cap de setmana podria possibilitar que l’Andorra, que és segon a 2 punts dels groguets i que visita el San Fernando, es posés líder superant el Vila-real B en la classificació.
L’enfrontament, que correspon a la 22ª jornada de la Primera Federació, s’haurà de disputar en una nova data.
Després d’un any i mig apartats dels escenaris, Obeses inicien una nova gira amb la qual aniran presentant i desvetllant, periòdicament, el seu sisè disc d’estudi, ‘l’ai al cor’.
La sisena referència discogràfica d’Obeses es vertebrarà i es publicarà de manera diferent a les anteriors. Aquest disc no tindrà una data de publicació concreta, no sortirà un dia específic de l’any 2022 sinó que anirà gestant-se, oferint-se i publicant-se en el transcurs d’aquest mateix any. Un disc per fascicles. Això testimoniarà l’evolució de la banda al llarg de diversos mesos, l’exploració de noves formes expressives, noves estètiques i nous conceptes a mesura que el temps evolucioni.
Assistir a un concert d’aquesta nova gira suposarà l’oportunitat irrepetible de viure en primera persona l’estrena mundial d’alguna de les peces que configuraran el nou repertori del quartet contemporani.
Esther Pujol, una noia de Bellcaire d’Empordà, va ser agredida sexualment per un religiós quan només tenia 10 anys en un campament d’estiu. El religiós va aprofitar que estava malalta per atacar-la, mentre els altres nens eren d’excursió. Ara, amb 42 anys, pot explicar el seu testimoni. I ho ha fet a El Intermedio de la Sexta, en una entrevista amb Andrea Ropero.
L’Esther va denunciar al capellà del poble de Bellcaire d’Empordà el maig del 2016, després de 27 anys dels fets. El campament d’estiu a Puigpardines, a la Garrotxa, va ser el lloc on es van produir els abusos. L’Esther, gairebé tres dècades després va anar a buscar el capellà i va enregistrar la conversa que van mantenir. Al principi, el capellà deia que «no se’n recordava», però que en cap moment va negar els fets.
L’entrevista a Esther Pujol
En l’entrevista a El Intermedio amb Andrea Ropero, a la Sexta, exposa aquest cas d’abús per part d’un membre de l’Església. «Recuerdo la sensación de estar delante de un monstruo», explica l’Esther. A més, mentre el religiós abusaba d’ella, l’Esther recorda la sensació que va tenir: «es un medio totalmente paralizador».
Anys després, d’un dia per l’altre, tornaria a recordar-ho tot. El 2016 va adonar-se de tots els abusos que va patir, va ser en aquell moment que va iniciar el procés de recuperació i de denúncia pública del seu cas. Però no va ser fins a l’any passat, en què va recuperar l’episodi més dur, que va recuperar el record d’una violació.
«Él me amenazó de muerte si lo contaba», afirma Esther Pujol. El campament va acabar i l’Esther no era la mateixa. Al cap de 15 dies de la tornada del campament els va confessar als seus pares el què li havia passat. Els seus pares van decidir no denunciar-ho, ho van explicar a l’escola i van rebre un gran suport. Van escriure a l’Bisbat exposant els fets, però ells neguen haver rebut el comunicat. Tot i això, van traslladar el religiós que va abusar de l’Esther a Agullana (Alt Empordà).
Els abusos de l’Església
A Espanya els abusos per part de l’Església estan a l’ordre del dia. El PSOE ha avalat avui la tramitació perquè s’aprovi una comissió d’investigació perquè es voti al ple. Un pas cap endavant per jutjar als religiosos que han abusat de menors. L’Església xifra en 220 religiosos que han abusat de menors a Espanya.
Tornant a l’entrevista, l’Esther insta a l’Església a escoltar de debò a les víctimes. A més, reclama que aquests delictes no prescriguin. Segons el Congrés, la prescripció dels delictes d’abús a menors comença a comptar quan la víctima té 35 anys. Tot i això, hi ha persones, com l’Esther, que triguen gairebé tres dècades a denunciar els abusos.
The Smile és la nova aventura de Thom Yorke i Jonny Greenwood de Radiohead amb l’aportació a la bateria de Tom Skinner, component de Sons of Kemet, i la producció del seu inseparable Nigel Godrich. Ara s’anuncien dos concerts a la capital catalana. Un d’ells el 10 de juny dins la programació del Primavera Sound i l’altre el 5 de juliol al Poble Espanyol. Les entrades per aquest segon concert es posaran a la venda el 4 de febrer a DICE a partir de 45 euros (+ despeses).
The Smile van publicar fa uns dies el primer senzill ‘You Will Never Work in Television Again’, i tot fa pensar que no serà una cosa puntual i podrem escoltar molta més música durant les properes setmanes.
La gira europea de The Smile començarà el maig i s’allargarà fins el juliol.
