Begur subvencionarà la restauració i embelliment de façanes del nucli antic

Per
Redacció
-
begur

El Ple de l’Ajuntament de Begur va aprovar les bases reguladores de les subvencions per a la restauració i l’embelliment de façanes dels nuclis antics de Begur i Esclanyà.

L’import destinat a aquests ajuts puja a un total de 15.000 euros anuals i es podrà concedir una subvenció de fins a un 30% del cost total de l’obra, fins a un màxim de 1.800€. Així, les obres que poden acollir-se a aquest tipus d’ajuts podran ser:

. Restauració de les parts d’obra en mal estat (arrebossats, escrostonats, sanejament d’esquerdes, etc.).

. Decapat i/o pintat de tota la façana.

. Neteja i tractament dels paràmetres petris o ceràmics.

. Eliminació d’aparells condicionadors d’aire, antenes o qualsevol altre element d’aquest tipus situat a la façana.

Les bases, requisits i informació de la convocatòria es poden consultar en aquest enllaç i les sol·licituds s’hauran de presentar telemàticament amb certificat digital a través de la seu electrònica de l’Ajuntament.

El termini de presentació de sol·licituds restarà obert durant tot l’any 2022.

Bonança meteorològica amb sensacions primaverals

Per
Marc Vilà
-

Avui dijous no tindrem gaires notícies per explicar per la meteorologia de la nostra comarca. Més ben dit, sí que en tindrem però no seran els canvis que esperem de l’atmosfera hivernal. No tindrem ni fred, ni precipitacions, ni grans inclemències. Les notícies seran que seguirem amb el cel anticiclònic i amb l’ambient clarament més càlid.

Ja de bon matí, estem començant la jornada amb temperatures més altes que els últims dies. Estem marcant mínimes no tant baixes de l’ordre dels 2-3 ºC. Al migdia es tornarem a situar propers als 20 ºC, com va ser el cas d’ahir de La Bisbal d’Empordà que va fer una máxima de 19.8 ºC.

La gran amplitud tèrmica que hi haurà entre el matí i el migdia, l’allargament dels dies, la bonança anticiclónica, la manca de núvols i l’ambient anormalment càlid ens traslladarà a sensacions primaverals. Tot i això, ahir era la Candelera i el refrany diu que “Si la Candelera riu l’hivern és viu” i de moment no sembla pas que tingui ganes d’ensenyar-nos els seus jocs.

Promoció turística

Per
Pere Maruny
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Promoció turística
Loading
/

Aquest darrer cap de setmana de gener, tot i les encara gèlides nits hivernals que fa que ens llevem cada matí amb paisatges emblanquinats pel gebre, les temperatures al migdia, fregant els 20 graus, s’han enfilat el suficient com per permetre que a casa pugéssim fer el primer dinar amb amics a l’aire lliure de l’any, al peu d’un ametller florit que anunciava al cel el pròxim adveniment de la primavera.

I amb el bon temps, sumat a l’escassetat de neu que s’albira des de la plana de la nostra banda del Pirineu, han arribat a l’Empordà els primers visitants de cap de setmana, fet empíric demostrat a les carreteres del nostre país petit. També han aparegut les primeres mosques, a casa. No en facin segones lectures, o sí, estimats oients, simplement constato una causalitat natural.

Aquesta causalitat em porta a fer-me preguntes. Els empordanesos vivim en un dels indrets més privilegiats -i cobejats- del nostre país: platges i cales d’ensomni, bucòlics paisatges rurals, una terra acollidora de bons vins i bon menjar… Totes aquestes bondats són un reclam natural de primer ordre que atrau als visitants com el sol a les mosques, com les glans als senglars. Així doncs, cal gastar-se quantitats ingents de diner públic en allò que anomenem Promoció Turística per atraure a més persones a l’Empordà? És necessari que els autobusos de transport públic llueixin propaganda de les nostres viles i cales? De debò algú pensa que sense aquesta despesa ningú vindria de vacances a l’Empordà?

La promoció turística mou molts milions d’euros l’any, començant pels professionals de la política que al capdavant d’àrees i departaments cobren uns sous astronòmics i garantits a prova de pandèmia, uns sous que mai de la vida cobrarà cap treballador turístic, ni tan sols cap petit empresari del sector. De ben segur que bona part d’aquests diners estan ben destinats i administrats, però… I si descobríssim que sense tant de dispendi els turistes arriben igual? I si amb aquests diners que ens estalviéssim fomentéssim una societat més equitativa i econòmicament diversa? Preguntes incòmodes per el gran capital i els seus sol·lícits servidors,  aquells a qui entre tots paguem els sous perquè serveixin als interessos d’altri.

Cristina Torres: «Al Festival Portalblau volem representar totes les expressions culturals»

Per
Anna Salvadó Figueras
-

Ja coneixem els primers detalls de la propera edició del Festival Portalblau. El Festival de l’Escala, que es farà del 26 de març al 15 d’agost, aposta per representar totes les expressions artístiques i culturals. És per això que en el primer avançament del cartell hi trobem música, però també poesia i circ. Ahir al Supermatí en vam parlar amb la seva directora, Cristina Torres.

Entre els primers noms anunciats destaquen Stay Homas i els Catarres. Tot i això, el festival també vol apostar per artistes emergents o menys coneguts. És el cas d’Agnès Algueró, per exemple. Cristina Torres destaca que és una artista jove, amb una proposta molt fresca i amb un projecte molt personal.

Un altre nom que destaca és el de Dafne Kritharas, que és una artista grega. En aquest cas, és una artista amb recorregut que actuarà per primera vegada a Catalunya i també amb una proposta molt especial. 

A part d’aquestes artistes, en la part musical del cartell també hi trobem Anna Andreu i el Sextet Gerió. Més enllà de la música, destaca també el nom de Míriam Cano. La poeta serà al Portalblau per presentar la traducció que ha fet del llibre Bluets, de Maggie Nelson. Cristina Torres explica que Cano és una de les persones més importants en el món de les lletres catalanes, i que han volgut donar cabuda a totes les expressions culturals al festival. 

Finalment, el cartell el completa la companyia de Circ Eia. La directora del festival però, explica que d’aquí al març s’acabarà d’anunciar el cartell, format per una vintena d’artistes. Assegura que encara queden moltes sorpreses per davant. Les entrades es podran adquirir a partir d’aquest 31 de gener al web del festival portalblau.cat. 

Maria Morera, actriu begurenca: «Estar nominada als Premis Gaudí per mi ja és un premi»

Per
Mar Coll
-
Veus de l'Empordà
Veus de l'Empordà
Maria Morera, actriu begurenca: "Estar nominada als Premis Gaudí per mi ja és un premi"
Loading
/

Aquesta setmana a la secció «Veus de l’Empordà» hem conversat amb l’actriu de Begur Maria Morera, que recentment ha estat nominada com a millor actriu femenina als Premis Gaudí per la pel·lícula «Libertad».

La jove actriu begurenca de només divuit anys va iniciar la seva carrera cinematogràfica amb «La vida sense la Sara Amat» i pocs mesos després va participar en el rodatge del seu segon llargmetratge «Libertad», que ara l’ha portat fins a Canes i pròximament als Gaudí.

 

La demarcació de Girona registra 5’6 milions de turistes el 2021, principalment catalans

Per
Àlex Cordón
-

L’any 2021 la província de Girona va rebre uns 5’6 milions de turistes, un 28% menys que el 2019, que van generar més de 17 milions de pernoctacions, xifra que representa un decrement del 34% respecte del 2019. D’altra banda, per marques turístiques, la Costa Brava va registrar gairebé 5 milions de turistes (‑23% respecte del 2019), que van generar més de 15 milions de pernoctacions (‑35% respecte del 2019). Al Pirineu de Girona es van comptabilitzar 752 mil turistes el 2021 (-34% respecte del 2019), que van generar 1’7 milions de pernoctacions (-26% respecte del 2019). En definitiva, el mercat català ha crescut un 5’7% en pernoctacions a la Costa Brava i la resta de mercats decreix en les dues marques, especialment entre els estrangers de la Costa Brava, que hi ha un descens d’un 58%.

La crisi sanitària i econòmica global provocada per la Covid-19 va continuar el 2021 i això ho ha patit molt el sector turístic. D’aquesta manera, la repercussió es va estendre a tota la cadena de serveis: companyies de transport, establiments d’allotjament, restauració, comerç, proveïdors, treballadors, visitants i turistes. Així doncs, el mercat turístic es va comportar en consonància amb les restriccions que s’aplicaven i s’aixecaven en el decurs de l’any i que reduïen o afavorien els desplaçaments.

Aquestes dades les han presentat el Patronat de Turisme Costa Brava de la Diputació de Girona a partir de l’informe elaborat per l’Observatori del Departament d’Innovació Turística de la Fundació Eurecat a través de la plataforma TDS.

Segons el president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Miquel Noguer, «el sector turístic gironí ha salvat l’exercici 2021», i afegeix: «El mercat català s’enforteix, esperant la recuperació del turisme internacional». El president expressa també que «El 2022 s’encara amb optimisme», tot esperant consolidar la recuperació i quedar més a prop dels valors i resultats del 2019.

Mercats de procedència dels visitants.

A la Costa Brava el mercat català (amb 2,5 milions de turistes i 7,5 milions de pernoctacions) va ser el primer per a la destinació. En segona posició es va situar el mercat francès (amb 700 mil turistes i 2,3 milions de pernoctacions); en tercer lloc, el mercat de la resta de l’Estat (amb gairebé 664 mil turistes i 1,9 milions de pernoctacions); en quarta posició, el neerlandès (amb 376 mil turistes i 1,5 milions de pernoctacions), i en cinquena posició, l’alemany (amb gairebé 172 mil turistes i més de 617 mil pernoctacions).

Al Pirineu de Girona, el nombre de turistes està liderat pel mercat català (amb més de 664 mil turistes i 1,5 milions de pernoctacions), seguit pel mercat de la resta de l’Estat (amb més de 45 mil turistes i casi 108 mil pernoctacions), i en tercera posició està el mercat francès (amb més 13 mil turistes i al voltant de 29 mil pernoctacions). Val a dir que les destinacions de muntanya van rebre prop de 12 mil turistes holandesos, que van generar 44 mil pernoctacions durant l’any, amb la qual cosa se situen com el mercat internacional que més estades va dur a la destinació, per davant del francès.

Per places d’allotjament.

El 2021, la demarcació de Girona tenia unes 267 mil places d’allotjament turístic reglat entre hotels, apartaments, càmpings i establiments de turisme rural, que van tenir una ocupació mitjana global del 34% a la Costa Brava (9 punts percentuals per sota de l’ocupació mitjana del 2019) i del 30% al Pirineu de Girona (6,5 punts per sota de l’ocupació mitjana del 2019).

Els càmpings són els establiments que van rebre més pernoctacions durant l’any a la Costa Brava (6,7 milions), seguits molt de prop pels hotels (6,6 milions). Al Pirineu es van rebre la majoria de pernoctacions en els càmpings de manera més destacada (gairebé 980 mil pernoctacions). La punta d’ocupació anual es troba a la Costa Brava en hotels durant la segona quinzena d’agost, on es va assolir una ocupació del 81%, i en els càmpings al Pirineu de Girona durant la primera quinzena del mateix mes, amb una ocupació del 64%.

Més usuaris a l’Aeroport Girona-Costa Brava i als ports de creuers de Palamós i Roses.

El 2021, l’Aeroport de Girona-Costa Brava va registrar prop de 313 mil usuaris, dada que suposa una caiguda del 84% respecte del 2019, però que millora les del 2020, amb 172 mil usuaris. En aquest cas, els passatgers alemanys, amb més 67 mil usuaris, seguits pels britànics, amb gairebé 48 mil viatgers, van ser els que més van utilitzar la infraestructura gironina.

L’activitat de creuers dels ports de Palamós i Roses, com a tots els ports de creuers del Mediterrani, també es va veure greument afectada per la crisi de la Covid-19 i únicament va registrar nou escales de creuers, que van portar casi 4 mil passatgers —majoritàriament britànics i americans— durant la darrera temporada, que va començar el darrer trimestre de l’any. Convé recordar que la temporada 2020 ni tan sols va iniciar-se donat el context.

1...2.7382.7392.740...7.050Pàgina 2.739 de 7.050