Temps assolellat i Garbí a partir de migdia

Sol, cel serè a Palafrugell. Camps autovia.

El sol tornarà a dominar aquest dimecres. Pocs canvis al pronòstic, en tot cas alguna boirina o núvol baix a primera hora en algun tram del litoral o punt enclotat de l’interior, però la jornada tornarà a ser majoritàriament assolellada. El termòmetre es mourà avui entre els 4 ºC de mínima i els 16ºC de màxima.

També tindrem una mica de Garbí, vent de component sud que a partir de migdia bufarà amb força entre feble i moderada, en general cops de vent inferiors als 50 km/h.

Demà temps sense canvis i els darrers dies de la setmana es trencarà la monotonia de l’estabilitat anticiclònica, i quedem a l’espera de poder confirmar si algun dels fronts que ens pot arribar a finals de setmana o principi de la setmana vinent, ens pot portar pluja.

Adele triomfa als Brit Awards 2022

adele-triomfa-als-brit-awards-2022

Adele ha estat la gran triomfadora dels Brit Awards en emportar-se els guardons de cançó de l’any per ‘Easy on me, millor artista i Àlbum de l’any per “30”.

La cerimònia també ha reconegut a Wolf Alice a millor grup, Ed Sheeran millor autor, mentre que l’artista revelació ha estat Little Simz. A l’apartat pop/R&B Dua Lipa s’ha imposat mentre que Becky Hill ha vençut a dance. Sam Fender ha estat el guanyador en la categoria de rock i alternatiu. Finalment Dave ha vençut a rap/hip hop.

En l’apartat internacional Billie Eilish ha estat la millor artista internacional, Silk Sonic el millor grup i ‘Good 4 U’ d’Olivia Rodrigo la millor cançó.

La gala ha deixat actuacions musicals com les de Adele amb una interpretació de ‘I drink wine’. També hem vist a Anne-Marie, amb caiguda de cul per les escales, Liam Gallagher, Sam Fender o Little Simz.

La nit s’obria amb Ed Sheeran i Bring me the horizon fent una versió rock de ‘Bad Habits‘, així com una versió acústica de ‘The Joker and the Queen’.

L’entrada Adele triomfa als Brit Awards 2022 ha aparegut primer a Primera Fila.

Eduard Bosch: “Les empreses no troben treballadors”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Eduard Bosch: “Les empreses no troben treballadors”
Loading
/

El president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols ha visitat el Supermatí per explicar la iniciativa de formació per impulsar els oficis industrials de sectors clau al Baix Empordà. En aquesta iniciativa han unit forces la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Baix Empordà.

Bosch, afirma que aquedta iniciativa neix d’una taula de reactivació econòmica i social que es va fer durant la pandèmia. Es va fer posteriorment un estudi dels perfils més demandats a les empreses i d’aquest estudi se’n deriva aquest projecte. Es va veure que els sectors més demandats eren els que requerien una formació professional com la metalúrgia o la nàutica, tal com explica Bosch.

La Cambra de Comerç s’ha encarregat de que els 15 assistents al curs, i que eren a l’atur, puguéssin treballar i fer pràctiques durant l’estiu del sector en el qual s’han especialitzat. Hi ha diversos sectors al Baix Empordà i a les rodalies que tenen una alta demanda de treballadors.

És evident, també, que la pandèmia ha enviat molta gent a l’atur. Bosch afirma que amb aquests cursos, la gent que s’ha quedat sense feina, es pot reunibicar en algun dels sectors que requereixen formació professional.

Per més informació podeu consultar l’entrevista sencera del Supermatí.

La Generalitat renova la declaració de Palamós com a municipi turístic

La Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya ha renovat per quatre anys més la declaració de Palamós com a municipi turístic a efectes dels horaris comercials.

Arran de la nova llei de Comerç, Serveis Fires, de 2017, aquesta declaració ha de ser renovada cada quatre anys, per poder gaudir dels avantatges que representa per als municipis que hi estan acollits. Un dels efectes més visibles d’aquesta declaració és l’amplitud dels horaris comercials.

Els ajuntaments poden demanar d’acollir-se a la condició de municipi turístic si compleixen algun dels supòsits que estableixen aquesta condició: si, per afluència estacional, la població del municipi equivalent a temps complet anual (ETCA) és superior a la xifra oficial de població empadronada segons l’Institut d’Estadística de Catalunya i si, a més, el nombre d’allotjaments turístics i segones residències és superior al nombre d’habitatges de residència primària.

Si en el municipi concorre alguna de les circumstàncies següents: disposar d’algun bé declarat patrimoni de la humanitat, d’algun immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni historicoartístic o d’equipaments culturals que generin una afluència anual acreditada de visitants que superi el nombre d’habitants del municipi.

S’hi celebra algun gran esdeveniment esportiu o cultural de caràcter nacional o internacional.

Disposar d’alguna àrea comercial amb una oferta singular i clarament diferenciada de la que és comuna als centres comercials de les principals ciutats de Catalunya, la qual genera una afluència anual acreditada de visitants procedents de fora de Catalunya superior a un milió anual durant un període consecutiu de cinc anys.

Tenir més de 100.000 habitants i registra més de 600.000 pernoctacions l’any immediatament anterior.

Disposar d’una zona portuària on operen creuers turístics i acredita l’arribada per aquest mitjà de transport de més de 400.000 passatgers en el darrer any.

Palamós, per la seva afluència de visitants estacional i pels esdeveniments esportius internacionals que acull, entre els quals es destaquen les competicions de vela, ha sigut qualificat com a municipi turístic.

Progressiva recuperació de l’activitat turística
Durant l’any 2021 l’oficina Municipal de Turisme va atendre 12.300 persones destacant, d’aquesta manera, una progressiva recuperació dels viatges i dels desplaçaments respecte a l’any 2020.

Aquestes són unes xifres sensiblement inferiors a períodes d’abans de la pandèmia, però es destaca una clara tendència a l’alça, i també l’increment, respecte a l’any 2020, de visitants provinents de l’Estat espanyol, en especial País Basc, Madrid i Aragó, seguides de les comunitats de Navarra, Castella i Lleó i el País Valencià. També dels provinents d’altres països europeus, i més concretament Bèlgica, Holanda i Alemanya.

La Fundació Humana recull un 21% més de roba usada a les comarques gironines durant el 2021 i supera les 548 tones

Personal d'Humana classificant peces de roba a la planta que la fundació té a l'Ametlla del Vallès Data de publicació: dimarts 08 de febrer del 2022, 16:32 Localització: Girona Autor: Cedida per la Fundació Humana

La Fundació Humana ha recollit un 21% més de roba usada arreu de les comarques gironines durant el 2021. En total, l’entitat ha pogut recuperar més de 548 tones de tèxtil, que equivalen a 2,2 milions d’articles. Tots s’han dipositat als contenidors que Humana té repartits en diferents municipis. Allà on s’ha recollit més tèxtil ha estat a Palamós i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), seguit de Santa Coloma de Farners i Girona. Ara, la majoria d’aquestes peces de roba tindran una segona vida, perquè una de cada dues es podran reutilitzar. I més del 35%, reciclar-se. Humana també destaca que, de retruc, tot aquest tèxtil al qual es donarà un nou ús té un benefici ambiental. Perquè ha permès evitar 3,34 milions de tones de CO2 a l’atmosfera.

Des de fa 35 anys, la Fundació Humana recull calçat, peces de roba o tèxtil de la llar que les persones ja no utilitzen. I que posteriorment, si estan en bon estat es reintrodueixen al mercat. A més, l’entitat també impulsa programes de cooperació al desenvolupament a l’Àfrica, l’Amèrica del Sud i l’Àsia.

Al llarg del 2021, Humana ha recollit més de 548 tones de tèxtil usat a les comarques gironines. Són fins a un 21% més que al 2020, un any en què la recollida es va veure tocada de ple per la pandèmia. I suposen gairebé les mateixes tones que al 2019 (quan aleshores, a la demarcació se’n van recollir 565).

Totes aquestes tones de roba, que equivalen a 2,2 milions d’articles, ara tindran una segona vida mitjançant la reutilització o el reciclatge. Totes les peces s’han recollit als contenidors de color verd que Humana té repartits arreu de la demarcació.

Per municipis, allà on els veïns han aportat més tèxtil que ja no feien servir és a Palamós (39 tones), Sant Feliu de Guíxols (36,7 tones), Santa Coloma de Farners (26 tones) i Girona (1,5 tones).

Social i ambiental

Humana explica que la gestió d’aquest tèxtil usat implica un doble benefici: social i ambiental. La reutilització i reciclatge de roba contribueix a reduir les emissions de diòxid de carboni. Per cada quilo de tèxtil que no acaba a l’abocador, s’evita llançar-ne 6,1 de CO2 a l’atmosfera. És a dir, que les 548 tones recollides a les comarques gironines han permès evitar 3,34 milions de tones de CO2.

I en paral·lel al benefici ambiental, hi ha també el social amb la creació d’ocupació verda. Perquè per cada 30 tones de roba recollides, Humana genera un lloc de treball. Però a més, els recursos obtinguts es destinen a programes de cooperació al desenvolupament.

Una de cada dues

La responsable de recollida d’Humana a Catalunya, Àgata Soler-roig, destaca la solidaritat de la ciutadania. Explica que, després de classificar el tèxtil a la planta que l’entitat té a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), una de cada dues peces es podrà reutilitzar. I que més del 35%, reciclar.

Roig-soler, però, també admet que «encara queda molt camí per recórrer». Perquè fins al 40% de la roba que tenim als armaris no es fa servir en tot un any i la gran majoria de tèxtil que es llança -aproximadament, 20 quilos anuals per persona- no es recupera.

«La recollida selectiva de roba té un gran potencial per garantir-ne una segona vida», explica la responsable d’Humana. I conclou: «Per això és important que es dipositi en un contenidor de roba; resulta obvi, però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba al punt de recollida adequat, sinó a la fracció resta i, posteriorment, en un abocador o una incineradora».

El Festival Flames anuncia el seu cartell per aquest 2022

el-festival-flames-anuncia-el-seu-cartell-per-aquest-2022

A finals de 2021 vam conèixer les tres primeres confirmacions d’aquesta tercera edició del Festival Flames. Vam saber que ZOO, JazzWoman i Los Chikos del Maíz eren els tres primers noms que conformarien el nou cartell. Però ara, ja disposats a escalfar motors i amb la vista posada al mes de juny, es desvetlla el misteri. Faltaven per conèixer els vuit artistes i bandes que completàven el festival. Aquests són Lágrimas de Sangre, Auxili, Xavi Sarrià, Smoking Souls, El Pony Pisador, Lil Russia, Tropical Galaxia i Lal’ba.

Una desena d’artistes i bandes pujaran a l’escenari del Palau Firal de Manresa els propers 23 i 24 de juny. Entrades i abonaments ja a la venda.

L’entrada El Festival Flames anuncia el seu cartell per aquest 2022 ha aparegut primer a Primera Fila.