Forallac retrà homenatge als voluntaris de la I Cuita de Calç al Forn Gran d’en Torró de Fonteta amb la projecció d’un documental

Cuita de calç / Aj.Forallac

Forallac celebrarà aquest dissabte 7 de febrer, a les 17 h, la projecció del documental “Picant pedra, 50 anys després”, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. La pel·lícula, dirigida per Antoni Martí, ha estat premiada recentment amb el Premi Josep Alabern Valentí, dins dels Premis Bonaplata 2024, en la categoria de voluntariat en patrimoni industrial.

El documental recull tot el procés que va envoltar la I Cuita de Calç al Forn Gran d’en Torró de Fonteta, celebrada el 2018, i que va tornar a posar en funcionament el forn mig segle després de la seva última activitat. L’experiència va suposar una fita en la recuperació del patrimoni industrial local, i va comptar amb la coordinació del mestre ceramista Josep Matés, de Fonteta.

L’acte vol ser també un reconeixement públic a totes les persones voluntàries que van participar en aquella activitat, i que amb el seu esforç van fer possible la recuperació d’un dels elements patrimonials més singulars del municipi.

El Forn Gran de Fonteta, on es va fer la cuita de calç, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011. El documental mostra com aquest projecte va néixer de la col·laboració entre l’Ajuntament de Forallac, entitats locals i persones compromeses amb la preservació de la memòria històrica.

Amb aquest acte, Forallac celebra no només la projecció d’un documental premiat, sinó també el valor del treball col·lectiu, la recuperació patrimonial i el compromís ciutadà.

El Grup de Natura Sterna reclama passos de fauna per evitar atropellaments d’amfibis a Platja d’Aro

privat:-moren-atropellats-una-cinquentena-de-gripaus-a-platja-d’aro
Privat: Moren atropellats una cinquentena de gripaus a Platja d’Aro

L’entitat ecologista Grup de Natura Sterna ha denunciat la construcció de basses a tocar de carreteres sense preveure-hi passos de fauna, després de detectar la mort d’una cinquantena de gripaus atropellats al golf Mas Nou de Platja d’Aro.

La situació s’ha produït en un tram de 150 metres proper a una bassa de rec. L’entitat assenyala que cal incorporar solucions específiques per facilitar el pas segur de la fauna, especialment dels amfibis, en àrees on hi ha presència d’aigua i alta mobilitat d’animals.

Els fets es van confirmar durant una actuació conjunta amb la unitat de medi natural de la policia local de Platja d’Aro, que va permetre localitzar i recollir els 46 exemplars de gripau morts en aquesta zona.

El president del Grup de Natura Sterna, Jaume Ramot, ha expressat a través de les xarxes socials la necessitat d’obrir un debat sobre el finançament de mesures que protegeixin la fauna salvatge. Segons Ramot, caldria “començar a parlar de qui ha d’assumir la responsabilitat” de planificar aquestes accions preventives.

Palafrugell resol més de 6.600 incidències a la via pública durant el 2025 gràcies a l’app i el telèfon ciutadà

privat:-“millorem-palafrugell”:-l’app-i-el-telefon-per-avisar-d’incidencies-a-la-via-publica
Privat: “Millorem Palafrugell”: l’app i el telèfon per avisar d’incidències a la via pública

L’Ajuntament de Palafrugell va resoldre més de 6.600 incidències durant el 2025, gràcies al sistema Millorem Palafrugell, que centralitza els avisos rebuts a través del telèfon municipal d’incidències i de l’app Palafrugell.

L’any passat es van registrar 7.455 incidències, de les quals es van resoldre prop del 90%. Les que encara estan obertes corresponen a casos fora de la competència municipal, en procés de resolució o sense mitjans tècnics disponibles.

El sistema permet a la ciutadania comunicar problemes a la via pública de forma ràpida, enviar fotografies i ubicació, i fer el seguiment de cada cas. Es pot accedir al servei des de l’app Palafrugell o bé trucant al 972 303 066, de dilluns a divendres, de 9 a 13 h.

Les incidències més habituals fan referència a la recollida de residus (12,9%), el manteniment de carrers (10,8%) i la neteja viària (10,4%). Aquestes dades reflecteixen que el sistema s’utilitza majoritàriament per a problemes quotidians de l’espai públic.

Pel que fa a la distribució territorial, la majoria dels avisos es concentren al nucli de Palafrugell (70,8%), seguit de Calella (13,5%), Tamariu (7,1%), Llafranc (6,7%) i Llofriu (1,7%).

El consistori destaca que el sistema Millorem Palafrugell permet millorar la gestió dels serveis municipals i reforçar la comunicació amb la ciutadania en el dia a dia del municipi.

Els Pipots: “Ens fa il·lusió veure com molta gent han passat per la nostra colla i ara ajuden els seus fills a crear la seva”

La colla més antiga del Carnaval de Palamós, Els Pipots, celebren 43 anys de trajectòria mantenint viu l’esperit festiu del municipi. En una entrevista concedida a Ràdio Capital, Marta Pi i Albert Vilar expliquen com preparen la carrossa i la vestimenta, les dificultats logístiques que afronten i la importància de mantenir la tradició i el caràcter familiar.

Aquesta colla, que celebra enguany 43 anys d’història, és considerada la més antiga del municipi. Les tasques prèvies inclouen, com cada any, la creació de la carrossa i l’elaboració de les disfresses, dos processos paral·lels que requereixen moltes hores de dedicació.

“Sempre anem amb retard”, reconeix Albert Vilar, explicant que comencen a planificar a l’estiu, però la intensitat del treball augmenta amb l’arribada de les últimes setmanes abans de la rua. La carrossa és obra de cinc o sis membres que hi dediquen diverses nits, mentre que la vestimenta recau majoritàriament en les dones de la colla, que parteixen d’un disseny base i el transformen en alguna cosa única i diferent. “Ens agrada donar-hi un toc especial”, afirma Marta Pi.

Aquest any, el carnaval arriba més d’hora, fet que encara accentua més la pressió del calendari. Tanmateix, mantenen un ritme de feina constant i intensifiquen esforços a mesura que s’acosta la data clau. “Sempre ens toca córrer, sigui abans o sigui després”, afirma Vilar, remarcant que aquesta tensió forma part de l’esperit del carnaval.

Els Pipots van néixer de manera espontània fa 43 anys, durant una nevada que va impedir desplaçar-se al Carnaval de Platja d’Aro. Aquell any, la Ràdio Estudiantil de Palamós va improvisar una celebració local que va servir com a punt de partida de la colla. Pi recorda com va ser una sorpresa veure els seus propis pares disfressats i com, des d’aquell moment, el grup d’amics es va consolidar per crear una tradició.

Actualment, Palamós compta amb 61 colles, i el Carnaval gaudeix de molt bona salut. Les colles familiars com Els Pipots han estat el bressol de moltes altres. Les noves generacions, que han crescut dins la colla, formen els seus propis grups, perpetuant així la tradició. “Ens fa il·lusió veure com molts d’ells han passat per la nostra colla i ara ajuden els seus fills a crear la seva”, destaca Vilar.

Com és habitual, el nom i el concepte de la disfressa es mantenen en secret fins al dia de la rua. Tot i això, han avançat que aquest any la temàtica gira entorn del mar i es basa en un ofici antic molt arrelat a Palamós. Una proposta amb una forta càrrega identitària i emotiva.

Un dels grans reptes que afronten és la mobilitat de les carrosses fora de Palamós, degut a les restriccions de trànsit i dimensions. L’any passat no van poder participar a les festes de primavera de Palafrugell perquè traslladar la carrossa en gòndola suposava un cost inassumible de 800 euros. Això limita la participació en altres carnavals com els de Caldes, la Bisbal o Llagostera.

Vilar considera que aquestes restriccions no afecten tant els grans carnavals, sinó els dels pobles petits, que perden part de l’atractiu i participació externa. A més, recorda que guanyar premis fora de Palamós representa una entrada econòmica que ajuda a finançar millores en la carrossa o nous materials.

Els Pipots es defineixen com una colla familiar i oberta a tothom. Han acollit membres d’arreu de Catalunya que tenen una connexió amb Palamós, ja sigui per vacances o per residència. Aquest esperit inclusiu forma part del seu ADN i contribueix a reforçar el teixit social del municipi.

Amb ganes de gaudir el Carnaval 2026, esperen viure la rua i els actes previs amb la mateixa il·lusió de sempre. Reivindiquen l’aposta per la qualitat en les vestimentes per damunt de la disbauxa, i es mostren orgullosos del nivell del Carnaval de Palamós. “No direm que som els primers, però estem entre els millors de la Costa Brava”, conclouen.

G80: «Aquest any estem batent rècords d’anar a última hora amb la disfressa»

La colla G80 afronta el Carnaval de Palamós amb il·lusió, tot i haver començat els preparatius més tard que mai. En una entrevista a Ràdio Capital, expliquen com viuen l’ambient entre colles, el llegat de ser Reis Carnestoltes i la seva estima pel Carnaval del poble. Adrià Quintanilla i Àlex Torrent han estat els portaveus d’una colla que, tot i la improvisació, manté l’essència creativa i participativa.

“Aquest any estem batent rècords d’anar a última hora”, afirma Adrià. Els membres de la colla G80 han començat els preparatius a mitjans de gener, força més tard que altres anys. Tot i això, asseguren que la il·lusió i el treball artesanal –ells mateixos es fan les disfresses i construccions– són constants.

Després de diversos canvis d’idea, han trobat una proposta original. “Ens diem Colla Llistons perquè sempre hi ha fusta al nostre voltant”, bromeja Àlex, tot reafirmant el seu estil característic: disfresses amb estructura pròpia i materials poc convencionals.

Tot i haver participat a altres rues en el passat, actualment aposten per centrar-se exclusivament en la rua de Palamós per viure-la plenament. “Si vols fer dues rues, no acabes gaudint-ne cap del tot”, reconeixen.

La colla no es limita a la rua. Participen activament en actes com la presentació de la Reina, la Despertada, la Calçotada dels 15-20 o el Vermut dels Pirates. Consideren essencial que les colles del poble s’impliquin en totes les activitats.

L’any passat van ser Reis Carnestoltes, una experiència que defineixen com inoblidable. “Va ser el millor carnaval de tots”, afirma Adrià. L’Adrià, que va fer de rei, recorda amb emoció com la gent el reconeixia i li demanava fotos: “Em sentia una superestrella”.

Una de les coses que més valoren és l’ambient de germanor que es genera per Carnaval. Malgrat alguna rivalitat simpàtica, sobretot pel que fa a coreografies, asseguren que l’esperit és sempre positiu i comunitari.

Aquest any, afirmen estar més avançats amb l’àudio de l’espectacle per la nau dels 50 metres. “Normalment gravàvem a última hora i entregàvem un CD buit per guanyar temps”, expliquen entre rialles. Ara, s’han compromès a tenir-ho tot a punt i lliurat amb un pen drive.

Aquest Carnaval 2026 suposa el tancament del seu regnat. El viuen amb nostàlgia, però també amb ganes de donar suport a les noves colles protagonistes. “És una festa curta però molt intensa, i cal gaudir-la al màxim”, conclouen.

Les Folloneres: «Al Carnaval de Palamós surten més de 60 colles, des d’adolescents fins a avis»

Les Folloneres, una de les colles més actives del Carnaval de Palamós, expliquen com preparen aquesta festa tan arrelada al poble. En una entrevista concedida a Ràdio Capital, dues membres de la colla Les Folloneres, Núria Borrallo i Noemí Alsina, han compartit com viuen el Carnaval de Palamós, una festa que defineixen com “la més especial” per la implicació del poble i l’ambient de germanor.

Tot i que reconeixen que els falta el 75% de la feina a pocs dies de l’inici, asseguren que “sempre acaba sortint”. Expliquen que la improvisació i la pressió d’última hora són part de la seva manera de funcionar, i que gràcies a aquesta adrenalina, cada any aconsegueixen arribar a temps.

Aquest any són 20 integrants, però han arribat a ser-ne 35. El seu conductor de carrossa, Benito, és considerat com un pare per la colla: “Ens ajuda amb tot, també amb la mecànica”, diuen amb agraïment. La seva participació al Carnaval és total: des de la presentació del rei i la reina fins a l’exhibició de diumenge.

Per a Les Folloneres, el Carnaval de Palamós va molt més enllà de la rua. Participen en actes com la vesprà, la despertà, les rues nocturnes i matinals, i asseguren que si hi hagués més activitats, també hi serien. Han estat reines i pregoneres, i tenen un vincle molt especial amb la presentació del rei i la reina, que consideren “el sopar de germanor” i el veritable tret de sortida del Carnaval.

Tot i la tendència actual a compartir disfresses per WhatsApp entre colles, Les Folloneres defensen la màgia de la sorpresa. Expliquen que la disfressa d’enguany inclourà algun element inesperat i que compten amb l’Alba, una modista que els ajuda a plasmar les idees. “Comencem amb idees molt aviat, però sempre acabem demanant canvis a última hora”, riuen.

L’associació Les Folloneres va néixer el 2019 amb la voluntat de dinamitzar el poble durant tot l’any. Organitzen el Correbars de la Festa Major, tenen barraca i impulsen actes com el Tardeo amb DJs. També han fet vermuts musicals i arrossades.

Consideren que el Carnaval de Palamós és únic per la seva atmosfera de germanor, sense competitivitat, i per la gran implicació local: “Aquí surten gairebé 60 colles, des d’adolescents fins a avis”. Per elles, la clau és que el Carnaval “es viu de generació en generació”.