Gravat un exemplar de llúdriga al Parc dels Estanys a Platja d’Aro

Llúdriga

El Grup de Natura Sterna ha gravat durant els mesos de gener i de febrer un exemplar mascle de llúdriga comuna (Lutra lutra) al Parc urbà dels Estanys de Platja d’Aro. Això confirma la bona feina feta fins ara per l’entitat naturalista i és un preàmbul per l’obertura de l’ampliació d’aquest espai natural, previst per Setmana Santa.

És el segon cop, en uns 4 anys, que es té constància de la presència d’aquest mamífer de la família dels mustèlids a la zona després de l’enregistrament de dos exemplars el mes de febrer de 2021 a la llera del Ridaura. I és que el president del Grup Natura Sterna, Jaume Ramot, afirma que aquest increment de l’espècie a la zona es deu a la millora de la qualitat de l’aigua que s’allibera als rius.

La llúdriga i la salut de la biodiversitat

La gravació, així, confirma que l’espècie troba aliment per sobreviure i que, malgrat les dificultats, s’està establint a poc a poc en aquesta àrea aprofitant la connexió existent entre la riera i el Parc dels Estanys. La colonització d’una espècie com aquesta en un parc urbà és un senyal de salut ambiental i suposa una millora qualitativa de la biodiversitat en l’àmbit local.

Es va confirmar l’extinció de la llúdriga a les conques de la Muga i el Fluvià a principis de 1990. A partir de 1995 es va començar a reintroduir una quarentena d’exemplars a la llera del Ridaura i al Parc dels Estanys, per tant, serien descendents d’alguns d’aquells exemplars alliberats a l’Alt Empordà.

El Parc dels Estanys de Platja d’Aro

Aquest Parc urbà es va inaugurar l’any 2021. És un espai de natura situat al cor de Platja d’Aro, amb un itinerari didàctic i diversos miradors per a l’observació de fins a 250 espècies que habiten la zona humida o que hi fan estada durant les migracions.

A més, compta amb una bassa d’una capacitat de 60.000 m³ que recull aigües del Ridaura i de la xarxa d’aigües pluvials. Amb l’ampliació prevista per aquest 2022 el parc passarà a tenir gairebé 15 hectàrees de terreny, amb una passera de fusta que connectarà els dos espais que fins ara estaven separats per la riera.

Els Premis Rahola tornen a reconèixer la feina de Ràdio Capital

premis rahola

La feina de l’equip de Ràdio Capital torna a ser reconeguda pels Premis Rahola, en aquesta ocasió per les dues propostes que l’emissora va presentar a la convocatòria d’aquest any.

Si bé els guanyadors d’enguany no es donaran a conèixer fins el dia 24 de febrer, durant la gala d’entrega dels Premis Rahola, avui hem sabut que Ràdio Capital és finalista a la categoria de Millor informació digital, ocupant 2 de les tres posicions possibles amb dos tipus de continguts completament diferents.

Per una banda la sèrie de reportatges, Mil i una nits de festa al Baix Empordà, signats per l’Anna Salvadó, on retrata l’esplendor i glòria de les discoteques que des dels anys 70’s i fins a finals dels 90’s van convertir el Baix Empordà en un dels epicentres de l’oci nocturn al sud d’Europa.

La segona proposta finalista és l’Informatiu Viral de Ràdio Capital. Es tracta d’un resum informatiu, de poc més d’un minut de durada que pretén acostar la informació de la comarca a audiències més joves. Per fer-ho, la Marina Saura (anteriorment la Nerea Cabello) resumeix les principals notícies del Baix Empordà, en format vídeo a través d’Instagram. Mitjançant un to distès i un llenguatge propi de les audiències més joves de les Xarxes Socials, gairebé un miler de persones s’acosten cada dia a aquesta finestra informativa digital.

Els Rahola i Ràdio Capital

No és la primera vegada que Ràdio Capital és reconeguda als Premis Rahola. L’any 2016 aquest reconeixement, que entrega el Col·legi de periodistes, ja va premiar el programa especial d’Eleccions Municipals del 2015 i el 2019 el premi va ser per l’especial que vam emetre des de la presó del Puig de les Basses, de Figueres. Pel camí dues nominacions finalistes més i una menció especial de jurat dels premis, pel programa commemoratiu dels 10 anys de l’enderrocament de Radio Liberty, Govorit Radio Svoboda.

I finalment, altres premis també han reconegut la tasca de l’equip de l’emissora Empordanesa. Els Premis RAC van reconèixer l’excel·lència de Ràdio Capital per l’especial Govorit Radio Svoboda, els Premis de la comunicació local, que otorga la Xarxa Audiovisual Local i el Mercat de l’Audiovisual de Catalunya, ens van fer finalistes a millor portal informatiu per radiocapital.cat, la Revista de Palafrugell ens va nomenar Palafrugellencs de l’any, per la posada en marxa de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, a Palafrugell i recentment els Premis Enderrock han reconegut els 20 anys de trajectòria i de suport continuat a la música del país, de Ràdio Capital de l’Empordà.

Premis Ràdio Capital

 

 

Novetats de la setmana: C. Tangana, White Lies, Flashy Ice Cream, Beach House

privat:-novetats-de-la-setmana:-c.-tangana,-white-lies,-flashy-ice-cream,-beach-house

C. Tangana publica “La sobremesa” una nova edició de “El madrileño” amb cançons ja conegudes i alguna sorpresa amagada. També trobem el nou disc dels sabadellencs Flashy Ice Cream “Hangover” gravat entre Sabadell i Londres. White Lies, Beach House i Metronomy posen el seu toc més alternatiu a les novetats del divendres. I a casa nostra estrenen disc Smoking Souls o Xicu.

 

Pel que fa a les novetats musicals, com sempre us oferim un recull de les més destacades a la nostra llista d’Spotify que cada divendres actualitzem!

L’entrada Novetats de la setmana: C. Tangana, White Lies, Flashy Ice Cream, Beach House ha aparegut primer a Primera Fila.

alt-J actuaran el 14 de novembre a Barcelona

alt-j-actuaran-el-14-de-novembre-a-barcelona

alt-J han anunciat les dates del seu “The Dream Tour 2022” i que inclou una parada al Sant Jordi Club de Barcelona el dia 14 de novembre.

La banda promocionarà el seu quart disc d’estudi, en una de les actuacions que oferiran al país. Anteriorment també els podrem veure al Vida Festival o al Mad Cool de Madrid.

Les entrades ja estan a la venda a Ticketmaster a un preu de 46,20 euros.

L’entrada alt-J actuaran el 14 de novembre a Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 18 febrer 2022

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 18 febrer 2022
Loading
/

Copiar de vegades també és bo

dolors bassa
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Copiar de vegades també és bo
Loading
/

Aquesta setmana hem llegit o escoltat una notícia interessant referent al món del treball.
I no em refereixo al soroll que va provocar fa uns dies l’aprovació de la reforma laboral en el Congrés. Una reforma consensuada amb els principals agents econòmics i socials de l’Estat però sense el vistiplau dels partits que donen suport al govern en la majoria de decisions i lleis, des de la mateixa investidura als pressupostos generals. Per tant, aprovada només i gràcies a una errada humana i tecnològica d’un diputat del PP, que va votar «si» en lloc del «no», indicat pel seu partit.

Voldria fixar-nos en » l’aprovació de la jornada laboral de quatre dies» de Bèlgica.Una jornada que ja està regulada a Austràlia, Islàndia, Nova Zelanda i que segons alguns estudis com per exemple el de Microsoft, conclueixen que entre altres avantatges augmenta la productivitat un 40% i baixa la despesa d’electricitat un 23%… Així , els treballadors i les treballadores d’aquest país, poden concentrar el seu horari setmanal en quatre dies, poden fer més hores una setmana per alleugerir la següent i amb el mateix salari…. Tot, amb un objectiu doble, un de general, d’arribar a la taxa d’ocupació del 80% l’any 2030 versus el 71% que tenen ara mateix i, per altra part, que tothom se senti millor a la feina, que tingui una millor conciliació personal, familiar i laboral, fruit de les lliçons apreses en aquests darrers temps en el fet que la pandèmia ens ha portat a noves formes de treball, al teletreball i a experiències de conciliació inimaginables abans.
Actualment, en el nostre entorn hi ha vuit tipus de jornada: la nocturna, la de torns, la intensiva, la reduïda,l’extraordinària, l’especial, la perllongada i l’ordinària de 40 hores setmanals, de la que no voldria oblidar que aquesta jornada de vuit hores ve de Catalunya i és fruit de les negociacions de la classe treballadora, ja que va ser l’any 1919 degut a la vaga general massiva de quaranta-quatre dies de la Canadenca- la companyia elèctrica- que va aturar el 70% de l’activitat industrial del país, va permetre als sindicats imposar un règim més just i productiu, una jornada de vuit hores diàries i quaranta setmanals.

Per a nosaltres doncs és encara només un debat obert, entre molts d’altres, del món laboral i social,
Si el SXX vam ser pioners, ara hauríem de poder copiar amb la màxima celeritat les bones pràctiques d’altres països, no ?