Després d’unes hores d’incertesa, la UER ha decidit finalment escoltar les peticions de diferents països com Finlàndia, Dinamarca, Lituània, Noruega, Països Baixos o Letònia i prohibir la participació de Rússia al Festival d’Eurovisió d’aquest any, a causa de no respectar les normes i els valors del festival. El país no ha estat expulsat (de moment) de la UER però ara per ara cap artista rus hi podrà participar.
El comunicat expressa que la decisió reflecteix la preocupació que arran de la crisis sense precedents amb Ucraïna, la inclusió d’un artista rus en el concurs d’aquest any portaria a la competició mala reputació. També expliquen que la UER és apolítica i que protegeix els valors de concurs cultural promocionant l’intercanvi internacional i la comprensió, unint a l’audiència i celebrant la diversitat a través de la música i unint a Europa en un sol escenari.
No és l’única conseqüència de la guerra de Rússia contra Ucraïna, ja que la UEFA també ha decidit canviar la seu de la final de la Champions, que finalment tindrà lloc a París.
Més enllà del front de la batalla i la línia de comandament, des de l’existència dels mitjans de comunicació de masses les guerres tenen un altre front tant important com el del cap de batalla, el de la propaganda.
En aquest sentit no cal aprofundir massa en exemples de mecanismes de propaganda que han condicionat diversos conflictes al llarg de la història i és també un fet, que en l’era d’Internet les xarxes socials són l’altaveu a través del qual rebem nitícies, imatges i comentaris des de primera línia del front i l’actual conflicte entre Rússia i Ucraïna n’és l’exemple més recent.
Tanmateix els estats tenen eines que podrien arribar a bloquejar l’accés a la informació, ja sigui bloquejant accessos a Internet, silenciant mitjans o, tal i com denunciaven diversos periodistes a través de les xarxes, limitant l’accés a la informació a fonts «oficials».
El regulador rus de les comunicacions, Roskomnadzor, adverteix els mitjans del país que a l’hora d’informar de l’”operació especial” a Ucraïna estan obligats a utilitzar només fonts oficials russes
Per a qui difongui informació “falsa”, bloquejos i fins a 5 M de rubles de multa pic.twitter.com/ryIwFoOpJ8
Tal i com explica Isaac Issy, gestor dels perfils de Radio Liberty a facebook i a Instagram, l’emissora situada a la Platja de Pals, va ser un instrument decisiu durant la guerra freda entre Estats Units i l’antiga Unió Soviètica. Des de l’emissora de Pals els països centrals que conformaven el teló d’acer rebien els programes i les notícies contra el sistema comunista que va caure definitivament l’any 1991.
Davant d’aquell escenari l’emissora situada a Pals va tancar definitivament les seves emissions i amb l’arribada de les noves tecnologies semblava que mai més tindria sentit utilitzar un sistema d’emissió tant costós com com aquell. Però davant de l’actual conflicte entre Rússia i Ucraïna, l’allau d’informacions i la dificultat per verificar-les o les possibles apagades informatives, Issy es pregunta si Radio Liberty podria ser útil en un conflicte com aquest?
Radio Free Europe Radio LIberty
Durant la Guerra Freda no es va poder crear cap sistema per interferir el senyal d’ona curta que emetia Radio Liberty des de la Platja de Pals i el mateix podria passar actualment, ja que no es tractava només d’emetre amb molta potència (l’emissora de Pals podia arribar a emetre amb un milió de watts), sinó que les ones que sortien des de Pals s’orientaven cap la troposfera i rebotaven cap a les diferents zones de l’antiga U.R.S.S , fet que impossibilitava la seva neutralització. Actualment no hi ha documentat cap sistema que permeti neutralitzar aquest tipus de senyals, com sí que podria passar tancant bloquejant xarxes de telecomunicacions, sancionant mitjans de comunicació locals, o la mateixa Radio free Europe Radio Liberty, en la seva emissió local.
Més de vint anys després del seu tancament i posterior demolició costa imaginar en la utilitat de la vella instal·lació de Pals, però en la batalla per la propaganda els Estats recorren a tots els recursos imaginables i tal i com va passar als anys 50’s és possible que alguna estació d’algun indret remot torni a emetre una programació que comenci amb la mítica frase Govorit Radio Svoboda (Us Parla Radio Llibertat), amb la que començaven les emissions que sortien de Pals.
Totes les imatges i sons d’aquest article són extrets del web Radioliberty.org.
La Policia Local de la Bisbal va rebre ahir un avís d’un incendi al carrer del Marquès de Cruïlles del municipi, advertint que hi havia una dona atrapada l’interior. Activat el SEM i els Bombers, quan la patrulla hi va arribar la dona ja havia estat evacuada per un veí, qui la va acompanyar a una dotació del SEM per ser atesa traslladada ingressada ferida a l’Hospital de Palamós, alhora que va extingir les flames. La dona, ferida, va ser traslladada i ingressada a l’Hospital de Palamós. Un total de tres agents de la Policia Local de la Bisbal van accedir a l’edifici per procedir al desallotjament. Un cop fetes les comprovacions adients i assegurant l’entrada de veïns i veïnes de l’edifici dos agents van haver de ser ingressats per inhalació de fum. Fetes les revisions mèdiques corresponents, avui ambdós agents han estat donats d’alta.
El senzill d’Els Catarres ‘Diamants’ que dona nom al disc que avui s’ha publicat, ha continuat sent durant el mes de febrer la cançó que més ha sonat a les emissores musicals de Catalunya.
Tampoc hi ha canvis al segon lloc amb Buhos i ‘T’he trobat a faltar’, mentre que Joan Dausà escala fins a la tercera plaça amb ‘Ho tenim tot’.
Oques Grasses debuten al setè lloc amb ‘Elefants’ el tercer senzill de ‘A tope amb la vida’, que se situa per sota de ‘Petar-ho’ que es troba a la sisena posició.
Fora del top 10 també debuten Blaumut amb ‘El que vull’ (nº12), Els Amics de Manel amb ‘Per ser feliç’ (nº15), ‘Somni’ de Ginestà (nº21), ‘Universal’ amb Dorian & Suu (nº23), Julieta ‘Cada cop que em mires’ (nº28), Vienna i Adrià Salas ‘Per què no balleu?’ (nº29) i ‘Sempre tornes’ de Maria Jacobs (nº30).
Les llistes del més radiat a les emissores del país les confecciona cada mes APECAT.
Des de l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós s’impulsa i es coordina un projecte per a poder promoure i fer visitables els refugis de la Guerra Civil que es conserven al municipi. Aquest pla director inclou l’estudi geològic d’aquests túnels, així com la posterior proposta museogràfica necessària, que determina des de la senyalització i ubicació de plafons informatius, a la il·luminació d’aquestes galeries.
Durant aquesta setmana tècnics municipals i geòlegs han realitzat noves visites tècniques a les diverses galeries existents, per poder valorar l’estat d’aquests túnels i les possibles afectacions que puguin tenir. Es tracta de les visites sobre el terreny que realitzen aquests especialistes per tal de poder determinar i localitzar possibles patologies que puguin tenir aquestes galeries, causades pel pas del temps, els aqüífers existents o la humitat acumulada. Els resultats d’aquest estudi geològic determinarà les accions de condicionament que caldrà fer en cada cas, i les possibilitats d’obertura al públic d’aquests espais.
El projecte està centrat en les galeries ubicades al parc del puig del Molí de Vent, i als refugis que es troben localitzats al pati de l’escola La Vila.
En el cas del Molí de Vent s’hi ubica una xarxa de túnels annexos als elements que varen formar una bateria de defensa de costa, amb canons i un búnquer de comandament de tir, que durant la Guerra Civil protegia el municipi i el port dels atacs navals. Les galeries s’utilitzaven principalment per a la logística operativa militar i d’ubicació de les municions, que es trobaven en polvorins situats en la meitat d’aquests túnels.
Del refugi situat a l’escola La Vila es conserven dos dels quatre accessos que havia tingut originalment. L’estructura actual s’estén al llarg de més de cent metres i a una profunditat d’uns 2,5 metres des del nivell del pati. La galeria està excavada a la roca manualment, i es creu que podia tenir una cabuda per unes 400 persones.
L’Ajuntament de Palamós valora, per una fase posterior, la museïtzació també del refugi que es troba ubicat a la plaça dels Arbres.
Elements vitals per a la defensa civil
Palamós durant la Guerra Civil va ser front i rereguarda, i la seva situació estratègica i la condició de port la varen convertir en un objectiu militar freqüent de l’exèrcit franquista.
Els atacs per mar i, sobretot, per aire, varen ocasionar nombroses morts entre la població civil, així com la destrucció massiva d’infraestructures, edificis i fàbriques. Els refugis es varen convertir doncs en imprescindibles per a la protecció de la ciutadania del municipi.
Després de dos àlbums a l’esquena, Vienna estan preparant el seu tercer treball discogràfic, del qual ja ha sortit a la llum el primer avançament: ‘Per què no balleu?‘, una col·laboració amb l’Adrià Salas de La Pegatina.
Ara canvien de registre i ens enamoren amb un tema més íntim: ‘Tanta aigua tan prop de casa’, el segon avançament de l’àlbum de Vienna arriba amb una lletra que transmet un moment de la relació entre dues persones en el qual s’està construint una cosa bonica, amb intimitat compartida. És un viatge a través del lirisme personal per acabar en un punt en el qual l’estima es complementa amb un sentiment de lliurament voluntari i una emoció d’enamorament desmesurat, però amb intenció duradora. Per això, es va construint de la mà i a poc a poc. La cançó compta amb la col·laboració de les Maluks, qui arrodoneixen el tema amb les seves veus i els seus acompanyaments melòdics i de corda. La instrumental es basa en un bolero tradicional, però amb sons en la producció molt actuals.
El videoclip, també dirigit per Raul Figueroa, ajuda a completar la idea de la lletra, amb imatges de cures i construcció d’un estat enamorat bonic, compartit i sa.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.