Associació El Trampolí: «Volem visibilitzar i normalitzar la vida de les persones amb discapacitat psíquica»

Aquesta setmana l’Associació El Trampolí visita les Veus de l’Empordà amb la Mar Coll. Aquesta és una associació pionera a Europa i al Baix Empordà, ja que ajuden a persones amb discapacitat intel·lectual. La Maite Cobos (presidenta de l’entitat), la Cristina Bages i l’Anna Roselló (usuàries de l’associació) han remarcat la importància d’una associació d’aquest tipus al Baix Empordà.

El Trampolí és una entitat viva que atén a persones amb discapacitat psíquica. La voluntat del col·lectiu és visibilitzar i normalitzar la vida que duen a terme les persones que tenen aquest tipus de discapacitat. També pretenen trencar estereotips generalitzats en l’àmbit social. Per això, duen a terme diverses activitats com ràdio, teatre, exposicions, entre d’altres, i aportar-los a la societat. La presidenta de l’associació explica que no va ser complicat crear l’entitat.

Entre altres activitats destaquen les classes de cuina, les sortides en diferents municipis, tallers de biorespiració, etc. A més, els usuaris de l’Associació Trampolí disposen d’un servei de teràpia ocupacional, per trobar feina a tots els participants de l’entitat.

Un dels projectes destacats és Accions al Baix Empordà. Volen promocionar el territori i realitzen una tasca que no fan gaires entitats. I és que qualsevol persona amb discapacitat psíquica, tingui papers o no, pot gaudir dels serveis d’aquesta entitat.

L’economia de l’associació

Hi ha diversos mètodes de finançament. Tenen tres botigues de segona mà, una a Barcelona, una altra a la Bisbal i la tercera a Torroella de Montgrí. Tenen contractades a 25 persones usuàries de l’associació o persones grans que tenen dificultat a accedir a la feina. Aquestes botigues ajuden a finançar l’associació.

La majoria de les activitats les financia l’entitat. Pretenen que tots els membres de l’associació puguin assistir a les diverses trobades i cursos que s’organitzen. Per això, no se’ls demana que paguin.

Les diverses activitats

Un dels esdeveniments més destacats de l’associació és el teatre. És l’únic grup de teatre que està compost íntegrament per persones amb discapacitat psíquica del conjunt de teatre amateur de Girona. Fa anys que intenten crear teatre que no sigui mediocre i normalitzar-ho en l’àmbit social. A més, l’equip del Trampolí també duu a terme activitats de ràdio, on els seus participants gaudeixen entrevistant i realitzant programes.

A la Bisbal d’Empordà tenen diversos espais per dur a terme les activitats. Tot i això, estan iniciant les obres d’un projecte basat en l’ecologia, l’espiritualitat i el factor social per construir un local que centralitzi totes les activitats. De moment cal buscar finançament per tirar endavant el projecte. A part d’aquest hi ha molts altres projectes que volen tirar endavant.

La comunitat ucraïnesa de l’Empordà recull material per enviar a Ucraïna

privat:-dimarts-1-de-marc,-concentracio-davant-de-l’ajuntament-per-a-condemnar-l’atac-a-ucraina

La població ucraïnesa del Baix i l’Alt Empordà s’organitza per recollir diferents materials i enviar-lo a les tropes i als civils d’Ucraïna, país atacat pels russos des del dijous 24 de febrer. Anna Kavatsyuk va néixer a Ucraïna i va arribar a Catalunya quan tenia nou anys. Actualment viu a Figueres i és una de les persones que organitza les recollides de materials a l’Empordà.

L’Anna explica que aquesta recollida va començar de manera personal, però que ràpidament s’han afegit a col·laborar voluntaris, empreses i fins i tot farmàcies que han donat medicaments. Detalla que el més necessari ara són eines de protecció pels soldats i «kits» d’emergència mèdica.

Ara mateix hi ha alguns punts de recollida establerts a Girona. Un és al carrer Castelló de la Plana, 3, on fa uns dies la comunitat ucraïnesa de Salt i Girona recollia material mèdic, roba d’abric i menjar per enviar. A més, molts grups i associacions del Baix Empordà han anunciat els seus propis punts de recollida (llista al final) a Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Palafrugell.

Un altre punt és el Carrer de la Indústria, 10, des d’on ja han sortit diferents vehicles carregats de materials. A més, Kavatsyuk assegura que «estan treballant per organitzar-se als pobles de l’Alt i Baix Empordà per tenir més punts de recollida». Un cop a Ucraïna, l’Anna explica que s’estan preparant «passes verds» per deixar passar l’ajuda a través de la frontera amb Polònia.

Anna Kavatsyuk explica que la comunitat ucraïnesa que viu a Catalunya, tot i estar bé, ho passen malament perquè pateixen pel benestar dels seus amics i familiars. És per això que han buscat maneres d’ajudar des d’aquí.

PUNTS DE RECOLLIDA AL BAIX EMPORDÀ (estem treballant per ampliar aquesta informació):

  • LA BISBAL D’EMPORDÀV, Ajuntament Vell: roba, llaunes de conserves, material mèdic, etc.

  • SANT FELIU DE GUÍXOLS, local ANC: menjar, medicaments, roba

  • CALONGE I SANT ANTONI, Carnisseria Can Prujà, Gosnet Sant Antoni, Farmàcia Borés, Jardineria Calonge-Sant Antoni i Palau Firal de Sant Antoni: menjar i medicaments per la població i material per a animals

https://twitter.com/ajuntcalonge/status/1498265887564079108?s=20&t=Usg4mKuOa6CKXyz5UG1jWw

https://www.instagram.com/p/CahW6B0NifY/

  • PALAFRUGELL, Botiga la Russa, carrer Sant Sebastià, 32

https://www.instagram.com/p/CagwEw4NdOH/?utm_source=ig_web_copy_link

Una altra exhibició d’Adel Mechaal a les portes del Mundial indoor d’atletisme

El palamosí ha aconseguit aquest cap de setmana una nova fita en el seu palmarès, proclamant-se campió d’Espanya en pista coberta en les modalitats de 1500 i 3000 metres. En la prova disputada a Ourense, Mechaal no ha donat opció als seus rivals, i ha signat un doblet històric que s’afegeix als dos que ja havia conquerit al 2015 i al 2018.

Dissabte ja s’havia imposat amb autoritat en els 3 mil metres, i diumenge va completar una autèntica exhibició en els 1500 amb rècord estatal inclòs. Amb un temps de 3:36.89, va superar amb escreix a Ignacio Fontes que va ser segon, i a Saúl Ordóñez, tercer.

Tal com va assegurar Mechaal al final de la cursa, la seva il·lusió és competir amb el gran nombre de corredors etíops (habitualment els més experimentats velocistes del món) que es donaran cita al Mundial de Belgrad.

El proper 18 de març començarà aquest campionat mundial en pista coberta, en el qual l’atleta palamosí hi té grans opcions de continuar engrandint la seva llegenda.

Supermatí – 28 febrer 2022

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 28 febrer 2022
Loading
/

Gràcies, Ràdio Capital!

Dani Cortés
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Gràcies, Ràdio Capital!
Loading
/

Avui he dit el meu últim «Bon dia des de Pals», aquesta frase amb la que des de fa cinc anys us desperto cada dia al Supermatí de Ràdio Capital.

A partir de demà, m’incorporo com a director de Ràdio Palafrugell. Per a qui estima la ràdio local i el periodisme com a servei públic, no hi pot haver un repte professional més bonic que aquest. I per això, vull dedicar aquest Supermatí a l’equip amb qui vaig començar el camí a Ràdio Capital, ara fa vuit anys. A en Miquel Curanta, a en Martí Saguer, a en Marc Clapés, a l’Alba Cunillera, a en Josep Lluís Vidal, en Toni Sellas, i a en Juli Pedrero.

Vaig entrar a Ràdio Capital gràcies a en David Parreño. No m’imaginava aquell setembre del 2015, quan en David em va convidar a passar uns dies a casa seva i a participar a la transmissió de la Fira d’Indians, que aquell cap de setmana em canviaria la vida. Em vaig enamorar per triplicat. Primer, romànticament, de qui és el meu futur marit. Segon, d’un grup d’amics que conservaré per sempre. I tercer, em vaig enamorar d’una manera de fer Ràdio.

La ràdio és proximitat, rigor i entreteniment. I això és Ràdio Capital. És un concepte, una idea que és difícil d’exportar i igualar, perquè la generen unes condicions que no apareixen de casualitat. Cal un lideratge amb les idees clares i amb una gran generositat. Per repetir Ràdio Capital caldria un altre Miquel Curanta, i només n’hi ha un. També cal un equip motivat, amb la motivació que et genera fer créixer el projecte pràcticament des de zero. Has de sentir que la ràdio és la teva criatura, i li has de donar l’atenció que dones a un fill que has de criar. La ràdio s’enforteix amb tu, i tu aprens cada dia d’ella.

I cada dia arriben nous amics, i la Ràdio es va fent cada vegada més gran. I avui forma una gran família amb l’Anna Salvadó, l’Eugènia Güell, en Gerard Escaich, la Mar Coll, la Maria Alsina, en Sergi Villena, l’Albert Aparicio, en Marc Vilà, la Marina Saura, l’Àlex Cordón, l’Àlex Mata, la Mariona Fernández, la Nerea Cabello, la Paula Brines i la Balsebre, i en Roger Rams.

I un dia, la Ràdio decideix que vol una casa nova. I tu dediques tots els caps de setmana a transformar un local buit en un estudi modern, visual i un centre neuràlgic de la política, la societat i la cultura empordanesa. En tres mesos.

Ara tinc per davant una nova aventura professional. I sé que deixo la meva criatura en bones mans. Ràdio Capital continua endavant. El Supermatí no s’atura. Des de demà, amb més veus i ganes renovades. Us deixo amb un gran equip que continuarà fent d’aquesta emissora que escolteu, la referència informativa del Baix Empordà.

Un dels nous jingles que emetem diu: «Et fa sentir feliç? Ràdio Capital». Doncs això és el que he sentit tots aquests anys. Felicitat. Ara, com a veïns. Veïns molt ben avinguts. Gràcies.

Josep Lloret: «S’ha de desplegar l’energia eòlica marina, però amb seny i als llocs correctes»

Josep Lloret és un dels nou investigadors autors de l’estudi científic que conclou que el parc eòlic al marí al golf de Roses podria perjudicar el fons marí. Al Supermatí vam poder parlar amb l’investigador en Biologia Marina per conèixer a fons els resultats de l’estudi.

Segons va explicar Lloret al Supermatí, el parc eòlic projectat a Roses podria afectar a l’ecosistema i a la biodiversitat, cosa que assegura que ara no es té en compte. Explica que s’ha de tenir en compte que aquesta afectació seria una més de les que ja hi ha a la Mediterrània. 

En aquest mateix sentit, Josep Lloret és contundent a l’hora d’assegurar que el parc eòlic marí és incompatible amb la protecció de la zona. De fet, explica que el parc està plantejat sobre una zona en què no es podria fer, i que per tirar endavant el projecte caldria canviar la normativa. 

L’investigador destaca que un dels problemes és voler importar o copiar el model dels parcs que s’instal·len en altres països del nord d’europa. Assegura que allà les condicions són diferents, i els molins de vent es poden posar molt més lluny de la costa. A la mediterrània, en canvi, la zona continental on instal·lar-los és molt  més estreta, i els molins s’han de planejar molt més a prop de la costa, cosa que pot ser més perjudicial també pel paisatge.

Recomanacions

L’investigador en Biologia Marina fa dues recomanacions. En primer lloc, assegura que cal racionalitzar l’eòlica marina a nivell europeu i treballar de manera conjunta i comuna.

I en segon lloc, Josep Lloret assegura que els gestors pertinents han d’estudiar molt bé aquest tipus de projectes. Explica que hauran de posar en una balança la preservació de la biodiversitat i la creació d’energia eòlica marina, que també troba necessària. Tot i això, assegura que cal planejar amb seny i en els llocs correctes.