La Generalitat ha reduït el transvasament del Ter i durant els dos darrers anys ha enviat cap a Barcelona un 8% menys del volum màxim fixat (que és de 140 hm3 anuals). I això, segons destaca el Govern, tenint en compte que el 2021 ha estat un any «molt sec» i on el consum d’aigua ha anat a l’alça. La Generalitat ha passat balanç aquest dimecres del compliment dels acords de la Taula del Ter, destacant que els cabals ambientals del riu s’han acomplert «en la pràctica totalitat» (superant els 3,1 m3/s al seu pas per Girona i els 3,3 m3/s a la desembocadura). Ara, al pla de gestió del riu per als propers sis anys, el Govern es fixa com a objectiu duplicar la dessalinització i el volum d’aigua regenerada, arribant als 260 hm3.

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha presidit aquest dimecres la tercera sessió de seguiment dels acords de la Taula del Ter, subscrits el 2 d’agost de 2017 a Girona, i ha informat de l’estat de compliment dels diversos acords subscrits. A la reunió també hi han assistit el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, i la delegada del Govern a Girona, i vicepresidenta de la Taula, Laia Cañigueral, entre d’altres autoritats. Des de l’aprovació dels acords de la Taula del Ter, aquesta és la tercera sessió de seguiment que s’ha dut a terme (la primera va tenir lloc a l’estiu de 2019 i la segona al novembre de 2020) per analitzar l’estat de compliment de les mesures i accions acordades.

Aquest espai de participació i concertació està composat per la Generalitat, l’Ajuntament de Girona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter i la plataforma d’organitzacions de la societat civil Aigua és Vida.

A la Taula del Ter es van definir tres fases d’implantació dels acords: una inicial per al període 2018-2022, amb 11 acords subscrits; una segona, per al període 2023-2027, amb 4 acords, i una darrera fase a partir de 2028 amb 2 acords. Avui, la conselleria ha abordat els acords relatius a la primera fase, que conclou aquest any.

8% menys del previst

En els acords de la Taula del Ter es va fixar per al primer període (2018-2022) que no se superés la xifra dels 140 hm3/any d’aigua derivats cap a l’àrea de Barcelona. Des de l’assoliment de l’acord, segons subratlla la Generalitat, «aquesta xifra no s’ha superat». I en els darrers dos anys, «fins i tot, s’ha reduït en un 8% més del que estava previst».

En els anys 2020 i 2021, l’aigua transvasada cap a Barcelona ha estat de 129 hm3/any. «Una xifra que enguany guanya una gran rellevància al trobar-nos en un any molt sec i amb un major consum d’aigua respecte 2020, que va ser un any atípic, amb pluges molt per sobre de la mitjana i amb els efectes provocats per la pandèmia de la covid-19», diu el Departament.

L’assoliment d’aquesta xifra ha estat fruit en gran part, de l’increment d’extraccions del riu Llobregat, definides des de l’1 de gener de 2018, i que fixa unes noves directrius en l’ús de les diferents fonts d’abastament d’aigua del sistema Ter-Llobregat. Pel que fa a la producció d’aigua dessalinitzada, entre 2018 i 2021 el volum total ha estat de més de 93 hm3. «Cal tenir en compte que des de principis del mes de febrer de 2022, les plantes dessalinitzadores han incrementat la seva producció, passant del 30 al 85%, a l’entrar el sistema Ter Llobregat en situació de prealerta per sequera; aquest escenari no comporta cap tipus de restricció en cap dels usos», explica la Generalitat.

Pel que fa als cabals ambientals plantejats en el pla de gestió vigent (2016-2021) i que són d’obligat compliment des del mes de juny de 2020, segons concreta el Departament, aquests «s’han complert en la pràctica totalitat del temps» tant a Girona com a Torroella de Montgrí, superant els 3 m3/s i els 3,3 m3/s, respectivament.

Per al compliment dels cabals ambientals, en els anys 2019-2021 s’ha treballat en el control mitjançant inspecció i aforaments de les centrals hidroelèctriques i altres derivacions superficials. Com a conseqüència de les inspeccions efectuades per l’ACA, i també per altres organismes, especialment els Agents Rurals, així com dels informes del telecontrol, s’han detectat incompliments que han determinat la tramitació de 141 expedients sancionadors contra centrals hidroelèctriques.

Més de 150 MEUR

A més de les mesures de gestió, la Taula del Ter també va acordar dur a terme una sèrie d’inversions en actuacions i millores per garantir l’equilibri de les demandes. L’empresa pública ATL està desplegant un pla entre 2022-2026 que preveu una inversió global de 150 MEUR.

Aquest pla preveu més de 200 actuacions, entre les quals destaquen les millores a la potabilitzadora del Llobregat a Abrera (redactat l’estudi d’alternatives i en redacció del projecte), les millores a la potabilitzadora del Ter a Cardedeu (en redacció del projecte constructiu per ampliar i millorar la planta) i l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (en redacció del projecte d’ampliació). «Aquestes accions permetran intensificar l’ús de l’aigua del riu Llobregat, incrementar la disponibilitat d’aigua dessalinitzada i continuar amb la reducció d’extraccions d’aigua del riu Ter», diu el Govern.

Per altra banda s’han iniciat els estudis per a l’increment de les captacions subterrànies a les potabilitzadores de Sant Joan Despí i del Besòs per a potenciar l’aprofitament de l’aigua de les conques del Llobregat i del Besós.

Potenciar la reutilització

Un altre dels compromisos dels acords de la Taula del Ter era potenciar l’ús de l’aigua regenerada. En el darrer any, l’ACA ha incrementat en un 27% la producció d’aigua regenerada respecte l’any 2020, passant dels 39 als 53 hm3. En l’horitzó del 2027 es preveu duplicar aquesta xifra, assolint els 100 hm3 d’aigua regenerada.

També durant el 2020 es va signar un conveni amb el Consorci d’Aigües Girona Costa Brava per a incrementar la producció de 13 estacions de regeneració d’aigua en l’àmbit de la Costa Brava.

Mesures per a la millora de la connectivitat fluvial

En la Taula del Ter també es van definir una sèrie d’actuacions destinades a millorar la qualitat hidromorfològica del riu. Pel que fa a la demolició d’estructures en desús que suposaven un obstacle per al pas de l’aigua, ja s’ha conclòs la demolició de la presa de Molló (riu Ritort) i l’assut del Salamí, al riu Gurri, mentre que els treballs per retirar l’assut de Matabosch a Torelló estan en curs.

També estan en curs actuacions per a millorar la morfologia, connectivitat i les riberes com les actuacions vinculades al projecte Life Alnus a l’illa de les Gambires (municipis de Torelló i les Masies de Voltregà), i que estan pressupostades en prop de 450.000 euros. A més, actuacions com la restauració del meandre de Colomers i la restitució de l’entorn de l’antiga central de Can Gironès a Camprodon, es troben en la fase de redacció del projecte.

En el període comprès entre 2016 i 2021 també s’han dut a terme diverses actuacions per a la modernització dels regadius en el Baix Ter com la reconstrucció i millora de part de la xarxa de drenatges de l’àmbit de la Comunitat de Regants del Rec del Molí de Pals (48.380 euros), la consolidació de la resclosa de Colomers, i diversos projectes d’obres de millora de la xarxa de regadiu de la Comunitat de Regants de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre.

Duplicar la producció d’aigua dessalinitzada

En el pla de gestió per al període 2022-2027, que està actualment a informació pública, es preveu duplicar la capacitat de producció de les dessalinitzadores, passant dels 80 hm3 de capacitat actuals, als 160 en els propers sis anys. Això serà gràcies a l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (que passarà dels 20 als 80 hm3/any) i a la producció d’un nou centre de dessalinització a la conca del Foix (20 hm3).

25 noves estacions

A la reunió de seguiment d’avui, també s’han presentat diverses actuacions preparatòries de cara al proper escenari fixat en els acords de la Taula del Ter. S’estan elaborant unes noves directrius, per regir el funcionament del sistema Ter-Llobregat a partir del 1 de gener de 2023, aprofitant al màxim les capacitats tècniques de les instal·lacions.

En el pla de gestió del període 2022-2027, en l’àmbit de la reutilització, es preveuen 25 noves Estacions de Regeneració d’Aigua amb uns 200 quilòmetres de conduccions, a més de l’ampliació d’ERAs existents i extensions de la xarxa de distribució.

En matèria de sanejament, i per als propers sis anys, hi ha previstes actuacions en 52 municipis de la conca amb una inversió total de 59 milions d’euros i, en l’àmbit de la modernització de regadius, en el mateix període es preveu una inversió de 10 MEUR.