Què són les taques fosques que hi ha a les platges de l’Estartit?
Qui hagi passat aquests dies per les platges de l’Estartit haurà vist que estan plenes de taques fosques a la sorra, i no és res més que un fenomen natural. Des del Parc Natural del Montgrí han explicat que es tracta d’unes colònies de pòlips, també conegudes com barquetes de sant Pere o velers. Segons han explicat, és millor no manipular-les perquè cada persona pot respondre-hi diferent, i després de tocar-les podria causar irritació als ulls. Tot i així, una picada no és dolorosa pels humans.
També han explicat que és carnívora i s’alimenta del zooplàcton que atrapa amb els tentacles.
Ver esta publicación en Instagram
Una administració de loteria reparteix gairebé 4 MEUR del sorteig extraordinari del Dia del Pare
L’administració de loteria l’Anxova Milionària ha repartit 3,9 milions d’euros (MEUR) aquest dissabte en el sorteig extraordinari del Dia del Pare. En total, l’establiment ha venut 30 dècims del número 61.756, agraciat amb 130.000 euros cadascun. Cada dècim es va vendre per quinze euros i des de l’administració assenyalen que és la primera vegada que donen un premi extraordinari com aquest. Amb tot, l’establiment ha repartit el més gran que s’ha donat mai a les comarques de Girona. Va ser el 2014 quan va vendre el Gordo de la Primitiva i en el que una persona va guanyar 12,3 MEUR. El desembre del 2009, l’Anxova Milionària va donar 9 MEUR en premis.
Palamós no podrà fer manteniment complet de l’aparcament de la platja
L’Ajuntament de Palamós només podrà remullar i suavitzar els esvorancs de l’aparcament de sauló de la platja Gran, però no reposar el sauló i compactar: aquesta limitació de manteniment és una de les condicions que ha imposat Costes de l’Estat per mantenir la cessió de l’espai amb aquest ús, tot i que deixarà d’utilitzar-se com a aparcament de vehicles i es restituirà com a platja, que és part del projecte per reformar el passeig del Mar. Així ho ha informat el Punt Avui.
L’aparcament asfaltat, ara tancat, serà de pagament a partir de l’1 d’abril, i la zona de sauló serà gratuït el juliol i l’agost, i després passarà a ser de pagament, amb una tarifa de 0,20 cèntims al dia pels veïns.
L’AGi presenta al·legacions al pla director de l’aeroport de Girona perquè hi veu «desconnexió» amb el territori
L’Associació per a la Promoció i el Desenvolupament de les comarques gironines (AGi) ha presentat al·legacions al nou pla director de l’aeroport de Girona perquè creu que no té prou en compte la vinculació amb el territori. De fet, Generalitat, Diputació i Cambra de Comerç diuen, literalment, que hi ha «desconnexió i aïllament» amb l’entorn de la terminal de Vilobí d’Onyar. Per això, reclamen que el pla director tingui una visió «integral», més enllà del què és l’aeroport en si. A les al·legacions, l’AGi reclama que es pensi en Vilobí d’Onyar com «un veritable aeroport complementari al de Barcelona». Volen que s’hi faci un terminal d’aviació corporativa i que la futura estació de l’AVE es vegi com a «un element central» de la planificació.
El nou pla director de l’aeroport Girona-Costa Brava actualitza l’actual, que data del 2006. El document, que l’Estat va treure el desembre a informació pública, fa projeccions de futur i dibuixa diferents escenaris. Recull que un cop l’alta velocitat arribi a Vilobí d’Onyar, la terminal pot arribar als 7 milions de passatgers anuals.
A més, diu que si es millora la connectivitat amb Barcelona i l’aeroport és capaç de captar noves rutes, en un escenari de desenvolupament màxim, s’arribaria fins als 10,1 milions de viatgers i operaria 73.990 vols anuals. Per poder absorbir la demanda, però, el pla director també diu que caldria invertir fins a 363,7 milions d’euros (MEUR). La majoria, per reformar la terminal.
Ara, després d’estudiar-se’l amb detall, l’AGi ha aprovat presentar al·legacions al pla. La principal crítica que fan les tres administracions gironines és que la planificació no té prou en compte el territori. «Existeix desconnexió i aïllament; els objectius territorials, necessàriament, haurien de formar part del full de ruta per al desenvolupament de l’aeroport com a infraestructura bàsica per al progrés econòmic de la seva àrea d’influència», diu l’AGi.
D’entrada, Generalitat, Diputació i Cambra reclamen que es pensi en Vilobí d’Onyar com un «veritable aeroport complementari al de Barcelona». Per això, sostenen que el pla director «hauria de preveure una terminal orientada a l’excel·lència, diversificant l’oferta als passatgers i apostant per la qualitat amb passarel·les d’accés directe a la terminal o ‘fingers'».
Terminal corporativa
A més, les tres administracions també demanen que, en paral·lel a la terminal de vols comercials, se n’hauria de preveure una altra dedicada a l’aviació corporativa. L’objectiu, sosté l’AGi, és que una i altra es complementin, tenint en compte «les bones perspectives de creixement del sector».
Més enllà d’això, però, allà on incideixen les al·legacions és en reclamar que hi hagi més vinculació de l’aeroport amb el territori. Per això, reclamen que el pla director prevegi la futura estació de l’AVE com a «un element central» (ara, critiquen que només s’ubiqui «de manera residual» en alguns plànols). «I en conseqüència, que el pla director descrigui amb precisió tant l’estació com de quina manera s’integra amb la terminal i l’aeroport», diu l’AGi.
Fent incís en l’accessibilitat, Generalitat, Diputació i Cambra de Comerç també demanen que el pla director s’acompanyi d’un altre de mobilitat. L’objectiu, asseguren és «fomentar l’ús del transport col·lectiu i descarbonitzar l’activitat de l’aeroport».
Aquest document, concreten, ha d’estudiar si cal dimensionar l’estació d’autobusos i els diferents aparcaments (de llarga estada, per a treballadors, per a taxis…) i preveure també que s’impulsin línies de transport públic per enllaçar el territori amb la terminal. A la trobada en què l’AGi va aprovar les al·legacions, també s’hi van convidar els diferents ajuntaments implicats en aquesta estratègia conjunta.
La Bisbal commemora el 700 aniversari del mercat amb visites guiades, exposicions i un mural de ceràmica
La Bisbal commemora el 700 aniversari del mercat municipal amb visites guiades, exposicions i un gran mural de ceràmica, entre d’altres activitats. De fet, des del consistori han preparat actes durant tot l’any que s’aniran fent per celebrar l’efemèride. Hi haurà una exposició on es podrà veure les diferents etapes del mercat amb fotografies històriques que s’han recuperat de l’arxiu del Consell Comarcal del Baix Empordà. També hi haurà la proposta ‘Cuina de mercat’ on establiments de restauració bisbalencs faran cuina en directe de receptes de productes de proximitat en públic. També hi haurà visites guiades a escolars enfocades en l’històric mercat bisbalenc i s’editarà un llibre commemoratiu.
Aquests actes s’ha presentat en roda de premsa la programació d’activitats commemoratives previstes. L’acte ha comptat amb la participació de l’alcalde de la Bisbal, Enric Marquès, el president de la Federació del Comerç de la Bisbal, Francesc Piedra, la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, Carme Maria Marugan i el cap de l’Àrea de Promoció i Desenvolupament de l’Ajuntament de la Bisbal, Dani Sabater. Les activitats programades comencen aquest divendres a les 8 del vespre al Teatre Mundial i s’allargaran fins al març de l’any vinent.
L’acte inaugural, a més de presentar la programació commemorativa del 700è aniversari, oferirà una conferència de l’historiador local Jordi Frigola sobre la importància històrica del mercat de la Bisbal.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.