Quan moure’s esdevé una cursa d’obstacles

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Quan moure’s esdevé una cursa d’obstacles
Loading
/

A Catalunya, moure’s cada dia s’ha convertit en una aventura incerta. Trens que no passen, carreteres col·lapsades, autobusos insuficients i una sensació compartida que el sistema de mobilitat fa aigües. La crisi viscuda recentment a Rodalies, amb aturades, retards i manca d’informació, no és cap accident puntual: és el símptoma d’un problema estructural que arrosseguem des de fa anys.

La mobilitat no és un luxe. És una peça clau de la productivitat d’un país i, sobretot, un dret bàsic. Quan el transport falla, perdem temps, oportunitats i qualitat de vida. Treballadors que arriben tard o no arriben, estudiants que depenen del cotxe familiar, gent gran que no pot anar al metge sense ajuda. Una mala mobilitat genera estrès, desigualtats i també menys competitivitat econòmica.

I si a les grans àrees metropolitanes la situació ja és greu, a comarques com el Baix Empordà el problema es multiplica. Aquí, el cotxe continua sent gairebé imprescindible. Si no tens carnet, diners per mantenir un vehicle o edat per conduir, les opcions de desplaçar-te es redueixen dràsticament.

Les carreteres del Baix Ter, per exemple, fa dècades que acumulen promeses incomplertes. Vies sense vorals, asfalt deteriorat i una sinistralitat que ja ha costat vides. Davant la inacció, la ciutadania s’ha començat a organitzar, activant una plataforma ciutadana per exigir allò que hauria de ser obvi: seguretat i dignitat per moure’s. No es tracta només de Torroella de Montgrí, Gualta o Rupià; és una realitat que afecta tota la comarca.

Mentrestant, els discursos institucionals xoquen amb una infraestructura obsoleta, una desinversió reconeguda i una governança difusa que dificulta assenyalar responsables. Catalunya ha crescut, però la seva xarxa de transport continua pensada per a una població molt menor. El resultat és un sistema fràgil, incapaç de garantir un servei fiable quan més falta fa.

La pregunta és clara: fins quan? Fins quan acceptarem que moure’s sigui un privilegi i no un dret garantit? Les convocatòries de mobilització que es comencen anunciar, com la de l’ANC pel proper 7 de febrer, són un crit d’alerta. Un prou col·lectiu davant el deteriorament dels serveis bàsics.

Ara és el moment que el Baix Empordà, i Catalunya sencera, facin sentir la seva veu. Que la ciutadania es mobilitzi, s’organitzi i reclami amb fermesa un transport públic i unes infraestructures segures, fiables i dignes. Perquè moure’s no hauria de ser una heroïcitat quotidiana, sinó una certesa. I això, només ho aconseguirem si passem de la resignació a l’acció.

El Correpoble celebrarà la seva 4a edició a Santa Cristina d’Aro

Santa Cristina d’Aro acollirà el 28 de març la 4a edició del Correpoble, una cursa popular que recorre els paisatges naturals del municipi. Aquesta competició, organitzada pel Consell Esportiu del Baix Empordà, consisteix en un recorregut de 10 quilòmetres majoritàriament planers que es desenvolupa a través de l’Ardenya, amb vistes espectaculars a la natura. La sortida serà a les 09:00 h des de l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro.

El Correpoble és una cursa per equips en què cada participant representa un municipi del Baix Empordà. A més de la competició, l’esdeveniment fomenta la pràctica esportiva popular i la integració de tota la comarca en un ambient festiu. Els participants poden córrer, caminar o fer marxa nòrdica, i es premien els primers classificats de cada municipi per gènere i les persones amb més edat.

Les inscripcions ja estan obertes a través del web www.correpoble.cat, amb tarifes que varien segons les dates d’inscripció. Els participants poden optar per una inscripció sense samarreta (8 €) o amb samarreta (15 € fins al 10 de febrer). Aquest any, el municipi de Mont-ras participarà amb samarreta pròpia, però seguirà puntuant dins l’equip del Correpoble.

Una de les novetats més destacades és el vessant solidari de l’esdeveniment. Per cada inscripció, 2 € es destinen al projecte “Com a casa”, que té com a objectiu renovar i ampliar l’Hospital de Dia Mèdic de l’Hospital de Palamós, millorant les instal·lacions per als pacients i professionals.

Els guanyadors de la cursa rebran una copa commemorativa i el municipi guanyador lluitarà per conservar-la durant tres edicions consecutives. A més, el poble que quedin en última posició rebrà una cullera de fusta com a símbol d’humor i comunitat.

Amb més de 1.200 inscrits fins ara, encara queden poques places disponibles, i es preveu que s’esgotin aviat. Els interessats poden inscriure’s fins al 16 de març o fins a exhaurir els 1.500 dorsals disponibles.

Cartes per combatre la soledat: el projecte de Pineda de Mar que uneix alumnat i persones grans

 

L’Ajuntament de Pineda de Mar ha posat en marxa «Cartes amb memòria», un projecte intergeneracional que connecta alumnat dels centres educatius del municipi amb persones grans amb l’objectiu de combatre la soledat no desitjada, reforçar la cohesió social i promoure la lectura i l’expressió escrita. La iniciativa s’inscriu dins del Pla Lector Municipal i del Pla Educatiu d’Entorn, i ha estat impulsada a proposta de la Regidoria de Salut

El projecte estableix una correspondència escrita regular entre joves i persones grans, creant un espai de comunicació que permet compartir experiències, records i punts de vista entre generacions. Des del vessant educatiu, l’activitat ofereix a l’alumnat un aprenentatge contextualitzat, que contribueix a millorar la comprensió lectora, l’expressió escrita i el treball de valors com l’empatia, el respecte i l’escolta activa. L’alcaldessa de Pineda de Mar, Silvia Biosca, ha estat entrevistada per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

 

Estrella Damm celebra 150 anys amb la música com a gran protagonista: festivals, concerts i una festa multitudinària al Fòrum

estrella-damm-celebra-150-anys-amb-la-musica-com-a-gran-protagonista:-festivals,-concerts-i-una-festa-multitudinaria-al-forum
Estrella Damm celebra 150 anys amb la música com a gran protagonista: festivals, concerts i una festa multitudinària al Fòrum

Fa 150 anys, Damm naixia a Barcelona amb un somni cerveser que, un segle i mig després, s’ha convertit en una de les marques més emblemàtiques del país. Per celebrar aquesta efemèride, la companyia ha dissenyat un programa d’activitats que s’estendrà durant tot l’any i que tindrà la música en directe com a fil conductor i element central de la commemoració.

La cita més destacada arribarà al mes de maig, quan el Parc del Fòrum acollirà “La festa del 150”, una gran celebració musical que reunirà algunes de les veus i bandes més rellevants del panorama musical català. Un esdeveniment concebut com una trobada multitudinària per celebrar l’aniversari de la marca a través de la música, la cultura i el directe.

La programació musical s’estendrà també més enllà de Barcelona. Entre els mesos de setembre i octubre, Damm impulsarà un cicle de concerts a sales emblemàtiques de Catalunya, les Illes Balears, Castelló i Andorra. En total, està previst que se celebrin prop de 50 concerts, amb una proposta artística diversa que combinarà artistes emergents i noms consolidats, reforçant el compromís de la companyia amb el teixit musical i les sales de concerts.

L’Antiga Fàbrica Estrella Damm tindrà igualment un paper clau en aquesta celebració. Consolidada com un espai de referència cultural i social a Barcelona, l’equipament es convertirà en un dels punts neuràlgics del 150è aniversari amb una programació especial al llarg de tot l’any. Tot i que la gastronomia serà un dels pilars de la proposta, la música i la cultura tornaran a tenir-hi un pes destacat dins d’una agenda que cada any supera les 200 activitats.

Amb aquest programa, Damm referma una relació històrica amb la música en directe i els concerts, situant-los al centre d’una celebració que vol arribar a tot el territori. El 150è aniversari esdevé així no només una mirada al passat, sinó també una aposta clara pel futur de la cultura musical i dels espais que la fan possible.

L’entrada Estrella Damm celebra 150 anys amb la música com a gran protagonista: festivals, concerts i una festa multitudinària al Fòrum ha aparegut primer a Primera Fila.

El tren

La Carme Fenoll és bibliotecària.
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El tren
Loading
/

Avui llegeixo aquest article des de l’estació d’Atocha. Aquí on els trens entren i surten sense parar, on les persones s’abracen, es retroben, se separen, i on aquest matí els trens aniran una mica més lents. Potser per precaució. Potser per respecte. Potser perquè, de vegades, la vida també demana reduir la velocitat.

El tren és una de les metàfores més poderoses que tenim per parlar de la vida. Tots hem esperat alguna vegada en una andana. Tots hem vist marxar algú des de darrere un vidre.
A la cerimònia de comiat del meu pare, algú va fer servir aquesta imatge: la vida com un tren llarg, amb moltes estacions. Un tren on pugem al néixer, i on, al llarg del trajecte, van pujant i baixant persones. Algunes hi viatgen poca estona. Altres s’asseuen al nostre costat durant mitja vida. N’hi ha que ens canvien el trajecte per sempre.
El meu pare ja ha baixat d’aquest tren. I nosaltres continuem viatjant, amb el seient buit al costat, buscant-lo en els reflexos del vidre.

Aquests dies, però, el tren ha tornat a ser notícia per una raó molt més dura. L’accident d’Aldamuz ens ha recordat que, de vegades, el viatge s’atura de cop. Que no sempre hi ha temps per acomiadar-se. Que hi ha persones que baixen a una estació que no estava prevista.

I aleshores el tren deixa de ser metàfora i esdevé realitat. Metall, velocitat, silenci després del soroll. Famílies que esperaven algú que ja no arribarà. Seients que quedaran buits per sempre.

Potser per això el tren ens commou tant. Perquè representa el que som: éssers en trànsit. Persones que compartim trajectes sense saber exactament fins on.
Avui, des d’aquesta estació plena de vides en moviment, penso en les víctimes d’Aldamuz, en les seves famílies, en els seus amics. I penso també en el meu pare. En tots els que han baixat abans d’hora. En tots els que ja no són al vagó però continuen viatjant amb nosaltres, en forma de records.
I mentre el tren segueix avançant, potser el que ens toca és això: mirar al nostre voltant, donar la mà a qui seu al costat, i no oblidar mai que cap trajecte està garantit.
Perquè la vida, com el tren, no s’atura.

La no-aplicació de la llei estatal de l’habitatge als pobles petits del Baix Empordà dificulta molt poder-hi viure

La crisi de l’habitatge continua sent una de les principals temàtiques del país. De fet, del CEO del passat novembre de 2025 es desprèn que l’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania catalana passant del 7% al 31%. 1 de cada 3 catalans considera l’habitatge com la principal problemàtica del país.

Tot i que la lluita per un habitatge digne al país té l’epicentre a Barcelona, a l’Empordà l’accés a un habitatge amb lloguer assequible és molt difícil per la població, tant als pobles grans com als petits. De fet, els pobles baix-empordanesos més petits tenen una gran dificultat afegida, ja que no s’hi aplica la llei de la vivenda perquè no són considerats com a zones tensionades. Al Baix Empordà només 10 dels 36 municipis de la comarca estan declarats com a zones de mercat residencial tensat. 

Mitjanes de lloguer als pobles petits del Baix Empordà

Si fem una cerca ràpida a portals immobiliaris com Idealista veiem que els preus en pobles com Gualta, Rupià, Albons, Ullastret o Foixà s’enfilen de manera escandalosa i, a més, l’oferta és més aviat escassa. 

Com que en els municipis més petits del Baix Empordà no arriba a haver-hi més de 5 contractes de lloguer, la Generalitat no facilita les dades de preu de lloguer mitjà.

El poble on la mitjana de lloguer és més baixa és a la Tallada d’Empordà (850€/mes) mentre que Vilopriu és on la mitjana de lloguer és més alta (10.000€/mes) pel fet que només hi ha un lloguer disponible i es tracta d’un xalet.  

No s’aplica la llei espanyola de la vivenda

El motiu pel qual els preus en aquests 26 municipis del Baix Empordà són tants alts es deu a un principal motiu, i és que aquests pobles no són considerats com a zones de mercat residencial tensat i, per tant, no s’apliquen topalls als preus dels lloguers. 

El nucli del municipi d’Ullastret

Els pobles de la comarca on sí que s’aplica la llei estatal de vivenda són la Bisbal d’Empordà, Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Palafrugell, Palamós i Sant Joan, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Torroella de Montgrí. Però, què implica que s’apliqui la llei de vivenda en aquests municipis? Doncs, entre altres:

  • Es limita el preu dels lloguers en base a l’índex de referència de preus de lloguer i no en base a l’IPC 
  • Si l’habitatge és propietat d’un gran tenidor (que tingui 5 i més immobles), el preu ha d’estar per sota de l’índex de referència
  • Si l’habitatge no és propietat d’un gran tenidor, la renovació del contracte s’ha de basar en el contracte anterior o agafar com a referència l’índex de preus del Ministeri de Vivenda de l’Estat 

 

La llei estatal de la vivenda va entrar en vigor el març del 2024, dos anys després que el Tribunal Constitucional tombés parcialment la llei catalana de l’habitatge. En el moment de l’aprovació de la llei espanyola, diversos col·lectius de defensa del dret a l’habitatge van criticar que la llei espanyola quedava molt per sota de la catalana en matèria habitacional.