El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat els recursos d’empara dels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn contra la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O que els va condemnar a diversos anys de presó per sedició.
Les dues sentències tenen tres vots particulars, del vicepresident Juan Antonio Xiol, i els magistrats María Luisa Balaguer i Ramón Sáez. Aquests són els últims recursos que quedaven pendents de resoldre sobre la sentència de l’octubre del 2019, i ara tots els condemnats ja poden acudir a la justícia europea.
La Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya ha acordat repartir entre els departaments de Drets Socials i Cultura un milió d’euros que prové de l’herència intestada dels germans Anlló de Sant Feliu de Guíxols.
Aquesta herència és pràcticament la meitat de totes les intestades que hi havia en tot Catalunya durant el 2021. La Junta d’Herències ha acordat que el repartiment sigui d’un 60% per a Drets Socials i un 40% per a Cultura. A més, aquests diners s’hauran de destinar a subvencions públiques per a entitats o establiments socials i entitats culturals. El Govern també afegeix que prioritàriament haurien de ser per a entitats vinculades a Sant Feliu de Guíxols, tal com marca la normativa.
La Generalitat és la responsable de gestionar les herències de persones que estan empadronades a Catalunya i que s’han mort sense fer testament i que no tenen hereus o familiars de fins a quart grau de consanguinitat. El patrimoni que es queda el Govern es destina a motius socials, culturals o bé sanitaris. De fet, el 2020 es va decidir que es destinarien tots els diners d’herències sense testament al sistema sanitari a causa de la pandèmia.
A més, els habitatges que provenen d’herències intestades es cedeixen a l’Agència Catalana de l’Habitatge perquè aquesta en faci la gestió social més adient. De moment s’està tramitant l’adscripció de 32 habitatges en diferents punts de Catalunya. A Sant Feliu de Guíxols s’està tramitant l’adscripció d’un edifici que permetrà tenir 20 pisos per a lloguer social.
El Festival Strenes, un referent on els artistes catalans presenten els seus nous treballs discogràfics, celebra enguany el seu desè aniversari. El 2013 va ser quan va començar aquest festival que ara s’ha consolidat com una de les cites imprescindibles de la primavera gironina.
Entre el 26 de març i el 21 de maig, el festival ha programat 41 concerts, dels quals el 30% tindran entrada lliure. A més, per primera vegada, el festival aterra a Barcelona amb tres actuacions durant el mes de maig: Doctor Prats, Tribade i Magalí Sare.
El cartell
Entre els noms destacats d’aquesta edició destaquen el de Jorge Drexler, que avança temes del seu nou treball i Sergio Dalma, que presentarà un nou disc. Els barcelonesos Dorian estrenaran Ritual, el seu últim disc. També Els Pets donaran a conèixer per primera vegada el seu nou treball a la Catedral de Girona, un dels escenaris emblemàtics del festival, on també actuarà l’artista catalana amb gran potencial Suu.
L’artista Suu. Font: Festival Strenes
Altres artistes reconeguts que actuaran a la capital gironina i que presentaran nous treballs seran els grups coneguts catalans, Els Catarres, Blaumunt i Coque Malla, una de les llegendes del pop-rock estatal. El certamen també acollirà com a acte inaugural del festival, el dissabte 26 de març a l’Auditori de Girona, el retorn de Delafé y las Flores Azules amb motiu del 25è aniversari de la banda.
A més, es podran veure les actuacions de Macaco en un format més íntim del que estem acostumats. Així com el mític grup Sau, ara conegut com Sau 30; Ramon Mirabet; Marina Rossell i Leon Benavent, una de les bandes estatals d’indie rock.
Un 30% d’actuacions de franc
Dels 41 concerts programats, el 30% seran gratuïts i un 50% estaran protagonitzats per artistes emergents, com Sofia Gabanna, germana de Nathy Peluso; Ludwing band, autors del millor disc de l’any segons la crítica dels Premis Enderrock; entre d’altres.
Un altre de les novetats serà la irrupció del festival als instituts amb l’objectiu d’apropar la cultura a nous públics. En aquesta ocasió el cantautor Alfred García, conegut per a molts per la seva participació en Operación Triunfo, participarà en una conferència en l’IES Santiago Sobrequés i en el Narcís Xifra de Girona. El director del festival, Xavi Pascual, ha explicat que la idea és que “de cara a l’any vinent, els instituts ens puguin presentar lletres de cançons, gràcies a les pautes dels artistes, i que s’acabin convertint en la cançó de primavera de Girona”, ha dit.
Descentralització del festival
Una de les grans novetats del festival d’enguany és l’aterratge a Barcelona. Doctors Prats estrenarà el nou disc a la Sala Razzmatazz de Barcelona el pròxim 5 de maig. Les altres dues cites seran el 18 de maig a la Sala Apolo amb l’actuació de Tribade i el 21 de maig en el Petit Palau amb el concert de Magalí Sare.
També per primera vegada el festival arriba a altres escenaris fora del Barri Vell de Girona, com el Parc Central, que acollirà concerts de música urbana amb Ms Maiko i Tesa, i en el Centre de Creació Musical La Marfà actuarà el grup de folck rock, Les Montses. El festival Strenes també recupera espais que s’havien perdut durant la pandèmia com la Pujada de Sant Domènec, on es podran escoltar el duo de Blanes, Kids from Mars; el grup d’Olesa de Montserrat, Lal’ba, que fusiona música urbana amb lletres costumistes; el grup Ronaldo & Claea i el duo musical de Salazar.
Dijous que vindrà marcat per un cel que tornarà a ser variable: potser més que ahir dimecres. Avui les nuvolades podran ser més protagonistes que les clarianes.
Tot i això, les temperatures podran ser bastant càlides quan el sol pugui sortir. La previsió de temperatures serà notícia per la gran amplitud tèrmica que tindrem. Ara, al matí, ens estem despertant amb temperatures bastant fresques, més baixes dels 5 ºC. I al migdia podran ser molt agradables i suaus, properes als 17 ºC.
De mica en mica, hem d’esperar un afluixament del vent de llevant que encara mantindrà un avís per estat de la mar i això comportarà maregassa i mar de fons de component est. Però a mesura que el dia avanci es reduirà el component de risc.
Demà divendres i dissabte sobretot, podríem tenir algun ruixat feble per esperar una segona part del cap de setmana més estable i assolellat.
No terra perquè terra, Sinó Perquè poble, Homes, llengua i llibertat. No terra perquè terra, Sinó Perquè història.
Avui començo amb uns versos de Jordi-Pere Cerdà, perquè em sembla que cal recordar -especialment alguns que fan titulars a la babalà- que som poble, llengua i història.
Aquesta setmana pasada van publicar els resultats d’una enquesta – només feta a 1.200 persones- . on els resultats mostraven un descens del suport social a la independència de Catalunya fins al 38,8%. Peridodistes de diferents mitjans han destacat aquest fet com a catastrofic I passant només de puntetes per una altra dada que reflecteix l’enquesta: Quan es pregunta si els catalans tenen dret a decidir el seu futur com a país votant en un referèndum, el suport a aquesta opció s’enfila fins al 72% dels enquestats. Malgrat tot, l’essència de l’1-O continua vigent i malgrat el pas del temps, els cops, i les humiliacions, la idea s’imposa en l’imaginari col·lectiu. Als no independentistes també els convenç el fet de votar i acceptar els resultats.
L’anhel independnetista va lligat en gran part a la construcció d’una societat més justa, igualitària i solidària i, per tant, va lligada íntimament a la millora social del conjunt de la població
La societat catalana en el seu conjunt, i especialment la part independentista, se situa a l’esquerra, i comparativament molt més a l’esquerra que la societat espanyola, fet que permet construir consensos bàsics molt més progressistes I socials, que allò que previsiblement pot permetre l’Estat espanyol.
Ni el projecte nacional espanyol, centralista i unitarista, pot permetre el desenvolupament del projecte nacional català, ni aquest últim té cap possibilitat de cabuda, ni de canviar, el projecte majoritari a Espanya. En una situació democràtica aquesta contradicció s’hauria de resoldre normalment donant la veu als ciutadans per tal que triïn lliurement quin és el projecte que volen. I si després de cinc anys de repressió, una pandèmia I una situació de crisi econòmica mundial els catalans es mantenen ferms en els seus valors, I els que llegeixen es dades treuen les conclusions que he sentit els darrers dies, es ben bé que no hi ha pitjor sord que qui no vol oir.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.