El tram final de setmana ve marcat per un estat de cel canviant. Aquest divendres en general amb més clarianes o sol esmorteït per intervals de núvols alts i mitjos. La temperatura es mourà entre els 5ºC de mínima i els 16ºC de màxima.
Dissabte serà la jornada de major inestabilitat, cel més ennuvolat, no es descarta algun plugim, precipitació feble. La temperatura màxima quedarà una mica més baixa per l’efecte dels núvols, però tampoc farà fred perquè la mínima no baixarà dels 10ºC. Diumenge novament més clarianes amb un cel parcialment cobert i temperatura que tendirà a pujar.
‘El Llençol‘ és el nou senzill del proper disc de La Tour de Carol. Sense dubte, una cançó totalment diferent a El Miratge en la qual veiem el caràcter més festiu i animat de la formació de Barcelona. Una cançó en la qual es parla de la vida quotidiana i els problemes habituals de la joventut (sobretot dels artistes) però sempre amb el toc d’optimisme necessari per seguir endavant. Val la pena dedicar-se al món de la música? La resposta és rotunda: sí. Un camí difícil, però tan bonic que no el canvien per a res. Anem a ballar tots plegats per celebrar la vida, el poder de la música i, a vegades, el fet de voler cremar-ho tot.
A més, El Llençol compta amb la col·laboració de Mariona Batalla, més coneguda com a Emotional G en la seva trajectòria amb Lildami i actualment també cantant de Flora, el seu nou projecte musical. Un feat molt especial, ja que els integrants de La Tour de Carol la coneixen des de fa un munt d’anys i admirem tot el que ha estat capaç d’aconseguir… I el que està per arribar!
Un single que defineix a la perfecció el nou camí musical que agafa La Tour de Carol en el seu segon disc d’estudi: El Gran Invent.
Cronopios presenta el seu segon treball complet, “Una Jungla de Farsants”. Aquest és un espai-temps d’extraradi, pràcticament distòpic, que emmarca cadascun dels relats que s’expressen en forma de cançó.
Els relats que ja havien presentat són “Línia2″ i “La Sèptima Creació”. En el primer, el grup es posa dins la ment d’una noia que escolta reggaeton durant els trajectes del metro i s’imagina que ella mateixa acabant sent un dia una estrella del gènere. En el segon, narren un trajecte en cotxe per anar a un concert on ells mateixos són els protagonistes i que acaba sent una Odissea.
En aquest nou àlbum, no hi trobarem a faltar el seu particular humor, el desvergonyiment de l’estridència i del mateix ridícul, la profunditat dels continguts. Tampoc faltaran les melodies enganxifoses i els ritmes festius, i, evidentment, el barroc de referències tant de la cultura pop com dels pensadors més universals.
El grup de Cerdanyola farà el concert de presentació del treball el 21 d’abril a l’escenari de La Nau, a Barcelona.
Avui que sembla que anem canviant el desig de fer una república catalana per la voluntat, també imparable, de salvar la nostra llengua, m’ha vingut al cap el que vaig escriure fa uns anys sobre els dofins. Sí, perquè els dofins parlen, encara que no se’ls entengui. Naturalment no parlen català, que és una llengua que, com és sabut, només serveix per tractar amb coneguts i anar al poble del costat, però tampoc en castellà, que encara que sembla que sigui molt més important, resulta que no serveix ni per anar mar endins i fer que els dofins t’entenguin. Recordo que fa uns anys uns biòlegs de Florida ens van fer saber que havien pogut conversar amb dofins. Deien que, per entendre-s’hi, havien utilitzat una forma primitiva de llenguatge amb sons, símbols i accessoris. Aquells científics formaven part del The wild Dolphin project. He tornat a entrar a la plana web de The wild Dolphin project, he anat a l’apartat Dolphin communication, he tornat a sentir els dofins. Com fa uns anys, m’ha semblat poca cosa. Llavors, deia que era com sentir unes gavines. Avui, com una radial que es mig encalla. I és que tothom parla no com vol, sinó com pot. I també en l’idioma que pot, encara que també sigui veritat dir que n’hi ha molts que el que sembla que no poden és aprendre cap més idioma. Per sort, no és el cas d’aquells científics. Ells sí que tenen aquesta capacitat. Fa uns anys deien que, de moment, havien aconseguit comunicar-se amb alguns dofins i que havien arribat a transmetre’ls algunes ordres. Sí, van dir ordres. I doncs què? Algú de vostès havia pensat que volien establir unes relacions d’igualtat amb els dofins quan aquesta relació d’igualtat ni tan sols no existeix entre el que la Constitució diu que són les llengües d’Espanya? En tot cas, suposo que volent fer interessar als possibles inversors per als seus projectes, aquells científics deien que aviat aconseguirien poder-se comunicar millor amb els dofins i preguntar-los coses que els ajudessin a detectar on hi ha els millors bancs de peixos. El que mou aquest món, ja ho sabem tots, és l’interès i no l’altruisme. No salvarem, doncs, el llenguatge dels dofins o el català sinó és que primer fem entendre que aprendre’l és necessari i útil. O sigui que, com que suposo que vostès tampoc no són capaços encara de parlar el lleguatge dels dofins, parlin, parlin, parlin sempre que puguin en català amb tothom. Veurem i veuran com fem que sigui necessari i imprescindible i ben útil.
‘De Lao‘ és el tercer avançament del debut discogràfic de Sexenni, la jove banda lleidatana que fusiona les sonoritats urbanes amb la seva essència festiva i que viu a cavall entre les diferents facetes de l’urban: reggaeton, trap i experimentant amb la fusió d’altres gèneres.
Després de la potent estrena de ‘Tengo‘ (situada a la posició 33 a la Primera Llista) i de ‘La cançó dels Strokes‘, ara és el torn del tercer avançament, ‘De Lao‘, una d’aquelles cançons que no hi ha manera de treure’s del cap.
La cançó parla d’una evolució vital, amb uns versos que recorren des de la infantesa de qualsevol persona, passant per l’adolescència amb nits de festa, fins a un estat de joventut on es parla de llaços i dels neguits propis d’aquesta època.
‘De lao’ parafraseja clàssics de Kortatu i Kaotiko per donar profunditat al missatge, tot plegat combinat amb una tornada que parla de com per a molts la pandèmia ha estat una etapa pràcticament de congelació on el món ha patit un gran trasbals.
La producció i la mescla són de Pep Saula i el màster d’Àlex Ferrer.
El dia 1 d’abril podrem escoltar el seu debut “Retrats” i promet ser un dels llançaments més destacats de l’any a casa nostra.
Avui hem tingut l’ocasió al Supermatí de Ràdio Capital de parlar amb Miquel Mir, patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós. Segons Mir, ara estan pescant perquè acaben de sortir de dos mesos de veda, però afirma que tot i que ara els hi està sortint rentable, el futur no el veuen «gens prometedor».
Miquel Mir diu que això es deu a que aquest any a Palamós tenen tan sols 150 dies de pesca (menys que en anys anteriors) i a l’augment del preu del combustible. Ara mateix Palamós és l’únic port de la província de Girona que està pescant, però quan la resta de ports comencin la seva activitat i els preus del peix torni al seu preu normal, «tindran dificultats». A més, un altre inconvenient ha estat el temporal d’aquests dies, doncs Mir afirma que els vaixells porten 8 dies amarrats sense poder sortir a pescar.
El patró major també ha explicat que un dels temes principals que han d’abordar és la nova normativa europea. La Unió Europea creu que la Mediterrània està sobreexplotada i Mir opina que «tenen raó», però que alguns dels mètodes que proposen com la reducció de la pesca d’arrossegament o la d’encerclament no són els adequats. Per això, Miquel Mir proposa implantar altres mesures, com establir zones on ningú pugui pescar o la implantació d’una malla més gran. A Palamós, afirma, fa anys que treballen per implantar mesures de reducció i al 2013 van aprovar el primer pla de gestió de la gamba, «amb uns resultats que han estat beneficiosos».
Finalment, Miquel Mir s’ha referit a la vaga de pescadors i ha assegurat que «si tot Catalunya para, nosaltres també anirem a la vaga, no serem l’ovella negra». En aquesta línia, les dues principals organitzacions del sector pesquer a Espanya, la Federació Nacional de Confraries de Pescadors i la patronal Cepesca, van proposar ahir a última hora de la nit desconvocar les vagues i tornar a treballar.
