Les Castanyes Voladores: «El nostre objectiu és gaudir al màxim de cada moment i seguir mantenint l’esperit original»

El Carnaval de Santa Cristina és, sens dubte, una de les festes més esperades pel municipi, i les Castanyes Voladores són una de les colles més representatives d’aquesta celebració. Aquesta edició no és una qualsevol, ja que la colla celebra el seu 25è aniversari, un quart de segle mantenint viva una essència que va néixer com una proposta diferent, allunyada de les competicions de carrosses i disfresses elaborades. Un esperit de diversió, sense pressió, on el més important és gaudir del moment i transmetre energia positiva.

En una entrevista recent a Ràdio Capital, el president de la colla, Jordi Salelles, i el membre de la colla Lluís Payet, van repassar el present i el passat d’una entitat que ha creixut al ritme de les seves pròpies arrels. «És un any especial, perquè celebrem els 25 anys. Tot va començar amb quatre amics que volien fer un carnaval diferent, sense l’obligació de guanyar o de fer una gran carrossa, sinó només per passar-ho bé», explica Jordi Salellas.

De fet, aquesta essència d’informalitat i diversió ha estat la clau de l’èxit de les Castanyes Voladores. «No ens interessa competir per guanyar. Per nosaltres, el més important és gaudir del moment i de la companyia», apunta Lluís Payet. Aquesta manera de viure el carnaval es reflecteix en el fet que la colla sempre ha apostat per una proposta allunyada dels estàndards habituals: la carrossa, a diferència d’altres colles, és secundària, i la disfressa no és una peça essencial, sinó un complement.

Aquesta filosofia ha permès a la colla mantenir-se fidel als seus orígens, tot i l’increment de membres. «Ara som uns 68, però el que importa és que, tot i ser més gent, mantenim el mateix esperit», comenta Salellas. La diversitat de participants és una de les característiques més destacades de les Castanyes Voladores, ja que el grup inclou persones de diferents edats i orígens, fet que enriqueix la seva proposta carnavalesca.

Les Castanyes Voladores són també una colla amb un fort component local. Tot i que el carnaval és la seva gran passió, la colla també participa en altres activitats del poble, com el Halloween o els Reis Mags. No obstant això, la seva especialitat és el carnaval, i en aquest sentit, el grup té un compromís inquebrantable amb la diversió i la bona energia. Així ho explica el president de la colla: «Durant el carnaval, intentem transmetre tota la nostra energia al poble, perquè el carnaval no és només nostre, és per a tots.»

Els preparatius per aquest 25è aniversari van començar abans del que és habitual. «Vam començar a treballar en la carrossa abans de Reis, però els problemes mecànics de l’antiga estructura ens han fet ser una mica més prudents», explica Salellas. La colla, tot i tenir una carrossa vella, ha apostat per mantenir el disseny, que ja és icònic per al públic. «És una carrossa peculiar, que tothom reconeix. Potser no és la més nova, però el que importa és que compleixi amb la nostra filosofia de divertir-nos», afegeix Payet.

El 25è aniversari, però, no només és un moment per mirar enrere, sinó també per mirar endavant. La colla va tenir la intenció d’organitzar una festa commemorativa per celebrar els 25 anys, però la falta de quòrum va dificultar-ho. «Vam intentar fer una festa d’aniversari, però al final no va sortir com esperàvem. Tot i així, ja tenim pensat replantejar-ho i anunciar la nova data després del Carnaval», comenta Salellas.

Pel que fa a les disfresses d’aquest any, les Castanyes Voladores mantenen la seva filosofia de carnaval lliure, sense l’objectiu de ser les millors ni de guanyar premis. «La disfressa és un complement, no és l’element central. El nostre objectiu és que sigui resolutiva i que estigui bé, però el que importa és la festa i la música», afirma Jordi Salellas. Aquest any, de fet, s’han atrevit amb una mica de ball, una novetat dels últims anys. «Aquesta és una de les poques coses que hem canviat. Abans era impensable ballar a la nostra carrossa, però ara ja hem introduït alguns passos per mantenir l’esperit i complir amb els mínims», afegeix Lluís Payet.

Els membres de la colla són molt clars sobre com viuran el Carnaval. «Per nosaltres, el Carnaval comença amb el sopar de colles, que és el primer acte de la festa. Després, hi ha el dijous gras, amb una botifarrada que ens permet començar a entrar en ambient», explica en Jordi. Les Castanyes Voladores participaran en les rues de Santa Cristina, Platja d’Aro i Sant Feliu, i confien en tornar a Olot, tot i que dependrà de la logística i del nombre de participants. El seu objectiu és seguir gaudint d’un carnaval «sense presses», tal com sempre han fet.

Un element destacat de les Castanyes Voladores és el seu compromís amb la comunitat. Tot i que la colla no és una organitzadora habitual d’esdeveniments socials, sí que fa aportacions valuoses, com la seva participació en les festes de Halloween o la cavalcada de Reis. Així, tot i ser una colla de carnaval, les Castanyes Voladores també formen part activa de la dinàmica cultural del poble.

Amb aquest 25è aniversari, la colla reafirma el seu compromís amb la diversió i la comunitat, i tot apunta que els pròxims 25 anys seguiran marcats per la mateixa energia que els ha fet tan especials. «El nostre objectiu és gaudir al màxim de cada moment i seguir mantenint l’esperit original de les Castanyes Voladores», conclou Jordi Salellas.

L’Oncotrail presenta la seva tretzena edició ampliant la participació fins als 400 equips

oplus_8192

El Museu del Suro de Palafrugell ha rebut aquest dimecres la presentació de la tretzena edició de l’Oncotrail, la cursa solidària contra el càncer organitzada per l’Oncolliga, l’Agrupació Excursionista de Palafrugell i el Club Atlètic. Aquest any, la cursa torna amb algunes novetats respecte edicions anteriors, però amb el mateix esperit i la mateixa finalitat que l’acompanyen des del seu naixement.

El principal canvi en l’Oncotrail 2026 és que s’amplia el número de places d’equips participants fins a les 400, respecte a les 350 de l’any passat (de les quals en van participar 343). D’aquests 400 equips, 370 es sotmetran a un sorteig davant notari per filtrar quins equips podran participar a la cursa d’aquest any i quins hauran de quedar fora. Els 30 restants es guarden per invitacions o per cobrir possibles baixes. Ho explica el director de l’Oncotrail, Lluís Comet.

El preu d’inscripció no varia: 75 euros per participant i, a banda, una donació mínima de 1.000 euros per equip. Durant les tretze edicions de la prova, s’han recaptat ja més de 3 milions d’euros. Comet afegeix que, així i tot, cada any acostumen a superar les donacions previstes i cada equip dona de mitjana més dels 1.000 euros estipulats per participar a l’Oncotrail.

 

Els donatius recollits es destinen principalment a la millora dels hospitals, amb una quantitat destacada dedicada a la investigació oncològica, així com a l’atenció directa a pacients i familiars a través de serveis de suport com l’atenció psicològica, fisioteràpia, podologia i més. En total, el 70% dels fons es destinen a millorar els serveis sanitaris i l’altre 30% a l’ajuda directa que ofereix Oncolliga.

Pel que fa al recorregut, serà molt similar al de passades edicions, arribant als 100 km totals dividits en nou trams i amb sortida i arribada a Palafrugell, tal com és habitual. El desnivell serà d’uns 4.000 metres.

L’edificació a les comarques gironines repunta amb un 19% més d’habitatges nous acabats el 2025

Ja han començat les obres de reurbanització de la plaça de Catalunya de Sant Antoni

L’edificació a les comarques gironines ha experimentat un important repunt el 2025, amb un increment del 19% en els habitatges nous acabats. En total, es van finalitzar 1.426 habitatges nous, 228 més que el 2024. Aquestes xifres confirmen la consolidació de l’activitat constructiva després d’un any 2024 marcat per un increment notable de la contractació d’habitatges, que va augmentar un 25% a la demarcació, segons dades del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI).

Les comarques amb més habitatges nous acabats han estat el Gironès, el Baix i l’Alt Empordà, amb una gran concentració a Girona ciutat, Platja d’Aro i Empuriabrava. La Cerdanya ha viscut el creixement més destacat, amb un increment del 194%, passant de 33 habitatges acabats el 2024 a 97 el 2025. En canvi, altres comarques com el Ripollès (-57%) i la Garrotxa (-31%) han experimentat una disminució.

D’altra banda, les rehabilitacions també han crescut un 17,46%, amb un total de 1.029 reformes acabades durant el 2025, un increment important respecte a les 876 del 2024. En conjunt, les comarques gironines van finalitzar 2.455 habitatges l’any passat, sumant tant els nous com les rehabilitacions (381 més que l’any anterior).

El president del CATGI, Antoni Bramon, es mostra optimista per al 2026, ja que les contractacions d’habitatges van augmentar un 4% l’any passat, mentre que les rehabilitacions van créixer un 41,42%. Això suggereix que el sector segueix en bona forma, amb perspectives positives per als pròxims anys.

Pel que fa als preus dels materials de construcció, el CATGI assenyala que s’ha produït una estabilització, el que es valora com una notícia positiva per a la planificació de noves construccions, ja que en els últims anys les pujades sobtades de preus havien frenat molts projectes.

Amb quins sabors combina millor la carn de fuet? 20 sabors diferents

Aquesta és la botiga gironina que ofereix fuets amb una vintena de sabor .Amb orígens a Vic, la Casa dels Fuets és l’única marca que disposa a la província d’aquesta varietat de gustos.El negoci és dirigit per la tercera generació de la família Cabanas, les germanes Xènia i Gisela. Des de 1946, la Casa dels Fuets intenta resoldre aquesta pregunta oferint una línia de productes dirigida a tota mena de gustos. Formatge de cabra, tomàquet, ceps, pebre negre, fines herbes, curri, romaní o fins i tot barbacoa són alguns dels 19 sabors amb què compta la marca, que a més ofereix embotits com llonganisses, secallones i xoriç.

El que ara és un negoci únic a les comarques gironines, i amb presència a Pals i Peníscola, va començar fa vuitanta anys com a carnisseria tradicional a Vic, considerat la capital de la llonganissa i el fuet. «Va ser el nostre pare qui va canviar-ho tot i va començar a oferir diferents sabors de fuet, dirigint-se al client francès al principi», expliquen les germanes Xènia i Gisela Cabanas, la tercera generació familiar en prendre les regnes del negoci.

El procés d’elaboració dels seus productes parteix de la base de la llonganissa de pagès de Vic i el fuet natural, per després arrebossar cada fuet un per un i posar-los en venda a la botiga física. La de la Rambla de Girona va obrir les portes el 2020: «Nosaltres volíem créixer, i Girona ens sembla una ciutat molt desperta, amb molt de jovent i turisme». Als inicis, afirmen que «la gent es va sorprendre pels sabors», però amb el temps s’han «guanyat» la clientela amb fuets combinats amb diferents tipus de formatge o tòfona, alguns dels seus productes estrella. «El d’all es ven molt comparat amb el de romaní i curri, però són aliments que hi ha un dia que ningú te’l compra i l’endemà el volen deu persones», explica Gisela. La Xènia i la Gisela han estat entrevistades per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP.

 

 

Amb ànim de continuar innovant, les germanes revelen que tenen projectat un nou sabor de cara a Sant Jordi, però que encara no en volen donar més detalls. Mentrestant, continuaran donant a conèixer la marca per fires i mercats: «Fa uns anys era inconcebible vendre fuets de sabor a Catalunya, mentre a França estava a l’ordre del dia. A poc a poc, ens hem anat donant a conèixer i la gent ens ha demanat més producte».

Les Xulivert: «Intentem ser creatives i donar una volta a la temàtica i a la disfressa»

El carnaval de Calonge i Sant Antoni és un dels esdeveniments més destacats del Baix Empordà, un moment en què la creativitat, la tradició i la diversió es donen cita per tancar les rues del territori. A la colla Xulivert, una de les més emblemàtiques d’aquest carnaval, hi ha canvis en l’edició d’enguany: després de 27 anys participant amb la seva carrossa, han pres la decisió de no treure-la. “Aquest any sortirem com a comparsa, amb cotxe i remolc”, explica la Tamara Martínez, una de les caps de colla.

L’absència de la carrossa no ha frenat, però, l’energia i la passió de la colla. Com cada any, la preparació ha estat intensiva. «Sempre arriben les últimes comandes a l’últim moment i els WhatsApp no paren de sonar», afegeix la Mercè Martínez, una altra de les caps de colla. Tot i que la retirada de la carrossa ha estat un procés complicat, la colla ho ha vist com una oportunitat per reinventar-se. “Era un moment en què els trasllats es feien difícils. La carrossa ja no encaixava amb les noves normatives de trànsit i no volíem fer que ningú s’hi pogués veure afectat”, afegeixen.

Aquest canvi no ha estat fàcil. La carrossa ha estat una de les característiques més destacades de la colla Xulivert al llarg de més de dos dècades, i la seva retirada ha estat una decisió meditada. El pare de la Tamara i la Mercè, qui sempre ha estat el conductor de la carrossa, ha estat una de les figures clau en aquest procés. «Després de tants anys, els trasllats es feien cada cop més complicats, i vam veure que la solució passava per passar a una comparsa», expliquen. Tot i això, la colla continua carregada de ganes i amb la mateixa motivació d’abans: fer gaudir el públic amb les seves disfresses originals i sorprenents.

I parlant de disfresses, la creativitat és un dels punts més forts de la colla. Aquest any, la Tamara, la Mercè i la Patricia estan treballant en una nova creació que promet ser una altra gran sorpresa. “Tot i que aquest any potser no serà tan visualment impactant com la disfressa de l’any passat, hem treballat molt per aconseguir una gran qualitat en els detalls. Ens agrada que la feina es noti, fins i tot si no és tan evident”, comparteix la Patricia. La colla ha apostat aquest any per una temàtica floral, que de moment han volgut mantenir en secret. Tot i així, asseguren que serà una disfressa que destacarà per la seva elaboració i originalitat.

El 2025 va ser un any especialment destacat per la colla Xulivert, quan la seva disfressa d’homenatge a les cosidores de la màquina de cosir Singer es va viralitzar a les xarxes socials. El vídeo, publicat per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, va aconseguir una gran repercussió i va fer que la colla guanyés una visibilitat inesperada. «Mai haguéssim imaginat que es faria tan viral. Aquell dilluns després de Carnaval, estàvem en shock», recorda la Tamara. Aquest èxit va sorprendre tothom, però també va generar una certa pressió a la colla. “Ens va agafar per sorpresa. Però també vam aprendre a gestionar-ho. No volem sentir la pressió de repetir l’èxit d’un any a l’altre”, afegeix la Mercè.

Aquesta espontaneïtat i la sorpresa són una de les característiques que defineixen la colla. No busquen la fama, sinó la diversió i la creativitat. “Ens ho passem molt bé creant les disfresses i, per nosaltres, el més important és el moment de compartir-ho amb la gent, veure les seves reaccions i gaudir de la festa amb la nostra comunitat”, subratlla la Patricia. Per a elles, el carnaval és un acte de celebració col·lectiva, una manera de mostrar la seva creativitat i la seva passió per la festa. La colla Xulivert ha estat sempre molt arrelada a Calonge i Sant Antoni, i la seva rua és una de les més esperades per la gent del municipi. «Quan arribem a Calonge, és el moment més esperat per nosaltres. És la nostra rua, la que ens representa, i el moment de dir ‘ara sí que sí, hem donat tot el que teníem’», asseguren les membres de la colla.

Malgrat els canvis, la colla Xulivert manté l’esperit de sempre: originalitat, innovació i passió pel carnaval. Aquest any, les integrants estan decidides a gaudir del moment, independentment de les circumstàncies. «És una festa que hem viscut des de petites, i per nosaltres, el carnaval és molt més que les disfresses. És el moment de veure les cares de la gent, de gaudir amb la família i els amics i de fer poble», explica la Tamara.

Una de les grans incògnites d’aquest any és el temps. La pluja ha estat una constant en molts carnavals anteriors, i tot i que el pronòstic meteorològic és difícil de controlar, la colla Xulivert es prepara per qualsevol eventualitat. “L’any passat, a Calonge, va ploure molt i vam haver de córrer per evitar que la pluja ens mullés la disfressa. Esperem que aquest any el temps ens acompanyi, però si no és així, estem preparades”, afirmen amb un somriure. Com cada any, el que realment importa per a elles és poder gaudir de les rues, de la festa i de la companyia de la gent que les aplaudeix i les segueix cada any.

Amb la primera rua a Sant Feliu de Guíxols el 13 de febrer, les Xulivert estan preparades per donar-ho tot. Si bé la carrossa no serà part del seu espectacle aquest any, l’esperit del carnaval segueix viu i més fort que mai. “El carnaval de Calonge i Sant Antoni és el nostre moment, el moment de gaudir i de sentir-nos part d’una tradició que portem a l’ànima. El que volem és que tothom s’ho passi tan bé com nosaltres”, conclou la Mercè.

Palamós iniciarà les obres al Museu de la Pesca i a l’Espai del Peix

El Museu de la Pesca i l’Espai del Peix de Palamós iniciaran el proper dilluns 2 de febrer un conjunt d’obres de millora. Aquestes tasques permetran una reforma d’alguns espais d’aquests dos importants equipaments culturals, que són clau per entendre el món marítim i pesquer de la localitat. Les obres es centraran tant en l’accessibilitat com en la millora de la comoditat dels visitants i la eficiència energètica de les instal·lacions.

A partir del dilluns vinent, els dos espais restaran tancats al públic durant algunes setmanes del mes de febrer. Les actuacions al Museu de la Pesca inclouen la substitució del mobiliari de la recepció i la incorporació de taules adaptades per millorar l’atenció als visitants, especialment les persones amb mobilitat reduïda. Així mateix, s’instal·laran pantalles informatives a la recepció i es millorarà la il·luminació a l’espai d’entrada.

Un altre dels canvis destacats serà la millora de la zona de lavabos, passant de dos lavabos a quatre per facilitar el servei en moments de gran afluència de públic. També s’hi incorporaran guixetes per guardar bosses i motxilles durant la visita.

A més, s’aprofitarà l’ocasió per substituir una de les màquines de climatització, millorant així l’eficiència energètica de l’edifici. Durant les obres també es farà una revisió i conservació de les peces de l’exposició permanent del museu.

Pel que fa a l’Espai del Peix, l’objectiu serà millorar l’accessibilitat i la comoditat de les persones usuàries de cadira de rodes, amb l’alçada de dues taules lluminoses perquè els visitants puguin asseure’s amb comoditat. També s’hi instal·laran dues cortines per facilitar l’accés a l’espai d’emmagatzematge d’aquest equipament.

Amb aquestes millores, el Museu de la Pesca i l’Espai del Peix es volen adaptar millor a les necessitats dels visitants i garantir un espai més còmode, accessible i eficient.