La Costa Brava viurà una temporada «de rècord» de creuers amb 60.000 passatgers i 5’4 MEUR d’impacte econòmic

Val a dir que la majoria d’escales les rebrà el Port de Palamós. En concret, 57 de les 66 amb aproximadament 58.000 passatgers. Això suposa un rècord tant d’escales com de passatgers, en la que Vila ha remarcat que serà la «millor temporada de la història». Aquestes xifres permeten mantenir el lideratge de Palamós a la Costa Brava i el situen com a segon port de Catalunya pel que fa a nombre d’escales. Comparativament amb el 2019, Palamós incrementa un 7% de passatgers i un 26% les escales.

El 63% dels creuers arribaran en temporada baixa i el 37% restant en temporada alta. Aquesta temporada cinc creuers faran escala a Palamós per primera vegada, a més del d’avui vindran els següents: Sea Cloud Spirit, Mein Schiff Herz, La Belle des Oceans i Seven Seas Splendor.

El president de Ports de la Generalitat ha recordat que l’activitat de creuers «és clau a la Costa Brava en relació al sector del turisme i que «ajuden a tota la demarcació». Cal tenir en compte, a més, que els ports de Palamós i Roses reben creuers del mercat nord-americà i del mercat europeu. Aquest any, els primers suposen un 56% del total, mentre que del vell continent en vindran el 44% restant. Una altra novetat és que aquest any set creuers faran escala per primera vegada a la Costa Brava.

L’Azamara Pursuit, el primer

El port de Palamós ha donat el tret de sortida a la temporada de creuers 2022 a la Costa Brava. Una temporada que durarà vuit mesos, del 3 d’abril al 18 de novembre. El primer creuer de la temporada ha estat l’Azamara Pursuit que ha vingut per primera vegada al port de Palamós. El creuer ha arribat avui a les 8.00 h del port de Barcelona i salparà a les 18.00 hores cap al port francès de Toló.

Porta uns 300 passatgers, la major part dels quals són nord-americans. Uns turistes que preveuen conèixer Palamós i el territori, amb excursions a Girona, Figueres, Púbol, Pals i Peratallada. Així mateix, alguns d’aquests turistes tindran una experiència enoturística en una de les bodegues de la zona.

A l’acte d’inici de la temporada han assistit el director general de Ports de la Generalitat, Pere Vila Fulcarà, l’alcalde de Palamós Lluís Puig, el director dels Serveis Territorials a Girona, Pere Saló, la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona, Maria Puig, i el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Pol Fages. Amb motiu de la seva primera escala al port palamosí, els representants institucionals han lliurat una metopa al capità del creuer i obsequis del territori.

Comencen les obres del nou aparcament de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols

Aparcament SFG

 

Aquest dilluns, 4 d’abril de 2022, comencen les obres del nou aparcament de la zona de Ponent, que té la seva primera fase en la zona de la piscina i l’estació d’autobusos.
Mentre les obres estan en marxa s’haurà d’aparcar en zones properes, com la Corxera, Ileco-Can Rosselló, o l’aparcament de sorra de la carretera de Tossa.

D’aquest edifici, d’estructura modular i amb plaques solars generadores d’energia per als edificis municipals propers, en sortiran unes 200 places. La segona fase, a la carretera de Tossa, serà posterior.

El Museu d’història de Sant Feliu de Guíxols presenta «Jornades d’Itàlia», el quadern de viatge de Joan Bordàs

Joan Bordàs

El divendres 8 d’abril a les 6 de la tarda al Jardí de l’Antic Hospital Museu d’Història, es farà la presentació de Jornades d’Itàlia. Aquest quadern de viatge és el resultat de la recopilació, ordenació i correcció dels 101 relats que l’arquitecte Joan Bordàs Salellas va publicar entre 1914 i 1917 al setmanari figuerenc La Veu de l’Empordà.

L’edició del recull l’ha duta a terme Daniel Pedrero. En aquestes jornades no només es parla de les vivències del jove arquitecte a la península Itàlica, sinó que es tracta d’una font documental molt interessant per tal de conèixer la història, l’arquitectura i les belles arts d’Itàlia des de l’època dels romans fins a gairebé inicis del segle XX.

L’edició compta amb un pròleg escrit per l’historiador Àngel Jiménez i una breu introducció on s’exposen els motius pels quals Bordàs va fer estada a Itàlia durant poc més d’un any. A més a més, l’obra s’il·lustra amb alguns dels dibuixos que l’arquitecte va realitzar en diversos indrets. També compta amb fotografies contemporànies als fets que s’exposen per tal de poder comparar les imatges amb les descripcions de Bordàs, ja que les dues guerres mundials van causar la desaparició de molts dels indrets i béns que s’expliquen.

Joan Bordàs Salellas, arquitecte nascut a Figueres, ha estat vinculat amb la vila de Sant Feliu de Guíxols. Ha deixat la seva petjada emblemàtica i personal en la singular façana marítima, el disseny dels dos passejos i els jardins amb mobiliari urbà. A més, ha estat implicat en altres construccions com la font de la Plaça del Monestir i la de la Placeta de Sant Joan, la reforma i ampliació de l’Hospital Municipal, la reforma dels Banys de Sant Elm, el Mercat Municipal cobert, entre molts altres.

Els premis literaris 2022 i el XII Concurs de cartells de la Fira d’Indians ja tenen guanyadors i guanyadores. Enhorabona!

privat:-els-premis-literaris-2022-i-el-xii-concurs-de-cartells-de-la-fira-d’indians-ja-tenen-guanyadors-i-guanyadores.-enhorabona!

Aquest dissabte 2 d’abril l’Ajuntament de Begur ha entregat els guardons als guanyadors i finalistes de la 37a edició del Premi Teresa Juvé de Narrativa Curta en categoria d’adults (narrativa curta) i infantil (contes de Sant Jordi); i del 12è Concurs de cartells de la Fira d’Indians, en un acte celebrat al Casino Cultural.

A la trobada hi han pres part l’alcaldessa de Begur, Maite Selva; la regidora de Cultura, Gemma Coll; el regidor de Turisme, Eugeni Pibernat; i els premiats i premiades i les seves respectives famílies. A més, l’Aula de Música de Begur i el Cor juvenil de l’Esparver també han amenitzat la vetllada amb diferents actuacions.

12è Concurs de cartells de la XVII Fira d’Indians

Un dels guardons que s’ha entregat durant l’acte ha estat el del 12è Concurs de cartells de la Fira d’Indians, que aquest 2022 -durant el primer cap de setmana del mes de setembre- commemorarà la seva dissetena edició.

Els encarregats d’escollir l’obra guanyadora van ser els integrants de l’equip indià i en aquesta ocasió el guardó va anar a parar a Sílvia Fernández Masferrer, veïna de Tordera, per la seva creació “Paraules viatgeres en el temps” sota la temàtica “Mots indians”.

La seva obra va ser escollida pel jurat com a vencedora del certamen, el juny de l’any 2020, per la seva creativitat, capacitat comunicativa, adequació de la temàtica, i versatilitat per a adaptar-se a diferents formats, entre el total de 15 obres que es van presentar.

Eugeni Pibernat, regidor de Turisme, agraeix a tots els participants la seva implicació en el certamen i avança que “ben aviat començarem a donar ja tots els detalls de la nova Fira d’Indians. Un esdeveniment que ja podrem celebrar en plena normalitat, que ens depararà moltes sorpreses i que estem convençuts que serà tot un èxit”.

37è Premi Teresa Juvé de Narrativa Curta: categoria d’adults (narrativa curta)

Aquest 2022 el jurat del certamen en categoria d’adults -conformat per Carlos Fernández, llicenciat en Filosofia, i David Galceran, tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Begur- ha acordat de forma excepcional declarar desert el premi. Amb tot, l’organització agraeix a tots els autors i autores participants la seva adscripció i col·laboració en aquesta convocatòria.

La tasca encomanada al jurat és valorar les composicions literàries admeses tenint en compte els criteris següents:

. La qualitat de l’escriptura, coherència, correcció i propietat.

. L’estructuració del contingut i l’argumentació.

. El poder comunicatiu de la composició literària.

. L’originalitat de la temàtica i la composició.

Així, després d’haver llegit acuradament totes les obres presentades a concurs –i lamentant la mesura adoptada- el jurat ha acordat declarar desert el premi tenint en compte la seva obligació per a garantir el sentit, la qualitat i la repercussió del certamen en aquesta i també en les futures edicions.

Amb aquesta decisió, l’organització vol encoratjar a tothom a seguir participant en el concurs i seguir demostrant que el país és una terra plena de talents.

37è Premi Teresa Juvé de Narrativa Curta: categoria infantil (contes de Sant Jordi)

Els alumnes de les escoles Doctor Arruga de Begur i Olivar Vell d’Esclanyà han pres part enguany de la categoria infantil d’aquest certamen convocada per la Biblioteca Salvador Raurich. El jurat format Mercè Collado, de l’Escola Doctor Arruga; Anna Castro, de l’Escola Oliva Vell; i Rosa Vilà, directora de la biblioteca, ha escollit els següents guanyadors:

Grup A: escolars de 1r de primària

. Premi: Mar Vergés (Escola Olivar Vell), per “Salvem l’escull de coral”.

. Accèssit: Jan Hernández (Escola Dr. Arruga), per “Les roses brillants”.

Grup B: escolars de 2n de primària

Premi: Ciro Cuadrado (Escola Olivar Vell), per “El tauró malalt”.

Accèssit: Martí López (Escola Dr. Arruga), per “Contaminació”.

Grup C: escolars de 3r de primària

Premi: Ona Capella (Escola Dr. Arruga), per “El meu globus”.

Accèssit: Alma Bocanegra (Escola Dr. Arruga), per “Tres estrelles”.

Grup D: escolars de 4t de primària

Premi: Theo López (Escola Olivar Vell), per “Les aventures del bibliotecari”.

Accèssit: Noa Cuadrado (Escola Olivar Vell), per “Gaturro verd”.

Grup E: escolars de 5è de primària

Premi: Lucía Bocanegra (Escola Dr. Arruga), per “La brúixola màgica”.

Accèssit: Àlex Berrocal (Escola Olivar Vell), per “De viatge a Canàries”.

Grup F: escolars de 6è de primària

Premi: Èlia Sinués (Escola Olivar Vell), per “Gat de carrer”.

Accèssit: Joel Aymerich (Escola Dr. Arruga), per “Els primers Distronautes”.

Maite Selva, alcaldessa de Begur, agraeix la participació i explica que “després de dos anys, els darrers, molt complexos i excepcionals a causa de la pandèmia la cultura torna a brollar amb força a Begur i a Esclanyà i ja ens preparem per una primavera que serà tot un esclat cultural a casa nostra”.

Per la seva part, Gemma Coll, regidora de Cultura, defensa que “des de l’Ajuntament seguirem apostant per a certàmens i projectes com aquest que representen un vertader estímul per a tots els nostres infants en el seu procés d’aprenentatge i creixement i que són un tresor a nivell cultural per al nostre poble, tan per la seva trajectòria i llarg recorregut, com per tot el talent i la creativitat que hi ha al darrere”.

GALERIA: Platja d’Aro es torna a omplir de festa i disfresses després de dos anys sense Carnaval: «Ho necessitàvem»

El centre de Platja d’Aro s’ha tornat a tenyir de disfresses, festa i somriures. Més de 3.500 persones han desfilat al llarg de les avingudes s’Agaró i Cavall Bernat mentre milers d’altres s’ho miraven des dels vorals. Una festa que ha tornat després de dos anys sense celebrar-se per la pandèmia i un ajornament d’última hora. I és que el Carnaval s’havia de celebrar el febrer però la incertesa de la sisena onada va fer que colles i ajuntament decidissin passar la festa a aquest primer dissabte d’abril. El president de les colles de Carnaval de Platja d’Aro, Sergi Esteve, explica que «tothom ho va entendre» i creu que va ser una decisió «encertada». «Avui el dia ens acompanya i necessitàvem tornar a sortir», ha remarcat.

«Tothom diu el mateix del seu, però realment crec que el de Platja d’Aro és el millor Carnestoltes de la Costa Brava», així s’expressa la regidora de Turisme de la localitat baix-empordanesa, Jenny Xufré. I és que després de dos anys els carrers de Platja d’Aro s’han tornat a omplir. Les terrasses dels bars també han quedat petites per rebre els visitants que s’han acostat al poble per veure «la seva festa major de veritat». «Per a nosaltres és un sentiment que tenim des de petits. Passa de pares a fills i és indescriptible. Necessitàvem tornar-nos a disfressar», assenyala en Sergi Esteve, president de l’Associació de Colles de Carnaval de Platja d’Aro.

I és que l’ambient que es respirava era el propi de la celebració, malgrat que la covid va obligar a ajornar-la dos mesos. Per «precaució» l’Ajuntament va decidir posposar el Carnestoltes fins la primera setmana d’abril, conjuntament amb els consistoris de Sant Feliu de Guíxols –que aquest divendres va celebrar la seva rua nocturna- i Santa Cristina d’Aro.

Des de l’Ajuntament de Platja d’Aro consideren que la decisió va ser «encertada», malgrat que es tira endavant «a tocar de la Setmana Santa. En aquest sentit, Xufré reconeix que «algunes colles no han vingut, però es mostra convençuda que no haurien arribat a les 67 d’aquesta edició si ho haguessin fet al febrer.

3.500 participants i 67 colles

La realitat és que el dia ha acompanyat i els carrers s’han omplert de milers de visitants que no s’han volgut perdre una festa com aquesta. Les 67 colles han desfilat pel centre de Platja d’Aro i de l’Avinguda Cavall Bernat amb música ben alta i les comparses ballant al ritme de les coreografies que han assajat.

En total, 3.500 persones que han tornat a tenyir de colors llampants i cridaners la localitat que ha «recuperat la normalitat del Carnaval». Una celebració que Xufré considera que es tracta de «la festa major de veritat» del poble i que, de retruc, suposa un impacte econòmic «molt rellevant per Platja d’Aro».

De russos a transiberians

Una de les colles que han participat al Carnaval ha estat la Sense Vàlvules de Corçà. Hi van cada any i aquest «tampoc s’ho han vogut perdre», malgrat que es va posposar dos mesos la cita. La colla tenia previst anar disfressats de russos, però arran del conflicte a Ucraïna van decidir que no ho farien i van reformular la vestimenta per anar de transsiberians.

L’Ariadna Ferrer és membre de la colla i expliuca que està «molt contenta» de poder tornar a participar en una cita com aquesta. La seva antiga colla no surt i aquest any va amb la Sense Vàlvules. «El Carnaval és una festa que sempre m’ha atret i m’encanta poder-la fer», conclou.