La Diputació participa en un projecte europeu per adaptar l’agricultura i la gestió forestal al canvi climàtic

Un dels conreus de Monells que participen en el projecte europeu LIFE AgroForAdapt Data de publicació: dimecres 06 d’abril del 2022, 15:39 Localització: Monells Autor: Imatge cedida a l'ACN per la Diputació de Girona
Un dels conreus de Monells que participen en el projecte europeu LIFE AgroForAdapt Data de publicació: dimecres 06 d’abril del 2022, 15:39 Localització: Monells Autor: Imatge cedida a l'ACN per la Diputació de Girona

La Diputació de Girona participa en el projecte europeu LIFE AgroForAdapt que avaluarà quines accions es poden dur a terme per adaptar l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal al canvi climàtic. Per fer-ho, de moment han apostat per combinar arbres i arbustos amb cultius i també les pastures en terrenys que tenen usos forestals. Durant cinc anys s’observarà quins canvis hi ha en aquests terrenys que participen en el projecte per veure si es transformen en zones més resilients a sequeres i incendis forestals i afavoreixen la biodiversitat. La Diputació de Girona provarà aquestes mesures en 85 hectàrees de terreny que estan repartides entre Monells i Cassà de la Selva.

El projecte LIFE AgroForAdapt consisteix en trobar una manera de garantir la viabilitat dels sectors agraris, ramaders i forestals davant de les conseqüències derivades pel canvi climàtic. Segons el punt de vista de la Diputació de Girona, els sistemes agroforestals són una combinació de vegetació llenyosa en terrenys agrícoles o ramaders que ofereixen beneficis als productors per les interaccions que es produeixen.

Per una banda, hi ha la combinació d’arbres i arbustos en cultius agrícoles. Per l’altra hi ha el pasturatge en terrenys que tenen usos forestals. Els ecosistemes impliquen un aprofitament més eficient dels recursos com ara la llum, l’aigua o els nutrients del sòl que permeten augmentar la productivitat de les finques.

A més, s’ha comprovat que aquests sistemes combinats permeten protegir el sòl, augmentar la biodiversitat i reduir els impactes que poden tenir les sequeres o la vulnerabilitat dels terrenys davant d’un incendi forestal. Això els transforma en extensions molt més resilients a l’emergència climàtica que els sistemes convencionals d’agricultura, ramaderia i silvicultura (usos forestals).

El projecte preveu diverses actuacions en 85 hectàrees de la demarcació. En concret es treballarà en 16 hectàrees de conreu que gestiona l’IRTA a Monells. En aquesta finca de Camps i Armet es plantaran arbres i arbustos propis del paisatge del Baix Empordà als marges per potenciar la biodiversitat i contribuir ala productivitat.

Per altra banda, també s’actuarà en 49 hectàrees de bosc que gestiona la Diputació de Girona a Monells i en 20 hectàrees de la finca de Can Vilallonga, a Cassà de la Selva. Aquest segon tipus d’accions fomentaran la pastura extensiva per reduir incendis forestals. Es tracta d’introduir els ramats de bestiar en boscos per reduir la vulnerabilitat en cas d’incendi forestal, al mateix temps que es dona un valor afegit a la carn dels animals, quan es vengui per al consum alimentari.

El projecte va arrencar l’octubre i s’allargarà durant cinc anys. Al principi es farà un disseny i la implementació dels sistemes demostratius. Més endavant es crearan eines i publicacions amb l’objectiu que aquests projectes es puguin replicar en altres espais.

El LIFE AgroForAdapt treballarà en més de 800 hectàrees de Catalunya, Castella i Lleó i la part mediterrània de França. En aquesta setantena de finques incloses en el projecte s’avaluarà com evoluciona la productivitat i rendibilitat, la vulnerabilitat en cas d’incendi i sequera, el balanç de carboni i la biodiversitat, entre d’altres aspectes.

L’Espai Carmen Thyssen acull una mostra temporal sobre Miquel Martí i Pol

privat:-l’espai-carmen-thyssen-acull-una-mostra-temporal-sobre-miquel-marti-i-pol-fins-al-12-de-juny

La proposta es diu «Abcedari Solidari, Homenatge a Miquel Martí i Pol«, i es podrà veure des del 9 d’abril fins al 12 de juny de 2022, en horaris de dilluns a dissabte de 10:00 a 18:00h – diumenge de 10:00 a 14:00h, amb entrada gratuïta. L’obertura oficial serà el dissabte 9 d’abril a les 12h del migdia.

L’obra de Miquel Martí i Pol s’erigeix com una de les aportacions poètiques més importants de la literatura catalana contemporània. Aquesta exposició s’ha dissenyat a partir de la seva obra Abcedari una joia solidària que va escriure amb la complicitat del seu amic personal Ramon Besora. El llibre és un recull de vint i sis haikus (poemes japonesos de disset síl·labes que estan ben presents a la poesia catalana).

Un haiku per a cada lletra de l’abecedari amb la temàtica de la solidaritat com a fil conductor. La diferència i la indiferència, l’acollida o la pèrdua hi són presents al costat de temes més socials i compromesos habituals en la seva literatura com el dolor, la malaltia o  ’adversitat. Martí i Pol hi escriu l’alfabet secret de la solidaritat humana, creant un refugi pels somnis on l’espai per creure en els altres és la diferència.

S’ha demanat a artistes visuals poetes, escriptors i escriptores que inspirant se en algun dels vint i sis haikus de Martí i Pol, produeixin una obra nova, reinterpretant los vint anys després. El resultat d’aquesta feina és l’exposició que estàs a punt de veure. Un nou projecte on unim novament art i literatura.

La palamosina Blanca Batlle participarà en el Campionat del Món Escolar de cros

L’atleta de l’Associació Atlètica Palamós, nascuda l’any 2004, és l’única representant catalana de la selecció estatal que prendrà part en aquest campionat mundial.

La prova es celebrarà a Eslovàquia del 22 al 27 d’aquest mes d’abril, i segons informa Ràdio Palamós, Blanca Batlle en serà l’única representant catalana d’un equip format per sis noies i sis nois.

La palamosina va quedar setena en l’últim Campionat d’Espanya de camp a través en la categoria Sub20, contribuint al triomf de la Selecció Catalana, i ara li arriba el premi de la seva primera internacionalitat.

Batlle combina el cros amb les curses de muntanya i la pista, i conjumina una important versatilitat amb la seva gran dedicació i esforç.

Josep Carballude, vicepresident de l’Associació Atlètica Palamós, parlava així d’ella en declaracions a Ràdio Palamós

Supermatí – 6 abril 2022

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 6 abril 2022
Loading
/

L’Associació de la Fusta de les comarques gironines preocupada per la crisi de subministraments i de relleu professional

Aquesta setmana s’ha celebrat la reunió anual de l’Associació Autònoma d’Empresaris de la Fusta de les Comarques Gironines. Els seus integrants han posat el focus d’atenció en la crisi de subministraments i la manca de relleu professional.

Malgrat que l’Associació augurava un 2022 en forma de recuperació econòmica, la guerra d’Ucraïna està deixant una empremta molt important pel sector. Coincideixen, però, que l’efecte directe és limitat. Rússia i Ucraïna suposen un 1% de les exportacions catalanes. No obstant, indirectament té uns efectes molt rellevants per a les empreses que es tradueixen en un increment dels costos energètics i de certes matèries primeres.

La limitació de la capacitat productiva, els oligopolis i les pujades dels costos energètics estan dificultant molt l’aprovisionament i l’arribada de productes, fet que reforça encara més la necessitat de diversificar i no dependre únicament de zones concretes.

D’altra banda, la crisi provocada per la pandèmia encara s’arrossega, i està essent un factor determinant pel gremi, ja que segons expliquen els seus integrants, es troben amb un excés de demanda i una capacitat d’oferta limitada que ha canviat la manera de treballar i relacionar-se. Al mateix temps, un tema de debat recurrent és la manca de relleu professional en aquest ofici: cada any són més les fusteries que es veuen obligades a tancar tot i tenir molta feina.

La trobada d’aquest any ha comptat amb la ponència de la Sra. Cristina Serradell, directora de la Unitat de Comerç Internacional d’ACCIÓ.

El Consell Comarcal i Llet Nostra formaran ramaders per cobrir les places de feina que ofereix l’empresa

Unes vaques de la granja d'investigació de l'IRTA Data de publicació: dimecres 06 d’abril del 2022, 13:18 Localització: Monells Autor: Gemma Tubert
Unes vaques de la granja d'investigació de l'IRTA Data de publicació: dimecres 06 d’abril del 2022, 13:18 Localització: Monells Autor: Gemma Tubert

Acord pioner per combatre la falta de personal al sector lleter i fer més eficient la recerca de feina. El Consell Comarcal del Baix Empordà i Llet Nostra han signat un conveni a través del qual s’estan format vuit orientadores laborals en la matèria. L’objectiu és que coneguin de primera mà com és treballar en una granja de vaques i quines feines s’hi han de fet.

La formació ha consistit a realitzar l’Experiència #APROP, una visita guiada per la granja de l’EVAM de Monells on s’explica la importància del paper de les petites i mitjanes granges lleteres en el conjunt de la societat i en el seu entorn. Després, la veterinària Anna Targa ha impartit una xerrada sobre les característiques dels llocs de treball, així com de les ofertes laborals més habituals que proposen les granges.

La rotació de personal

I és que segons explica Targa el sector pateix un problema de rotació del personal perquè els primers mesos són «crítics». «Una de les dificultats que ens trobem a les granges és que a la gent li ha d’agradar conviure amb animals i, després, cuidar animals i vigilar-los i llegir el seu comportament, implica molt de temps», explica el director de Llet Nostra i de la Cooperativa de Ramaders del Baix Empordà, Jordi Riembau.

«Tothom es pot imaginar què vol dir treballar en una fàbrica o en una oficina però, en canvi, treballar en una granja està menys en l’imaginari col·lectiu i a més és un perfil de feina amb un ventall molt ampli: pots estar munyint, com netejant o picant dades per tenir estadístiques», remarca Targa. «Ens trobaven gent que venia sense saber ben bé què significava», afegeix.

Ajustar més els perfils professionals

«Esperem d’aquesta manera col·laborar per fer que els processos de selecció siguin més eficients i potser ara determinats a determinats perfils ja no els oferiran aquesta feina», afirma el vicepresident primer i conseller comarcal de Promoció Econòmica del Baix Empordà, Xavier Dilmé. Dilmé també ha explicat que la intenció és estendre la iniciativa a altres sectors, com el de la pesca.

L’acord s’emmarca dins del programa ‘Llet Nostra Més’ que té com a principal objectiu donar continuïtat al sector lleter català mitjançant la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de tots els agents implicats en la cadena de valor de la llet.