La Generalitat ja ha exercit el dret de retracte i comunica que es quedarà la Base Loran, al seu actual propietari

La Generalitat va anunciar el mes de març que recompraria la base Loran per donar-li usos públics. En concret, es plantejava que la finca acollís instal·lacions del Parc Natural, com ara sales d’emmagatzematges o espais per a activitats. També s’estudia la possibilitat que doni suport a itineraris interpretatius de la Guerra Freda que hi ha a la zona.

L’adquisició s’havia de fer a través de l’anomenat dret de retracte perquè uns mesos abans un particular va comprar la finca. La llei permet a la Generalitat recuperar aquests terrenys, situats dins dels límits del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, al mateix preu que va pagar el particular, un ciutadà francès, al Ministeri de Defensa, propietari de la finca que fins a l’any 1998 va tenir usos militars.

Per intentar que algú es quedés l’espai, Defensa havia celebrat des del 2012 fins a quatre subhastes. La primera amb un preu de sortida de 850.000 euros i l’última, celebrar a finals del 2019, el va rebaixar fins als 419.000. Tot i que va quedar deserta, posteriorment, el particular va presentar una oferta similar i Defensa va fer una adjudicació directa.

Després de múltiples peticions de les entitats ecologistes i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, Acció Climàtica va fer un pas endavant per fer-se amb l’espai i aquest divendres el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha explicat que ja s’ha fet efectiu. En concret, ha explicat que es va comunicar al propietari i que es va publicar al BOE i al DOGC amb data 1 d’abril. El valor de compra dels terrenys s’enfila fins als 468.000 euros i 3.000 euros per cobrir les despeses de transmissions i resta de despeses corrents derivades de l’operació.

Fonts consultades han detallat també que representants del Departament es van reunir amb el particular per exposar-li la situació i que aquest els va manifestar la seva intenció de recórrer la decisió al jutjat. Vilahur ha dit que espera que no s’obri aquesta via però que, si finalment s’hi arriba, es resolgui el més «aviat» possible per poder incorporar a la xarxa d’equipaments de la Generalitat. Les mateixes fonts, però, admeten que la via judicial podria dilatar el procés.

Una base militar

La base Loran era una estació d’emissió de radionavegació per a la mar Mediterrània, construïda a l’Alt de la Pedrosa prop de l’Estartit. El seu nom respon al sistema de posicionament i navegació Loran (Long Range Navigation), que es basava en ones de ràdio de baixa freqüència i que en aquest cas triangulava amb les bases de Lampedusa (Itàlia) i Kargaburum (Turquia).

L’Ajuntament de Begur retira la llicència per a l’explotació del xiringuito de la cala Illa Roja

illa roja
La pintada a la platja de l'Illa Roja de Begur en el moment de la intervenció de la Policia Local. (Horitzontal)

Informació en desenvolupament

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Begur va acordar el passat 12 d’abril resoldre l’autorització d’explotació de la guingueta situada a la cala d’Illa Roja com a conseqüència de l’incompliment del contracte per part de l’empresa concessionària del mateix, Red Rock 2021 SL.
Eugeni Pibernat, regidor de Platges, defensa que “la nostra màxima prioritat és garantir que a tot el nostre municipi, i concretament a les platges i cales, tots els serveis que es prestin als veïns i veïnes i visitants es facin amb el màxim rigor, respecte i responsabilitat. Aquesta mesura, per tant, persegueix únicament preservar la qualitat d’aquests serveis i vetllar pel compliment escrupolós de totes les obligacions”.

Maite Selva, alcaldessa de Begur, afegeix que “la cala d’Illa Roja és un espai emblemàtic del nostre municipi. Com a tal mereix que totes les persones que hi accedeixin i en gaudeixin al llarg de tot l’any, especialment durant la temporada d’estiu, s’hi trobin uns serveis adequats, òptims i de primer nivell i que, a més, no generin controvèrsia ni malestar entre els usuaris. Tal com hem fet al llarg dels darrers anys, seguirem amatents i treballant per a consolidar a casa nostra un model turístic de referència que satisfaci les necessitats dels nostres vilatans, així com de les persones que ens visiten”.

Un xiringuito amb polèmiques des del primer dia

La cala d’Illa Roja és una de les platges nudistes més importants del Baix Empordà i de la Costa Brava. Després de molts anys sense cap guingueta a la cala, l’any passat es va licitar una concessió per vuit anys a l’empresa Red Rock Begur, per tal que explotés un xiringuito a la cala nudista. Des del primer moment aquesta deicisió va despertar diverses polèmiques.

A mitjans de juny començaven a aparèixer les primeres queixes pel volum de la música del xiringuito i en aquell moment l’Ajuntament ja demanar a l’empresa que abaixés el volum de la música al que deia la licitació. Però a mesura que passaven les setmanes la protesta va sorgir de les entitats que defensen el nudisme i la seva pràctica a la cala. Primer perquè no podien anar al xiringuito sense roba i després perquè la guingueta atreia cada vegada a més persones no nudistes que no només «ocupaven l’espai dedicat al nudisme» sinó que l’allau de fotografies publicades a les xarxes, per part de visitants al xiringuito, exposava a persones nudistes que eren a la platja. Tot plegat va derivar en una convocatòria de concentració per reivindicar el nudisme a la cala i per exigir a l’Ajuntament que la senyalitzés com a platja nudista, a l’hora que garantís els drets i la privacitat per als usuaris de la cala.

Aquesta situació va portar a una usuària a repintar les roques de la cala amb les paraules «Platja nudista», fet que li va comportar una sanció de més de 1400€ i encara en el terreny de les polèmiques, fa pocs dies el perfil de twitter «Salvem el nudisme a l’Illa Roja» feia sortir a la llum unes ofensives converses entre una usuària i el responsable de les xarxes de l’empresa Red Rock Begur, titular de la concessió.

 

Aquest cúmul de situacions van portar a les entitats que defensen el nudisme a protestar enèrgicament a les xarxes contra la instal·lació i contra la que entenien, era una mala gestió per part de l’Ajuntament, que ara ha resolt la concessió.

Reconeixement de la Platja nudista

Fonts de l’Ajuntament de Begur han informat a Ràdio Capital que properament es reuniran amb la Federació nudista naturista de Catalunya i amb l’associació salvem Illa Roja, «per tal d’escoltar les seves reivindicacions i treballar en una proposta de senyalització de la platja que inclogui una discriminació positiva del nudisme.»

El Costa Brava rep l’Alcoià en un partit pràcticament intranscendent per als seus interessos

Demà, dia de Sant Jordi, els gironins rebran l’Alcoià en un duel que per als locals no té més interès que el propi de guanyar-lo.

I és que els d’Òscar Álvarez han dilapidat les poques opcions de salvació que tenien, amb uns resultats nefastos en les últimes jornades de la Primera Federació.

Per la seva banda, els visitants es troben en una còmoda vuitena posició amb 47 punts (22 més que el Costa Brava).

Dissabte a les 5 de la tarda, al Municipal Palamós-Costa Brava.

Aquest dissabte arriba a Sant Feliu la tercera edició ‘d’Aparadors vius i creatius’

privat:-aquest-dissabte-23-d’abril-comenca-la-tercera-edicio-‘d’aparadors-vius-i-creatius’,-en-collaboracio-amb-el-batxillerat-artistic-de-l’institut-sant-elm

Aquest 23 d’abril començarà la tercera edició ‘d’Aparadors vius i creatius’, una iniciativa de l’associació cultural Aleph en col·laboració amb els alumnes de batxillerat artístic de l’institut Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols.

A través del projecte, que es presenta en tercera edició, es vol mostrar l’obra dels joves artistes en uns espais inèdits i inusuals. Es pretén fer una intervenció als aparadors de les botigues, exposant- hi durant un mes les seves obres. D’aquesta manera s’arriba a tothom, tant a la gent que passeja diàriament anant a comprar una barra de pa, com la que està acostumada a anar a veure exposicions.

Durant un mes, del 23 d’abril al 23 de maig, els 49  comerços més cèntrics de la ciutat exposaran les obres creades per més de 40 alumnes. Aquesta iniciativa forma part dels objectius d’Aleph d’activar la participació del jovent en la vida cultural de la nostra ciutat i en aquest cas, en especial, de la promoció de l’alumnat de batxillerat artístic de l’institut.

 

Supermatí – 22 abril 2022

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 22 abril 2022
Loading
/

SOS Costa Brava s’involucra en contra de 38 casos durant el 2021, el doble que l’any anterior

Pla mitjà de la protesta que SOS Costa Brava ha fet davant de la Pineda de Ponent de Sant Feliu de Guíxols aquest dissabte 15 de maig de 2021. - Imatge de l'ACN
Pla mitjà de la protesta que SOS Costa Brava ha fet davant de la Pineda de Ponent de Sant Feliu de Guíxols aquest dissabte 15 de maig de 2021. - Imatge de l'ACN

Aquest divendres 22 d’abril és el Dia de la Terra. Per celebrar-ho, la plataforma d’entitats ecologistes SOS Costa Brava ha fet balanç de la seva activitat en l’últim any. Segons anuncia la plataforma, en l’últim any s’ha involucrat en 38 casos i ha tancat l’any amb pràcticament la meitat d’ells salvats totalment, provisionalment o parcialment. Només hi ha un 2,7% dels casos que SOS Costa Brava ha perdut i un 35,1% són conflictes que segueixen oberts.

La plataforma d’entitats ha destacat que dels 38 casos que ha denunciat, 25 d’ells eren al Baix Empordà. A més, destaquen el nombre de projectes que es concentren a Begur. SOS Costa Brava recorda que en aquest municipi hi ha les estructures de formigó per a 52 cases adossades als Jardins de Sa Riera, la urbanització de 24 xalets a l’antiga pedrera s’Antiga o la construcció d’una dotzena d’habitatges dins del PEIN del Puig Montcal.

Per altra banda, SOS Costa Brava alerta que a Palamós hi ha una situació preocupant ja que s’han aixecat dos blocs per a 48 apartaments a la Pineda d’en Gori i es preveu que properament s’hi aixequi un tercer edifici. A més, al sector de l’antic càmping Bellafosca també s’hi concentra la construcció de 43 pisos i 12 xalets.

Davant de tots aquests casos oberts, des de la plataforma consideren que el Pla Director Urbanístic aprovat pel Govern és insuficient per preservar el territori, tot i que defensen que ha estat «un pas endavant».

La C-32, el port de Palamós i l’aeroport de Girona

En l’àmbit d’infraestructures, la plataforma manté el seu posicionament en contra del projecte de la C-31 al Baix Ter i la prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar. Des de SOS Costa Brava insisteixen en què cal millorar el traçat actual de les carreteres existents i també millorar la xarxa de transport públic d’aquesta zona, per aconseguir també una lluita contra les emissions de vehicles privats i treballar en contra de l’emergència climàtica.

Com a novetats, la plataforma ha recordat que aquest any s’han posicionat en contra de les ampliacions del port de Palamós i de l’aeroport de Girona. Consideren que no hi ha cap justificació ambiental ni turística per tirar aquests projectes endavant.

SOS Costa Brava arriba als 25 membres

La plataforma ha arribat al Dia de la Terra d’aquest 2022 amb tres entitats més de les que hi havia ara fa un any. Es tracta de la Junta d’Arbres de Calonge, la cooperativa Manduca de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació de Veïns els Griells, de l’Estartit. Amb aquestes tres entitats, SOS Costa Brava arriba als 25 membres.

Per altra banda, la plataforma ha aconseguit captar al llarg del 2021 pràcticament 24.000 euros. Es tracta d’ingressos que provenen de donatius, quotes, premis i col·laboracions. Aquests diners es destinen a la defensa del territori ja sigui amb al·legacions, recursos judicials o campanyes de difusió. Des del 2018 s’han aconseguit aturar la construcció de més de 15.000 habitatges.