L’atur puja un 1,14% al gener a les comarques gironines i la demarcació perd quasi 5.300 llocs de treball

L’atur ha pujat un 1,14% a les comarques gironines aquest gener i això també s’ha traduït en una davallada d’afiliats a la Seguretat Social, perquè la demarcació ha perdut quasi 5.300 llocs de treball. Sobretot, el sector que més aturats ha sumat (357) és el de serveis -dins el qual hi ha el comerç- cosa que evidencia la fi de la campanya de Nadal. Per contra, construcció i agricultura han reduït en conjunt 64 desocupats, tot i que no n’hi ha prou per decantar la balança (perquè la indústria també tanca gener amb 21 aturats més).  A les comarques gironines, actualment hi ha 28.850 persones que busquen feina. L’única nota positiva la posa, això sí, el fet que en comparació amb  l’any passat ara hi ha un 5,07% menys d’aturats.

Després de pujar un tímid 0,45% al desembre, les comarques gironines obren aquest 2026 amb un nou increment de l’atur. En aquest cas, d’un 1,14%. Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, en global ara hi ha 326 persones més apuntades a les llistes.

Percentualment, l’increment de l’atur a Girona dobla la mitjana catalana (on l’augment s’ha situat al 0,6%). A Barcelona, el gener es tanca amb un 0,46% més d’aturats; a Lleida, amb un 0,48% més, i a Tarragona, amb un 1,23% més.

Si es passa la lupa per sectors, les dades evidencien com el territori nota la fi de la campanya de Nadal. De fet, a les comarques gironines, el sector serveis -dins el qual hi ha el comerç- ha sumat 357 aturats més aquest gener.

La indústria tanca el mes de amb 21 desocupats més. I per contra, tant la construcció com l’agricultura gironines redueixen aturats (42 i 22 respectivament, tot i que això no permet decantar la balança). D’altra banda, hi ha 12 persones que s’han apuntat a llistes que no tenien cap feina anteriorment.

28.850 aturats

En global, a les comarques gironines, ara hi ha 28.850 persones que busquen feina. Són, això sí, 1.541 menys que al gener de l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 5,07%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.457). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.186 desocupats), la construcció (2.304) i l’agricultura (610). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.293 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 57,05%- són dones (16.460). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.451 desocupats que tenen menys de 25 anys.

 

Més destrucció d’ocupació

En paral·lel a aquest increment de l’atur, durant aquest gener la demarcació ha continuat destruint llocs de treball. I en aquest cas, les dades que ho reflecteixen són les d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l’estadística del Ministeri d’Inclusió, durant el darrer mes a les comarques gironines s’han destruït 5.296 llocs de treball.

En concret, a la demarcació, aquest gener hi ha amb 356.922 afiliats a la Seguretat Social. Són un 1,46% menys dels que hi havia el mes anterior.

En comparació amb el gener del 2025, però, encara s’està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. En concret, amb 5.731 afiliats més (cosa que suposa un increment de l’1,63%).

I tot i l’augment de l’atur i a la destrucció d’ocupació, tot i que pugui semblar paradoxal aquest gener es tanca amb més contractes signats. Cosa que s’explica perquè al desembre ja s’havien rubricat la majoria dels que entraven dins la campanya del Black Friday i de Nadal.

Al llarg d’aquest gener, a la demarcació s’han signat 18.660 contractes (dels quals 7.414 han estat indefinits). Això suposa un augment de l’1,80% en comparació amb els que es van signar al desembre. En concret, aquest gener se n’han signat 330 més.

Si la xifra es posa en relació amb el gener del 2025, però, aleshores la cosa canvia. Perquè ara s’està per sota dels contractes que es van signar aleshores (596 menys, un 3,10%).

El CAP de Palamós estrena cinc noves consultes gràcies a la reforma de l’Edifici Fleming

privat:-ampliacio-de-l’area-de-consultes-del-cap-de-palamos
Privat: Ampliació de l’àrea de consultes del CAP de Palamós

El CAP de Palamós ha ampliat la seva àrea de consultes amb l’entrada en funcionament de cinc nous espais d’atenció sanitària, situats a la planta 0 de l’Edifici Fleming. Aquesta ampliació ha estat possible gràcies a les obres de reforma recentment finalitzades, que han permès una millor distribució de l’espai i més capacitat assistencial.

Les noves consultes es destinen als serveis de ginecologia, llevadora, odontologia i tècniques, millorant l’accessibilitat i l’atenció a la ciutadania en àmbits especialitzats.

Aquesta actuació forma part del projecte global de reforma de la planta 0 de l’edifici, que ja va permetre ampliar les consultes externes de l’Hospital de Palamós el mes de novembre passat. Ara, amb aquesta segona fase, s’ha pogut reforçar també l’àrea d’atenció primària del Centre d’Atenció Primària.

Pel que fa a l’equipament i decoració dels nous espais, s’han triat colors càlids, agradables i lluminosos amb l’objectiu de crear un entorn més confortable i acollidor tant per als pacients com per als professionals sanitaris.

Amb aquesta ampliació, el CAP i l’Hospital optimitzen l’ús compartit de l’Edifici Fleming i reforcen la capacitat assistencial del municipi.

Jordi Soler: «Per la marxa del govern i l’activitat que fa l’oposició, un ple cada dos mesos és suficient»

Jordi Soler- alcaldable 2023 Junts per Calonge i Sant Antoni
Jordi Soler- alcaldable 2023 Junts per Calonge i Sant Antoni
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Jordi Soler: "Per la marxa del govern i l'activitat que fa l'oposició, un ple cada dos mesos és suficient"
Loading
/

En una entrevista concedida al Supermatí, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha fet un balanç positiu de l’any 2025 i ha repassat els principals temes d’actualitat del municipi. Soler ha destacat que el govern local compta amb 12 regidors sobre 17, la qual cosa els proporciona “una estabilitat clara i que ens permet treballar d’una manera molt directa”.

Una de les decisions recents que ha aixecat més polèmica és la reducció del nombre de plens municipals de mensuals a bimestrals, passant així de 12 sessions anuals a només 6. Soler defensa que la mesura s’ha pres per agilitzar la gestió i que no impedeix l’activitat política: “L’oposició pot seguir presentant mocions i preguntes; només canvia la periodicitat”. Davant les crítiques, afegeix que les crítiques són «interessades».

Soler afegeix que no hi haurà «cap problema» en convocar més plens extraordinaris si són necessaris, però des de l’equip de govern consideren que una sessió ordinària cada dos mesos s’ajusta a la dinàmica de l’Ajuntament i també a l’activitat habitual dels partits de l’oposició en els plenaris.

Pel que fa al pressupost per al 2026, aprovat al novembre, puja a 32 milions d’euros i és de caràcter “continuista”. El govern prioritzarà acabar obres en marxa com la Fundació Gamón-Medina i el futur grau universitari en nutrició, gastronomia i cuina, a més de continuar amb accions socials, com els 18 apartaments adjudicats per a lloguer social.

Soler també ha detallat els efectes dels temporals recents, que han afectat greument les platges i han deixat grans acumulacions de brutícia. L’Ajuntament espera poder començar la retirada d’escombraries i canyes de forma imminent. Pel que fa als espigons de protecció, el projecte ha entrat en fase de recàlcul després que es detectessin errors tècnics. “Esperem que el contractista pugui continuar les obres sense haver de tornar a licitar”.

Segons dades de la darrera Junta de Seguretat, els índexs de delinqüència i sinistralitat continuen baixant al municipi. L’alcalde destaca la bona coordinació entre Policia Local, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil com a clau de l’estabilitat.

Boscos i passadissos: dues veus en femení que travessen la cultura contemporània

Pilar Giró
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Boscos i passadissos: dues veus en femení que travessen la cultura contemporània
Loading
/

En una època marcada per la cultura de la immediatesa, hi ha propostes culturals que demanen justament el contrari: temps per connectar pensaments. Dues exposicions Rodoreda, un bosc, actualment al CCCB, i Passatges, de Cristina Iglesias, que es va poder veure a La Pedrera, són propostes que estableixen i ofereixen un diàleg profund i suggeridor.

L’exposició dedicada a Mercè Rodoreda ens endinsa copiosament en el seu univers literari i simbòlic. El bosc, metàfora central, esdevé espai de refugi i de pèrdua, de memòria i de llenguatge. No hi ha un relat lineal ni una lectura tancada, sinó un recorregut fet de capes, ombres i silencis, que convida a navegar pel seu pensament i cartografiar novament els imaginaris compartits. També, però, a repensar els plantejaments de les narratives museogràfiques excessives.

A Passatges, Cristina Iglesias proposa també una experiència immersiva. L’espai arquitectònic es transforma en un lloc de trànsit interior, on l’aigua, les resines i la paraula es combinen per crear espais que es travessen amb el cos i amb el pensament. L’obra no s’imposa ni busca una lectura immediata: s’habita, s’experimenta, es recorre. I en aquest gest, estableix un paral·lelisme subtil però potent amb l’univers de Rodoreda.

Iglesias i Rodoreda comparteixen una manera d’entendre la creació com a procés lent, profund i radicalment lliure. No busquen l’impacte ràpid ni la lectura fàcil. Demanen atenció, complicitat.

Aquest diàleg entre universos posa sobre la taula una qüestió fonamental: la centralitat de les veus femenines en la cultura contemporània, no com a quota ni com a excepció, sinó com a estructuradores de pensament. Tant Rodoreda com Iglesias han construït llenguatges propis, allunyats de modes o etiquetes simplificadores. I és des d’aquesta singularitat que continuen interpel·lant-nos.

Des del punt de vista de la gestió cultural, ambdues propostes són un exemple de com es pot treballar el patrimoni —literari o artístic— amb una mirada contemporània, sense caure en l’academicisme ni en l’efectisme gratuït. Són exposicions que entenen la cultura com un espai de pensament compartit.

Rodoreda i Iglesias ens ofereixen boscos i passadissos: espais per perdre’ns, per escoltar-nos i per tornar a sortir-ne una mica diferents. I potser aquest és un dels gestos culturals més valuosos d’avui: recordar-nos que la cultura profunda, permeable i viva, ens ofereix un refugi front les dinàmiques vertiginoses que ens imposen.

La Bisbal d’Empordà inicia un procés participatiu per optar al Pla de Barris de la Generalitat

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha obert aquest 2 de febrer un procés participatiu que estarà actiu fins al 22 de febrer. La iniciativa vol recollir les propostes i necessitats dels veïns i veïnes, especialment dels barris del sud, com a pas previ per optar a la convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta línia d’ajuts podria suposar una inversió d’entre 3 i 12 milions d’euros per a actuacions de regeneració urbana i cohesió social. Els barris inclosos en l’àmbit van des del Mas Quinto fins a l’avinguda Josep Irla, i inclouen zones com el barri del Convent, la Pau, la Talaia, Sant Francesc i Sant Martí. En queden exclosos el carrer del Carme i part del Pedró, per no complir els requisits socioeconòmics.

Fa mesos que l’Ajuntament va encarregar un diagnòstic tècnic per detectar mancances. L’estudi assenyala falta d’espais verds i equipaments, problemes d’accessibilitat i habitatges amb poca eficiència energètica, a més d’un envelliment progressiu de la població. També s’hi recullen indicadors econòmics baixos, un factor clau per accedir a la subvenció.

Les actuacions subvencionables es divideixen en tres grans àmbits: transformació urbanística, transició ecològica i acció comunitària. Inclouen propostes com rehabilitació d’edificis, millora de l’accessibilitat, instal·lació de plaques solars o foment de la cohesió social, però no es permet construir habitatges ni escoles.

La participació es pot fer en línia o de manera presencial, amb una urna situada a l’Ajuntament Vell. L’enquesta permet descriure les necessitats del barri i fer aportacions ciutadanes. L’Ajuntament es compromet a mantenir la participació oberta en tot el procés, amb espais de seguiment i consulta.

La convocatòria oficial del Pla de Barris es preveu per al maig. Si la proposta és seleccionada, el municipi disposarà de cinc anys per executar les actuacions. En cas contrari, el consistori manté el compromís de tirar endavant les millores amb recursos propis i un calendari adaptat.

Forallac retrà homenatge als voluntaris de la I Cuita de Calç al Forn Gran d’en Torró de Fonteta amb la projecció d’un documental

Cuita de calç / Aj.Forallac

Forallac celebrarà aquest dissabte 7 de febrer, a les 17 h, la projecció del documental “Picant pedra, 50 anys després”, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament. La pel·lícula, dirigida per Antoni Martí, ha estat premiada recentment amb el Premi Josep Alabern Valentí, dins dels Premis Bonaplata 2024, en la categoria de voluntariat en patrimoni industrial.

El documental recull tot el procés que va envoltar la I Cuita de Calç al Forn Gran d’en Torró de Fonteta, celebrada el 2018, i que va tornar a posar en funcionament el forn mig segle després de la seva última activitat. L’experiència va suposar una fita en la recuperació del patrimoni industrial local, i va comptar amb la coordinació del mestre ceramista Josep Matés, de Fonteta.

L’acte vol ser també un reconeixement públic a totes les persones voluntàries que van participar en aquella activitat, i que amb el seu esforç van fer possible la recuperació d’un dels elements patrimonials més singulars del municipi.

El Forn Gran de Fonteta, on es va fer la cuita de calç, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011. El documental mostra com aquest projecte va néixer de la col·laboració entre l’Ajuntament de Forallac, entitats locals i persones compromeses amb la preservació de la memòria històrica.

Amb aquest acte, Forallac celebra no només la projecció d’un documental premiat, sinó també el valor del treball col·lectiu, la recuperació patrimonial i el compromís ciutadà.